Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

Immunologia - Coggle Diagram

- - - - En els quals es produeix la maduració dels limfòcits
        
        Són
        
        Medul·la òssia
        
        Es troba a l’interior d'ossos plans. Conté les cèl·lules mare precursores de les cèl·lules sanguínies, i per tant, dels limfòcits (cèl·lules hematopoiètiques). Poden madurar a la pròpia medul·la i es formen limfòcits B, o aquestes cèl·lules mare poden migrar cap al TIM on es transformen en limfòcits T.
        
        Tim
        
        Òrgan en el qual es produeix la maduració definitiva del limfòcits T. Aquests limfòcits T són sotmesos a una intensa selecció. Només el 5% van als òrgans secundaris a fer la seva funció. La resta (95%) són eliminats per defectuosos.
    - - On els limfòcits exerceixen la seva funció
        
        Són
        
        Melsa
        
        S’encarrega de filtrar la sang. Hi ha zones riques amb limfòcits B i limfòcits T. En ella es produeix l’activació dels limfòcits, quan entren en contacte amb antígens.
        
        Amígdales
        
        Ganglis limfàtics
        
        La seva funció és filtrar la limfa gràcies a l’acció de macròfags que hi ha a l’interior. La limfa entra pels vasos aferents i surt pel vas eferent. També es produeix l’activació dels limfòcits B i T. En els humans se solen trobar als engonals, aixelles… Quan s’inflamen ens indica l’existència d’una infecció microbiana.
- - - - Barreres primàries
        
        Pell
        
        Té una capa externa de cèl·lules mortes superposades infranquejable per als microbis i que al desprendre's provoca la seva eliminació. Presenta glàndules sebàcies que segreguen una substància greixosa que juntament amb la suor manté la pell impermeable evitant l'entrada de microbis. La flora bacteriana de la pell impedeix que s’hi estableixin altres microorganismes (competència).
        
        Secrecions
        
        Cèl·lules productores de mucus en vies respiratòries
        
        Els microbis queden en els mucus i els eliminen en la tos o esternuts
        
        Glàndules gàstriques secretores d'àcid clorhídric
        
        L’àcid elimina molts dels gèrmens que pot haver en els aliments
        
        Glàndules lacrimals i saliva
        
        Contenen lisozima, capaç de destruir les parets bacterianes, té per tant acció antibacteriana
        
        Secrecions àcides
        
        De la vagina
        
        Flora bacteriana
        
        Pròpia del tub digestiu
      - Barreres secundàries
        
        Procés inflamatori
        
        Succeeix quan els microorganismes superen les barreres primàries i entren a l'interior de l'organisme
        
        Cèl·lules que intervenen
        
        Mastòcits
        
        Es troben entre cèl·lules del teixit una vegada van després de ser creats en medul·la òsia. Sintetitzen histamina, serotonina i citocines que provoquen vasodilatació.
        
        Neutròfils
        
        Es troben en una major quantitat al flux sanguini i són atrets per les substàncies químiques alliberades pels teixits afectats. Moviment ameboide i poden sortir dels vasos sanguinis (diapesi).
        
        Monòcits (que es transformen en macròfags)
        
        Representen una petita part dels leucocits. Es troben al flux sanguini, però poden migrar a altres ògans i teixits (pulmons) i és llavors que es transformen en cèl·lules amb capacitat fagocitària (macròfags).
    - - Tipus
        
        Cel·lular
        
        Humoral
      - Cèl·lules que intervenen
        
        Limfòcits
        
        Es poden trobar a la sang o a la limfa
        
        Poden ser
        
        B (resposta humoral)
        
        T (resposta cel·lular)
        
        Macròfags
        
        Cèl·lules dendrítiques
        
        Presentadores d'antígens
      - Conceptes bàsics
        
        Antígen
        
        Qualsevol substància capaç de produir una resposta immunitària quan entra a l’organisme, el qual el reconeix com a aliè.
        
        Tipus
        
        Isoantígens
        
        Molècules d’un altre individu de la mateixa espècie (grups sanguinis)
        
        Antiantígens
        
        Molècules del propi cos (malalties d’antoimmunitat)
        
        Heteroantígens
        
        Macromolècules de microorganismes (proteïnes de la paret dels bacteris o de la càpsula dels virus, toxines que produeixen els microorganismes…)
        
        Presenten una petita zona (determinant antigènic o epítop) per on s’uneixen als receptors de membrana del limfòcits o als anticossos. L’antigen pot tenir un sol determinant antigènic o varis.
        
        Anticossos
        
        Proteïnes del grup de les globulines, concretament immunoglobulines (Ig). Formats per 4 cadenes polipeptídiques: dues cadenes lleugeres (L) i dues cadenes pesades (H). Les cadenes H i L estan unides per ponts disulfur. Formen una molècula tridimensional en forma de “Y”.
        
        Tipus
        
        IgG