Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
SISTEMA DE COMUNICACIÓ SENSE AJUDA - Coggle Diagram
SISTEMA DE COMUNICACIÓ SENSE AJUDA
És aquell en qué només cal el propi cos per elaborar, emetre o captar els missatges.
TIPOLOGIA
Mètodes gestualistes o gestuals
Gestos manuals i facials
Servei per a totes les funcions pròpies del llenguatge.
Mètodes oralistes o orals
Busquen aconseguir la major competència possible en el llenguatge oral:
Amplifiquen l'audició residual
Fan servir complementàriament altres recursos visuals o signats
TENDÈNCIES O CORRENTS EN LA COMUNICACIÓ DE LES PERSONES AMB SORDESA
Hi ha tres posicions que han d'utilitzar especialment si la seva hipoacúsia és prelocutiva.
Gestualisme
Entén la sordera com una diferència idiosincràtica de la comunitat sorda i NO com una discapacitat.
També que el seu sistema de comunicació únic o el més predominant és la llengua de signes
Oralisme
Com només l'1% de la població és no oient i la llengua de signes és poc coneguda, prioritza la llengua oral.
Postures de consens
Comparteix els arguments amb dos corrents, però amb enfocaments diferents.
Bilingüisme
Defensa que la persona sorda conegui tant la llengua de signes com l'oral.
Bimodalitat
Vol que aprenguin la llengua oral i la de signes simultàniament, perquè la persona es pugui comunicar amb persones oients i persones no oient, amb l'opció que prefereixi.
AVANTATGES I DESAVANTATGES DELS SAAC SENSE AJUDA
Avantatges
Es poden fer servir simultàniament amb altres sistemes de comunicació.
Es poden introduir des d'edats molt primerenques.
Permeten aprendre per imitació.
Segons la complexitat, poden construir el llenguatge i el pensament amb les mateixes possibilitats i limitacions que una llengua oral.
La comunicació és ràpida.
Desavantatges
Requereixen molta atenció de l'interlocutor i que conegui els signes utilitzats.
És difícil generalitzar-los.
Calen habilitats motrius.
L'aprenentatge dels signes pot resultar difícil.
DESTINATARIS
Persones amb discapacitat auditiva
Persones amb sordceguesa
Persones amb dificultats comunicatives
CONSIDERACIONS EN LA SELECCIÓ I LA IMPLEMENTACIÓ
Nivell simbòlic del llenguatge de la persona usuària.
Discapacitat auditiva, moment de l'aparició i el grau de les restes sensorials (visuals o auditives).
Presència d'altres discapacitats o alteracions notables.
SISTEMES
SISTEMES GESTUALISTES
Posen l'èmfasi en el desenvolupament intel·lectual de la persona.
Prioritzen vies sensorials alternatives a l'audició (vista i tacte)
Els signes són gestos, executats normalment amb les mans i els dits
Sistemes no estadaritzats
Característiques
Atribueixen contingut semàntic a elements de la comunicació no verbal.
Són fàcils de fer servir i entendre i s'hi pot recórrer en qualsevol moment.
Les possibilitats comunicatives són molt limitades
Es basen en elements comunicatius espontanis
Mímica
Inconvenients
El procés d'interpretació fa possibles males interpretacions.
Hi ha limitacions expressives.
És la utilització de gestos facials i manuals i moviments corporals per representar accions que permetin transmetre idees, pensaments i sentiments.
Gestos naturals
És aquell que està vinculat a una acció de què el moviment forma part.
Tipologia
Gestos de contacte
Gestos distals
Avantatges
No cal ensenyar-los
Són molt fàcils de fer servir com a signes per a persones amb un nivell cognitiu baix.
Inconvenients
Poden variar de praonsa a persona
Una persona pot fer servir més d'un gest natural per expressar el mateix.
Poden expressar coses diferents per a la mateixa persona.
Alguns poden no ser convenients.
Selecció de gestos naturals per ser signes:
Clarament significatius per a la persona.
Convenients.
Unívocs i que no indueixin a errors
Gestos idiosincràtics
És aquell que té un significat concret per a un grup reduït de persones
Moviments oculars
Es poden dotar de significat concret
Utilitzats com a gestos idiosincràtics puntuals
Construint la base de SAAC sense ajuda
Són mitjans de comunicació molt eficients i útils per a:
Persones multidiscapacitat
Persones amb afásia
Persones amb discapacitat cognitiva severa
Es poden fer servir com a sistemes transitoris cap a d'altres d'estandarditzats.
