Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
fitxa 16: MORFOLOGIA I ESTRUCTURA URBANES fitxa 17: EVOLUCIÓ I MORFOLOGIA…
fitxa 16: MORFOLOGIA I ESTRUCTURA URBANES
fitxa 17: EVOLUCIÓ I MORFOLOGIA DE LES CIUTATS ESPANYOLES
Els plànols urbans
Els plànols urbans són representacions a escala de les ciutats. Els plànols de la ciutat en mostren com s'organitza el seu espai, és a dir, la seua forma o morfologia: el traçat dels carrers i altres vies de comunicació, la configuració dels edificis, la distribució de les zones
verdes, etc.
Principals tipus de plànols urbans
El plànol irregular
Els carrers i la disposició dels edificis són desordenats, no respo-nen a cap planificació. Els carrers són estrets i sinuosos, de traçat irregular, alguns inclús sense eixida. És un plànol característic dels nuclis antics de les ciutats d'origen medieval que creixien dins d'un recinte emmurallat. El plànol irregular, en origen, tenia una funció defensiva.
El plànol ortogonal o hipodamic
És un plànol clarament ordenat, en el qual els carrers són rectilinis, es disposen de forma paral-lela i es creen formant angles rectes.
Les cases s'agrupen en illes rectangulars o quadrades. El seu origen es troba en les ciutats gregues i romanes. Per a facilitar la connectivitat entre els extrems de la ciutat, solen estar tra-vessats per alguna via en diagonal.
El plànol radiocènric
Està ordenat a partir d'una sèrie de vies que arranquen d'un mateix punt central i es prolonguen de forma radial. Estes vies estan tallades perpendicularment per altres de concèntriques. Este tipus de plänol permet l'accés räpid al centre de la ciutat per les vies radials. La major dificultat és la comunicació entre els diferents punts de la perifèria de la ciutat, ja que és necessari passar pel centre.
Etapes de l'evolució urbana
Ciutat preindustrial
El seu emplaçament correspon al centre històric actual. Els nuclis medievals es van envoltar de muralles. En l'Edat Moderna van créixer més enllà de les muralles, van començar a dotar-se d'infrastructures i a engalanar-se amb palaus majors.
Ciutat industrial
Amb la industrialització del segle xix, es van enderrocar les muralles medievals per a ampliar la ciutat. Es van construir els eixamples (barris residencials burgesos) i els barris industrials i obrers.
Ciutat Postindustrial
Les ciutats van créixer cap als afores amb els polígons industrials i les àrees residencials. L'augment dels mitjans de transport, especialment el cotxe, va obligar a remodelar o construir amplis carrers i avingudes. Les extenses perifèries arriben a unir-se amb municipis veins i formen aglomeracions urbanes.
Planols urbans
La morfologia urbana és la forma que tenen les ciutats. Està condicionada pel seu emplaçament, és a dir, per l'espai sobre el qual s'assenta. El traçat de tots els elements de la ciutat i la seua manera d'organitzar-se en l'espai es representen gràficament en el plànol urbà.
Tipus de plànols
Irregular
Els carrers, estrets i sinuosos, tenen un traçat irregular; es disposen de manera anàrquica, sense orde ni planificació.
Està condicionat el relleu del terreny, com un pujol o un riu, on naix i creix la ciutat.
Correspon al centre històric de la ciutat, sobretot de l'època me-dieval.
Ortogonal o Hipodamic
És un plànol ordenat i regular, format per carrers rectes i paral-lels que es tallen en angle recte i originen illes rectangulars o quadrades.
És el resultat d'espais planificats de nova urbanització.
Es va desenvolupar en els eixamples de les grans ciutats.
Radiocèntric
Els carrers es disposen radialment i concèntricament partint d'un punt (una plaça), que correspon al centre de la ciutat.
Es va desenvolupar en ciutats medievals, a partir d'una plaça, castell o catedral.
També pot respondre a una planificacio urbanística.
Lineal
S'origina a l'entorn d'un riu, carrer o avinguda principal; a partir d'aci s'organitzen els carrers a banda i banda.
És característic de les ciutats que es van fundar o van créixer a l'entorn del Camí de Sant Jaume, com Burgos i Logronyo.