Tema 2: Postmodernitat i globalització. La societat del canvi, la informació i el coneixement. El paper de les noves tecnologirs i els mitjans de comunicació de masses en la societat del saber i l'aprenentatge
- La transició de la Modernitat a la Postmodernitat: el temps articular.
- Posmodernitat i Societat de risc: informació i el final dels metarrelats
- Globalització economicista: un món globalment interrrelacionat
- Noves tecnologies i mitjans de comunicació de masses: la societat de la informació, bretza digital i desigualtats.
En la postmodernitat, en la societat de la informació i del coneixement, els mitjans de comunicació i les xarxes informàtiques tenen un paper d'importància creixent, produint-se un canvi de futur que ja està afectant les tendències bàsiques del que han estat fins ara la societat, la socialització, l'educació i els processos formatius.
Els canvis fonamentals d'aquesta nova societat de la informació venen determinats per la valocitat amb què es produeixen en la xarxa: valocitat en la transmissió, en el perfeccionament del sistema, i en l'incorporació dels usuaris.
La bretza digital és una de les gran conseqüències de l'impacte social de les tecnologies de la informació i la comunicació.
Les noves tecnologies estan produint diferències en les oportunitats de desenvolupament de les poblacions, els grups i els individus, establint-se una distància entre aquells que tenen o no tenen accés a les noves tecnologies.
Avui dia es proposen tres tipus de bretxa digital:
Des d'aquesta triple perspectiva, el concepte de bretxa digital incorpora els següents enfocaments:
Si es considera als mitjançs de comunicació com una part del sistema social, aquests poden aportar informació, educació, entreteniment i diversió, però també altres funcions més controlades i, fins i tot, manipuladores. Aquesta dualirar reflecteix la seva influència en la configuració de les percepcions, les actituds i els comportaments individuals i col·lectius, sent-se conscients del seu poder i la seva responsabilitat en la construcció de la realitat social.
- Vigilància: en proporcionar un continu flux d'informació sobre el món, poden servir-nos d'avís davant determinades situacions.
- Adjudicació d'estatus: els mitjans confereixen estatus a determinades persomes, afers públics, organitzacions i moviments socials.
- Pressió per a l'aplicació de normes socials: els mitjans de comunicació avisen sobre les normes que s'han de seguir i, a vegades, marquen en excés la desviació social.
- Narcotitzant: és una disfunció ja que l'allau d'informació provoca superficialitat i suport.
- L'enfocament cap a l'ús dels recursos: es refereix a la limicació o possibilitat que tenen les persones per utilitzar els recursos disponibles a la xarxa. En els últims temps, es contemplan les possibilitats d'utilitzar la tecnologia no només per accedir a la informació i al coneixement, sinó també a un nou mode d'educació i aprofitament de les noves oportunitats com el desenvolupament dels negocis, l'atenció mèdica en línia, el treletreball, el gaudi de noves formes d'entreteniment i ocri, etc.
- L'enfocament cap a la capacitació: la capacitat/dificultat d'usar aquestes tecnologies. També hi ha una diferència relacionada amb les habilitats i capacitats per utilitzar adequadament la tecnologia i o sols amb la possibilitat de disposar d'ordinadors. En aquest sentit, es comença a desenvolupar el concepte de l'alfabetització digital relacionat amb el de bretza digital.
- L'enfocament cap a la infraestructura se centra en la possibilitat o dificultat de disposar d'ordinadors connectats a la xarxa mundial. Això Inclou també el problema dels servidors- De fet, els països del sud continuen sent depenents dels equipaments dels del nord. Aquest enfocament posa de manifest les desigualtats en la infraestructura tecnològica entre diferents regions del món, reflectint la manca d'accés adequat a les eines tecnològiques en països menys desenvolupats.
La televisió i internet són poderosísims instruments d'informació, però també de formació i, com a conseqüència d'això, també de manipulació ideològica, amb una incidència de idees, costums i comportaments dels individus. Avui en dia són els agents socialitzadors més eficaços.
Els sistemes educatius formals, i l'escola es particulra, han deixat de tenir el monopoli de la transmissió del saber.
La gran innovació de la societat informacional és la ruptura d'aquest monooli: la propietat transitiva de la informació i del coneixement ha passat a ser multipolar.
- La d'accés, basada en la diferència entre les persones que poden o no accedir a les noves tecnologies de la informació i comunicació.