SIstemes estandaritzats
Característiques
Permeten crear un nombre il·limitat de missatges, de contingut concret o abstracte.
Cobreixen totes les funcions del llenguatge.
Tenen alguns requisits:
Capacitat cognitiva per entendre i aprendre els signes i contruir els missatges.
Habilitats de motricitat fina per executar els signes.
Temps d'aprenentatge i pràctica.
L'alfabet dactilològic
És un sistema de representació de les lletres de l'alfabet amb signes fets amb les mans
S'estableix una relació unívoca entre lletra i signe manual
Els signes
S'executen amb la mà en l'aire, a l'altura de l'espatlla.
En alguns, les mans toquen algunes parts del cos o no s'executen en l'aire.
S'acompanyen de l'articulació vocal
Se signa de manera contínua, amb una petita pausa per indicar la separació de paraules
Se sol fer servir com a complements de la llengua de signes per indicar
Noms propis sense signe específic
Termes embiguis i paraules molt poc habituals
Sigles
Títuls
Llengua de signes
És un sistema de comunicació en qué els signes s'executen mitjançant moviments de mans i braços a l'espai i s'acompanyen d'elements d'expressió facial
Característiques
És el recurs comunicatiu natural entre persones sordes.
S'adquireix de manera espontània i té variacions
És un sistema de comunicació alternatiu.
Es pot fer servir com a sistema augmentatiu per accedir a la llengua oral i escriure.
Les unitats mínimes són signes gestuals articulats de manera concreta amb un significat específic.
Té processos propis per aconseguir la comunicació
És va servir un canal vistual-gestual-
Es poden emetre simultàniament diversos continguts perque els gestos s'executen a l'espai
Els parlants de llengües orals poden tenir dificultats per percebre i entendre els mecanismes adequadament.
FONOLOGIA
Paràmetres formatius conjunts
Quirema o configuració de la mà
Quirotropema o orientació de la mà
Toponema o lloc d'articulació
Cineprosema o direcció del moviement de la mà
Cinema o moviment del signes
LÈXIC
Contingut semàntic de les unitats lèxiques
Una qualitat, una acció o una situació
Una frase completa
Una lletra quan es recorre a l'alfabet dactilològic
Tipologia dels signes
Signes icònics
Representen allò a què es fa referència i ho recorden visualment, o a una part.
Signes díctics
Díctics icònics
Assenyalen amb l'índex una part del cos.
Indiquen el referent mitjançant un gest corporal
Díctics índex
Serveixen per indicar els pronoms personals i per situar a l'espai i en el temps.
Signes arbitraris
Són simbòlics i mantenen un cert grau de relació amb el contingut:
D'origen icònic
D'origen mimètic (signes representatius)
Signes personals identificatius
MORFOSINTAXI
Gènere
Llevat d'excepcions, els signes no tenen gènere, són neutres.
Si cal especificar el gènere d'un signe referit a persones, s'hi afegeix el signe de dona o d'home.
Verb
No hi ha els verbs copulatius.
Només hi ha una forma verbal, equivalent a l'infinitiu.
El temps s'expressa encapçalant l'oració amb un signe que indiqui present, passat o futur.
La persona i el nombre s'indiquen assenyalant amb l'index que participa en l'acció.
Classificadors
Són configuracions que acompanyen un signe per indicar diferents informacions:
Descriptius
Per a característiques qualitatives
Manipuladors i instrumentals
Per a característiques qualitatives dels objectes
Proformes o semàntics
Per substituir elements introduits prèviament.
Ordre de la frase
L'ordre neutre és SOV (subjecte-complement-verb)
En les frases negatives, el signe de negació es col·loca desprès del verb.
Sovint, la seqüència de signes s'executa simultàniament a l'espai.
Frases interrogatives
Les preguntes binàries o tencades (si o no) es formulen amb expressió facial i corporal.
Les preguntes obertes es contribueixen col·locant al final de la frase el signe interrogatius d'acord amb el tipus d'informació que calgui.
Simplifiació d'estructures
En moltes frases es poden obviar preposicions conjuncions i adverbis.
Le construccions atributives es contribueixen signant el subjecte i l'adjectiu.
