Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

BLOC 5. L'ESCOLA I LES DESIGUALTATS SOCIOEDUCATIVES: CLASSE, GÈNERE I…

- - - - Fonts de desigualtat que s'han considerat més rellevants en la nostra societat i amb relació al sistema educatiu són:
        
        Fractura de classe
        
        Fractura de gènere
        
        Fractura d'ètnia
  - - - L'escolarització
        
        Correspon a les administracions educatives assegurar una actuació preventiva i compensatòria i garantir les condicions més favorables per a l'escolarització, durant l'etapa d'educació infantil, de tots els nens les condicions personals dels quals suposin una desigualtat inicial per accedir a l'educació bàsica i per progressar en els nivells posteriors
        
        Correspon a les administracions educatives adoptar mesures singulars en aquells centres escolars on sigui necesssària una intervenció educativa compensatòria
        
        En l'educació primària, les administracions educatives han de garantir a tots els alumnes un lloc escolar gratuït en el seu propi municipi o zona d'escolarització establerta
        
        Les administracions educatives han de dotar els centres públics i privats concertats dels recursos humans i materials necessaris per compensar la situació dels alumnes que tinguin especials dificultats per assolir els objectius de l'educació obligatòria, a causa de les seves condicions socials
      - La igualtat d'oportunitats en el món rural
        
        Les administracions educatives han de tenir en compte el caràcter particular de l'escola rural a fi de proporcionar els mitjans i sistemes organitzatius necessaris per atendre les seves necessitats específiques i garantir la igualtat d'oportunitats
        
        En l'educació bàsica, en les zones rurals en què es consideri aconsellable, es pot escolaritzar els nens en un municipi pròxim al de la seva residència per garantir la qualitat de l'ensenyament.
      - Les beques i ajudes a l'estudi
        
        Per garantir la igualtat de totes les persones en l'exercici del dret a l'educació, els estudiants amb condicions socioeconòmiques desfavorables tenen dret a obtenir beques i ajudes a l'estudi
        
        A aquests efectes, el Govern ha de regular, amb caràcter bàsic, les modalitats i quanties de les beques i ajudes a l'estudi, les condicions econòmiques i acadèmiques que han de complir els candidats, aixó com els supòsits d'incompatibilitat, revocació, reintegrament i tots els requisits que siguin necessaris per assegurar la igualtat en l'accés a les beques i ajudes esmentades, sense detriment de les competències normatives i d'execució de les comunitats autònomes
        
        L'Estat ha d'establir un sistema general de beques i ajudes a l'estudi, amb la finalitat que totes les persones, amb independència del seu lloc de residència, gaudeixen de les mateixes condicions en l'exercici del dreet a l'educació
- - - - Característiques:
        
        Possessió i desenvolupament de la capacitat de relació amb els altres
        
        L'home és un ésser amb els altres homes, ésser referit als altres iguals, un ésser comunicat amb la comunitat i si es trenca el fil de la comunicació, l'home no se socialitza o pateix regressió i dissocialització
        
        Adaptació a la societat i a les organitzacions institucionals
        
        Almenys en els mínims exigibles per no desentonar greument en la comunitat, de manera que, segons la psicologia social, no és idèntica en tots els grups, sinó que s'estructura pel que fa a la forma i a la finalitat, en funció de les exigències socials
        
        Procés d'humanització / de personalització
        
        L'home és un animal polític. En l'individu es descobreix una tendència innata a aconseguir la seva perfecció i felicitat
        
        Inserció social
        
        La socialització introdueix l'individu en els grups i el converteix en un membre de col·lectiu, que n'accepta l'estructura i les normes, a fi que la seva conducta no desentoni amb la més freqüent i esperada en els seus components
        
        Convivència
        
        Sense aquesta l'home s'empobriria i es privaria d'una font de satisfaccions bàsiques per al seu equilibri mental, perquè no podria acomplir les necessitats fonamentals socials d'afecte, d'empatia, de protecció i d'ajuda.
        
