Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
La dinàmica dels grups: L'aula com a grup microsocial: les tècniques…
La dinàmica dels grups: L'aula com a grup microsocial: les tècniques sociomètriques
El grup social: definició, tipologia i característiques
L'aula de classe és una estructura social
(microsocial) inserida en una estructura social més ampla denominada escola (macrosocial)
dues perspectives:
Macrosociològica: per comprendre complexitat dels fenòmens socials
Microsociològica: per comprendre com es concreten els dits fefnòmens en contextos més reduits, com ara és l'aula escolar.
els elements que caracteritzen a qualsevol grup:
la interacció recíproca
l'existència d'objectius, valors i activitats compartides
l'estabilitat i durada relativa
la conciència de grup
el reconeixemen extern
interacció reíproca
és precis que els membres del grup social mantignuin entre relacions regulars que s'ajustin a pautes normativitzades i que cristalitzen en una estructura interna d'estatus i rols
existència d'objectius, valors i creences compartides
els membre del grup social comparteixen en conjunt d'objectius, valos i creençes. La cohesió del grup depen del grau d'acceptació d'aquests objectius, valors i creences
estabilitat i durada relativa
la interacció entre els membres ha de tenir una certa durada en els temps
concència de grups
han d'identificar-se a si mateixos com a tals
reconeixements externs
la resta de la societat, ha de reconeixer el grup com a tal
estructures de metes, d'aconseguir els objectius
situació social competitivia
correlació negativa
un individu aconseguirà els seus objectius sols si els altres no aconsegueixen els seus
son recompensats de manera que un rebi la màxima recompensa i els altres la minima
son recompensats de manera que un rebi la màxima recompensa i els altres la minima
situació social individualista: no hi ha cap corralació entre la consecució dels objectius dels participants
la consecució dels objectius d'un individu no influeix en la consecució dels objectius dels altres participants
son recompensats sobre la base de la qualitat del seu porpi treball
situació social cooperativa: correlació positiva entre conseqüència o exits dels seus objectius
tres formes bàsiques d'interacció
poden competir entre di (model competitiu)
individualment sense prestar atenció als altres estudiants (model individualista)
cooperativament cadascú interessat en el treball dels altres tant com en el seu propi (model cooperatiu)
dins un grup social, la figura del lider, aixi com els rols exercits perls memebres del grup es fonamental,, es important ressaltar els estils de lideratge i els rols jugats en la dinàmica de grup
quan es parta de liders escolars, entre el lider formal i el liderinformal, depen del clima de la cllasse segons les estructures de grups
estructura autoritària
estructura paternalitsta
estructura permissiva
rols relacionats amb la tasca grupal
iniciador
suggereix amb la tasca grupal
coordinador
classifica les relacions entre diverses idees i diversos suggeriments i intenta coordinar les activitats del grup
critic/avaluador
sotmet les realitzacions del grup a estudi i avalua l'edicàcia dels procediments
rols relacionats amb la formació i el mateniment del grup
animador
encarrefat del manteniment de la solidaritat del grup
conciliador
intervé en les diferències entre els membres del grup, ntenta la reconciliació rebaixar la tensió en situacions de conflicte
facilitador de la comunicació
preocupat per l'opinió i participació de tots,
rols individuals
bloquejador
negativista, resistent, osvint en desacors sense raons objectives
timid
amb poques intervencions
boc expiatori
davant els reals fracassos del grup o els aparents
el grup: la dinàmica grupal i la sociometria
els grups socials poden i han de ser dnamitzats, s'ha d utilitzar distintes tecniques, per això s'en assenyalen els segÜents
els objectius que es persegueixen
la maduresa i l'entranament del grup
la grandària del grup
ambient fisic
característiques del medi extern
experiència i capacitat de l'animador
el professorat ens diu Cuadrado la seva tècnica ha de ser
assegurar-se que l'alumnat l'ha entès perfectament
ser conscient que les tècniques no es realitzen de forma rigida
escoltar l'alumnat
realitzar una avaluació
tècniques de presentació
tècniques de coneixement
algunes de les tècniques dinàmica de grups es poden classificar en:
