Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

Teixit Epitelial, Introducció a la histologia Teixit = cèl·lules + MEC.…

- - - - 2. Avascularitat i no-innervació
        Avascularitat per les unions intercel. > nutrició per difusió
        No estarà irrigada la part més basal, es repartiran els nutrients per difusió.
      - 3. Baix metabolisme
      - 1. No hi ha substància extracel.
        Hi ha una enorme cohesió entre cèl. > diferents i abundants unions cel·lulars (desmosomes)
      - 4. Descansen sobre una LÀMINA BASAL
        LB separa el tx. epitelial del subjacent
      - 5. Renovació contínua per divisió cel·lular
      - 6. Revestiment de superfícies
        Totes excepte: esmal, superficie anterior de l'iris, cartílag articular
      - 7. Polaritat estructural i funcional
      - 8. Derivació de les tres fulles embrionàries
        
        MESODERM
        
        Revestim. túbuls renals
        
        Sist. reprod. masculí i femení + glàndules associades
        
        Endoteli vascular i limfàtic
        
        Mesoteli
        
        ENDODERM
        
        Epitelis del tub digestiu (estómac i budells)
        
        Fetge i pàncrees
        
        Sistema respiratori
        
        Glàndules associades
        
        ECTODERM
        
        Epidermis, pell, ungles
        
        Glàndules associades: sudor, sebàc., saliv., mamàries
        
        Mucosa oral i nasal
        
        Vagina
        
        Esmalt
        
        Còrnia
      - 9. Resistència a la pressió
    - - 3. Intercanvi de gasos
      - 4. Secreció
      - 2. Absorció
      - 5. Excreció
      - 6. Arrossegament de micropartícules i transport de materials
      - 7. Lliscament entre superficies
      - 1. Protecció
        Lesions mec., barrera immuno., deshidrat.
      - 8. Funció sensorial
    - - EPITELIS DE REVESTIMENT
        
        Què són?
        
        Recobreixen totes les superfícies del cos (amb alguna excepció), tant internes com externes
        
        Són avasculars, es nodreixen per difusió
        
        Presenten polaritat que pot estar especialitzada a la part apical en una funció específica (ex: absorció nutrients)
        
        Descansen sobre una LB: diferenciació de dos pols > apical vs. basal
        
        Classificació dels epitelis de revestiment
        Hi ha 3 criteris de classificació:
        
        Nombre de capes de cèl.
        Simple o monoestratificat vs. Estratificat
        
        Forma de les cèl.
        Pla vs. cúbic vs. cilíndric o columnar
        
        Especialitzacions apicals
        Microvellositats, cilis, estereocilis, queratina
        
        SIMPLES
        
        pla
        
        On?
        
        Sistema vascular
        
        Cavitats
        
        Càpsula de Bowmann (cara parietal)
        
        Alvèols
        
        Funcions
        Depenen de l'òrgan
        
        Intercanvi de gasos
        
        BHE
        
        Transport de líquids
        
        Què és?
        Capa única de cèl. planes (sense volum efectiu).
        
        cúbic
        
        Què és?
        Capa única de cèl. rodones o quadrades: amplada, altura i gruix semblants.
        
        On?
        
        Cond. exocrins petits (pàncrees per exemple)
        
        Superfície de l'ovari (epiteli germinal)
        
        Túbuls renals
        
        Revestiment fol·licles tiroid.
        
        Funcions
        
        Absorció
        
        Secreció
        
        Conducció
        
        De barrera
        
        cilíndric
        
        Què és?
        Monocapa de cèl. cilíndriques, altura gran.
        Poden tenir especialitzacions apicals amb diferents funcions:
        
        cilis: oviducte
        
        microvellositats: budell prim
        
        On?
        
        Tub digestiu: glànd. gàstriques i revestiment estómac, intestí i colon
        
        Vesícula biliar
        
        Conductes de glàndules
        
        Funcions
        
        Absorció
        
        Secreció
        
        ESTRATIFICATS
        
        cúbic
        On?
        
        Grans cond. glànd. sudor.
        
        Cond. glànd. exoc.
        
        Unió colorrectal
        
        Funcions
        
        Barrera
        
        Conducció
        
        cilíndric
        On?
        
        Cond. glànd. exocrines
        
        Unió colorrectal
        
        Funcions
        
        Barrera
        
        Conducció
        
        pla
        
        On?
        
