L'escola i les desigualtats socioeducatives, claase, gènere, i ètnia. Les funcions socials del sistema solar.

Educació alliberadora versus educació tecnocràtica: desigultats compensació educativa

L'escola: institució bàsica per a la sociolització dels individus

Principals funcions socials del sistema educatiu escoltar: econòmica, social i reproductora

La socalització secundària requereix la internalització de conjunts de significacions que estructuren interpretacions i comportaments de rutina dins una àrea institucional, es a dir, la internalització de submons amb un caràcter de part de la realitat vivencial dels alumnes

la socialització secundària es desenvolupa, en la isntitució escolar.

L'escola

és una organització social, es a dir, un sistema social o totalitat articulada, que compta amb un cercle precés de membres configurats nacionalment seguint el model burocràtic

Freire

la funció principal de l'educació es fer persones lliures i autonomes, capaces d'analitzar la realitat que les envola, participar-hi i transformarla creativament

concep l 'educació com un subsistema de 'estructura politicoeconòmica

considera que l'escola es un aparell ideològic de l'estat i de les classes dominants,la funcio principal és la reproducció social

L'educació

transmet a l'educand els continguts curriculars prescrits per l'administracio educativa i pels educadors: els continguts curriculars

el procés d'alfabetització

la importància del diàleg i la funció de l'educació com a alliberament de les construccions de significat imposaes per la cultura dominant que tendeix a colonitzar la vida de les persones

ha de ser una acció politica i civica encaminada a despertar els individus de la seva opressió i a generar accions de transfomació social

sistema educatiu so tres segons Fernandez Enguita

Fractura de classe

deguda al funcionament sota un sistema capitalista en el qual es dona un accés desigual als recursos i a la riquesa en funció de la relació amb la propietat i el sistema ocupacional

Fractura de gènere

amb relació a un sistema de patriarcat segons el qual els homes ocupen posicions de dominació en les esferes politica, economica i domestica

Fractura d'ètnia

concretada segons un sistema cultural ernocentric en el qual s atribueix una superioritat normatica als valors, a les vions, ales actitutds i a les formes

L'Estat amb els seus àmbits de competència respectius fixar els seus objectius prioritatis d'educació compensatòria, per que fa:

L'escolarització

correspon a les administracions educatives assegurar una actuació preventiva i compensatòria i garntir les condicions mes favorables per a l'escolarització

correspon a les administracions educatives adoptar mesures singulars en aquells centres escolars o zoness geogràfiques

en l'educació priària les administracions educativees han de garantir a tots els alumnes un lloc escolar gratuir en el seu propi municipi

les administracions educatives han de dotar els centres publics i privats concertat dels recursos humans i materials necessaris per compensar la situació

La igualtat d'oportunitats en el mon rural

les administracions educatives han de tenir en compte el carà cter particular de l escola rural a fi de proporcionar els mitjans i sistemes organitzatius necessaris per atendre les seves necesssitats

en l'educació bàsica en les zones rurals en que es consideri aconsellable, es pot escolaritzar els nens en un municiì proxim al de la seva resindècnia per garantir la qulaitat de l ensneyament

Les beques i ajudes a l'estudi

per garantir la igualtat de totes les persones en l'exercici del dret a l'educació, els estudiants mab condicions socioeconomiques desfavorables tenen dret a obtenir beques

l'estat amb càrrec als seus pressupostos generals, ha d'establir un sistema general de beques i ajudes a l'estudi, amb la finalitat que totes les persones gaudeixin de les matexes condicions

amb la finalitat d'articular un sistema eficaç de variació i control de les beques

Mecanismes de soicalització

l'educació i le sinstitucions educadores, tal come stà orgnaitzada la osicetat, l'educació no es monopoli exclusio de l'escola

podem destacar les caracteristiques següents

possesió i desenvolupament de la capacitat de la relació amb els altres

l'home es un esser amb altres homes, es un esser referit als altres iguals, es un esser comunicat mab la comunitat

adaptació a la societat i a les organitzacions insitucionals

almenys en els minims exigibles per no desentonar greument en la comunitat

procés d'humanització

l'home es un anima politic

insersió social

la soicalització ontrodueix l'individu en els grups i el converteix en un membre del colctooi que accepta l estrucutra

convivència

sense aquesta l homes s empobriria i es privaria d una font de satisfaccions bàsiques per al seu equilibri mental

aprenentatge

es neix sociable,pero s apren a conviure

imitació

les habilitats soicals s'aprenen mitjançant la imitació de models

interactivitat

la socialització no pot verificarse sense el contacte, la relacio, la mutua influencia i l acció compartida

culturació

la cultura es un conjunt de simbols, artificialment elaborats pels qui ens varen precedir, que s aorenen i es transmeten per herència social