- La d'ús, basada en les persones que saben utilitzar-les i les que no.
- La de la qualitat de l'ús, basada en les diferències entre els mateixos usuaris.
El temps postmodern és un temps històric altament complexe.
Aquesta complexitat s'observa en les distintes denominacions que està rebent la nostra societat.
A la postmodernitat el món s'ha convertit en un sistema social únic, com a resultat dels creixements vincles d'independència entre els països, els grups i individus, gràcies, en gran part, a les noves tecnologies de la informació.
Aquest fenomen és la globalització; que té una vessant preponderantment econòmica.
La globalització és un fenomen que comnça als anys vuitanta del segle XX i que es caracteritza per una sèrie de canvis fonamentals provocats en la societat i en l'ordre mundial.
La globalització és sobretot, econòmica o economicista: creixent transnacionalització del porcés de producció i d'acumulació de capital i de conglomeració d'empreses operant en diversos sectors d'activitat industrial o de comerç.
L'objectiu és l'alliberament de mercats, mitjançant la intensificació de la productivitat, la competència i la rendibilitat. L'èmfasi de la globalització està en la recerca de renda per comerç exterior, més que pel cpmerç interior.
El poder econòmic capitalista que dóna origen al fenomen de la globalització es mou a través de tres grans variables:
La globalització econòmica està afectant l'educació i els processos de socialització; a més és l'encarregada de traçar la cultura, les actituds i les destreses capitalistes per al conjunt d'una humanitat convertida en força de treball mundial global.
Aquesta educació posa l'accent en les funcions de reproducció social de l'escola en detriment de les seves funcions alliberadores.
- Intercanvis de béns i d'informacions més ràpids i menys costosos.
- Una circulació lliure de béns, de serveis i de capitals.
- Una globalització de la producció aprofitant l'obertura de frontores.
- Una forta concentració del capital a nivell planetari.
- Una generalització de la competència monopolista, fins i tot en espais tradicionalment no mercantils.
- Una internacionalització del finançamet del desenvolupament.
- El suport dels estats-nació a l'augment de la productivitst i de la competitivitat de les economies nacionals, en detriment de la protecció social.
Beli assenyala cinc canvis fonamentals de la nova societat postmoderna:
Les tecnologies han esborrat les dues grans variables que dominaven la naturalesa de la modernitat: l'espai i el temps, Avui gràcies a les noves tecnologies, l'espai i el temps han desaparegut: la informació té plena llibertat de circulació.
L'exemple més clar és el correu electrònic, que trenca les barreres que limitaven el transport de la informació.
La característica bàsica de la societat de la informacióo és la capacitat de fer transitar la informació a nivell global i posar-la a l'abast de les perones que disposin dels mitjans necessaris, de forma gairabé instantània.
- Canvis en la planificació i el control del creixement tecnològic: la nova economia es basarà en la tecnologia i la informació, gràcies a la qual cosa serà possible controlar la pròpia tecnologia i reduir la indeteminació sobre el futur econòmic.
- Canvis en la distribució ocupacional: si la industrialització va crae un tipus de treballador semiespecialitzat, amb l'expansió de l'economia es desenvoluparen les ocupacions de coll blans: gestors, administradors, tècnics, executius, etc.
- Canvis en la creació d'una nova tecnologia intel·lectual: la tecnoogia de la informació permetrà l'objectiu d'ordenar i controlar la societat de masses. D'aquí es deriva la necessitat d'una nova estratificació social i d'una nova classe dirigent.
- Canvis en el sector econòmic: es produirà el pas d'una economia productora de mercaderies a una altra productora de serveis. La major part de la força de treball es desplaçarà de l'agricultura i les fàbriques al sector dels serveis.
- Canvis en la centralitat del coneixement: si la societat industrial es caracteritzà per la coordinació de màquines i homes per a la producció de béns, la societat postmoderna s'organitzarà entorn de la informació, el coneixement, la ciència i la tecnologia per a la producció de serveis.
Justament amb la fluidesa de la circulació de la informació, hem d'assenyalar l'augment dels riscos que suposa la nova societat postmoderna.
Ulrick Beck, a la seva obra La societat del risc, ens dirà que les polítiques econòmiques del neoliberalisme són les grans culpables de tots els riscos que pateixen les nostres societats.
Defineix 5 tesis sobre la naturalesa del risc de les societats postmodernes:
- Segueixen amb la lògica del desenvolupament capitalista: la societat del risc no trenca amb la lògica del desenvolupament capitalista tot i haver fracassat.
