Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

BIOLOGIA 2 BATX - Coggle Diagram

- - - - Bacteris
        
        Procariotes
        
        Fan funcions vitals
        
        Classificació dels bacteris
        
        Gramnegatiu
        
        Membrana plasmàtica + capa proteica de mureïna + membrana plasmàtica
        
        No es tenyeix perquè té molt poca mureïna
        
        Grampositiu
        
        Paret cel·lular de mureïna
        
        Membrana plasmàtica interna
        
        Mecanismes d'intercanvi d'informació genètica
        
        Mecanismes mitjançant els quals els bacteris poden intercanviar informació genètica, siguin o no de la mateixa espècie
        
        Hi ha 4
        
        Transformació
        
        Transcripció
        
        Mutació
        
        Conjugació
      - Virus
        
        No son considerats éssers vius
        
        No poden fer les funcions vitals
        
        Son agents transmissors de malalties
        
        Poden ser:
        
        Bacterians
        
        Vegetals
        
        Animals
        
        Funció dels virus:
        
        Manteniment de l'equilibri ecològic
        
        Redueixen poblacions
        
        Animals
        
        Vegetals
        
        Bacteris
        
        Mediadors d'intercanvi genètic entre individus de la mateixa espècie
        
        Variabilitat
        
        Recerca biomèdica
        
        Produïr vacunes
        
        Introducció d'informació en cèl·lules amb defectes per a curar-les
        
        Cicles dels virus
        
        Els virus presenten mecanismes per a reproduir-se dins de les cèl·lules hostes, on obteen matèria i energia suficient per a sintetitzar noves proteïnes i àdics nucleics
        
        2 Cicles
        
        Cicle lític
        
        Fixació
        
        Virus es fixa al bacteri
        
        Penetració
        
        Introdueix el seu genoma en el citoplasma bacterià
        
        Replicació
        
        El genoma del virus utilitza mecanismes del bacteri per a formar noves molècules d'ADN i proteïnes víriques
        
        Acoblament
        
        Les noves proteïnes i el genoma víric s'acoblen formant noves nucleocàpsides
        
        Alliberament
        
        Els nous virus porten a la lisi del bacteri hoste, surten a l'exterior i son capços d'infectar altres bacteris
        
        Cicle lisogènic
        
        El virus no destrueix la cèl·lula en infectar-lam però el seu genoma s'incorpora al genoma de la cèl·lula hoste o infectada.
  - - - pell
      - conductes respiratoris, digestius, urinaris, reproductors...
    - - Produeixen malalties a animals i plantes
  - - - Afecta a una comunitat, incidència no gaire alta
        
        Malària
        
        Dengue
    - - Molts casos a la mateixa àrea geogràfica
        
        Còlera
        
        Èbola
    - - Malaltia infecciosa expandida per tot el món
        
        Tuberculosi
        
        COVID-19
  - - - Ferides o incisions quirúrgiques
    - - Salmonella
      - Hepatitis A
    - - Reservori
      - Vector
      - Portadors
  - - - Ionitzants
        
        Capacitat de degradar molècules de DNA i proteïnes
        
        Mort de la cèl·lula irradiada
      - No ionitzants
        
        UV, modifiquen el DNA
        
        Mutacions
        
        Mort
        
        Desinfecció superfícies
    - - Filtren líquids i gasos i el·liminen microorganismes
    - - Calor humida: Destrueix l'estrictura proteïnes
        
        Mata microorganismes
      - Calor seca
        
        Forn o estufa
      - TºC sota el punt de congelació: Inhibeix el creixement bacterià
        
        Conservació d'aliments i medicaments
      - Pasteurització
        
        Pujar la temperatura i ràpidament baixar-la
- - - - ARN
        
        ARNm
        
        copia la informació nuclear i la transporta als ribosomes
        
        ARNt
        
        S’uneix amb els aminoàcids i els transporta fins
        als ribosomes per formar les proteïnes
        
        ARNr
        
        forma els ribosomes on es sintetizen les proteïnes
      - ADN
    - - DNA
        
        Conté la informació genètica (gens)
        
        Doble hèlix
        
        A-T C-G
      - RNA
        
        Participa en la síntesi de proteïnes
        
        Una sola cadena
        
        A-U C-G
    - - 2 cadenes antiparal·leles i complementaries
      - Nucleòtid: nucleòsid (pentosa + base nitrogenada) + enllaç fosfoèster + àcid fosfòric
        
