Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Teixit Connectiu, Comentaris
Els proteoglicans es poden unir-se a GAGs,…
Teixit Connectiu
ELS TEIXITS CONNECTIUS
Classificació
Tx. connectiu
TX. LAX
Cèl. > fibres
FUNCIONS DESTACADES
- Suport a la microvasculatura, nervis i cèl. immun.
- Sustenta estructures subjectes a pressió i fricció lleus.
EXEMPLES
- Endo- i perimisi
- Sosteniment de cèl. epitelials i al voltant dels vasos
- Papil·les dèrmiques i hipodermis
- Glàndules
- Membranes seroses
ORGANITZACIÓ GENERAL
- Molta subst. basal, moltes cèl. (fibrobl. i macros), poques fibres col. distribuides aleatòriament.
- Flexible i ben vascularitzat.
-
Tx. connectiu embrionari
Tx. connectiu mucós (Gelatina de Wharton) - cordó umbilical
- Tx. connectiu embrionari, elevat Ac. hial. (aspecte gelatinós)
- Subst. fonamn. = gelatina de Whartona = fibrobl. + cèl. mare mesenquimàtiques
Tx. connectiu especialitzat
- Cartilaginós
- Ossi
- Adipós
- Reticular
- Sanguini
TX. CONNECTIU RETICULAR
- Al timus o fetge
- No totes les fibres són col. I, sinó també hi ha les de col. III (fines).
- Tinció PAS o impregnaicó argèntica
- Cèl.: fibrobl, limfòcits, adipòcits i macros
-
TX. SANGUINI
Anàlisi del tx. sanguini
- Proporcions: 45% eritros, 1% leucos i plaquetes, 55% plasma
- El plasma és un dissolvent format per: 92% aigua + 7% prot. + 1% altres soluts (electròlits, nutrients, hormones i subst. nitrogenades)
- El 7% prot. del plasma: albúmina (60%), el component osmòtic (regulació PA) + globulines (35%), anticossos i prot. de transport + fibrinògens (4%), factors de coagulació.
Tècniques de preparació i tinció especial
- Per aconseguir mostra s'ha de fer frotis snaguini - agafar una gota de sang, posar-la sobre el porta-objectes i estendre la mostra a sobre de forma homogènia; després, fixem amb una flama
- El frotis es tinyeix amb tinció específica de Romanovsky que ajunta blau de metilè (alcalí), atzurs (subst. que es formen a l'oxidar blau de metilè, donant color vermell-violeta), i eosina (àcid).
Cèl·lules
3 tipus principals:
- Eritròcits
- Leucos: granulòcits vs. agranulòcits
- Trombòcits
ERITRÒCITS
Característiques
- Forma bicòncava: millor difusió de gasos, superficie superior al volum
- Anuclear, vida 120d, molt felxibles per difondre a través de les fenestracions. No orgànuls intracel..
- ATP per glicòlisi anaeròbica. Membrana rica en fosfatidilserina, fosfolípid reconegut pels macros, perquè no sigui fagocitat (enganxen ATP al fosfolípid). L'ATP també serveix per mantenir el pH intern.
Estructura general - membrana (95%) que envolta Hb (grup hemo - 4 subunitats, transporta 4 molec. O2)
Hb - conformacions
Estrucutra Hb, segons l'etapa de la vida:
- Desenv. embrionari - 2 cadenes a i 2 g, més afinitat per O2
- Naixement - proporc. eritr. amb cadenes g disminueix (ja no necessitem tanta afinitat per O2), augmenta cadenes b: Hb amb 2 cadenes a i 2 b
- Altres conformacions - 2 subunitats a i 2 d; o 4 subunitats b (malaltia de la Hb H)
-
Citoesquelet
Espectrina
- Subun. a i b.
- Unida a glicoforina C i a la banda 3
- Forma un sistema de filaments que cobreixen tota la superfície del eritros i permeten fer una x2 capa lipid., que serveix per unir prot. entre elles.
-
Banda 3
- Intercanvi de clorur-bicarbonat (transport actiu, surt HCO3, entre Cl): manteniment de pH adequat dins del eritros.
És un canal iònic
Glicoforina C
- Per la part citoplasm.: complex d'anquirina, que es pot unir amb altres prot. o complexos mitjançant l'espectrina.
- Determina el grup ABO, a partir de l'arbre glicosídic.
Sistema del grup sanguini
Arbre glucídic específic a la membrana reconegut pel sistema immune - respostes immune contra altres arbres glucídics.
Actina i Banda 4.1
Unides a glicoforina C, formen complexos proteics citosòlics
Hemograma
- Eritròcits
- Hb
- Hemtocrit % eritros en el Vtotal sang
- VCM - volum, tamany dels hematies
- HCM - quantitat mitjana de Hb per hematie
- Concentració de HCM - concentració de Hb per hematie segons el seu volumen (Hb/Hematocrit)
TROMBÒCITS
- Venen dels megacariòcits, cèl·lules grans i polinucleades, que a la perifèria tenen grànuls.