- Assignació civilitzatòria: els riscos resulten assignats civilitzatoriament. Són les societats més desenvolupades, el món occidental, els qui assignen aquests riscos, essent els països pobres els que pateixen més les seves conseqüències nefastes.
- Generen situacions de perill: els riscos contenen un efecte bumerang que transcendeix l'esquema de classes: els rics i poderosos no estan segurs davant d'ells.
- Canvis en el sector econòmic: el que fins al moment es considerava apolític es torna polític.
- Nivell més avançat del desenvolupament: genera riscos que s'estiren a la percepció humana immediata, produeixen danys sistemàtics i, sovint, irreversibles.
- Nivell més avançat del desenvolupament
- Generació de situacions socials de perfil
- Es segueix amb la lògica del desenvolupament capitalista
- Assignació civilitzadora
- Canvis en el sector econòmic
La postmodernitat és l'alternativa històrica a la modernitat. Sense entendre la modernitat no podem entendre la postmodernitat.
La moderitat ve caracteritzada pel seu imperi de la raó i pel desenvolupament del capitalisme; serà un temps de certeses: la raó proporcionarà la certesa de la felicitat i el capitalisme la certesa del benestar social.
El preu a pagar per la felicitat, que havia de proporcionar la raó moderna.
- Societat del canvi, postmoderna
- Societat postindustrial, risc
- Societat incerta, tecnitrònica
- Societat complexa, de la informació
- Societat del saber, del coneixement
- Societat de la comunicació, xarxa
El concepte d'estat del benestar i el de societat del benestar són claus a la modernitat per garantir el benestar social:
L'estat de benestar: l'estat proveeix de certs serveis o garanties socials a la majoria de la població. L'estat s'endeuta per tal de prestar béns o serveis mínims a la societat (sanitat, educació, garanties socials, prestacions, etc.). L'estat assumeix funcions socials.
La societat del benestar: la societat (les famílies i els individus) proveirà de serveis o garanties socials a la majoria de la població. La societat s'endeuta per tal de prestar béns o serveis a la pròpia societat de manera privada. Les funcions socials desapareixen i ara s'han de pagar privadament (qui pugui).
El concepte d'estat del benestar es consolida després de la Segona Guerra Mundial, per tal de fer front al comunisme i facilitar el desenvolupament del capitalisme.
A partir dels anys vuitanta del segle XX, poc a poc, es substituirà l'estat del benestar per la societat del benestar. El capitalisme precisa que s'incrementi el consum individual de les famílies. El ciutadà es converteix en un consumidor (consumisme).
Es substituirà un estat endeutat per una població endeutada perquè el sistema capitalista funcioni: les targetes de crèdit, els préstecs de consum, les hipoteques, etc.
Actualment, però, ni l'estat del benestar ni la societat del benestar acaben de funcionar. Ambdues estan en crisi
La societat del benestar ha fracassat com a mecanisme de substitució de l'estat del benestar. La conseqüència és que l'assalariat s'ha endeutat molt per damunt de les seves possibilitats reals: tenim una societat altament endeutada
L’estat del benestar ha fracassat com a instrument que garanteixi a la major part de la població els béns i serveis socials que possibilitin el seu benestar. La conseqüència és que l’estat no pot fer front de manera satisfactòria a l'atur i a les pensions: tenim un estat sense recursos econòmics.
La modernitat ha fracasat:
- Fracàs de la raó il·lustrada: la raó no ha proporcionat la felicitat.
- Fracàs de l'estat i la societat del benestar: l'estat capitalista no ha proporcionat el benestar social.
És el fracàs de la modernitat el que fa que es comenci a gestar i a construir la postmodernitat: una forma diferent de pensar el món, una forma més oberta i més incerta que la modernitat.
La modernitat fou un temps de brúixola, la postmodernitat és un temps de panells
La postmodernitat no és un temps concret, ni de la història ni del pensament, sinó que és una condició humana determinada: un desencant generalitzat contra la modernitat.
La postmodernitat apareix als països industrialitzats al darrer terç del segle XX (1973), culminant a les seves darreries, i que es caracteritza pel desencant generalitzat.
Un desencant que es mou entre dos pols: d’una banda, la continuïtat de la modernitat; i, d'altra, la ruptura amb la modernitat. Aquesta bipolaritat demostra la seva complexitat.