        Pell
        
        Cavitat bucal
        
        Esòfag superior
        
        Vagina
        
        Epiteli pla estratificat queratinitzat a la pell
        
        Cèl. mare es troben a la part basal, en contacte amb la LB. Aquestes es van dividint i maduren i migrant, mentre que perden el nucli i es queratinitzen.
        
        Estrats de la pell, de profund a superficial:
        a. Germinal
        b. Espinós: cèl. epitelials pròpiament dites; pugen d'estrat, baixen el seu pH i es diferencien
        c. Granulós: tinció intensa pel seu citoplasma
        d. Lúcid: no sempre present; part del corni; artefacte
        e. Corni: cèl. anucleades queratinitzades
        
        Funcions
        
        Barrera
        
        Protecció
        
        Què és?
        
        Les cèl. en contacte amb la llum o l'ext. són planes.
        
        Els estrats es donen per la divisió de cèl. troncals (mare) de la capa basal.
        
        "ESPECIALS"
        
        pseudoestratificat
        
        On?
        
        Arbre bronquial i tràquea
        
        Conducte deferent i epidídim (estereocilis)
        
        Funcions
        
        Secreció
        
        Absorció
        
        Conducció
        
        Què és?
        
        Sembla que sigui estratificat però no ho és: TOTES LES CÈL·LULES ESTAN RECOLZADES SOBRE LA LÀMINA BASAL.
        
        Nuclis en posicions diferents en les diferents cèl., tot i que la mida de les cèl. sigui =.
        
        Regeneració fàcil.
        
        epiteli de transició o uroteli
        
        On?
        
        Via urinària
        
        Funcions
        
        Barrera
        
        Distensibilitat
        
        Què és?
        
        Característiques semblants al pla estrtf.
        
        Cèl. apicals són granulars i varien constantment de dimensions: contracció i extensió. També poden variar el num. de capes.
        
        Té diferents capes (epiteli estratf.).
      - EPITELIS GLANDULARS O SECRETORS
        
        GLÀNDULES EXOCRINES
        Què són?
        substàncies secretades van fora de l’organisme o queden a la part més apical de l’epiteli provocant una possible sortida a l’exterior
        
        Classificació segons la forma d'alliberar la secreció
        
        Apocrines
        
        Què és?
        Alliberació de part del citoplasma i de la membrana + producte de secreció, formant vesícules de secreció
        
        Característiques i localització
        Glànd. ceruminoses
        
        Holocrines
        
        Què és?
        Alliberació TOTAL de la cèl. (MORT CEL.) + producte de secreció
        
        Característiques i localització
        Glàndu. sebàcies
        
        Merocrines o ecrines
        
        Què és?
        Alliberació de producte de secreció (exocitosi)
        Secreció clàssica
        
        Característiques i localització
        Lloc: pàncrees exocrí, glànd. salivals
        
        Classificació segons el nombre de cèl.
        
        Unicel·lulars
        
        Què són?
        
        Cèl. d'epiteli que són una glànd. per si mateixes.
        
        Típic de cèl. MUCOSES
        
        Es poden diferenciar bé a les tincions perquè tenen vesícules de secreció i es localitzen entre cèl. no-secretores.
        
        Exemples i localització
        Cèl. caliciformes, Goblet cells de l'intestí, etc.
        
        Pluricel·lulars
        
        Què són?
        
        Formades per 1+ cèl. amb diferents graus de complexitat.
        
        Part secretora + Part excretora.
        
        Classificació
        Segons la disposició de cèl. secretores amb la presència o no de ramificacions als seus condutes secretors
        
        GLÀNDULES SIMPLES
        
        2 more items...
        
        GLÀNDULES COMPOSTES
        
        3 more items...
        
        Composició cel·lular de les glànd. exocrines
        
        Elements
        
        Cèl. epitelials secretores
        
        Cèl. epitelials conductores o de recobriment
        
        Cèl. mioepitelials
        
        Fibres nervioses
        
        Vasos sanguinis
        
        Tx. connectiu
        
        Estructura general
        
        Tenen conductes que connecten amb un altre òrgan o a la superfície del cos.
        
        Dins: conducte travessa el teixit connectiu dels septes i es ramifica repetidament, fins que les seves branques més petites acaben a les porcions secretores de la gland.
        
        PART SECRETORA
        
        Cèl. epitelials secretores amb capacitat contràctil, que redueixen la seva longitud per facilitar la secreció.
        
        Tenim 3 tipus de cèl.: mucoses, seroses i productores de lípids.
        
        Entre les cèl. i LB: cèl. mioepitelials (no sempre), que tenen capacitat contràctil (flux de secreció) i estableixen unions GAP amb les secretores.
        