        Citosina
        
        Timina o Uracil
        
        Guanina
        
        Adenina
      - Dins del nucli cel·lular
      - Empaquetats en cromosomes
    - - Separació de la cadena en dos filaments complementaris (enzim helicasa)
      - Síntesi del PRIMER (enzim primasa). Punt d'inici de la creació del filament complementari.
      - Elongació. ARN polimerasa 3 s'uneix al primer i incorpora desoxiribonucleòtids que crearan la cadena complementària. Sentit 5' - 3'
      - Terminació: ADN ligasa lliga els fragments d'ADN de les dues cadenes.
  - - - Holoproteïnes: Només aminoàcids
        
        Filamentoses
        
        Solubles en aigua
        
        Principalment en animals
        
        Globulars
        
        Solubles en aigua
        
        Solubles en dissolucions salines
      - Heteroproteïnes: aminoàcids + grup prostètic
        
        Glucoproteïnes
        
        Lipoproteïnes
        
        Cromoproteïnes
        
        Fosfoproteïnes
        
        Nucleoproteïnes
    - - Estructural
      - De reserva
      - Hormonal
      - De defensa
      - Homeostàtica
      - Transport
      - Enzimàtica (-asa)
      - Contractil
    - - Ous
      - Nous
      - Carn
      - Salmó
      - Peix
      - Llet
      - Formatge
      - Cereals
      - Iogurt
    - - Físiques
        
        Configuració D: -NH2 a la dreta
        
        Configuració L: -NH2 a l'esquerra
        
        Desnaturalització
        
        Especificitat
        
        Cada molècula és diferent a l'altre
      - Químiques
        
        Caràcter amfòter: Actua com a àcid o com a base depenent de amb qui reaccioni
        
        Capacitat amortidora
        
        Efecte tampó: Evita canvis bruscos en el pH
        
        Modifiquen el grau d'ionització dels radicals polars
        
        Solubilitat
        
        Hi ha més aminoàcids amb radicals polars que apolars
  - - - Amb àcids grassos (Saponificables)
        
        Tipus
        
        Saturats
        
        Molècula alifàtica (lineal)
        
        Enllaços simples entre carbonis
        
        Àcid palmític o Àcid esteàric
        
        Insaturats
        
        Molècules no rectilínies (ramificacions)
        
        Un o més enllaços dobles
        
        2 o més enllaços: poliinsaturat
        
        1 enllaç: monoinsaturat
        
        Àcid oleic
        
        Característiques
        
        Caràcter amfipàtic: part hidròfoba + part hidròfila
      - Sense àcids grassos o insaponificables
        
        Complexes
        
        Glicoesfingolípids
        
        Fosfoesfingolípids
        
        Fosfoglicèrids
        
        Simples
        
        Acilglicèrids
        
        Cèrids
    - - Insolubles en aigua
      - Solubles en dissolvents orgànics (no polars)
      - Llargues cadenes hidrocarbonades alifàtiques
      - nº parell d'àtoms de carboni + grup -COOH
      - Hidròlisi
      - Poc abundants en estat lliure
    - - Reserva energètica (greix)
      - Protecció
      - Estructura (membrana)
      - Biocatalitzadora
      - Missatgers químics
      - Transportadora
    - - Poliinsaturats
        
        Peix
        
        Salmó
        
        Truita
        
        Nous
        
        Soja
      - Monoinsaturats
        
        Olives
        
        Fruits secs
        
        Cacauets
        
        Alvocats
        
        Oli d'alvocat
      - Saturats
        
        Mantega
        
        Formatge
        
        Carn i derivats
        
        Llei i derivats
        
        Oli de coco i de palma
      - Trans
        
        Fregits
        
        Pastisseria
        
        Galetes
        
        Vedella
        
        Corder
  - - - Energètica
    - - Patata
      - Mel
      - Fruita
      - Enciam
      - Pa i farines
      - Pasta
    - - Disacàrids
        