SAAC GESTUALISTES PER A PERSONES AMB SORDCEGUESA
Hi ha un ventall ampli de sistemes gestualistes per permetre la comunicació a persones amb sordceguesa:
Sistemes signats
Sistemes alfabètiques
que requereixen un coneixement previ de la llengua oral
Sistemes alfabètics
Es basen en el lletreig dels missatges:
Alfabet dactililògic adaptat per a sordceguesa.
Traçat de lletres.
Per a persones:
Amb sordceguesa adquirida quan ja havien desenvolupat el llenguatge.
Que conserven l'estructura pròpia de la lengüa oral.
Ús
Amb funció augmentativa.
Com a mètode habitual de comunicació.
Com a eina d'aprenentatge del llenguatge.
Alfabet dactilològic
Segons les restes visuals que la persona conserva, es fa servir
Alfabet dactilològic visual o en l'aire
Amb parlants de llengua de signes que estan perdent la visió.
Alfabet dactilològic visual-tàctil
Amb persones sordceguesa amb alguna resta de visió funcional.
Alfabet dactilològic tàctil recolzat o al palmell
Amb persones sordcegues totals o amb una resta de visió no funcional.
Traçat de lletres
El missatge es transmet dibuixant la forma de cada lletra amb el dit:
Majúscula al palmell
S'escriu amb l'índex sobre el palmell de la mà de la persona sordcega.
Dit com a llapis
S'escriu amb l'índex de la persona sordcega en l'aire o sobre una superfície.
Sistemes signats
El missatge es transmet amb signes lèxics que es poden captar:
Visualment, si hi ha restes visuals
Mitjançant el tacte
Segons el tipus de signes que es facin servir es diferencien:
Llenguatge de signes naturals
Es fa servir amb infants amb sordceguesa congènita en els nivells inicials de la intervenció.
La funció és abordar la comunicació.
Es fan servir:
Gestos naturals
Signes convencionals fàcils de comprendre:
2 more items...
Llengua de signes adaptada
Es fa servir amb persones signants que, posteriorment han perdut la visió:
Llengua de signes en camp visual o a distància
1 more item...
Llengua de signes recolzada al canell:
2 more items...
Llengua de signes a curta distància
1 more item...
Llengua de signes tàctil o recolzada a l'índex de l'interlocutor
SISTEMES ORALISTES
Impulsen la llengua oral per fer possible la comunicació en el màxim d'entorns normalitzats.
Característiques
Treballant intensament les restes auditives sense cap tipus de suport visual (mètode auditiu pur).
Enriquint i complementat les restes auditives:
Amb la interpretació dels moviments dels llavis i de la cara de l'interlocutor (lectura labiofacial).
Amb indicacions visuals específiques (paraula complementada).
EL MÈTODE AUDITIU PUR
Es basa en l'ús exclusiu de la llengua oral.
Se centra a treballar intensament les possibles restes auditives entrenant-les.
Només es pot aplicar a persones amb hipoacúsies lleugeres o moderades, especialment si poden desenvolupar la seva vida sense cap tipus de limitació.
Per augmentar l'eficàcia, cal que la intervenció sigui precoç.
Es fan servir dispositius i pròtesis per aprofitar les restes auditives i millorar la capacitat auditiva:
Sistemes d'amplificació o audifòns.
Implants coclears.
LA LECTURA LABIOFACIAL
És la tècnica d'interpretació de la parla dels moviments dels llavis i de la cara.
Inconvenients:
Hi ha fonemes que tenen el mateix punt d'articulació i s'han de deduir per context.
Els noms propis, els neologismes i les paraules tècniques o poc freqüents són difícils d'interpretar.
Es fa servir preferentment amb persones que ja han adquirit el llenguatge.
Pautes per a facilitar la lectura:
Parlar sense cridar, a velocitat moderada i articulant clarament i de manera correcte.
Evitar exagerar o separar les síl·labes.
Crear frases senzilles però correctes gramaticalment.
Situar-se a una distància d'entre 1 i 4 metres.
Enfocar el rostre amb una llum suficient i difusa, que no produeixi ombres ni enlluerni.
Limitar les sessions a un màxim de 40 minuts.
Entrenar la persona usuària a llegir els llavis i la cara de l'interlocutor de front, de perfil i de mig perfil.
LA PARAULA COMPLEMENTADA
És un sistema de comunicació sense ajuda que indica visualment els sons pronunciats mitjançant configuracions manuals.
Característiques:
Caràcter augmentatiu:
No se'n pot generalitzar l'ús.
