Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
FITXA 16-17 MORFOLOGIA I ESTRUCTURA URBANES - EVOLUCIÓ I MORFOLOGIA DE LES…
FITXA 16-17 MORFOLOGIA I ESTRUCTURA URBANES - EVOLUCIÓ I MORFOLOGIA DE LES CIUTATS ESPANYOLES
L'evolució de les ciutats es reflectix en els planols, ja que s'hi pot detectar com ha crescut una ciutat a partir de l'organització dels seus carrers.
ELS PLÀNOLS URBANS
Els plànols urbans són representacions a escala de les ciutats. Els plànols de la ciutat ens mostren com s'organitza el seu espai, és a dir, la seua forma o morfologia: el traçat dels carrers i altres vies de comunicació, la configuració dels edificis, la distribució de les zones
verdes, etc.
PRINCIPALS TIPUS DE PLÀNOLS
EL PLÀNOL IRREGULAR
Els carrers i la disposició dels edificis són desordenats, no responen a cap planificació. Els carrers són estrets i sinuosos, de traçat irregular, alguns inclús sense eixida. És un plànol característic dels nuclis antics de les ciutats d'origen medieval
EL PLÀNOL OCTOGONAL
És un plànol clarament ordenat, en el qual els carrers són rectilinis, es disposen de forma paral.lela i es creen formant angles rectes.
Les cases s'agrupen en illes rectangulars o quadrades. El seu origen es troba en les ciutats gregues i romanes, i posteriorment es va utilizar este model en els eixamples de moltes ciutats al segle XIX.
EL PLÀNOL RADIOCÈNTRIC
Està ordenat a partir d'una sèrie de vies que arranquen d'un mateix punt central (per exemple, una plaça) i es prolonguen de forma radial. Estes vies estan tallades perpendicularment per altres de concentriques. Este tipus de planol permet l'accés rapid al centre de la ciutat per les vies radials. S'adapta a topografies complicades.
EVOLUCIÓ DE LA CIUTAT
La majoria de les ciutats espanyoles van ser fundades en l'Edat Antiga i en l'Edat Mitjana. Des d'aleshores, han patit grans can-vis.
Etapes de l'evolució urbana
CIUTAT PREINDUSTRIAL
(Des de la seua fundació fins a la industrialització del segle xIx)
El seu emplaçament correspon al centre historic actual. Els nuclis medievals es van envoltar de muralles. En l'Edat Moderna van créixer més enllà de les muralles.
CIUTAT POSTINDUSTRIAL
(A partir del 1960)
Les ciutats van créixer cap als afores amb els polígons industrials i les arees residencials. L'augment dels mitjans de transport, especialment el cotxe, va obligar a remodelar o construir amplis carrers i avingudes.
CIUTAT INDUSTRIAL
(Segle xx i part del segle xx)
Amb la industrialització del segle xix, es van enderrocar les muralles me-dievals per a ampliar la ciutat.
ANALISI DE L'ESTRUCTURA URBANA. L'EXEMPLE DE MADRID.
L'analisi de l'estructura urbana permet distingir els diferents barris de la ciutat i les seues funcions o activitats socioeconomiques relacionades amb la seua evolució historica: centre historic, eixample i perifèria.
CENTRE HISTÒRIC
És la part més antiga, a partir de la qual es va anar desenvolupant la ciutat. En els últims anys ha sigut objecte d'àmplies rehabili-tacions.
EIXAMPLE
Es troba al voltant del centre historic com a resultat de les ampliacions planificades en el segle XIX.
PERIFÈRIA
Es localitza al voltant de l'eixample, als afores de la ciutat. Va sorgir com a conseqüencia de l'intens procés d'urbanització de la segona mitat del segle XIX.
MORFOLOGIA URBANA: EL PLÀNOL URBÀ
La morfologia urbana és la forma que tenen les ciutats: el traçat dels seus carrers, la configuració dels edificis, la distribució dels eixos de comunicació, de les zones verdes, etc. Tot aixo reflecteix la seua evolució histórica.
TIPUS DE PLÀNOLS
IRREGULAR
Els carrers, estrets i sinuosos, tenen un traçat irregular, es disposen de manera anarquica, sense orde ni planificació.
Està condicionat pel relleu del terreny, com un pujol o un riu, on naix i creix la ciutat.
Correspon al centre historic de la ciutat, sobretot de l'época medieval.
RADIOCÈNTRIC
Els carrers es disposen radialment i concèntricament partint d'un punt, que correspon al centre de la ciutat.
Es va desenvolupar en ciutats medievals, a partir d'una plaça, castell o catedral.
També pot respondre a una planificació urbanística.
LINEAL
S'origina a l'entorn d'un riu, carrer o avinguda principal; a partir d'ací s'organitzen els carrers a banda i banda.
És característic de les ciutats que es van fundar o van créixer a l'entorn del Camí de Sant Jaume, com Burgos i Logronyo.
ORTOGONAL
És un planol ordenat i regular, format per carrers rectes i paral-lels que es tallen en angle recte i originen illes rectangulars o quadrades.
És el resultat d'espais planificats de nova urbanització.
Es va desenvolupar en els eixamples de les grans ciutats.