- Quan acaben de fer la seva funció, són reconegudes i degradades pels hepatòcits.
Estructurea d'un trombòcit
4 zones
- Zona perifèrica - membrana + part del citoesqu. (només la part dels MT)
- Zona estructural - totes les zonez del citoesq. (MT+actina+miosina 2)
- Zona d'orgànuls - mitocondris + grànuls (glucogen + específics com a, g, L)
- Sistema de membranes - sistema canalicular i sistema tubular dens
▪ Grànuls α: Fibrinògen, factors coagulació, plasminògen, inhibidor activador,plasminògen i PDGF-α
▪ Grànuls δ: ADP, ATP, serotonina i histamina.
-
-
Característiques
- Tx. connectiu especialitzat fluid: cèl. flotant en un plasma, subst. extracel. líquida
- La sang transporta subst. per nodrir els tx., transporta O2, i altres subst. (hormones, prot., lípids, etc.)
- Pot regular la homeostasi, però també participa en la metàstasi cancerosa.
-
-
-
Composició general
Cèl·lules
- Fixes: fibrobl., cèl. reticulars, cèl. mesenquimàtiques i adipo.
- Migrants: cèl. del sistema immune
Matriu Extracel·lular
- Composició - H2O i sals, glicoprot., fibres (diferents tipus).
- Funció - +/- funció depenent del teixit:
Suport mecànic i estructural
Barrera bioqu.
Participa en el metabolisme
Fixació cèl. al tx.
Migració cel.
Desenvolupament embr. i diferenciació cel.
Proliferació cel.
Fibres
FIBRES DE COL·LAGEN
Característiques
Síntesi i secrec. CONSTITUTIVA pels fibrobl., s'agrupen formant feixos, fibres (1-10um), i fibril·les (0.015-0.3um).
Síntesi de col·lagen (Tipus 1)
- Es necessita procol., sintetitzat al RER, en forma soluble (hidroxilació amb Ac ascòrbic), després, s'empaqueta en vesícules al Golgi.
- Secreció de vesícules i es tallen els extrems, a l'exterior no ha de ser soluble. Formació de les fibres
La secreció es dona a les badies, invaginacions a les parets dels fibrobl., que té els components necessaris per formar les fibril·les que formaran les fibres de col. (cordes entrellaçades: resistència)
- L'estructura fibrilar permet al col. proporcionar resistència a la MEC i al tx. connectiu
Tinció
- HE - rosat
- Tricròmic de Mallory - blau
- Van Gieson - vermell
Tipus
TIPUS II
- Homotrimètric
- LLoc - cartílag hialí i tx. elàstic
-
TIPUS I
- El més abundant. Format per l'assamblatge de moltes molec. de col., en una x3 hèlix de 3 cadenes de col.
- Entre el cap i la cua de les molec. hi ha espais fent les bandes i s'uniran per polaritat.
- Cadenes tipus alfa i beta.
- Component majoritari - glicina (30%), però també prolina i hidroxiprolina.
- LLoc: tx. connectiu dens i lax
FIBRES RETICULARS
- Sintesí pels fibrobl., però també altres cèl. (cèl. Schwann al SNP, tx. limfàtic).
- Estructura - col. III, diàmetre i mida petita, mala tinció HE, bona amb sals de plata i PAS. Estriacions al M.E.
- Lloc - tx. connectiu reticular (lax), òrgans hematop., sistema immune, fibres musc., gland. endoc., fetge i ronyó.
- Funció - suport (no resistència).
FIBRES ELÀST.
Característiques
- Fibres fines entornolligades ocupant zones on no hi ha col.
- Formen una xarxa ramif. formada (secretada) pels fibrobl., encara que la poden formar (secretar) altres estructures (mm. llis, condòcits, endotel.)
- Estructura - fibres d'elastina formades per monòmers d'aquesta prot. que s'uneixen entre ells i formen xarxen que envolten alguns òrgans
- Mida semblant a fibres de retic.
- Lloc: aa. elàstiques.
Tinció - Fucsina-Resorcina, orceïna
Subst. Fonam. Amorfa
-
Què és?
- Conjunt d'elem. solubles de la MEC: proteog., GAGs, glicoprot. multiadhesives > desapareixen en les preparacions histo.
- Els elements donen les característiques físiques de la MEC segons el teixit o paper que duen a terme.
Cèl·lules
les cèl. "pròpies" del tx. connectiu (fibrob., adipòcits, etc.) originen de les cèl. mesenquimals, excepte les d'origen immun.
FIBROBLASTS-FIBRÒCITS i MIOFIBROBLASTS
- Els fibroblasts contribueixen a la formació de MEC activament i constantment (elevada activ. secretora)
- Els fibròcits són fibrobasts quan disminueixen en la secreció
- Els miofibroblasts tenen capacitat contràctil + manteniment tx.
