Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Comunicació cel·lular - Coggle Diagram
Comunicació cel·lular
Sistemes de transducció de senyals intracel·lulars
Tipus de Rc i vies de transducció de senyals
Rc TGF-b
CARACTERÍSTIQUES I ESTRUCTURA
Rc. formats per heterodímers (subunitats diferents) amb
activitat serina/treonina quinasa
Tenim:
5 Rc TGFbII
7 Rc TGFbI
Lligands: TGF-b, BMPs, Nodal, activina i inhibiina.
Rc per TGFb, inhib. i activ., i Nodal s'uneixen a
Smad 2/3
i activen
Smad 4
Rc. per BMPs i TGF-b s'uneixen a
Smad 1, 5 o 8
, i activen a
Smad 4
FUNCIONAMENT
Unió lligant amb subunitat II.
Formació dímer II-I: activació de l'activitat serina/treonina quinasa de II que fosforila I.
I fosforilada fosforila i activa Smad 2/3, que es pot associar amb Smad 4.
Smad 2/3 fosforilat s'associa amb Smad 4 i es transloca al nucli i activa la transcripció.
Factor NFkB
NFkB=p65/p50
CARACTERÍSTIQUES
En absència de senyals d'activació NFkB està retingut al citosol, unit a l'inhibidor I-kBalf.
L'activació de la via involucra la ubiqu. de IkBa i la seva degradació, deixant NFkB lliure i preparat per regular la transcripció de gens: prot. adhesió, I-kBa, citoquines inflam i quimioquines, i diferents enzims.
ACTIVACIÓ
La via s'activa ràpidament a les cèl. del SI de mamífers en resposta a la infecció bacteriana i vírica, la inflamació i altres situacions d'estrés (RI).
Activació a cèl. del SI per unió de components de la paret cel. bacteriana o fúngica amb
Toll Rc.
Activació per citoquines inflam: TNFa i IL-1.
procés
Senyal activa el complex de la
quinasa trimèrica I-KB
.
La subunitat B de la quinasa fosforila I-kBa, i provoca que s'uneixi a una
ubiquitn. lligasa E3
: poliubiquitinització (lisina 48) de I-kBa i la seva degradació proteosòmica
La
degradació de IkBa desemascara les senyals de localització nuclear de NFkB
: translocació NFkB al nucli.
Rc amb activitat tirosina quinasa
Senyalització NOTCH, Hh, Wnt
VIA DE HEDGEHOG
Què?
Lligands Hh: Shh (Sonic), Dhh (Deseret), Ihh (Indian)
Lligands són transportats fins la diana units a molècules de colesterol
Com?
Lligand hh secretat per la cèl. productora i és transportat a la diana unit a colesterol.
Hh s'uneix al Rc transmemb.
Patched
(
Ptch
).
Ptch desinhibeix Smoothened (
Smo
), que es transloca al cili primari.
Smo activa diferents coses que provoquen
disminució activitat cAMP/PKA
i
acumulació de forma activadora de FACTOR DE TRANSCRIPCIÓ Gli (GliA)
, per sobre de la forma repressora (GliR).
GliA entra al nucli i inicia la transcripció de gens Hh.
VIA DE NOTCH
Què?
Lligands per Rc. Notch: Delta, Serrate, Jagged
Com?
Unió lligand-Rc Notch de forma
yuxtacrina
:
g-secretasa
talla NOTCH.
Domini intracel. de Notch (
NCID
) es transloca al nucli.
Al nucli, NCID s'associa amb
efectors supressors de hairless
(CBF1/RBPjk) i
mastermind
(MAM): activació de l'expressió de gens NOTCH - Hes1/5, hesr1/2, glial fibrillary acid protein, brain lipid-binding protein, etc.
Paral·lelament a tot això a la cèl. es produeix una senyal, la
mindbomb
(Mb) que promou la ubiquitin. i endocitosi del lligand notch (domini extracel.)
VIA DE Wnt
Què?
Les prot. Wnt són riques en cisteïna i són secretades per cèl. o transportades per fil·lopodis a cèl. diana.
Com?
Lligand: Wnt; Rc: FRIZZLED
La unió lligand-Rc activa dos tipus de vies
:
Via canònica
Rc activa la
prot. Dishevelled
(Dvl) que promou
dissociació b-catenina
del
complex Axina/APC/GSK3-b
.
b-catenina lliure pot translocar-se al nucli on s'associarà amb
factor de transcripció de cèl. T o
lymphoid enhancer-binding factor
per regular la transcripció de gens diana Wnt
Via no-canònica
o via de polaritat cel. planar (PCP)
Activació de Frizzles i Dvl provoca una cascada de senyalització que provoca
modificacions en el citoesq.
