Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

Tema 7: La dinàmica de gruos. L'aula com a grup microsocial: les…

- - - - Al grup classe podem trobar tres formes bàsiques d'interacció entre els alumnes:
        
        Aquestes tres formes d'interacció depenen de les distintes estructures de mets (la manera d'aconseguir els objectius) en els grups:
        
        Dins un grup social, la figura del líder, així com els rols exercits pels membres del grup, és fonamental: ressaltar els estils de lideratge i el rols jugats en la dinàmica del grup.
        Quan es parla de líders escolars caldrà diferenciar entre líder formal (professor de cada classe) i els informals (alumnes amb una forta influència a la classe).
        L'actifud del professor dependrà del clima de la classe, els distints tipus de lideratge generen diferents estructures de grups:
        
        Estructura permissiva
        
        El clima ambiental és l'individualisme i la indiferència. Es carecteritza per la seva falta d'organització: no s'aconsegueixen objectius importants mitjançant una planificació.
        El liderentge tendeix a ser passiu i la influència mútua dels integrants sol ser casual.
        El procés ñes gairebé nul: només s'aconsegueixen algunes realitzacions en les ocasions en què s'efectua una organització més definida.
        El tret més destacat és la falta de productivitat i eficàcia: deinterès i apatia.
        
        Estructura participativa
        
        Els components treballen conjuntament per resoldre els problemes comuns: treballen en equip. El grup té una elevada cohesió, la qual cosa ajuda a consolidar l'ambient del grup per aconseguir una atuació com a tal.
        Tots participen, donant la màxima importància al creixement i desenvolupament dels membres del grup.
        El lideratge està repartit entre els distints membres del grup.
        Es treballa segons el principi del diàleg i el consens: es procura obtenir un alt grau de relacions interpersonals agradables, com a base per a la resolució dels problemes grupals.
        
        Estructura paternalista
        
        Aquesta estructura és més subtil. El líder és amable i cordial davant les moltes necessitats del grup.
        El líder paternalista sent que ha de prendre les decisions en nom del grup i pel bé del grup. Aquest tipus de lideratge sl ser efectiu: eveita les discordàncies i provoca una impressió de grup feliç.
        Aquest tipus de lideratge s'exercita molt a les escoles: els educadors elegeixen els textos, decideixen el que deuen i el que no, estableixen les normes de conducta de la classe i protegeixen als nens contra les decisions errònies i les seves conseqüències negatives.
        
        Estructura autoritària
        
        Un líder, elegit pel grup o designat externament per alguna autoritat, antua com a cap i pren les decisions en nom del grup.
        El grup és sotmès a un alt grau de control: e grup sempre està dominat per un individu o per un grup de poder, que pren les desicions sense comptar amb els altres.
        Es dóna, ben sovint, una excessiva irritabilitat, hostilitat i agressivitat dintre del grup.
        
        Situació Social Individualista: és aquella en què no hi ha cap correlació entre la conseució dels objectius dels participants.
        La consecució dels objectius d'un individu no influeix en la consecució dels objectius dels altres participants. Cada individu cercarà el seu propi benefici sense tenir en compte per a res als altres participants.
        En una estructura individualista els individus són recompensats sobre la base de la qualitat del seu propi treball, independentment del treball dels altres participants.
        
        Situació Social Cooperativa: és aquella en què les metes dels individus separats van tan unides que hi ha correlació positiva entre les conseqüències o èxits dels seus propis objectius.
        Un individu aconsegueix els seus objectius si els altres també ho fan. Aquestes persones tendiran a cooperar entre si per aconseguir ele seus objectius.
        Les recompenses o reforços de l'individu són directament proporcionals a la qualitat del treball en grup.
        
        Situació Social Competitiva: les metes dels participants per separat estan relacionades entre si de tal forma que hi ha una correlació negativa entre les conseqüències dels seus objectius.
        Aconseguirà els seus objectius si els altres no els aconsegueixen. Aquesta situació incrementarà els llaços competitius entre els participants.
        Els individus són recompensats de manera que un rebu la màxima recompensa i els altres la mínima.
        