        Aprenentatge
        
        Es neix sociable, però s'aprèn a conviure amb els altres. Allò biològic esdevé biologicocultural
        
        Imitació
        
        Les habilitats socials s'aprenen mitjançant la imitació de models: pares, mestres, iguals, artistes, esportistes, etc, al llarg de tota la vida, encara que la infància i l'adolescència són les etapes fonamentals.
        
        Interactivitat
        
        La socialització no pot verificar-se sense el contacte, la relació, la mútua influència i l'acció compartida amb altres éssers gumans
        
        Culturació
        
        La cultura és un conjunt de símbols, artificialment eaborats pels qui ens varen precedir, que s'aprenent i es transmeten per herència social, sense el suport genètic
- - - - Primera funció pròpia de l'escola
      - Fundamental pel món laboral
      - Formar la població activa, qualificant-la per al treball
      - El procés històric de formació d'un sistema educacional passa per etapes:
        
        Etapa prèvia
        
        Etapa simbolicoderivativa
        
        Etapa politiconacional
        
        Etapa d'afluència individual
      - Tipus de sabers
        
        Els coneixements pròpiament dits
        
        Les habilitats aplicatives i procedimentals
        
        Les actituds i habilitats socials
      - Fernández (2003) assenyala trets importants de l'estructura escola dominant que es relacionen amb la soialització de la força de treball
        
        Obsessió per l'ordre i l'autoritat
        
        Categorització de l'alumnat
        
        Renúncia al control del contingut del seu treball
        
        Contraposició entre treball i activitat lliure
        
        L'espai i el temps escolar
        
        Estratificació del treball i socialització diferencial
        
        La constitució de l'individu aïllat
      - Els éssers humans prenem decisions relacionades amb l'educació. Hi ha diferents enfocaments teòrics amb una àmplia tradició per explicar la relació dels ingressos per unitat de temps d'un agent econòmic i el seu nivell d'escolaritat:
        
        La teoria del capital humà, d'orientació funcionalista, ens diu que els individus amb un major nivell d'educació reben ingressos més elevats, perquè la seva productivitat és major
        
        La teoria credencialista, d'orientació neoweberiana, afirma que les majors remuneracions obtingudes pels més educats no estan vinculades a una major productivitat, sinó que responen al mecanisme de selecció emprat pels ocupadors per distribuir les millors ocupacions
        
        Podem distingir entre
        
        Teoria credencialista dura
        
        Teoria credencialista feble de Thurow
        
        La teoria de la correspondència, d'orientació marxista, sosté que els sistemes educatius es varen expandir i es varen generalitzar no tant per dotar el conjunt de la població d'una formació per exercir un treball, sinó per posar remei als creixents problemes de control social generats per la industralització i la urbanització
      - Competències que permeten establir una relació positiva entre formació inicial i formació al llarg de tota la vida, i fa possible una col·laboració entre els subsistemes de la formació professional:
        
        El mercar de treball és basat en les competències
        
        Les competències poden adquirir-se a través de mitjans diversos, en espais distints i en moments diversos de la vida del treballador
        
        Les competències necessàries per exercir oficis que són nominalment estables canvien amb el temps i de manera prou ràpida sense respectar els cicles de vida dels individus
        
        Les demandes de competències estan definides pels canvis tecnològics i d'organització dels processos productius, que tenen un caràcter de cada vegada més global, però també per les característiques específiques d'un territori pròpies del seu context i de la seva història
        
        Les empreses es proveeixen de les competències per part de les empreses i l'oferta per part de les persones laboralment actives es produeixen, en un mercat de cada vegada més externalitzat, a través de signes sobre les competències individuals, on els títols continuen tenint una gran importància, sobretot com a filtre, però en creixen i es diversifiquen altres tipus de senyals associats a les competències que difícilment poden ser identificats mitjançant els títols escolars
        
