Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

Tema 1: La societat i els processos de socialització. L'educació com a…

- - - - El rol social és el conjunt de pautes i normes de comportament associades a cada estatus. Aquestes pautes i normes indiquen com ha de comportar-se una persona en cada situació i què poden esperar els altres que faci segons la seva posició social.
        Els rols socials permeten als individus predir les accions dels altres, i per tant, determinar les seves pròpies accions en relació amb aquests.
        
        Els conceptes d'estatus i sol estan relacionats entre si. A cada estatus sempre se li associa un conjunt de rols, i al mateix temps, cada rol pertany sempre a l'estatus del qual deriva.
        L'estatus es refereix a la posició ocupada, mentre que els rols es refereixen a les funcions exercides. L'estatus està relacionat amb l'estructura de la societat, mentre que els rols estan relacionats amb les funcions que es realitzen dins d'aquesta estructura.
        
        Elements clau en la definició de SOCIETAT
        
        Qualitat de les relacions
        
        La base constitutiva d'una societat és la interacció entre els seus membres, ressaltant la complexitat d'aquestes interaccions que es divideixen en dues direccions:
        
        Dimensió material: fa referència als intercanvis materials i constitueix la base se la cohesió social, assegurant la supervivència del grup. Aquesta dimenció inclou els recursos materials compartits, els serveis, les transaccions econòmiques i tot allò tangible que manté la funcionalitat i la cohesió del grup social.
        
        Dimensió simbòlica: fa referència a la comunicació i als elements identitaris dels individus, com la llengua, la cultura i la tradició. Aquesta dimensió és crucial per a la transmissió de valors, creences i normes culturals, i per la construcció de les identitats individuals i col·lectives.
        
        Distribució social del coneixement
        
        El coneixement no es distribueix de manera equitativa entre tots els grups de la societat. Posseir aquest coneixement justifica o legitima la posició superior o inferior que s'ocupa.
        L'accés al coneixement pot ser restringit, amb la creació de castes que monopolitzin aquest coneixement, o formalment obert, com en les societats meritocràtiques. Les institucions educatives, com l'escola, són responsables de la distribució social del coneixement.
        Això significa que el sistema educatiu pot tenir un paper crucial en la reproducció o en la transformació de les desigualtats socials.
        
        La divisió social del treball i la distribució social del coneixement són la base de l'estructuració social. L'estructuració social és la xarxa de relacions complexes entre persones i col·lectius sobre els recursos bàsics de la societat, com el poder i el prestigi, que donen lloc a un sistema de desigualtats socials.
        Els individus i els grups que formen part de la societat no tenen els mateixos avantatges ni estan subjectes als mateixos desavantatges.
        A més, l'estructura social so és rígida ni immòbil; les relacions entre els components bàsics de la societat la reconfiguren constantment, donant lloc a processos d'evolució i involucó social. Això implica que les dinàmiques socials poden conduir tant a canvis progressius com a retrocessos en les desigualtats i en la distribució dels resursos socials.
        
        2 more items...
        
        Divisió social del treball
        
        En una societat, no tots els membres exerceixen les mateixes funcions o realtzen les mateixes tasques.
        
        Això porta una especialització en funció de les capacitats individuals, la qual cosa millora l'eficàcia del rendiment social.
        
        La divisió tècnica del treball implica una divisió social basada en la tasca que es realitza.
        
        Això pot mantenir-se en una jerarquia de poder, en l'establiment d'estatus diferencials o en recompenses. econòmiques diferencials.
        
        A través d'aquesta divisió, s'estableixen rols i funcions específicament per als diferents membres de la societat, contribuint a una organització mñes eficient del treball i dels recusos
    - - La societat és un sistema estructurat on cada individu té una posoció definida, coneguda com a estatus social, en la estructura social.
        Aquest estatus pot variar segons el context, com ara el treball a la família o en altres àmbits socials com clubs o associacions.
        En resum, l'estatus social és la posició d'un individu en la societat, que pot canviar en diferents contextos.
- - - - Defineix l'educació com la influència de les generacions adultes sobre les noves generacions, és a dir, sobre aquelles que encara no estan preparats per a la vida social.
        
        Situarà l'educació en el pla de la realitat social, allunyant-se dels plantejaments filosòfics propis de la seva època, donant a la sociologia de l'educació un caire científic.
- - - - Els grups socials i la societat són l'objecte propi de la sociologia. No obstant això, també pot estudiar l'ésser humà en la seva interacció social.
        Els grups socials poden ser estudiats com fenòmens globals com fenòmens més concrets. El que és social s'oposa o complementa al que és natural. el contrast entre aquests dos àmbits és el que dóna sentit a una perspectiva sociològica.
        
        No hi ha una única manera de fer sociologia. Es donen distints enfocaments teòrics, disntes escoles i metodologies.
        Les distintes maneres de fer sociologia es classifiquen:
        
        Teories del consens: entre els elements de la societat hi ha una interacció reguladora que promou l'adaptació d'aquests elements a una harmonia orgànica del conjunt.
        