        PART EXCRETORA: CONDUCTES
        
        Al conducte no hi ha secreció, però pot haver-hi modificació del producte de secreció.
        
        Hi ha: cèl. conductores (F: transport actiu d'ions i macromol., transport transcel. o transepitelial). Unions oclusives.
        
        Classificació segons el tipus de secrecions
        
        MUCOSES
        
        Funció: protegir i lubrificar teixit (superf. epiteli), secrec. CONSTITUTIVA.
        
        Secrec.: mucines, una secrec. viscosa molt hidrat. i rica en carbs (GAG i glicoprot.).
        
        Lloc: cèl. caliciformes intestí
        
        Cèl.: allargades, grànuls secret. apicals i maquinària basal.
        Millor visualització amb blau alcià o PAS.
        
        MIXTES
        
        Acins mixtes produeixen una secreció mucosa + serosa.
        
        Al microscopi es veuen dos tipus diferenciats de cèl·lules:
        cèl. mucoses: poc tenyides, secreció constitutiva
        cèl. seroses: molt tenyides.
        
        Al fixar el teixit es produeixen canvis i les cèl. seroses es visualitzen per sobre de les mucoses formant la semilluna serosa.
        
        SEROSES
        
        Secrec.: secrecions líquides o aquos. amb moltes prot.
        
        Cèl.: columnars/cúbiques, part basal a la LB, epitelis simples.
        Es nodreixen per la part basal, secreció és apical. Molt polaritzades.
        Maquinària basal (nucli esf. amb nuclèol prominent, RER abundant, mitocondris i Golgi), molt basòfila (tenyida intens. amb HE).
        A la part apical és on es troben els grànuls de secrec. (mida variable), és la part menys tenyida.
        
        LLoc: pàncrees exocrí, glànd. paròtide
        
        GLÀNDULES ENDOCRINES
        Les subst. secretades es queden a dins de l'organisme, tenen diana al mateix epiteli o a un de lllunyà, i són transportades per la sang
        
        Què són?
        
        Glànd. sense conducte excret.: queden envoltades de tx. connectiu a la histogènesi
        
        Secreten a la sang (ex: hormones) diferents classes de subst. (aa, pèptids, prot. i glicoprot., esteroides, etc.)
        
        A les preparacions histo. semblants a glànd. seroses.
        
        Estructura cèl.: RER gran, vesícules de secreció que s'acumulen a la part vascular. En aquestes no hi ha una clara separació entre zones apical i basal (com sí que passava a les glànd. exocrines)
        
        Exemples
        
        Pàncrees endocrí
        
        Tiroides
        
        Suprerrenal
        
        Hipòfisi
        
        Classificació
        paracrines vs. autocrines
        
        PARACRINES
        Secrec. directament a les cèl. adjacents > subst. queden al mateix epiteli
        
        AUTOCRINES
        Secrec. per sí mateixes, no arriben a sortir del teixit/cèl.
        
        Què són les glàndules?
        
        Conjunt de cèl. aïllades o agrupades en un òrgan determinat amb la propietat de secretar subst..
        
        Secreció = subst. amb funció específica produides per les cèl. glandulars.
        
        Exemples de secreció: proteïnes, lípids, carbohidrats, hormones. HCL, subst. intrínseques de l'òrgan, etc.
        
        HISTOGÈNESI DE LES GLÀNDULES
        
        Origen en els epitelis secretors per canvis a la MB.
        
        Procés:
        a. Formació d'una protuberància per proliferació de les cèl. epitelials.
        b. Es podran formar dos tipus de glàndules:
        i. EXOCRINES: conducte unit a l'exterior o a la part més apical de l'epit.
        ii. ENDOCRINES: conducte no comunica amb l'exterior, sinó que queda lligat al sistema circulatori
        
        Primerament, sempre es produeix una prolif. envaint el teixit connectiu, després, diferenciació de la glàndula segons si es troba en contacte o no amb l'epiteli.
    - - LATERAL
        2 tipus d'especialitzacions:
        
        Unions cel·lulars
        
        Interdigitacions
        
        UNIONS CEL·LULARS
        
        Segellen l'epiteli, mantenint les cèl. juntes.
        
        De superior a inferior: oclusives, adherents i GAP.
        
        UNIONS ADHERENTS
        Prot. típica és la Cadherina E, prot. transmemb.: part intracel. unida a FA i part extracel. a una altra cadherina.
        Diferenciem 2 zones:
        
        Zona adherent
        a. Prot. principals: Cadherines i nectines
        b. Reforça el paper de resistència de les unions occlu.
        