tècniques de presentació
són activitats grupals que afavoreixen un primer acostament i contacte
tècniques de coneixement
permeten saber com son les persones que formen el grup
tècniques de confinança
son activitats per desenvolupar la confiança en un mateix i en el grup
tècniques de comunicació
cerquen estimular la comunicació verbal i no verbal
tècniques d'afirmació
pretenen construir el grup a partir d'autoconceptes positius per part de cadascun dels membres
tèciques de resolució de conflictes
son jocs que utilitzej situacions de conflictes en que els membres han d'aprendre a descriure'ls
tècniques de distensió
serveixen per alliberar energia, fer riure estimular el movient en el grup
segons el professor Fernándexx el grup classe comparteix distintes tpologies
grup formal o informal
. com a grup, es mñes aviat un grup formal, encara que posseixi alguns trets de grup informal la classe institucionalitzada
grup de pertinença o de referència
la classe és un grup de pertinnça. ja que les relacions es desenvolupen en un mateix espai i temps per un grup de persones
grup de primari o secundari
la classe escolar pertant més aviat a la categoria de grup secundari, perque no sempre reuneix les caracteristiques d'intimitat
aquest fixa les següents caracteristiques
es un grup formal que s troba inclòs dins la instituci´escolar
l'objectiu es la producció de canvis qualitatius en els individus que la integren
hi ha un lder formal que ha estat imposat i que no es pot canviar
l'assistència es obligatòria per als alumnes
tant els alumnes com el professor han d'assumir abjectius com el curriculim
les interaccions son
interacció professor-alumne
quan es percep algú, es dosposa de multitud de categories amb les quals sens classifica la conducta
estricte
ben estructural i centrat en l'activitat
s'organitza amb eficàcia i normalment acaba tota la programació a temps
no es proxim als alumnes
les normes son conegudes i respectades
amb autoritat
ben estructurat i centrat
les regles son clares i questionades pels alumnes
els alumnes solen estar atents
el seu mètode es l'exposició del tema
tolerant amb autoritat
manté una estructura que afavoreix la responsabilitat i la llibertat
usa gran varietat de mètodes
empra el petit grup
es mostra a gusr amb les classes i es crea un bon ambient
Insegur-Tolerant
cooperatiu i poc lideratge
classe poc estructurada
normes arbitràries
professor amb poca fermesa
el professor te poques expectatives sobre el rendiment d'alumnes
l'aguantador esclavitzat
el professor s'esforça per mantenir l'ordre
gasta molta energia i se sent cremat
se situa entre la docent insegur agressiu i insegur tolerant
els alumnes entenen gràcies alas esforços dels professors
interacció lumne-professor
també en aquesta direcció de la interacció es molt important la percepció que estingui de l'altre. Els alumnes ambe tenen expectatives sobre els professors que condicionaran els seus comportaments en l'àmbit d'aula
Educació per al canvi en la societat de la informació
problemàtiques, tocades ja en el marc escolar formal, i que tenen un clar reflex a les aules son
els resultats
notable fracàs escolar reconegut, especialment a l'esapa ESO
fracàs escolar real es mes alt, ja que suficiencia no sempre suposa l'èxir dels contignurs minims
els nostres estudiants estan per sota de la mitjana europea en coneixments i habilitats de lectura, interpretació de textos, comprensió resolució
entre les seves causes son
alumnes s'esfocen
alumnes tenen poca capacitat
professors no adapten bé l'ensenyaemnt
els pares no ajuden
el professorat
formació pedagogica insuficient per afrontar les situacions que es presenten en el marc de la societat
falta de formació en noves tecnolofies de la informació i la comunicació
estrées i falta de motivació
l'escola paralela competeix en l'educació formal
l'alumnat
els joves tenen menys suport per part dels seus pares i per les intitucions religioses, però estan molt més informats
gran heterogeneitat i diversificació sultural de l'alumnat
baixa motivació des alumns pels estudis
menos acceptació de l'autoritat
els centres
falta de recursos humans
falta de recursos materials
estructures organitzaves rígides
problemes d'organització i gestió greus
capacitat de gestió limitada per l'Administració
les families
la seva implicació disminueix en l'educació dels seus fills