        Maltosa: glucosa α glucosa
        
        Cel·lobiosa: glucosa β glucosa
        
        Lactosa: glucosa β galactosa
        
        Sacarosa: glucosa β galactosa
      - Polisacàrids
        
        Midó
        
        Glucogen
        
        Cel·lulosa
        
        Quitina
      - Monosacàrids
        
        Glucosa
        
        Ribosa
        
        Desoxiribosa
        
        Galactosa
        
        Fructosa
    - - Físiques
        
        Sòl·lids cristal·lins
        
        Color blanc
        
        Hidrosolubles
        
        Gust dolç
      - Químiques
        
        Capacitat de reduir el reactiu de Fehling
- - - - Elevada capacitat reproductora
      - Variabilitat en la descendència
      - Selecció natural
    - - Evoluciona la població, no l'individu
      - Actua la selecció natural
        
        Sobreviuen aquells individus més aptes
      - Poblacions canvien a mesura que ho fan les seves freqüències gènetiques
      - Factors evolucionadors
        
        Mutacions
        
        Alteracions en el material genètic d'un individu
        
        Només les muracions que es donen als gàmetes d'hereten en la descendència
        
        Recombinació genètica = variabilitat
        
        Preadaptatives i a l'atzar
        
        Poden ser favorables o desfavorables
        
        Migracions
        
        Flux gènic
        
        Individus canvien de població i fons genètic també canvia
        
        Deriva genètica
        
        Canvis produïts a les freqüències gèniques a causa de factors aleatoris.
        
        Esdevé quan d'una població queda aïllat un grup petit
        
        2 tipus
        
        Efecte fundador
        
        Una part de la població inicial se separa i dona lloc a una nova població
        
        Efecte coll d'ampolla
        
        Quan periòdicament hi ha sequeres,plagues, inundacions o incendis, hi ha reduccions dràstiques del nombre d'individus, donant lloc a una deriva genètica cap a aquells que hagin sobreviscut
    - - L'esser canvia per adaptar-se al medi
  - - - f(A) = p = f(AA) +1/2·f(Aa)
      - f(a) = q = f(aa) +1/2·f(Aa)
      - p+q=1
    - - Relació que hi ha de cada genotip (AA, aa, Aa)
        
        N: nombre d'individus total
        N = n1 (AA) + n2(aa) + n3(Aa)
        
        f(AA)=n1/N f(aa)=n2/N f(Aa)=n3/N
  - - - La població queda dividida en dues poblacions pròximes separades per una barrera geogràfica
        
        Riu
        
        Glacera
        
        Zona dessecada
    - - Aïllament causar per qüestions etològiques
        
        Mecanismes d'aïllament reproductiu
        
        Aïllament ecològic
        
        Dues poblacions pròximes que no es barregen perquè han ocupat nínxols ecològics diferents
        
        Aïllament estacional
        
        Unes plantes neixen en una època de l'any però unes altres de la mateixa expècie localitzades en diferent lloc, neixen en una altra època de l'any.
        
        Aïllament etològic
        
        Dues poblacions aïllades poden tenir conductes diferents. A l'hora de reproduir-se, pot ser que un dels dos no se senti atret
        
        Aïllament mecànic
        
        Dues varietats de la mateixa espècie presenten diferències físiques que dificulten l'aparellament
        
        Aïllament postzigòtic
        
        Híbrids inviables o tot i viure no son fèrtils
  - - - Òrgans homòlegs
        
        Mateix origen embriològic, mateixa estructura interna, diferent forma i funció
      - Òrgans anàlegs
        
        Mateixa forma i funció, diferent origen i estructura
      - Òrgans vestigials
        
        Òrgans sense funció, però que no resulten un desventatge: apèndix humana, pelvis balenes.
    - - Observar les reaccions d'aglutinació de la sang en els difrerents organismes
    - - Es comparen les seqüències dels nucleòtids del DNA i RNA.
    - - Des de les èpoques més antigues fins ara hi ha una ugmetn de complexitat estructural dels organismes i de diversitat d'espècies
    - - Quant més distància o aïllament, més diferència entre la flora i la fauna
    - - Basades en la semblança entre espècies (lleó - jaguar- tigre)
    - - Si els embrions s'assemblen, son propers evolutivament
- - - - Qualsevol característica present en un individu i transmissible a la seva descendència
    - - Fragment d'ADN que conté informació per a un caràcter. Tots els gens localitzats en el mateix cromosoma son gens lligats entre sí i es transmetyen de forma conjunta.
        