-
IDENTIFICACIÓ
La diferència principal entre les 2 cèl. és funicional. Per tant, les tècniques d'identif. es basen en la seva secreció
Exemple: fibrobl. secreten tots els tipus de col., sobretot pro-col. I i col. VI; però els fibroc. secreten principalment col. VI
MIOFIBROBLASTS
- Capacitat contrac. + manteniment tx.
- No tenen LB, i estan diferenciats: són una cèl. entre múscul llis i fibroblast > tenen actina de mm. llis
- Importants en el procés de cicatrt.
- Característica diferencial - filaments contràctils citoplasmàtics
CÈL. RETICULAR
- Síntesi fibres retic. (col. III) a òrgans concrets: melsa, ganglis, medul. òss.
- Envolta les fibres i les aïlla d'altres components del tx.
- Forma xarxes.
CÈL. IMMUN.
MACRÒFAGS
- Fagòcits, amb fagolisosomes molt marcats i abundants estructures àcides (fosfatases)
- Funcions de quimiotaxi, opsonització, CPA, activitat microbicida, secreció citoq. en rx. inflam. i immunològica.
- Estructura: nucli irregular i excèntric
MASTÒCITS
- Origen a la medul. òssia, viatgen per la sang com a precursors i es diferencien als tx. connec.
- Processos inflamatoris i hipersensibilitat immed.
- Estructura: nucli rodó o ovalat, grànuls electrodensos esfèrics.
- Lloc: a prop dels vasos, pell i mucoses.
CÈL. PLASMÀTIQUES
- Producció i secreció Ac
- Estructura: vesícules petites, nucli petit i excèntric, RER abundant, complex Golgi gran i citoplasma basòfil
Comentaris
- Els proteoglicans es poden unir-se a GAGs, que poden ser idèntics o
diferents entre ells.
- Existeixen diferències substancials entre el sindecà, que s’adhereix a les MPs de les cèl·lules i té funcions de senyalització, i l’agrecà o el versicà, que s’uneixen entre ells.
- Els limfòcits B, per tal d’unir-se transitòriament a les cèl·lules de la MEC, ho fan gràcies a aquests proteoglicans que s’uneixen als seus GAG.
- En processos de metàstasi i de renovació de la pell la MEC és fonamental, per la presència de glicoproteïnes multiadhesives.
Característiques de les glicoprot. multiadhesives
- Gran capacitat senyalitzadora en la MEC i no tant mecànica
- Mai formen grans polímers (com l'agrecà), creen interacció entre cèl.
- Essencials per la formació de la LB
Síntesi del col·lagen
- Síntesi de la procadena alfa: com tota proteïna destinada a l’exterior cel·lular, la maquinària cel·lular sintetitza la procadena al reticle endoplasmàtic rugós
- Hidroxilació de determinats residus de prolina i lisina: *La formació d’enllaços covalents entre les molècules de tropocol·lagen, que reforcen la seva disposició paral·lela de fibres es produeix per la presència d’aminoàcids no estàndards, que són la hidroxilació de la lisina i prolina, obtenint així hidroxiprolina i hidroxilisina.
Els enzims que catalitzen aquesta reacció requereixen vitamina C de cofactor, a més de Fe3+. Encara ens trobem al lumen del reticle endoplasmàtic rugós i la molècula és soluble*
- Glucosilació de determinats residus d’hidroxilisina
- Autoensamblatge de les tres procadenes alfa
- Formació de la triple hèlix de procol·lagen: l’ensamblatge de les tres procadenes culmina amb la formació d’una molècula de procol·lagen, que es diferencia del tropocol·lagen per tenir els extrems lliures (propèptids), en comptes d’unir-se en forma de triple hèlix
- Secreció: a l’aparell de Golgi, les molècules de procol·lagen poden unir-se entre si lateralment formant el que més tard seran les fibril·les
- Escissió dels propèptids (enzim peptidasa): amb l’eliminació dels propèptids, ja a l’exterior cel·lular, obtenim una molècula de col·lagen
- Autoensamblatge de la fibril·la: diferents molècules de tropocol·lagen es disposen paral·lelament i reforcen la seva lateralitat amb enllaços covalents (enzim lisil oxidasa). També es poden fer enllaços intramoleculars
- Agregació de diferents fibril·les: dóna lloc a una fibra
-
Introducció
- El teixit connectiu forma un compartiment ampli i continu per tot el cos que es troba delimitat per les làmines basals dels epitelis, les làmines externes del múscul i cèl·lules de sosteniment dels nervis
- S’origina a partir del mesoderma que crearà el mesènquima, excepte la porció cranial que és d’origen ectodèrmic
3.Composició - cèl. que formen i mantenen la MEC + MEC, que és responsable de les propietats físiques del tx.
- A les tincions s'observen buits que corresponen a les prot. del tx.
- Funcions diferents depenent del gruix, la proporció de cèl. i la matriu: mecànica (suport, fixació o protecció), connexió i relació (pas dels nervis i vasos), defensa (resposta immune), i reparació