        Estructura en cinturó
        
        Màcula adherent (més denses)
        a. Punts d'unió molt forts - interacció amb FI
        
        Formats per una placa d'adhesió del desmosoma en la cara citoplasmàtica
        
        GAP JUNCTIONS
        
        Localitzats al centre d'unió entre 2 cèl.
        
        Permenten que el contingut d'una cèl. passi directament a l'altra
        
        Formades per connexines que fomen un connexó o hemicanal.
        
        Quan s'uneix el connexó de la cèl. 1 amb el de la cèl. 2 es forma la unió GAP, que pot estar tancada o oberta. Són selectives amb molèc.
        
        No són exclusives de les cèl. epitel.
        
        TIGHT JUNCTIONS
        
        Més apicals.
        
        Funció de segellament (tanquen).
        
        Via de difusió paracel.: actuen com a barrera entre cares basal i lateral
        
        Estructura
        Part intracel.: lligat a FA
        Part extracel.: ocludina, claudina, JAM
        
        INTERDIGITACIONS
        Són - plecs o prolongacions on trobem molts mitocondris: cèl. especialitzades en el transport actiu basal (ronyó, gland. salivals, intestí, vesícula bil.)
      - BASAL
        
        Funcions
        
        Estructrual
        
        Compartimentalització
        
        Bastida durant la regeneració: en el tx. muscular es regenera a partir de les LB
        
        Punt de senyalització
        
        "Especialitzacions"
        
        Adhesions de la MB
        Trobarem 2 tipus d'unions:
        
        Unions adherens: desmosomes de tipus FI-MB
        
        Unions focals: FA-MB
        
        HEMIDESMOSOMES
        
        Elements: Integrines alfa i beta-2, col. IV, prot. similars a desmoplaquina o plectina.
        
        Unió a FI i a les proteïnes de la MEC (laminina o col. IV)
        
        Funció: fixació de FI a la MEC
        
        molt típics dels teixits madurs
        
        UNIONS FOCALS
        
        Estructura semblant a zones adherens.
        
        Integrines i prot. (vinculina o tal·lina) unides a FA
        
        s'observen rarament als tx. madurs
        
        Làmina Basal
        
        Què és?
        
        Capa de filaments (3-4nm) de les cèl. epitelias que descansen sobre el teixit connectiu.
        
        Origen al mesoderma
        
        Tipus:
        a. Làmina densa - capa enganxada a la part basal cel.
        b. Làmina lúcida - espai no-electrodens, ARTEFACTE
        
        Elements proteics
        
        Laminina
        
        Col. IV
        
        Proteoglicans
        
        Glicoprot.
        
        Què és?
        
        Estructura a la regió basal de les cèl. epitel., en contacte amb el tx. connectiu.
        
        Actua com a ancoratge de la cèl. a la MEC i presenta plecs
        
        Visualit. M.O.: HE (no tinció MB) i PAS (MB com una línia fina que separa l'epitel. del tx. connectiu)
      - APICAL
        3 Tipus principals d'especialitzacions:
        
        Microvellositats
        
        Estereocilis
        
        Cilis
        
        Aquestes estructures tenen proteïnes que fan funcions com enzims o transportadors de substàncies
        
        MICROVELLOSITATS
        
        Morfologia diferent en funció del teixit. Projeccions del citoplasma finger-like
        
        Relacionades amb la capacitat d'absorció (augmenten la superficie cèl.)
        
        Estructura: citoesq. d'actina, estabilitzada per prot. (FIMBRINA)
        
        Intestí i sincitiotrofoblast de la placenta
        
        ESTEREOCILIS
        
        Estructures llargues (15-20x més grans que les microvell.), cili immòbil - moviment PASSIU
        
        No tenen moviment propi, mouen en funció del moviment de l'entorn
        
        Estructura: FA (F i G actina) estabilitzats per FIMBRINA
        
        Oïda interna i cèl. epitel. de l'epidídim
        
        CILIS
        
        Projeccions hair-like.
        
        Estructura: TUBULINA (axonema) organitzada en disposició 9+2 - MOVIMENT ACTIU
        
        Tràques i bronquis
        
        MOTORS
        
        MT (axonema) en disposició 9+2
        
        Generen forces associades a la motilitat: ESPERM.
        
        PRIMARIS
        
        Projeccions úniques IMMÒBILS.
        
        MT en disposició 9+0
        
        Funció sensorial, clau en el desenvolupament