        Els títols indiquen competències transverssals, útils en àmbits professionals molt diversos, la qual cosa facilita la mobilitat de les persones i flexibilitza el mercat de treball, de manera que se superen les rigideses pròpies d'una correspondència biunívoca entre ocupació i formació
        
        Signes tenen un valor específicament territorial o sectorial, la qual dimensió adquireix, al costat de la globalització, una importància especial en el mercat de les competències
      - La preparació dels joves per a la inserció laboral no es tradueix en dependència directa de les exigències de l'economia i de les empreses:
        
        Les perspectives temporals són diferents
        
        El desajust entre oferta i demanda no sempre és conseqüència del fet que l'oferta d'educació sigui insuficient i inapropiada
    - - Preparació per a la ciutadania
      - En el segle XX s'anirà configurant tot un entramat d'institucions amb fins socialitzadors que, van constituint-se en un aparell especialment dissenyat per instruir els individus en la norma i inculcar-los-la per assegurar la producció i reproducció política d'estat l'objectiu de la respecte a ñes jerarquies en el sistema social
      - La constitució de les nacions i institucionalització del sistema educatiu, conflueixen en un mateix punt, que no és altre que homogeneïtzar, uniformitzar i centralitzar les pràctiques educatives, sota un model d'organització política de cada vegada més centralitzat, secularitzat i burocratitzat, que estableix el dret a l'educació
      - En la discussió sobre el nexe comú també es dirimeixen les concepcions centralitzadores o descentralitzadores de l'Estat.
      - En la majoria dels països desenvolupats l'escola és fonamentalment pública, encara que a Espanya, l'Esglèsia catòlica ha fet que els nens estudiï en escoles privades.
    - - Doble sentit: reproduir la societat política existent o reproduir les classes socials a l'interior de la societat
      - L'educació escolar té una dimensió contradictòria: pot servir tant per a la reproducció com per al canvi.
      - Es considera l'educació element promotor del canvi social
      - Voluntat política
        
        es concreta en els partits polítics i les ideologies
        
        Principals ideologicopolítiques, amb les seves traduccions programàtiques en l'ambit de l'educació corresponents:
        
        Liberalisme radical (liberals de mercat)
        
        Conservadorisme social (liberals polítics)
        
        Socialdemocràcia
        
        Utopisme igualitarista
      - La societat industrial avançada, es caracteritza per la meritocràcia, on l'educació juga, com hem vist a blocs temàtics anteriors, un paper fonamental
      - La concepció funcionalista de la societat i la seva relació amb el sistema escolar és present en els sistemes educatius
        
        En general es fa sobre 2 qüestions:
        
        La seva teoria de la desigualtat, a la qual suposen funcional per a la societat
        
        La visió global de la societat i del seu funcionament com un resultat del consens entre tots els grups socials
      - Educació, com a mecanisme de promoció social, s'ha fet meritocràtica
        
        Aquesta ideologia meritocràtica promoguda per l'educació, sobretot formal, consisteix en el fet que:
        
        Les posicions socials es distribueixen d'acord amb el mèrit i la qualificació, no segons afiliació hereditària
        
        L'educació formal és el mitjà principal d'adquirir aquestes qualificacions
        
        Per a tot individu la possibilitat d'accés a l'educació formal depèn només de les seves preferències i capacitats
        
        Aquestes capacitats intel·lectuals es distribueixen a l'atzar entre qualsevol grup de població
      - El consens i el conflicte són les línies de força que defineixen les societats formalment obertes i democràtiques
      - Horton i Hunt consideren que la classe social i l'educació interactuen de 2 maneres:
        
        La classe social ajuda l'educació, perquè per tenir educació completa fan falta diners
        
        L'educació ajuda a la classe scoial en el sentit que una bona educació ensenya al nen la forma de vida d'un estatus superior a aquell en el qual se situava originàriament
      - Arguments a favor de les reformes comprensives, seguint Fernandez
        
        Evitar els efectes discriminaoris de la selecció precoç segons l'origen per augmentar la igualtat d'oportunitats escolars
        
