Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

L'escola i les desigualtats socioeducatives, claase, gènere, i ètnia.…

- - - - concep l 'educació com un subsistema de 'estructura politicoeconòmica
        
        considera que l'escola es un aparell ideològic de l'estat i de les classes dominants,la funcio principal és la reproducció social
  - - - la importància del diàleg i la funció de l'educació com a alliberament de les construccions de significat imposaes per la cultura dominant que tendeix a colonitzar la vida de les persones
  - - - deguda al funcionament sota un sistema capitalista en el qual es dona un accés desigual als recursos i a la riquesa en funció de la relació amb la propietat i el sistema ocupacional
    - - amb relació a un sistema de patriarcat segons el qual els homes ocupen posicions de dominació en les esferes politica, economica i domestica
    - - concretada segons un sistema cultural ernocentric en el qual s atribueix una superioritat normatica als valors, a les vions, ales actitutds i a les formes
  - - - correspon a les administracions educatives assegurar una actuació preventiva i compensatòria i garntir les condicions mes favorables per a l'escolarització
      - correspon a les administracions educatives adoptar mesures singulars en aquells centres escolars o zoness geogràfiques
      - en l'educació priària les administracions educativees han de garantir a tots els alumnes un lloc escolar gratuir en el seu propi municipi
      - les administracions educatives han de dotar els centres publics i privats concertat dels recursos humans i materials necessaris per compensar la situació
    - - les administracions educatives han de tenir en compte el carà cter particular de l escola rural a fi de proporcionar els mitjans i sistemes organitzatius necessaris per atendre les seves necesssitats
      - en l'educació bàsica en les zones rurals en que es consideri aconsellable, es pot escolaritzar els nens en un municiì proxim al de la seva resindècnia per garantir la qulaitat de l ensneyament
    - - per garantir la igualtat de totes les persones en l'exercici del dret a l'educació, els estudiants mab condicions socioeconomiques desfavorables tenen dret a obtenir beques
      - l'estat amb càrrec als seus pressupostos generals, ha d'establir un sistema general de beques i ajudes a l'estudi, amb la finalitat que totes les persones gaudeixin de les matexes condicions
      - amb la finalitat d'articular un sistema eficaç de variació i control de les beques
- - - - possesió i desenvolupament de la capacitat de la relació amb els altres
        
        l'home es un esser amb altres homes, es un esser referit als altres iguals, es un esser comunicat mab la comunitat
      - adaptació a la societat i a les organitzacions insitucionals
        
        almenys en els minims exigibles per no desentonar greument en la comunitat
      - procés d'humanització
        
        l'home es un anima politic
      - insersió social
        
        la soicalització ontrodueix l'individu en els grups i el converteix en un membre del colctooi que accepta l estrucutra
      - convivència
        
        sense aquesta l homes s empobriria i es privaria d una font de satisfaccions bàsiques per al seu equilibri mental
      - aprenentatge
        
        es neix sociable,pero s apren a conviure
      - imitació
        
        les habilitats soicals s'aprenen mitjançant la imitació de models
      - interactivitat
        
        la socialització no pot verificarse sense el contacte, la relacio, la mutua influencia i l acció compartida
      - culturació
        
        la cultura es un conjunt de simbols, artificialment elaborats pels qui ens varen precedir, que s aorenen i es transmeten per herència social
- - - - Funció economica
        
        una de les primeres funcions propies de l escola, es fonamental en la preparació per al treball per ingressar en el mon laboral. Aquesta te quatre etapes
        
        Etapa previa. al coemnçament l educaió es dona d una maera no organitzada, difusa, s educa a lhora que es viu
        
        Etapa simbolicoderivativa. Es un segon moment quan una soicetat intenta sortir del seu primiticisme culturañ. s adapta els models educacionals d altres pasios o cultures mes avançades
        
        Etapa politiconacional.Quan el pais arriba a una autonomia cultural, planifica el seu propi sistema
        
        Etapa d'afluència individual. Es una etapa a la qual no ha arribat cap pais
  - - - Obssesió per l'ordre i l autoritat
        
        una autoritat l'exercici de la qual es a petita escala insidios i quottdia que corromp tothom
      - Categorització de l'alumnat
        
        els alumnes aprenen a ser tractats com a membres de categories i gestionats com a part de colectius es a dir, format part d un mon impersonal i burocràtic
      - Renuncia al control de contingut del seu treball
        
        el contungut de l ensanyament o finalitat del treball escolar, no es decidit pels alumnes sino per algu que n esta per dmaunt
      - Contraposció entre treball i activitat lliure
        
        una de les priemres nocions que des de la seva experencia escolar aprenen als alumnes es el concepte els curs ja tenen fermament establers el que es treball
      - Renuncia al control del porces del seu treball
        
        tampoc controla el porcés de trebll com tampoc el controlarà el treballador asalariat
      - L'espai i el temps escolats
        
        l'escola exerceic un control de l esapi de l activitat de la lumne, perque sapiga que esta marvat i decidit que no li pertany com tampoc li pertanyen els mitjans i instruments
      - Estratificació del treball i socialització diferencial
        
        els llocs de treball no tenen tots les mateixes caracteristiques
      - La constitució de l individu aillat
        
        l'escola no sols legitima activament l ordre social existent, sino que tambe el protegeix a travñes de mecanismes que anulen i impedeixen la capacitat de les persones per oposar-se eficaçment
  - - - ens diu que els individus amb un major nivell d educació reben ingressos mes elevats, eprque la seva productivitat es major
    - - afirma que les majors remuneracions obtigudes pels mes educatws no estan vinculades a una major productivitat, sino que reponen al mecanisme de selecció utilitzat pels pcupadors per distibuir les millors ocupacions
        
        teoria credencialista dura de Collins
        
        considera l'educació com un senyal que informa sobre la pertinença d un individu a determinats grups d estatus
        
        teoria credencialista feble de Thurow
        
        critica la idea de considerar l educació com el millor instrument per agonseguir reduir lesdesigualtats economiques (teoria del capital humà)
    - - d'orientació marxista soste que els sitemes educatius es varen expandir i es varen genralitzar no tant per dotar el conjunt de la població d una formació per exercir un treball