        Poden treballar individualment per aconseguir una meta sense prestar atenció als altres estudiants (model individualista).
        
        Poden treballar cooperativament estant cadascú interessat en el treball dels altres tant com en el seu propi (model cooperatiu)
        
        Poden competir entre si per veure qui és el millor (model competitiu).
      - Estabilitat i Durada Relativa: la interacció entre els membres ha de tenir una certa durada en el temps. Aquesta durada és un criteri relatiu que depè del tipus de grup de què es tracti.
      - Existència d'Objectius, Valors i Creences: els membres del grup social compaeteixen un conjunt d'objectius, valors i creences comunes, la funció de la qual cosa sol ser la de reforçar la consciència del grup: la cohesió del grup depèn del grau d'acceptació d'aquests objectius, valors i creences comunes.
      - Consciència de Grup: els membres del grup han d'identificar-se a si mateixos com a tals. Ha d'existir una consciència particular de grup, de manera que es vegin a si mateixos formant una unitat diferenciada d'altres grups.
      - Intervenció Recíproca: és precís que els membres del grup social mantinguin entre si relacions regulars que s'ajustin a pautes normalitzades i que cristal·litzin en una estructura interna d'estatus i rols, és a dir, en distintes posicions i papers pels individus dins el grup.
      - Reconeixement Extern: la resta de la societat o almenys l'entorn més pròxim, ha de reconèixer el grup com a tal.
- - - - Les finalitats implícites comunes a totes les tècniques de dinàmica de gruos són les següents:
        
        Afavorir la comunicació
        
        Desenvolupar la participació
        . Fomentar el sentit de grup.
        
        Aprendre a pensar activament.
        
        Escoltar i esperar torn de paraula.
        
        Potenciar el treball cooperatiu.
        
        Favilitar la responsabilitat, autonomia i creaticitat.
        
        Crear sentiments de seguretat personal i grupal.
        
        Algunes de les tècniques de dinàmica de grups es poden classificar en:
        
        Criteris a l'hora d'elegir una tècnica grupal:
        
        Aspectes a tenir en compte a l'hora d'aplicar t`cniques de dinàmica en grups
        
        No aplicar les tècniques de forma rígida sinó flexible, adaptant-se a la realitat del grup.
        
        Escoltar l'alumnat, perquè mai se l'ha d'obligar a realitzar-la en contra de la seva voluntat.
        
        Assegurar-se que l'alumnat l'ha entès perfrctament.
        
        Realitzar una avaluació amb l'alumnat sobre som s'ha sentit realitzar-la, què és el que ha après, com ha vist als seus companys, etc.
        
        Els objectius que es persegueixen. Hi ha tècniques que persegueixen objectius distints. Primer que res serà definir els objectius i després elegir la tècnica.
        
        La maduresa i entrenament del grup. No totes les tècniques suposen la mateixa complexitat. Si el grup té poca pràctica caldrà començar per tècniques senzilles, amb una participació gradual.
        
        La grandària del grup. El comportament dels grups depèn, en gran manera, de la seva grandària. En els grans grups és preferible utilitzar dinàmiques que estableixen subgrups.
        
        Ambient físic. No totes les tècniques requereixen el mateix temps i espai.
        
        Experiència i capacitat de l'animador. L'experiència i la formació prèvia de ll'animador permetrà, en cada moment, realitzar l'elecció més adequada a les característique anteriors.
        
        Caracterñistique dels membres; edat, interessos, motivacions, etic.
        
        Característiques del medi extern; és a dir, el clima d'acceptació psicològica o rebuig que s'origina al voltant del grup.
        
        Tècniques de presentació: afavoreix un primer acostament i cintacte. Bàsicament es realitzen per conèixer els noms i alguna característica dels companys.
        
        Tècniques de confiança: són activitats per desenvolupar la confiança en un mateix i en el mateix grup.
        
        Tècniques de coneixement: permet saber com són les persones que formen el grup. Facilita. progressivament, un coneixement més profund i real.
        
        Tècniques de cooperació: es persegueix una finalitat comina entre tots els membres, disminuint la competició.
        