        Aprofitar millor la capacitat de detectar l'alumnat més dotat i contribuir al progrés nacional
        
        Arrelar la igualtat d'oportunitats des d'un punt de vista meritocràtic
        
        Reforçar els estudies secundaris professionalitzadors de segon cicle o superiors no universitaris, i corregir la tendència a l'alça de la matriculació en la via acadèmica cap a la universitat
      - El neomarxisme i la sociologia crítica denuncien l'intent manipulador de la burgesia
      - La relació entre classe social i èxit escolar es troba en els distints codis lingüístics que empra cada classe social, ja que, d'una banda, són distints i coincidexen més que d'altres amb els codis que s'empren a l'escola
        
        Característiques
        
        CODI ELABORAT
        
        Precisió de l'organització gramatical i de la sintaxi
        
        Matissos lingüístics vehiculats per una construcció de la frase gramaticalment complexa, i especialment per la utilització d'una sèrie de conjuncions i de preposicions subordinades
        
        Ús freqüent de les preposicions, les quals indiquen les relacions lògiques, així com de preposicions que indiquen la proximitat espacial i temporal
        
        Ús freqüent de pronom impersonals
        
        Elecció rigorosa dels adjectius i dels adverbis
        
        CODI RESTRINGIT
        
        Ús freqüent gramaticalment simples, curtes, sovint sense acabar, una construcció sintàctica pobra amb una forma verbal que expressa l'estat d'ànim
        
        Ús simple i repetitiu de conjuncions
        
        Ús limitat i rígid d'adjectius i adverbis
        
        Ús infreqüent de pronoms personals
        
        Frases formulades com a preguntes que estableixen una circularitat simpatètica
        
        Una afirmació s'empre com a raó i com a conclusió, o millor dit, la raó i la conclusió es confonen per produir una afirmació categòrica
        
        Ús de frases idiomàtiques
      - ATRIBUTS segons Feito, que es reuneixen d'un mitjà:
        
        Si un grup social, a causa de la seva relació de classe ha desenvolupat forts llaços comuns
        
        Si les relacions de treball d'aquest grup ofereixen poca varietat o poca capacitat d'adopció de decisions
        
        Si les seves reivindicacions per tenir èxit han de ser més aviat col·lectives que no individuals
        
        Si l'home subordinat en el treball és l'autoritat a la llar
        
        Si la llar està superpoblada, i limita la varietat de situacions que pot oferir
        
        Si els infants són socialitzats en un entorn que ofereix pocs esítmuls intel·lectuals
      - Xarxes d'escolarització--> 2 tipus de pràctiques escolars clarament diferenciades
        
        La xarxa primària-professional dominada per la seva base i la xarxa secundària-superior pel seu fi
        
        Les pràctiques escolars de la xarxa professional són pràctiques de repetir, d'insistir i d'amaçar, mentre que la pràctica secundària acadèmica són de continuïtat progressivament graduades
        
        Mentre que la xarxa professional tendeix a ocupar els seus alumnes, la xarxa secundària superior funciona basant-se en l'emulació i en la selecció individual
        
        En la mesura que la xarxa professional col·loca en primer pla l'observació d'allò concret a través de la lliço de les coses, la xarxa acadèmica reposa en el culte al llibre a l'abstracció
        
        La LOE estableix que el nostre sistema educatiu és dual
        
        Els centres docents es classifiquen en públics i privats
        
        Són centres públics aquells el titualr dels qual sigui una administració públcia
        
        Són centres privats aquells el titualr dels quals sigui una persona física de caràcter privat
        
        La prestació del servei públic de l'educació s'ha de realitzar a través dels centres públics i privats concertats
        
        Els centres docents han d'orientar la seva activitat a la consecució dels principis i fins de l'educació establers en la LODE i la LOE
        
        Els pares, amb relació a l'educació dels seus fills tenen dret a escollir centre docent tant públic com diferent dels creats pels poders públics