Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

Tema 2: Postmodernitat i globalització. La societat del canvi, la…

- - - - El concepte d'estat del benestar i el de societat del benestar són claus a la modernitat per garantir el benestar social:
        
        L'estat de benestar: l'estat proveeix de certs serveis o garanties socials a la majoria de la població. L'estat s'endeuta per tal de prestar béns o serveis mínims a la societat (sanitat, educació, garanties socials, prestacions, etc.). L'estat assumeix funcions socials.
        
        La societat del benestar: la societat (les famílies i els individus) proveirà de serveis o garanties socials a la majoria de la població. La societat s'endeuta per tal de prestar béns o serveis a la pròpia societat de manera privada. Les funcions socials desapareixen i ara s'han de pagar privadament (qui pugui).
      - El concepte d'estat del benestar es consolida després de la Segona Guerra Mundial, per tal de fer front al comunisme i facilitar el desenvolupament del capitalisme.
        A partir dels anys vuitanta del segle XX, poc a poc, es substituirà l'estat del benestar per la societat del benestar. El capitalisme precisa que s'incrementi el consum individual de les famílies. El ciutadà es converteix en un consumidor (consumisme).
        Es substituirà un estat endeutat per una població endeutada perquè el sistema capitalista funcioni: les targetes de crèdit, els préstecs de consum, les hipoteques, etc.
        Actualment, però, ni l'estat del benestar ni la societat del benestar acaben de funcionar. Ambdues estan en crisi
        
        La societat del benestar ha fracassat com a mecanisme de substitució de l'estat del benestar. La conseqüència és que l'assalariat s'ha endeutat molt per damunt de les seves possibilitats reals: tenim una societat altament endeutada
        
        La modernitat ha fracasat:
        
        Fracàs de la raó il·lustrada: la raó no ha proporcionat la felicitat.
        
        Fracàs de l'estat i la societat del benestar: l'estat capitalista no ha proporcionat el benestar social.
        És el fracàs de la modernitat el que fa que es comenci a gestar i a construir la postmodernitat: una forma diferent de pensar el món, una forma més oberta i més incerta que la modernitat.
        La modernitat fou un temps de brúixola, la postmodernitat és un temps de panells
        
        La postmodernitat no és un temps concret, ni de la història ni del pensament, sinó que és una condició humana determinada: un desencant generalitzat contra la modernitat.
        La postmodernitat apareix als països industrialitzats al darrer terç del segle XX (1973), culminant a les seves darreries, i que es caracteritza pel desencant generalitzat.
        Un desencant que es mou entre dos pols: d’una banda, la continuïtat de la modernitat; i, d'altra, la ruptura amb la modernitat. Aquesta bipolaritat demostra la seva complexitat.
        
        L’estat del benestar ha fracassat com a instrument que garanteixi a la major part de la població els béns i serveis socials que possibilitin el seu benestar. La conseqüència és que l’estat no pot fer front de manera satisfactòria a l'atur i a les pensions: tenim un estat sense recursos econòmics.
- - - - Justament amb la fluidesa de la circulació de la informació, hem d'assenyalar l'augment dels riscos que suposa la nova societat postmoderna.
        Ulrick Beck, a la seva obra La societat del risc, ens dirà que les polítiques econòmiques del neoliberalisme són les grans culpables de tots els riscos que pateixen les nostres societats.
        Defineix 5 tesis sobre la naturalesa del risc de les societats postmodernes:
        
        Segueixen amb la lògica del desenvolupament capitalista: la societat del risc no trenca amb la lògica del desenvolupament capitalista tot i haver fracassat.
        
        Assignació civilitzatòria: els riscos resulten assignats civilitzatoriament. Són les societats més desenvolupades, el món occidental, els qui assignen aquests riscos, essent els països pobres els que pateixen més les seves conseqüències nefastes.
        
        Generen situacions de perill: els riscos contenen un efecte bumerang que transcendeix l'esquema de classes: els rics i poderosos no estan segurs davant d'ells.
        
        Canvis en el sector econòmic: el que fins al moment es considerava apolític es torna polític.
        
        Nivell més avançat del desenvolupament: genera riscos que s'estiren a la percepció humana immediata, produeixen danys sistemàtics i, sovint, irreversibles.
      - Nivell més avançat del desenvolupament
        
        Generació de situacions socials de perfil
        
        Es segueix amb la lògica del desenvolupament capitalista
        
        Assignació civilitzadora
        
        Canvis en el sector econòmic
- - - - La globalització econòmica està afectant l'educació i els processos de socialització; a més és l'encarregada de traçar la cultura, les actituds i les destreses capitalistes per al conjunt d'una humanitat convertida en força de treball mundial global.
        Aquesta educació posa l'accent en les funcions de reproducció social de l'escola en detriment de les seves funcions alliberadores.
- - - - Des d'aquesta triple perspectiva, el concepte de bretxa digital incorpora els següents enfocaments:
        
        Si es considera als mitjançs de comunicació com una part del sistema social, aquests poden aportar informació, educació, entreteniment i diversió, però també altres funcions més controlades i, fins i tot, manipuladores. Aquesta dualirar reflecteix la seva influència en la configuració de les percepcions, les actituds i els comportaments individuals i col·lectius, sent-se conscients del seu poder i la seva responsabilitat en la construcció de la realitat social.
        
        Vigilància: en proporcionar un continu flux d'informació sobre el món, poden servir-nos d'avís davant determinades situacions.
        
        Adjudicació d'estatus: els mitjans confereixen estatus a determinades persomes, afers públics, organitzacions i moviments socials.
        
        Pressió per a l'aplicació de normes socials: els mitjans de comunicació avisen sobre les normes que s'han de seguir i, a vegades, marquen en excés la desviació social.
        
        Narcotitzant: és una disfunció ja que l'allau d'informació provoca superficialitat i suport.
        
        L'enfocament cap a l'ús dels recursos: es refereix a la limicació o possibilitat que tenen les persones per utilitzar els recursos disponibles a la xarxa. En els últims temps, es contemplan les possibilitats d'utilitzar la tecnologia no només per accedir a la informació i al coneixement, sinó també a un nou mode d'educació i aprofitament de les noves oportunitats com el desenvolupament dels negocis, l'atenció mèdica en línia, el treletreball, el gaudi de noves formes d'entreteniment i ocri, etc.
        
        L'enfocament cap a la capacitació: la capacitat/dificultat d'usar aquestes tecnologies. També hi ha una diferència relacionada amb les habilitats i capacitats per utilitzar adequadament la tecnologia i o sols amb la possibilitat de disposar d'ordinadors. En aquest sentit, es comença a desenvolupar el concepte de l'alfabetització digital relacionat amb el de bretza digital.
        
        L'enfocament cap a la infraestructura se centra en la possibilitat o dificultat de disposar d'ordinadors connectats a la xarxa mundial. Això Inclou també el problema dels servidors- De fet, els països del sud continuen sent depenents dels equipaments dels del nord. Aquest enfocament posa de manifest les desigualtats en la infraestructura tecnològica entre diferents regions del món, reflectint la manca d'accés adequat a les eines tecnològiques en països menys desenvolupats.