        Presenten una imatge harmònica de la societat, en la qual la integració social és el resultat del consens entre els distints grups socials.
        
        Característiques: La societat és un sistema estable de grups socials; Cada grup social té les seves funcions específiques; Entre tots els grups socials existeix un equilibir; Els grups socials tendeixen al consens per al manteniment de la societat;
        L'ordre social és el concepte central; El consens és el resultat harmònic del funcionament natural de la societat: confluència d'interessos.
        
        S'inspiren en l'optimisme de Rousseau (el contracte social: els homes renuncien lliurement al seu estat natural per sotmetre's a les regles de la societat).
        
        Teories del conflicte: entre els elements de la societar existeixen forces antagòniques que s'oposen entre si, de manera que la vida social sorgeix del conflicte d'aquestes forces.
        
        Presenten una imatge conflictiva de la societat, en la que la integració social és el resultat de la coacció d'uns grups sobre altres.
        
        Característiques: La societat està en constant canvi; La societat està conformada per grups contradictoris que contribueixen al canvi social; La coacció d'alguns grups sobre els altres permeten el manteniment de la societat; La coacció, el poder i la ideologia són els conceptes centrals; El conflicte equival a la lluita de classes socials; oposició d'interessos; El canvi social es produeix d'una manera ràpida i desordenada.
        
        S'inspiren en el pessimisme de Hobbes (el Leviatán: els homes són obligats a renunciat al seu estat natura per sotmetre's a les regles de la societat).
- - - - Bona part del comportament humà ve determinat ja en el moment de néixer.
        
        L'herència genètica, el desenvolupament neuronal i fisiològic definirien els patrons de conducta dels individus.
        
        L'educació por fer poca cosa, en tot cas, intervenir el menys possible i deixar que la naturalesa humana es vagi desenvolupament segons les seves pautes.
        
        Origen concepte educació:
        
        La ment nounat és una tabula rasa en la qual l'experiència va enregistrant després tot quan arriba a conèixer, per la qual cosa tot el que som ho som gràcies a l'ambient.
        
        Arrel llatina del concepte d'educació:
        
        Es tracta dels qui postulen que l'origen etimològic d'educar rau en el verb llatí educare, traduïble com "nodrir", "alimentar", donant sentit a l'heteroeducació, a l'agent extern que inglueix en el subjecte que s'educa.
    - - La nostra genètica, el que hm heretat fisiològicament de l'espècie humana, ens condiciona. Només amb el que és natural no n'hi ha prou, hem de comptar amb el que som culturalment.
      - L'ésser humà es construeix apropiant-se les possibilitats que l'entorn li ofereix, és a dir, aprenent, adquirint conductes que no són innates, sinó apreses. Només amb el que és cultura no n'hi ha prou, hem de comptar amn el que som per herència.
        
        En la socialització entren en joc dues clsses d'elements
        
        Uns són rebuts de la naturalesa, són individuals, personals.
        
        Altres són rebuts al llarg del nostre procés d'integració social, són socioculturals.
      - Educacionalment hem d'adoptar un model ecl`èctic, admetent totes dues instàncies: herència i medi. L'educació serà fruit de determinants biològics, d'una banda, i de les condicions ambientals o socioculturals, per una altra.
    - - Atrubueix a l'entorn la responsabilitat de la conducta dels individus
        
        Es posa l'èmfasi en la plasticitat dels éssers humans i en la creativitat cultural. Els intercanvis amb el medi social són fonamentals per desenvolupar la ment humana.
        
        L'educació, i l'entrenament, són de gran importància per a l'adquisició de coneixements i habilitats.
        
        Origen concepte educació:
        
        Tot el nostre potencial ens ve donat per la nostra herència genètica, ajudant l'educació a extreure, a desplegar tota aquesta càrrega que el subjecte ha rebut per herència.
        
        Arrel llatina del concepte d'educació:
        
        Es tracta dels qui postulen que l'origen etomològic d'educar rau en el verb llatí educere, traduïble com "fer sortir", "extreure", donant sentit a l'autoeducació, a l'agent intern de l'educació.
  - - - Pel mitjà en què s'efectua, pels continguts que constitueixen en el seu objecte propi, ples fins d'aquesta educació, per les funcions socials a ella inherents, pels factors que la motiven i la realitzen i pels condicionaments a què es veu subjecta.
    - - Grup primari
        
        Està indimament lligat amb la imatge social de noaltres mateixos: jo socail.
      - Grup secundari
        
        Està íntimament lligar a la preparació professional, és a dir, la progressiva preparació per a la incorporació dels subjectes al món laboral: jo professional
    - - Adaptació de l'individu a les exigències del grup social, introduir el canvi social, capacitació professional dels individus, econòmica i política, control social, selecció social, promoure el progrés humà de la societat i assumir amb eficàcia els diferents rols.