        Gens independents
        
        Quan estan situats en diferents parelles de cromosomes homòlegs, es compleix la tercera llei de Mendel i es formen 4 gàmetes: AB, Ab, aB, ab
        
        Gens lligats
        
        Quan els gens estan lligats; és a dir, estan en la mateixa parella de cromosomes homòlegs, no es compleix la tercera llei de Mendel perquè només es formen 2 gàmetes
        
        Gens lligats per recombinació
        
        Quan dos gens estan lligats, un individu heterozigòtic pot generar els 4 gàmetes. Això succeeix amb la recombinació genètica.
    - - Conjunt de gens d'un individu
    - - Variants d'un gen per a un mateix caràcter
        
        Heterozigot (Aa)
        
        Homozigot (AA o aa) Raça pura
  - - - AA x aa = 100% Aa (taula Punnett)
    - - Aa x Aa = 50% Aa, 25% AA, 25% aa
    - - AALL x aall: 9:3:3:1
  - - - Fenotip dels heterozigots és unabarreja dels fenotips de les races pures. Blanc + Vermell = Rosa
    - - El fenotip dels heterozigots manifesta els fenotips de les dos races pures: Plomes blanques + Plomes negres = plomes blanques i negres
    - - Hi ha més de dos alels per a un mateix caràcter (grups sanguinis A, B, O)
    - - Provoquen la mort de l'individu i modifiquen les proporcions fenotípiques i genotípiques segons les lleis de Mendel.
- - - - Oxidació: cedir e-
      - Reducció: guanyar e-
    - - ATP
        
        Ve de la glicòlisi de la Glucosa. Al Cicle de Krebs d'alliberen 2 ATP
        
        Aporta l'energia necessàtia per a que es duin a terme totes les rx químiques
      - Enzims
        
        Catalitzadors de les reaccions biològiques
        
        Acceleren l'energia d'activació
        
        Acceleren la velocitat de reacció
        
        Característiques
        
        Acceleren velocitat de reacció
        
        Disminueixen energia d'activació
        
        No alteren el procés químic
        
        Són molt específics
        
        Actuen a temepratura ambient
        
        Pes molecular molt elevat
        
        Reutilitzables
        
        Provenen de dins del'organisme
        
        Tipus d'enzims
        
        Estrictament proteics: cadena polipeptídica
        
        Holoenzims: Apoenzim + cofactor (pot ser inogrànic (oligoelements) o orgànics (coenzims: ATP, NAD+, NADP+, CoA, Vitamines...
        
        Factors que afecten l'activitat enzimàtica
        
        Temperatura
        
        Augment de temperatura = augment de velocitat de l'enzim + el substrat = augment del producte
        
        Temperatura òptima: si es sobrepassa l'enzim es desnaturalitza (perxd estructura terciària)
        
        pH
        
        Poden afectar l'unió entre substrat i enzim (trenquen enllaços)
        
        1-6 en enzims digestius, 8-12 enzims orals
        
        Cinètica enzimàtica
        
        Inhibidors
        
        Substàncies que disminueixen l'activitat o impedeixen a l'enzim actuar
        
        Reversible competitiu, reversible no competitiu, irreversible
  - - - Què és?
        
        Lisi de macromolècules: energia + molècules petites. Crear energia trencant (amb enzims) enllaços covalents
        
        Precursors
        
        Glúcids
        
        Midó, glicogen i triglicèrids son capaços d'emmagatzemar molta més energia
        
        Lípids
        
        Proteïnes
        
        Productes
        
        CO2
        
        H2O
        
        NH3
      - Procés
        
        Glúcids
        
        Catabolisme per respiració
        
        Glicòlisi
        
        Glucosa es trenca en dos àcids pirúvics
        
        S'alliberen 2 ATP + 2 NADH+H+
        
        Al citoplasma
        
        Descarboxilació oxidativa
        
        Àcid pirúvic passa a ser Acetil-CoA
        
        Enzim piruvat-deshidrogenasa
        
        Matriu mitocondrial
        
        Cicle de Krebs
        
        Degradació de l'Acetil-CoA
        
        S'obté CO2, H20 i NH3
        
        Matriu mitocondrial
        
        Fosforilació oxidativa o cadena de transport d'electrons
        
        O2 → H2O
        
        ADP + Pi → ATP
        
        NADH → NAD+
        
        Crestes mitocondrials
        
        Balanç global
        
        Balanç energètic: 38 ATP
        
        Glucosa + 6O2 → 6 CO2 + 6H2O
        
        Glicogenòlisi
        
        Lisi del glicogen → glucosa
        
        Catabolisme per fermentació
        
        No intervé la cadena respiratòria. És un procés anaerobic perquè no pot utilitzar oxigen com acceptor final d'electrons
        
