Arquitectura, Escultura i Pintura del Quattrocento i Cinquecento

Quattrocento

Arquitectura

Ús d’elements constructius de l’Antiguitat clàssica (arcs de
mig punt, ordres clàssics, columnes...)

● Ús de diferents tipus de plantes (basilicals, circulars (tholos), i centralitzades (de creu grega)

● Nou tipus d’edifici (a més a més de les esglésies i catedrals): els palaus urbans.

● Edificis armoniosos, proporcionats i diàfans.

● Cada arquitecte dissenyarà a la seva maniera.

● Arquitectes més destacats: Brunelleschi, Alberti..

Escultura

● Independència respecte de l’arquitectura

● Escultura antropomòrfica (es representa l’home, sobretot des del punt

de vista anatòmic, sense roba)

● Recerca de la proporcionalitat: ús del cànon de 9-10 caps, com a

l’Antiguitat.

● Contrapposto

● Diversitat de materials: pedra, marbre, fusta, bronze...

● Diversitat de gèneres escultòrics: bust, estàtues exentes, relleus...

● Intenta plasmar la realitat tal i com és, i idealitzar-la lleugerament.

● Principals artistes: Donatello, Ghiberti, Luca della Robia, Verrochio.

Pintura

S’inspira en l’Antiguitat clàssica

● Preocupació per la perspectiva (geomètrica): totes les

figures i objectes s’enquadren en un punt de fuga

● Idealització de figures i rostres

● Composicions amb esquema triangular

● Llum homogènia i diàfana

● Diversitat temàtica: religiosa, retrat, mitològics.

● Diversitat de tècniques: oli, fresc, temple...

● Principals artistes: Masaccio, Boticelli,

Cinquecento

Arquitectura

● Temàtica: mitològica.

● Material: marbre.

● Preocupació per la representació del cos humà des del punt de vista

anatòmic.

● Recerca de la grandiositat.

● Figures en contrapposto, en recerca del moviment i el realisme.

● Idealització de les figures (i en concret, dels rostres)

● Són escultures realistes, però sobretot, molt expressives.

● Plasma la “terribiltà”: tensió continguda, força dramàtica. Es marca la

musculatura, les venes, els tendons.

Escultura

● Temàtica: mitològica.

● Material: marbre.

● Preocupació per la representació del cos humà des del punt de vista

anatòmic.

● Recerca de la grandiositat.

● Figures en contrapposto, en recerca del moviment i el realisme.

● Idealització de les figures (i en concret, dels rostres)

● Són escultures realistes, però sobretot, molt expressives.

● Plasma la “terribiltà”: tensió continguda, força dramàtica. Es marca la

musculatura, les venes, els tendons.

Pintura

Es fa culte a la bellesa: el cos humà (sobretot nuu) pren especial

importància

● Es busca la monumentalitat i l’expressió de sentiments.

● Encara que es fa ús de la perspectiva, hi ha una major llibertat creadora.

● Pintura al servei de l’arquitectura, encara que també es pinta sobre taula.

● Ús de models reals.

● Composicions amb esquemes piramidals o triangulars

● No hi ha un predomini de la línia com passava al gòtic: el color inunda tota

l’obra (hi ha gradació de colors).

● Ús de la tècnica del clarobscur, on hi ha intensos contrasts lumínics.

● Artistes: Miquel Àngel, El Greco (Espanya).