El concepte d'estat del benestar es consolida després de la Segona Guerra Mundial, per tal de fer front al comunisme i facilitar el desenvolupament del capitalisme.
A partir dels anys vuitanta del segle XX, poc a poc, es substituirà l'estat del benestar per la societat del benestar. El capitalisme precisa que s'incrementi el consum individual de les famílies. El ciutadà es converteix en un consumidor (consumisme).
Es substituirà un estat endeutat per una població endeutada perquè el sistema capitalista funcioni: les targetes de crèdit, els préstecs de consum, les hipoteques, etc.
Actualment, però, ni l'estat del benestar ni la societat del benestar acaben de funcionar. Ambdues estan en crisi
La societat del benestar ha fracassat com a mecanisme de substitució de l'estat del benestar. La conseqüència és que l'assalariat s'ha endeutat molt per damunt de les seves possibilitats reals: tenim una societat altament endeutada
-
L’estat del benestar ha fracassat com a instrument que garanteixi a la major part de la població els béns i serveis socials que possibilitin el seu benestar. La conseqüència és que l’estat no pot fer front de manera satisfactòria a l'atur i a les pensions: tenim un estat sense recursos econòmics.