        Tècniques de comunicació: cerquen estimular la comunicació verbal i no verbal. Afavoreixen l'escolta activa, petenciant unes relacions més pròximes i obertes.
        
        Tècniques d'afirmació: pretenen construir el grup a partir d'autoconceptes positus per part de cadscun dels membres, aconseguint una consciència grupal solidaria i cooperativa.
        
        Tècniques de resolució de conflictes: són jocs que utilitzen situacions de conflictes en què els membres han d'aprendre a descriure'ls, reconèixer les seves causes i cercar solucions d¡una forma creativa.
        
        Tècniques de distensió: serveix per alliberar energia, fer riure, estimular el moment en el grup, trencar una situació de monotonia o tensió, passar d'una activitat a una altra o finalitzar d'un treball comú.
    - - La relació del professor amb els seus alumnes estarà condicionada per la perceció i les expectatives que tingui el professor dels alumnes.
        Les expectatives que el professor posseeix sobre cadascun dels seus alumnes, la representació, el que pensa i espera d'ells, les intencions i capacitats que els atribueix, són condicionants importants de la relació interactiva del professor amb els seus alumnes.
        Els mestres relacionen diferents fonts d'informació sobre els alumnes per a fer les seves expectatives.
        
        Per predir la conducta dels alumnes, el professor observa a classe el seu comportament, rep informació d'altres professors, estudia les notes obtingudes de cursos anteriors, examina els informes que li proporciona el cap d'estudis, compara les experiències anteriors en contacte amb altres alumnes, ect.
        D'altra banda, el professor sol tenir un concepte d'alumne idela i a ell atribueix ,es seves expectatives positives.
        Algunes característiques d'aquest alumnes ideal poden ser: el respcte a les normes establides, l'esforç, la constància en el treball i l'aspecte físic.
    - - Els alumnes de cada curs tenen cpses comunes, com és l'edat i el nivell de coneixements.
        A l'aula es viu vida de grup. Cada classe té conciència de grup dins el centre escolar.
        Els alumnes compeeteixen en activitats i cooperen en coses comunes, mantenint relacions socials.
        Les relacions socials es presenten sota una multitud de formes. Els fenòmens socials que es produeixen a l'aula de classe ens donen la possibilitat d'aprofuncir en el coneixment de les relacions interpersonals i les relacions humanes i socials.
        
        El test sociomètric és la tècnica més freqüent per al coneixement de l'estructura informal de la classe: relacions alumnes-alumnes.
        Aplicacions i utilitats que poden derivar-se de la sociometria:
        
        Detecció de problemes d'inadaptació social: alumnes aïllats, rebutjats, etc.
        
        Determinació d'estratègies motodològiques: molt important en la formació de grups de treball.
        
        Orientació personal i professional: dirigir les capacitacions personals i acadèmiques dels alumnes.
        
        Tècnica per a l'avaluació de l'alumnat: diagnòstic inicial i reflexió sobre l'avaluació continuada i final.
    - - Els alumnes també tenen expectatives sobre els professors que condicionaran els seus comportaments a nivell d'aula.
        Hi ha molts tipus de professors: autocràtic, democràtic i laissez-faire.
        Cada estil d'ensenyament o de lideratge institucional del professor, condicionarà la imatge que d'aell tinguin els seus alumnes i, conseqüentment, la interacció amb ells.
        
        L'alumne arriba a classe i la primera cosa que intenta, per tots els mitjans, és fer-se una idea del professor: les notes que posa, l'observació directa de la primera classe de presentació, la informació que prporcionen altres companys, tot és vàlid per saber davanr qui es troben.
        Des d'aquesta perspectiva, l'explicitació de les regles bàsiques o normes de funcionament del grup aula és fonamental i un factor clau per a la gestió social de l'espai de classe.
        Des d'un punt de vista democràtic i participatiu, és important que les normes siguin negociades i consencuades amb els alumnes i, si és possible, elaborades per procediments de participació entre alumnes i professors.
        Això atorga a les normes una força moral que facilita la seva acceptació i compliment per part dels alumnes.