L'escola com a agència, institució i organització social. La
L'escola com a subsistema social: l'extensió de l'educació
L'escola com a organització social: els elements formals del subsistema escolar
Professorat: element clau de la institució escolar
L'escola com a institució formal, ha de disposar d'un sistema burocràtic i organitzatiu per poder funcionar com entitat, amb la qual cosa també ha de tenir característiques organitzatives semblants a les que fan funcionar la societat
L'escola i la societat es condicionen mutuament, la socialització, situada en el context global de la societat com a marc general de realcions socials: relacionada amb altres àmbits socials com l'economia, el poder i la politica, la ideologia etc.
la familia, l'esglesia, l'economia, la politica, la cultura insituida no es poden entendre al marrge de les funcions que exerceix a l escola.
OCDE
La formació assolida per la població adulta espanyola ha millorat, de manera interrompuda, en els ultms deu anys. Des de 1997 el percentatge d'espanyols de 25 a 64 anys que posseeixen educació segundària postobligatoria
el percentatge d'espanyols que tenen entre 25 i 64 que el 2007 varen assolir una titulació superior o postobligatoria ha augmentat dos punts respecte 2006
el percentatge d'espanyols de 25 a 34 anys que ha completat almenys estudis secundaria superiors
l'escolarització dels 15 als 19 anys ha experimentat una notable aven+ des de l'inici dels anys setanta: de menys d'un terç dels ciutadans de 15 a 19 anys escolaritzats el 1971 a mes de tres quarts del 2004
el percentatge d'alumnes que ha obtingur un titol de segona etapa d'educació secundaria el 2007 ha estat del 74%. Si hi comparem amb el 66% d'alumnes que assolia la mateixa titulacio el 2004
respecte de l'evolució de les taxes de graduats en segona etapa d'educació secundària, l espanyola ha augmentat a un rime a major que les de l'OCDE i la UE
EL 29€ dels espanyols de 25 a 64 anys ha completat estudis superiors el 2007
Entre l'any 2001 i l any 2007 la tendència de la taxa d ingres en l'educacio superior universitaria ha estat descendent a l'Estat Espanyol
el creixement de la taxa enspanyola de titutulats en educació universitaria ha estat enys intens ntre 1995
El professor Guerrero, els elements seràn els següents
els objectius, metes o proposits educatius que es fixen i orienten els centres escolars com a organitzacions. El tret distintiu de tota la organització fomral es el seu establiment amb el proposit d aconseguir certs objectius:
la qualitat de l'educacio per a tot l alumnat independentment de les seves condicions i circumstancies
l'equitat que garanteixi la igualtat d'oportunitats ka unclusió educativa i la no discriminació
la transmissió i posada en practica de valors que afavoreixin la llibertat personal, la responsabilitat, la ciutadania democratica la solidaritat
la concepció de l'educació com un aprentatge permanent que es desenvolupa al llarg de tota la vida
la flexibilitat per adequar l educació com un aprenetatge permanent, que es desenvolupa
l'orientació educativa i professional dels estudiants, com a mitjà necessari oer a l'èxit d una formació personalització
L'autonomia per establir i adequar les actuacions organitzatives i curriculars en el marc de les competències i responsabilitats que
El desenvolupament de la igualtat de drets i d’oportunitats i el foment
de la igualtat efectiva entre homes i dones.
El foment i la promoció de la investigació, l'experimentació i la
innovació educativa.
La cooperació entre l'Estat i les comunitats autònomes en la definició,
l’aplicació i l’avaluació de les polítiques educatives
A partir d'aquests principis, el sistema educatiu espanyol s'orienta a la
consecució dels fins educacionals següents:
El ple desenvolupament de la personalitat i de les capacitats dels
alumnes.
L'educació en el respecte dels drets i de les llibertats fonamentals, en
la igualtat de drets
L'educació en l'exercici de la tolerància i de la llibertat dins els
principis democràtics de convivència
L'educació en l'exercici de la tolerància i de la llibertat dins els
principis democràtics de convivència
L'educació en la responsabilitat individual i en el mèrit i l'esforç
persona
La formació per a la pau, el respecte als drets humans, la vida en
comú, la cohesió social, la cooperació i la solidaritat entre els pobles
El desenvolupament de la capacitat dels alumnes per regular el propi
aprenentatge, confiar en les seves aptituds i coneixements
La formació en el respecte i reconeixement de la pluralitat lingüística i
cultural de l'Estat espanyol
L'adquisició d'hàbits intel·lectuals i tècniques de treball, de coneixements científics, tècnics, humanístics,històrics i artístics
ʊ La capacitació per a l'exercici d'activitats professionals.
