Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
EL RAONAMENT I EL LLENGUATGE - Coggle Diagram
EL RAONAMENT I EL LLENGUATGE
INICI
LLENGUATGE
Important en història
comprensió i comunicació
Model percepció i visió del món.
TIPUS DE LLENGUATGE
LLENGUATGE FORMAL
Creació de llenguatges
Basada en estructures existents i noves.
Creació de llenguatges formals mitjançant regles de construcció.
Exemples
:
llenguatges de programació, lògica formal.
LLENGUATGE NATURAL
Identificació de regles lingüístiques:
Aïllament de regles i regularitats del llenguatge.
Estudi independent de les estructures lingüístiques.
Exemple
:
concordança nominal en català.
Objecte destudi
Procés
formalització de regles i regularitats.
Diversitat lingüística:
reflex de cultures.
Llenguatges universals com a matemàtiques i binari
fonamentals en comprensió i comunicació.
Enfocament en llenguatges
estructura de raonament
validesa d'arguments
organització
LOGICA ARISTOTELICA
Desenvolupament de la lògica:
Aristòtil, segle VI a.C.
Considerava la lògica essencial per a la investigació.
Va distingir entre deducció i inducció.
Sil·logisme
:
tipus de raonament deductiu.
La lògica determina la validesa d'arguments.
No estableix veritat o falsedat de proposicions.
Conceptes sobre preposicions en logica:
Proposició:
enunciat complet que afirma o nega alguna cosa.
Exclosos
: imperatius, desideratius, interrogatius.
Diferenciació
Extensió
:
nombre dindividus compresos (universal o particular).
Intenció
:
afirmació o negació.
Notació en lògica clàssica:
A
Universals Afirmatius
E
Universals Negatius
I
Particulars Afirmatius
O
Particulars Negatius
SIL·LOGISMES
Dues premisses, una conclusió.
Exemples:
Tots els gossos són mortals
(Premisa major)
Tobi és un gos
(Premisa menor)
Premises
: les dues primeres.
Terme menor (S):
subjecte de la conclusió.
ESTRUCTURA
3 more items...
Terme mitjà (M):
en les dues premisses, no en conclusió.
Terme major (P):
predicat de la conclusió.
Conclusió
: la ultima
Per tant, Tobi és mortal
(Conclusió)
REGLES DEL SIL·LOGISME
Tres termes diferents: més gran, més petit i mig.
Termes no poden ser més extensos en conclusió.
Terme mitjà en premisses, no en conclusió.
Terme mitjà absent en conclusió.
Dues premisses afirmatives no en donen conclusió negativa.
Dues premisses negatives no generen conclusió.
Dues premisses particulars no condueixen a cap conclusió.
Premissa negativa implica conclusió negativa.
Premissa particular implica una conclusió particular.
10.Premissa particular i negativa implica una conclusió particular i negativa.
RELACIÓ ENTRE PREPOSICIONS
Equivalència
:
proposicions tenen el mateix significat.
Exemples
:
"Tots els A són B" és equivalent a:
Tots els no B són no A.
Cap no B és A.
Cap A no és B.
"Alguns A són B" és equivalent a:
Alguns no són pas B.
Contradicció
:
proposicions s'hi oposen completament.
Exemple
:
"Alguns A són B" és contradictori amb:
Tots els A són B (i els seus equivalents).
Compatibilitat
:
proposicions no es contradiuen entre si.
LOGICA PROPÒSICIONAL
FORMALITAZACIÓ
Símbols i regles de la lògica:
Lletres
:
p, q, r, s, t representen proposicions.
Connectors
:
Negació (¬), Conjunció (∧), Disjunció (∨), Condicional (→), Bicondicional (↔).
Interpretació:
¬p: "no p".
p∧q: "p i q".
p∨q: "p o q".
p→q: "si p, llavors q".
p↔q: "p si i només si q".
Regles de formulació:
Proposicions individuals són fórmules ben formades.
Si p és una fórmula ben formada, aleshores ¬p també ho és.
Si p i q són fórmules ben formades, aleshores ho són: p∧q, p∨q, p→q, p↔q.
Tota fórmula construïda seguint aquestes regles és una fórmula ben formada.
Fórmules que no segueixen aquestes regles no són fórmules ben formades.
TAULES DE VERITAT
Determinen la veracitat de proposicions o arguments.
CLASSIFICACIÓ
Tautològica
:
sempre veritable (tots els valors són veritables).
Contingent
:
de vegades veritable (valors veritables i falsos).
Contradictòria
:
sempre falsa (tots els valors són falsos).
ARISTOTIL
Nascut el 384 a.C. a Estagira, Grècia.
Pare mèdic de l'avi d'Alexandre el Gran.
Educat a la cort macedònia, preceptor d'Alexandre.
Va estudiar i va ensenyar a l'Acadèmia de Plató per 20 anys.
Va fundar la seva pròpia escola, el Liceu, a Atenes el 336 a.
Conegut com a "peripatètic" pel seu estil d'ensenyament al peripatos.
Es va retirar a Calcis després de la mort d'Alexandre el 323 a.
Es diu que va escriure mil obres, però només unes quantes se'n conserven.