        Fermentació làctica
        
        El piruvat es transforma en àcid làctic o lactat
        
        C6H12O6 + 2 (ADP + Pi) ➝ 2 (CH3 - CHOH - COOH) + 2 ATP
        
        Les cèl·lules musculars dels animals també la fan quan es produeix un sobreesforç físic i es queden sense prou oxigen per catabolitzar l’àcid pirúvic per respiració. L’acumulació de molt àcid làctic provoca l’acidificacació de les fibres musculars, impedeix la contracció dels músculs i provoca fatiga muscular.
        
        Fermentació alcohòlica
        
        Piruvat es transforma en etanol i CO2
        
        C6H12O6 + 2 (ADP + Pi) ➝ 2 (CH3 - CH2OH) + 2 CO2 + 2 ATP
        
        Lípids
        
        Lipòlisi dels triacilglicèrids
        
        Al citoplasma
        
        Triacilglicèrids → Àcids grassos+ Glicerina (Glicerina çes un glúcis per tant glicòlisi)
        
        β-oxidació dels àcids grassos o Hèlix de Lynen
        
        Àcids grassos → Acetil-CoA (catabolisme)
        
        Al mitocondri (matriu mitocondrial)
        
        Cicle de Krebs
        
        Degradació de l'Acetil CoA
        
        S'obté CO2, H2O i NH3
        
        Matriu mitocondrial
        
        Fosforilació oxidativa o cadena de transport d'electrons
        
        O2 → H2O
        
        Crestes mitocondrial
        
        ADP + Pi → ATP
        
        NADH → NAD+
        
        Balanç global
        
        129 ATP
        
        Proteïnes
        
        Degradació de proteïnes
        
        Proteïnes → aminoàcids
        
        Al citoplasma
        
        Degradació d'aminoàcids
        
        A la matriu mitocondrial
        
        Aminoàcids → Acetil-CoA
        
        Cicle de Krebs
        
        Degradació de l'Acetil CoA
        
        A la matriu mitocondrial
        
        S'obté CO2, H2O i NH3
        
        Fosforilació oxidativa o cadena de transport d'electrons
        
        Crestes mitocondrial
        
        O2 → H2O
        
        ADP + Pi → ATP
        
        NADH → NAD+
    - - Què és?
        
        Síntesi de macromolècules: energia + molècules petites
        
        Precursors
        
        Aminoàcids
        
        Monosacàrids
        
        Àcids grassos
        
        Nucleòtids
        
        Productes
        
        Polisacàrids
        
        Proteïnes
        
        Glúcids
        
        Àcids Nucleics
      - Procés
        
        Glucids
        
        Gliconeogènesi
        
        Al mitocondri
        
        Piruvat → glucosa
        
        Glicogènesi
        
        Al citoplasma
        
        Glucosa → Glucogen
        
        Lípids
        
        Lipogènesi
        
        Al mitocondri
        
        Acetil-CoA → Àcids grassos
        
        Esterificació
        
        Al citoplasma
        
        Àcids grassos → Triacilglicèrids
        
        Proteïnes
        
        Síntesi d'aminoàcids
        
        Al mitocondri
        
        Acetil-CoA → Aminoàcids
        
        Síntesi de proteïnes
        
        Al citoplasma
        
        Aminoàcids → Proteïnes
- - - - G1
        
        Creixement cel·lular
        
        Síntesi de RNA i proteïnes
        
        Duplicació d'orgànuls
      - S
        
        Replicació del DNA
      - G2
        
        Creixement cel·lular
    - - Meiosi
        
        Gàmetes
        
        Primera divisió meiòtica
        
        Profase I
        
        Leptotè: Condensació dels cromosomes.
        Zigotè: Aparellament dels homòlegs.
        Paquitè: Formació dels bivalents + entrecreuament
        Diplotè: Formació quiasmes
        Diacinesi: Desapareix el nucli i es forma el fus mitòtic
        
