Arquitectura, Escultura i Pintura del Quattrocento i Cinquecento
Quattrocento
Arquitectura
Ús d’elements constructius de l’Antiguitat clàssica (arcs de
mig punt, ordres clàssics, columnes...)
● Ús de diferents tipus de plantes (basilicals, circulars (tholos), i centralitzades (de creu grega)
● Nou tipus d’edifici (a més a més de les esglésies i catedrals): els palaus urbans.
● Edificis armoniosos, proporcionats i diàfans.
● Cada arquitecte dissenyarà a la seva maniera.
● Arquitectes més destacats: Brunelleschi, Alberti..
Escultura
● Independència respecte de l’arquitectura
● Escultura antropomòrfica (es representa l’home, sobretot des del punt
de vista anatòmic, sense roba)
● Recerca de la proporcionalitat: ús del cànon de 9-10 caps, com a
l’Antiguitat.
● Contrapposto
● Diversitat de materials: pedra, marbre, fusta, bronze...
● Diversitat de gèneres escultòrics: bust, estàtues exentes, relleus...
● Intenta plasmar la realitat tal i com és, i idealitzar-la lleugerament.
● Principals artistes: Donatello, Ghiberti, Luca della Robia, Verrochio.
Pintura
S’inspira en l’Antiguitat clàssica
● Preocupació per la perspectiva (geomètrica): totes les
figures i objectes s’enquadren en un punt de fuga
● Idealització de figures i rostres
● Composicions amb esquema triangular
● Llum homogènia i diàfana
● Diversitat temàtica: religiosa, retrat, mitològics.
● Diversitat de tècniques: oli, fresc, temple...
● Principals artistes: Masaccio, Boticelli,
Cinquecento
Arquitectura
● Temàtica: mitològica.
● Material: marbre.
● Preocupació per la representació del cos humà des del punt de vista
anatòmic.
● Recerca de la grandiositat.
● Figures en contrapposto, en recerca del moviment i el realisme.
● Idealització de les figures (i en concret, dels rostres)
● Són escultures realistes, però sobretot, molt expressives.
● Plasma la “terribiltà”: tensió continguda, força dramàtica. Es marca la
musculatura, les venes, els tendons.
Escultura
● Temàtica: mitològica.
● Material: marbre.
● Preocupació per la representació del cos humà des del punt de vista
anatòmic.
● Recerca de la grandiositat.
● Figures en contrapposto, en recerca del moviment i el realisme.
● Idealització de les figures (i en concret, dels rostres)
● Són escultures realistes, però sobretot, molt expressives.
● Plasma la “terribiltà”: tensió continguda, força dramàtica. Es marca la
musculatura, les venes, els tendons.
Pintura
Es fa culte a la bellesa: el cos humà (sobretot nuu) pren especial
importància
● Es busca la monumentalitat i l’expressió de sentiments.
● Encara que es fa ús de la perspectiva, hi ha una major llibertat creadora.
● Pintura al servei de l’arquitectura, encara que també es pinta sobre taula.
● Ús de models reals.
● Composicions amb esquemes piramidals o triangulars
● No hi ha un predomini de la línia com passava al gòtic: el color inunda tota
l’obra (hi ha gradació de colors).
● Ús de la tècnica del clarobscur, on hi ha intensos contrasts lumínics.
● Artistes: Miquel Àngel, El Greco (Espanya).