L'escola es el sistema educatiu fomal, com institució soical que es exerceis multiples i diverses funcion que responen a necessitats concrtes de la societat en que actua

segons el professor Merino

Funció economica

una de les primeres funcions propies de l escola, es fonamental en la preparació per al treball per ingressar en el mon laboral. Aquesta te quatre etapes

Etapa previa. al coemnçament l educaió es dona d una maera no organitzada, difusa, s educa a lhora que es viu

Etapa simbolicoderivativa. Es un segon moment quan una soicetat intenta sortir del seu primiticisme culturañ. s adapta els models educacionals d altres pasios o cultures mes avançades

Etapa politiconacional.Quan el pais arriba a una autonomia cultural, planifica el seu propi sistema

Etapa d'afluència individual. Es una etapa a la qual no ha arribat cap pais

l'escola com a institucio que prepara per a la vida des d un punt de vista ofrmal, com la forma institucionalizada ens prepara per la nostra incormporacio de la vida productica

Professor fernandes ens assenyala alguns dels trets mes importants

Obssesió per l'ordre i l autoritat

una autoritat l'exercici de la qual es a petita escala insidios i quottdia que corromp tothom

Categorització de l'alumnat

els alumnes aprenen a ser tractats com a membres de categories i gestionats com a part de colectius es a dir, format part d un mon impersonal i burocràtic

Renuncia al control de contingut del seu treball

el contungut de l ensanyament o finalitat del treball escolar, no es decidit pels alumnes sino per algu que n esta per dmaunt

Contraposció entre treball i activitat lliure

una de les priemres nocions que des de la seva experencia escolar aprenen als alumnes es el concepte els curs ja tenen fermament establers el que es treball

Renuncia al control del porces del seu treball

tampoc controla el porcés de trebll com tampoc el controlarà el treballador asalariat

L'espai i el temps escolats

l'escola exerceic un control de l esapi de l activitat de la lumne, perque sapiga que esta marvat i decidit que no li pertany com tampoc li pertanyen els mitjans i instruments

Estratificació del treball i socialització diferencial

els llocs de treball no tenen tots les mateixes caracteristiques

La constitució de l individu aillat

l'escola no sols legitima activament l ordre social existent, sino que tambe el protegeix a travñes de mecanismes que anulen i impedeixen la capacitat de les persones per oposar-se eficaçment

Hi ha diferents enfocament teorics amb una amplia tradicio per explicar la relació dels infressos per unitat de temps d un agent conomic i el seu nivell d escolaritat

la teoria del capital humà

ens diu que els individus amb un major nivell d educació reben ingressos mes elevats, eprque la seva productivitat es major

La teoria credencialista

afirma que les majors remuneracions obtigudes pels mes educatws no estan vinculades a una major productivitat, sino que reponen al mecanisme de selecció utilitzat pels pcupadors per distibuir les millors ocupacions

teoria credencialista dura de Collins

considera l'educació com un senyal que informa sobre la pertinença d un individu a determinats grups d estatus

teoria credencialista feble de Thurow

critica la idea de considerar l educació com el millor instrument per agonseguir reduir lesdesigualtats economiques (teoria del capital humà)

La teoria de la correspondència,

d'orientació marxista soste que els sitemes educatius es varen expandir i es varen genralitzar no tant per dotar el conjunt de la població d una formació per exercir un treball

competències que permeten establir una relació positiva

el mercat de treball es actualment basat en les competències i no sols en els titols

les competencies poden adquirirse a treves de mitjans diversos, en espais distints i en moments diversos de la vida del treballador

les competencies necessàries per exercir oficis que son nominalment estables canvien amb el temps i de manera prou rapida sense respectar els cicles de vida dels individus

les demandes de competencies estan definides pels canvis tecnologics i d organitzacio dels processos productius que tenen uncaracter de cada vegada mes global

les empreses es proveeixen de les competencies que necessiten contractant persones que les han adquirit mitjançant experiencies formatives diverses

els ajustos entre demanda de competències per part de les empreses i l oferte per part de les persones laboralment activeses produeixen

els titos independentment de la seva especialitat indiquen tambe competencies transversal

molts d aquest signes tenen un valor especificament territorial o sectorial, la qual dimensió adquireix al costat de la globalització

a partir de la toorica existeixen dues parts

una primera part d educaico basica que tret de les actualitzacions necessaries imposades pel pas del temps, ha romas practimanet inalterable. S hi transmeten una serie de coneixements d habits i habilitats que consituteixen la base comuna de la instrucció de tot ciutadà

una segona part d educació especialitzada en bramques i nivells que contribueix a assegurar la divisió social del treball. La seva clienta la frequenta els nivells mes alts i s especialitza en branques de forta consideració i prestigi social, representa un petiti percentatge de l'esctructura social