        Metafase I
        
        Bivalents es col·loquen a la placa equatorial
        
        Anafase I
        
        Cada cromosoma homòleg va a un pol, encreuat
        
        Telofase I
        
        Es regenera la membrana nuclear
        
        Citocinesi
        
        Segona divisió meiòtica
        
        Profase II
        
        Desapareix el nucli
        
        Condensació de la cromatina
        
        Formació del fus mitòtic
        
        Metafase II
        
        Cromosomes es col·loquen a la placa equatorial
        
        Separació de les cromàtides germanes, una a cada pol de la cèl·lula
        
        Anafase II
        
        Separació de les cromàtides germanes, una a cada pol de la cèl·lula
        
        Telofase II
        
        Cromosomes es descondensen en cromatina
        
        Es desintegra el fus mitòtic
        
        Es forma la membrana nuclear
        
        Desapareix el nucleol
      - Mitosi
        
        Cèl·lules somàtiques
        
        Fases
        
        Cariocinesi (divisió nucli)
        
        Profase
        
        Condensació cromatina
        
        Desapareix el nucli
        
        Formació del fus mitòtic
        
        Metafase
        
        Cromosomes es col·loquen a la placa equatorial
        
        Anafase
        
        Separació de les cromàtides germanes, una a cada pol de la cèl·lula
        
        Telofase
        
        Es desintegra el fus mitòtic
        
        Es forma la membrana nuclear
        
        Cromosomes es descondensen en cromatina
        
        Desapareix el nucleol
        
        Citocinesi (divisió citoplasma)
        
        Formació del solc de divisió
        
        Separació de les dues cèl·lules
    - - Control G1-S
        
        Final de la fase G1 → passa (o no) a la fase S
      - Control G2-M
        
        Si hi ha danys irreparables → mort cel·lular
      - Control M
        
        Cromosomes estan benunits al fus acromàtic?
        
        Entre Metafase i Anafase
      - Molècules que controlen el cicle cel·lular
        
        Ciclines
        
        Cdk
        
        Cinases depenent de ciclina
        
        Activen p desactiven les proteïnes diana → fosforilació
      - Si els danys en el DNA son irreparables → APOPTOSI (mort cel·lular programada)
        
        Es trenca el nucli
        
        Bombolles a la membrana
      - Si en alguna cèl·lula falla el control del cicle cel·lular
        
        Tumor
        
        Si no envaeix altres teixits i les cèl·lules es reprodueixen lentes
        
        Tumor benigne
        
        Neoplàsia
        
        Creix ràpidament i migra a alrtes teixits (metàstasi)
        
        Tumor maligne/càncer
  - - - Origen clonal
      - Divisió contínua i incontrolada
      - Citoesquelet anormal
      - Activitat bioquímica alterada
    - - Hàbits de vida saludables
      - Revisions periòdiques
      - Vacunació
      - Control sanitari del medi ambient i instal·lacions industrials
    - - Anàlisi
        
        sang
        
        orina
      - Biòpsies
      - Tècniques de diagnòstic per imatge
        
        Raig X
        
        Gammagrafies
        
        Ressonàncies magnètiques
        
        Tomografies
    - - Cirurgia
      - Radioteràpia
      - Teràpia dirigida
      - Teràpia hormonal
      - Quimioteràpia
    - - Teràpia de cèl·lules T
        
        Extreure i modificar genèticament les cèl·lules T del pacient perquè reconeguin les cèl·lules canceroses i puguin combatre-les
      - Immunomoduladors i citocines
        
        Interleucines o interferó que estimulen el sistema immunitari per a que ataquin diferents tipus de cancer
      - Anticossos monoclonals
        
        Ajuden a identificar i eliminar alguns antígens associats a tumors
      - Vacunes
        
        Vacunes (virus oncolítics) per tractar certs tipus de càncer i altres que ajuden a prevenir-los → virus del papil·loma humà
    - - Leucèmia
        
        A la mèdula òssia vermella
        
        Origina globuls blancs que desplacen els normals
        
        Dificulta la defensa en front de microorganismes patògens
      - Limfoma
        
        Nombrosos limfòcits anorals d'acumulen als ganglis i als vasos limfàtics
    - - S'origina en la cèl·lula d'un teixit que es rtansforma en una cèl·luyla aniormal que es divideix sense control
        
        Les noves cèl·lules envaeixen altres teixits i afecten la
        
        Morfologia
        
        Mida
        
        Fisiologia