Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Nietsche, FRIEDRICH NIETZSCHE L'irracionalisme - Coggle Diagram
Nietsche
FRIEDRICH NIETZSCHE
L'irracionalisme
Marc històric i cultural
Moviment irracionalista i antiidealista que intentà substituir aquell pensament abstracte i extremadament racionalista per un nou enfocament de la realitat més lligar a l’home concret i real.
Apareixen un seguit de filòsofs pels quals el món i la vida són profundament irracionals. La voluntat, l’existència o la vida són categories que l’intel·lecte humà és incapaç d’expressar en tota la seva plenitud.
Segle XIX Alemanya
Dues maneres estètiques diferents d’afrontar els esdeveniments de la vida
Allò apol·lini: Equilibri, Racional, Individuació
Allò dionisíac: Passional, Desenfrenament, Fusió amb la totalitat
El coneixement sota sospita
“No existeixen els fets, sinó les interpretacions”
No existeix la interpretació de la realitat, sinó diversos acostaments a aquesta realitat. Per tant, el pensament no pot anar més enllà del que permeten les paraules.
La veritat objectiva no existeix. Els coneixements que anomenem vertaders no són més que coneixements que han esdevingut útils.
El perspectivisme
El coneixement s'obté a partir d'una perspectiva que varia depenent de cada subjecte
La veritat, entesa com la correspondència d'una proposició amb els fets no existeix. Segons Nietzsche, una idea és vertadera si és útil, és a dir, si incrementa la voluntat de poder, si contribueix al creixement de la vida.
Critica dels valors morals
Nietzsche proposarà la transvaloració de tots els valors que fins ara han dominat la cultura europea.
Al contrari de la moral de Plató, el Déu de Tomàs d'Aquino o l'imperatiu categòric de Kant, Nietzsche creu que no s'ha de fonamentar la moral, sinó desemmascarar-la.
S'ha d'exposar d'on procedeixen i com han evolucionat al llarg de la història.
(Genealogia de la moral)
La moral dels senyors i la moral dels esclaus
Nietzsche creu que és necessari recuperar el significat originari dels termes morals (bo, dolent, pervers...)
Antigament bo significava: noble, distingit... en canvi dolent significava: baix, vulgar, plebeu...
Després la influència judeocristiana va girar els seus significats i bo passa a significar moralment bo i dolent passa a significar malvat, és a dir moralment dolent.
"Els fenòmens morals no existeixen, només hi ha una interpretació moral dels fenòmens"
Nietzsche creu que la moral que diu que si a la vida és la de nobles i forts, i la moral de l'altra vida és la d'esclaus o febles, aquells que diuen que no a la vida terrenal.
La moral dels senyors és l'acceptació de la vida, amb totes les seves tràgiques exigències; els individus forts, creadors del seu propi destí, descarreguen alegrament la seva energia vital. És la moral dels individualistes, que no segueixen altres valors que aquells que ells mateixos es dicten.
La moral dels esclaus neix de la por i del sentiment d'inferioritat; l'odi que senten els esclaus envers aquells a qui temen engendra un ressentiment que són incapaços de descarregar de manera indirecta. Impotents, s'acullen a la protecció del ramat dels febles, en què troben l'escalfor dels que són tan miserables com ells mateixos.
Amb l'ajut de la religió, els febles poden imposar la seva pròpia debilitat; tot i fer servir paraules com amor, compassió, resignació, caritat... un odi profund viu en el fons del seu cor. Gràcies a aquest ressentiment, els esclaus ha esdevingut els amos dominants.
Els esperits nobles en acceptar una moral d'esclaus adopten un sentiment de culta, necessiten expressar la seva força interna.
Per portar a terme aquesta transvaloració dels valors, ha calgut grans dosis de falsificació i engany
La debilitat dels febles s'ha fet passar coma una actitud voluntària, com si es tractés d'una renúncia voluntària a la força.
Els forts són culpabilitzats per no renunciar a l'ús de la seva potència
Aixi parlà Zaratrusta
La mort de Déu
És el fi de qualsevol pensament que superposi damunt l'única realitat un món d'idees que pretengui explicar-la
És el fi de la visió dualista del món que va iniciar Plató
La mort de Déu equival a la desaparició del paper de Déu en l'escenari de la vida humana
Ha de passar un temps per deixar enrere l'etapa de l'últim home (nihilisme) on l'home comú sent un gran buit perquè Déu havia omplert la seva vida, per deixar pas al nou món on dominaran un altre cop els valors de la vida.
El superhome
El superhome no es limita a negar i, tot seguit, a invertir o transgredir els antics valors, sinó que és un autèntic creador de nous valors, d'altres estils de vida fidels al sentit de la terra.
No es sotmet a la moral dominant
L'home es converteix en superhome després de passar per quatre etapes
Camell: Suporta tot el pes de la moral "tu has de"
Lleó: Qüestiona els valors establerts, però és incapaç de crear-ne de nous "Jo vull"
Nen: Té el poder d'inventar nous valors partint d'un nou començament.
La voluntat de poder
Déu ha mort i el superhome ha de generar nous valors. La voluntat de poder és la força que anima el superhome en aquesta difícil funció creadora.
És una lluita pel domini que està present en tots els éssers vius
L'etern retorn
Nietzsche diu que hem de viure la nostra vida de forma que la vulguem repetir infinites vegades, sense cap submissió a cap moral que pugui limitar la nostra experiència a la terra.
No podem viure sotmesos a Déu esperant a una altra vida que sigui millor perquè només tenim la vida terrenal que és única i irrepetible.
Zaratustra diu que s'ha de tenir una necessitat de repetir cada instant de la vida i voler que retorni
"Has de viure de la menera que desitgis viure un altre cop"