Gran part dels efectes, positius i negatius, dels mitjans tenen a veure amb el nivell d'alfabetització que els nins han aconseguit en els mitjans audiovisuals.
Encara que tots els nins es veiessin exposats als mateixos models, no tots resultarien afectats, ni els seus efectes serien els mateixos individualment.
Amb massa freqüència la imatge, compartida socialment, del nin, inclou una caracterització que tendeix a menysprear la seva capacitat en tant agent social.
Encara es posa massa l'accent sobre la vulnerabilitat, la mal·leabilitat, la fragilitat i, fins i tot, sobre la seva perillositat social quan resulten exposats a determinats ambients i continguts.
El que trobem és una tendència molt clara a subestimar la maduresa dels nins, la qual cosa inclina el discurs cap a la necessitat del control i la sobreprotecció.
Alguns dels trets principals de la representació social de la infància en la societat espanyola, inclouen la consideració del nin com una propietat de la família, posant l'accent sobre la seva vulnerabilitat i immaduresa, representant-ho, exclusivament, en termes de víctima o, al contrari, com un subjecte potencialment perillosos.
La imatge del nin addicte a la seva consola de videojocs, o del menor que ha estat forçat a visitar pàgines pornogràfiques, o, fins i tot, els que han estat contactats per adults amb el propòsit d'abusar d'ells, és la predominant en l'imaginari col·lectiu.
El problema és que el menor que utilitza la xarxa per demanar informació per als seus treballs escolars, o el que té problemes de mobilitat i gràcies a internet manté una xarxa de sociabilitat, o el que aprèn a distància, o el que, simplement, es diverteix en xarxa amb la resta dels seus companys i amics, ha desaparegut de tal imaginari.
És precís anar cap a un altre model alternatiu. Un que permeti contemplar els riscos i avantatges de les noves tecnologies sense disminuir, al mateix temps, el paper dels nens com a agents socials.
Aquesta nova mirada passa, ineludiblement, per atorgar als nins un lloc privilegiat com a actors i constructors de la societat que habiten, desposseint-los, així, de l'estigma de la victimització.
Per a això, prestar atenció a la veu dels menors és una tasca inexcusable, així com rebutjar visions essentialistes i diagnòstics que parteixen d'una interpretació determinista de les conseqüències de la innovació tecnològica.
En aquest sentit, és interessant destacar les línies argumentals dels experts que van participar al Fòrum Nacional “Entorn Familiar, Menors, Educació i Televisió”, organitzat per l'Institut Oficial de Ràdio i Televisió (RTVE) i la Direcció General de les
Famílies i la Infància (Ministeri de Treball i Afers Socials).
Al fòrum es va arribar a la conclusió que faríem un millor ús de la televisió si es duguessin a terme, des dels distints àmbits socials (escola, institucions, família, professionals, etc.).
- És bo veure la televisió amb els nostres fills, potenciant els valors positius.
- No es pot controlar el temps ni els continguts que veuen els nins si tenen aparells de televisió en el seu dormitoris que faciliten un consum privat, i per tant incontrolat. La televisió no ha d'utilitzar-se mai com a premi o càstig i no ha de restar temps al diàleg familiar.
-Pares i educadors han d'aprofitar el potencial innegable dels programes televisius per tractar amb els seus fills determinats temes o situacions conflictives que apareixen en els programes.
- Seria aconsellable la recuperació d'una franja de programació infantil en cadenes, i que es respectessin els horaris protegits, de manera que no s'emetessin continguts potencialment perniciosos per als nens.
- Els pares han de ser crítics veient la televisió. Els models són importants per als més petits. Com poden ser els nins selectius en el seu consum si veuen que els pares no ho són?
- Des dels poders públics ha d'exercir-se un control sobre el que s'emetrà per la petita pantalla en els horaris de protecció.
- S'haurien d'evitar, especialment, tots aquells programes que atemptin contra valors elementals.
- Aprendre a veure la televisió és aprendre també a apagar-la. La televisió és una important font d'oci i entreteniment, però no l'única: hi ha llibres, amics, jocs, etc.
- L'escola ha d'ensenyar a veure televisió, analitzant el que no és positiu i aprofitant el que és positiu.
- Veurem millor la televisió si aprenem a fer la nostra pròpia programació, veient únicament allò que interessa. En televisió s'emeten tot tipus de programes i cal ser capaços de trobar els més indicats.
- Els nins han de dormir. Descansar és molt important per al seu desenvolupament, i la televisió no ha d'interferir en els horaris de son dels més petits.
- Un consum abusiu i incontrolat de televisió pot afectar negativament els resultats acadèmics.
- Els pares necessiten el suport de les institucions a l'hora de dotar-se d'eines i coneixements que els facilitin un major coneixement del fet televisiu.
- Els pares, finalment, han de prendre consciència de la seva responsabilitat, però també de la seva capacitat de mobilització: cal prestigiar socialment els programes de qualitat, i generar un context crític respecte a altres continguts que no responguin a aquesta qualitat.