+ incrementa flux de calci desde l'exterior i interior dels orgànuls (activació de senyals que determinen la destinació cel·lular)
Rc de citoquines
QUÈ?
Tenim 15+ Rc per les citoquines.
No són quinases, sinó que s'associen a quinases: JAK - Janus Tirosine Kinase.
JAK fosforila FT de la familia
STAT
.
COM?
Unió lligand-Rc provoca dimerització Rc (part intracel·lular unida).
Cross-fosforilació dels Rc i de JAK: tenim les dues JAK fosforilades (actives).
JAK actives fosforilen (activen) i provoquen la dimerització de STAT.
STAT activats formen heterodímers o homodímers on el SH2 d'un STAT s'uneix a tirosina fosforilada del STAT oposat.
El dímer STAT es transloca al nucli i activa la transcripció.
Rc de Limfòcits
BCR
Característiques
Les cèl. B immadures TOTES expressen una
forma monomèrica de IgM
a la superfície, totes elles tenen una seqüència de aa. idèntica: una selecció que faci proliferar un tipus concret de cèl. B immadura provocarà l'amplificació d'un anticós amb especificitat única.
Associades a cada molècula de IgM trobem dues molèc. d'una
prot. de membrana heterodimèrica: Ig-a i Ig-b
.
Extrem amino extracel. - correspon a una única Ig
Extrem carboxil intracel. - té una seqüència de 18 aa:
motiu d'activació de l'immunoreceptor basat en la tirosina
(
ITAM
) - ITAM
conté residus de tirosina que es fosforilen
per determinades proteïnes quinases de cèl. del SI
Activació LB
Ag polivalent connecta dos monòmers IgM a la membrana de LB:
oligomerització
.
La oligomerit. provoca f
osforilació de residus de tirosina de ITAM
per
quinases
com
Lyn
(quinasa de la familia SRC).
Post-fosforilació,
ITAM actua com punts d'ancoratge
per a
Syk, prot. quinasa que fosforila diferents substrats
com factors de transcripció.
TCR
Característiques
LTc presenten CD8 a la seva membrana.
CD8 interacciona amb el
domini constant a3 de les prot. MHC I
- interacció que estabilitza les interaccions entre cèl. T i la cèl. diana
Cua CD8 té un lloc d'ancoratge per a
Lck
, tirosina quinasa citoplasmàtica, semblant a Src
TCR està associat a
6 polipèptids que formen el complex CD3
: cadenes g, d i e són homòlogues a les cadenes Ig-a i Ig-b de receptor de cèl. B
Activació LT
Unió TCR al complex MHCI-Ag + unió de CD8 de LT a MHCI permet l'associació de la
quinasa Lck
amb els substrats ITAM pertanyents al complex CD3.
Fosforilació de residus de tirosina
de ITAM genera
punts d'ancoratge
per la
prot. quinasa ZAP-70
homòloga a Syk als LB.
Rc acoblats a proteïnes G
ELEMENTS RELACIONAT AMB PROT. G
AC
PKA
Control dels nivells de cAMP
FUNCIÓ BIOLÒGICA DELS Rc.
Rc. ASSOCIATS A GP ACTIVADORES DE LA PLC
VIA DEL DAG i IP, i ELEVACIÓ DE Ca CITOSÒLIC
INTRODUCCIÓ
GP tenen 3 subunitats: a, b i g.
El receptor té 7 hèlix transmemb. que travessen la membrana 7 cops.
Extrem amino: extracel. normalment glicosilat
Extrem carboxil: intracel.
La GP la podem trobar en 2 estats:
Inactiu
Les 3 subunitats unides: G-GDP. L'intercanvi de GDP per GTP provocarà l'activació de GP (subunitats separades: G-GTP).
no fosforilació, sinó intercanvi
Actiu
Les 3 subunitats separades: a i b-g. GTP unit a subunitat a.
Les b-g tenen funció de bloquejar subun. a, però també poden transmetre senyals.
Mecanisme
- interruptor molecular
G-GDP s'activa gràcies a la unió d'un 3r fosfat que permet el
tancament de la proteïna
, apropant els
interruptors 1 i 2
a través de interaccions entre diferents aa.
Introducció