La capacitació per a la comunicació en la llengua oficial i cooficial, si n'hi ha, i en una o més llengües estrangeres.
Segons Cullen el coneixement està legimitat publilcament, aixó implica que el curriculum es:
una manera de relacionar-se amb el coneixement
una manera d'entendre aquest coneixement
una manera de configurar les relacions del conexiement amb la vida quotidiana i les practiques socials
els centres docents disposen d'autonomia per elaborar, aprovar i executar el prejecte educatiu, el projecte de gesió i la programació general anual, aixi com les ormes d'organització i funcionament del centre:
projecte educatiu
ha de recollir elsvalors, objectius i prioritats d'actuacions
projecte destió dels centres publics
Els centres públics han de
disposar d'autonomia en la seva gestió econòmica
normes d'organització i funcionament
Els centres docents han
d'elaborar les seves normes d'organització i funcionament
programació general anual
. Els centres educatius han d'elaborar al
principi de cada curs una programació general anual que reculli tots els aspectes relatius a l'organització
l'estructura de gestió i participació dels centres, amb els seus organs unipersonals i col·legiats
les escoles es vertebren, com passa en altres organitzacions entorn auna estructura formal dautoritat
la forma que adopta el governdels centres es pot situar en un gradient de polaritat, entre la gestió gerencialista i la gestio democràtica. Segons la LOE:
Gestió gerencial
Suposa fer recaure la gestió de l'organització en
uns càrrecs unipersonals als quals es dota de poder suficient
son competències del director
tenir la respresentació del centre, representar l'administració educativa i ferli arribar els plantegamens, aspiracions i necessitats
dirigit i coordinar totes les activitats del centre, sense perjudici de les competencies
exercir la direcció pedagogica, promoure la innovació educativa i impulsar plans per a la consecució
garantir el compliment de les lleis i la resta de disposicions
exercir la direcció de tot el personal
afavorir la convivencia del centre
impulsat la colaboració amb les families, amb institucions i amb organises que faciliten la relacio del centre amb l entorn
relitzar les contractacions d obres serveis i subministres
Gestió democràtica
Representa l'articulació efectiva del dret a la
participació dels diferents agents educatius
Els centres, ens diu la LOE, han de tenir, almenys,els òrgans col·legiats de govern següents:
conselle escolar
es format pel director del cenre, que es el president, el cap d estudis o un regidor. Les seves competencies son:
aprovar i avaluar els projectes
aprovar i avaluar la programació general anual del centre sense perjudici
Conèixer les candidatures a la direcció i els projectes
Participar en la selecció del director del centre. Ser informat del nomenamen
Decidir sobre l'admissió d'alumnes.
Conèixer la resolució de conflictes disciplinaris i vetllar perquè s'atinguin a la normativa vigen
Proposar mesures i iniciatives que afavoreixin la
convivència al centre,
Promoure la conservació i renovació de les
instal·lacions i l’equip escolar
Fixar les directrius per a la col·laboració, amb fins
educatius i culturals
Analitzar i valorar el funcionament general del centre, l'evolució del rendiment escolar
Elaborar propostes i informes, a iniciativa pròpia o a petició de l'Administració competent
Qualsevol altre que li atribueixi l'Administració
educativa.
claustre de professors
És l'òrgan propi de participació dels
professors en el govern del centre
Formular a l'equip directiu i al consell escolar propostes per a l'elaboració dels projectes
Aprovar i avaluar la concreció del currículum i tots els aspectes educatius
Fixar els criteris referents a l'orientació, tutoria,
avaluació i recuperació dels alumnes
Promoure iniciatives en l'àmbit de l'experimentaciói de la investigació
Elegir els seus representants en el consell escolar del centre i participar
Conèixer les candidatures a la direcció i els projectes de direcció presentats pels candidats
Analitzar i valorar el funcionament general del centre, l'evolució del rendiment escola
Informar de les normes d'organització i funcionament del centre.
i Conèixer la resolució de conflictes disciplinaris i la
imposició de sancions
L'ofici de professor (mestre, educador, docent) és relativament recent. És la moderna societat industrial la que fa necessària, amb l'especificació de funcions, l'aparició de l'ofici de mestre
El mestre, per tant, contribueix al procés de selecció escolar, relacionat amb l'estratificació social , alhora que contribueix a l'ampliació dels coneixements científics que juguen en favor de la raó
Guerrero qui estructura el seue stadi al voltant de tres eixos: com a categoria socila, com a grup social i com agent educatiu
El professorat com a categoria social
Dir que el professorat és una
categoria social suposa reconèixer-li que comparteix una mateixa posició en l'estructura socia
perspectiva funcionalista
El terme professió acumula una gran
càrrega social, perquè al seu darrere va implícit el reconeixement
caracteristiques
Prestar un servei considerat per la societat vital o bàsic
Ser exercida per facultatius que addueixen raons vocacionals en la seva elecció
Exercir-se en un marc autònom i tancat, sobre la base de la llicència que concedeix un saber sistemàtic
Posseir una organització corporativa de dret públic
Elaborar una subcultura professional, amb terminologia i pràctiques comunes, i una ideologia, el professionalisme
Gaudir d'un prestigi social i d'uns emoluments elevats.
El professor Masjuan
ens indica que alguns dels factors explicatius de tal situació podrien ser:
Ser uns estudis de curta durada i considerats relativament fàcils, percebuts amb perspectives
Imatge femenina de la professió, que identifica el paper de la mestra
amb el de la mare.
Baixa remuneració relativa del magisteri, la qual cosa fa que la professió sigui menys atractiva per als home
Disminució del prestigi social de la professió en el món urbà en relació amb que tenia tradicionalment en el món rural
conseuqencies objectives
El professorat com a agent educatiu.
. El col·lectiu que formen els
professors i professores d'infantil,primària, secundària i universitat constitueix un component essencial del sistema educatiu
rol segons el profesor
El mestre com a especialista acadèmi
ʊ El mestre com a especialista en metodologia.
El mestre com a formador del caràcter
El mestre, membre d'una comunitat educativa
El mestre és membre d'una societat
pedagogies visibles i invisibles
pedagogies visibles, hi ha una plataforma objectiva per avaluar els alumnes que es basa en criteris clars i un procediment de mesura precís
En les pedagogies invisibles els procediments d'avaluació són múltiples, difusos,
és probable que existeixin a l'interior d'aquesta mateixa forma pedagògica
Marques anomena les principals fincions que han de realitzar els docents avui en dia
Diagnòstic de necessitats. Conèixer l'alumnat i establir el diagnòstic
de les seves necessitats:
Conèixer les característiques individuals (coneixements) i grupals dels estudiants en que es desenvolupa la docencia
Diagnosticar les necessitats de formació del col·lectiu dels estudiants a qui es dirigeix la formació
Preparar les classes. Organitzar i gestionar situacions mitjançades d'aprenentatge amb estratègies didàctiques
planificar cursos
Disseny del currículum: objectius, continguts, activitats, recursos, avaluació
Dissenyar estratègies d'ensenyament i aprenentatge
Preparar estratègies didàctiques (sèries d'activitats) que incloguin activitats motivadores
Encaminar els estudiants cap a l'aprenentatge autònom i promoure la utilització autònoma dels coneixement
Dissenyar entorns d'aprenentatge que considerin la
utilització
Aprofitar múltiples recursos i les aportacions didàctiques
Aprofitar múltiples recursos i les aportacions didàctiques
utilitzar els diversoss llenguatges
Incorporar als continguts de l'assignatura les
aportacions dels llenguatges icònics
Considerar també tots aquests llenguatges en
encarregar activitats als estudiants,
Motivar l alumant
Despertar l'interès dels estudiants (el desig d'aprendre) cap als
objectius i continguts de l'assignatura
Motivar els estudiants en el desenvolupament de les activitats
o En el cas d'estudiants en línia, resulta especialment important
proporcionar-los suport i motivacio
Establir un bon clima relacional, afectiu, que proporcioni nivells elevats de confiança
Docència centrada en l'estudiant, considerant la diversitat
Ajustar les intencions del currículum a partir dels
resultats de l'avaluació inicial dels estudiants.
Informar els estudiants dels objectius i continguts de l'assignatura,
Impartir les classes gestionant les estratègies previstes i adaptant les activitats d'aprenentatge
Mantenir la disciplina i l'ordre a classe
Proporcionar informació.
Proporcionar als estudiants informació bàsica sobre els continguts de l'assignatura
Indicar fonts d'informació, materials didàctics i recursos diversos
Facilitar la comprensió dels continguts bàsics i fomentar l'autoaprenentatge:
Realitzar exposicions magistrals que facilitin la
comprensió dels continguts bàsics de l'assignatura
Establir relacions constants entre els coneixements
previs dels estudiants
Dosificar els continguts i repetir la informació quan sigui convenient.
Presentar una perspectiva globalitzadora i
interdisciplinària dels continguts.
Ensenyar-los a aprendre de manera autònoma, i a
desenvolupar