Les configuracions manuals no tenen contingut semàntic.
No millora l'expressió parlada.
Suport fonètic
als gestos orofacials per eliminar les confusions en la interpretació i augmentar a comprensió.
Millora la
correcció ortofònica
.
Es facilita el procés d'aprenentatge de la
lectoescriptura
.
Components
Els
cinemes
És una configuració manual que permet discriminar sons que comparteixen la posició dels òrgans orofacials (visema).
Són claus sil·làbiques que s'executen de manera simultània i soncronitzada amb la parla.
Es determinen dos paràmetres
La figura o la forma que adopten els dits. Corresponen als vuit grups de consonants que es diferencien clarament per la posició dels llavis.
La posició o lloc on se situa la mà respecte al rostre. Serveix per indicar vocals.
Els
moviments de la mà
, que informen del tipus de sil·laba i de la prosòdia:
Moviment flick
per indicar consonants soltes i sil·labes VC.
Moviment relax
, per indicar la durada de la sil·laba i marcar el ritme de la parla.
Moviment directe
o cap endevant, per a totes les síl·labes CV (consonant-vocal).
SAAC ORALISTES PER A PERSONES AMB SORDCEGUESA:
Es basen en missatges en llengua oral amb diferents adaptacions, segons el canal per on es captaran:
VISUAL (LLENGUA LABIOFACIAL)
Cal situar-se més a prop de la persona sordcega.
La cara de l'interlocutor s'ha de veure clarament i estar ben il·luminada.
TÀCTIL (SISTEMA TADOMA)
La mà de la persona sordcega es recolza a la cara i al coll de l'interlocutor per recollir informació de la fonació:
Moviments dels músculs de la cara i els llavis.
Vibraions a la gola.
Expulsió d'aire a la zona del nas i la boca.
Es basaen la percepció tàctil dels moviments, les vibracions i els corrents d'aire que es produeixen en emetre els diferents fonemes.
Avantatges
Es pot entendre el missatge a partir de la identificació dels fonemes.
La mecànica es pot fer ervir per millorar l'emissió oral de la persopna sordcega.
Inconvenients
L'aprenentatge és lent i complex.
Requereix sensibilitat tàctil per captar els moviments i les vibracions.
No sempre és efectiu, perquè alguns fonemes són difícils o impossibles de diferenciar externament.
Cal un contacte físic que pot incomodar molts interlocutors.
AUDITIU (LLENGUA ORAL ADAPTADA)
Si encara es conserven restes auditives funcionals, és possible mantenir la llengua oral:
Modificant alguns aspectes en l'emissió del missatge.
Adoptant estratègies perquè es pugui captar.
SISTEMES BIMODALS
Consisteix en fer servir simultàniament dos codis, la llengua oral i els signes, per expressar un significat únic.
Destinataris
Persones amb sordcegesa
Persones amb deficiencies greus per expressar-se
Persones sordes.
Característiques
La
gramàtica
(ordre dels elements , estructura i regles sintàctiques) és la llengua oral pròpia de la societat en què viu la persona usuària.
Els
significants
que vehiculen el significat es prenen de la llengua de signes de la comunitat sorda a què pertany la persona usuària.
Inconvenients:
L'ús dels elements signats és instrumental i auxiliar.
Algunes paraules no tenen correlat en llengua de signes:
Es creen signes específics, inexistents en llengua de signes.
Es fan servir altres SAAC com a recursos auxiliars.
La parla i el signat difereixen de velocitat i estructura:
Nomès se signen les paraules clau de l'oració.
Es perd informació.
Es posa en relleu que el codi que preval és la llengua oral.
SISTEMA BIMODAL EXACTE
Se signen totes i cadascuna de les paraules de l'enunciat oral.
L'objetiu és reflectir i explicitar l'estructura completa de la llengua oral.
Es creen signes arbitraris per a elemenys inexistents en la llengua de signes.
Hi ha un ús més extens de l'alfabet dactilològic.
El signat és complex i lent.
SISTEMA BIMODAL NO ESTRICTE
L'aportació de cada modalitat al missatge és diferent:
La frase oral s'emet íntegrament, articulant totes les paraules que la componen.
Només se signen les paraule clau per al significat.
La comunicació és més fluida.
L'expressió oral és més completa que la signada
SISTEMA DE SIGNES MAKATON
És un programa de llenguatge bàsic basat en elements visuals acompanyats sempre de llenguatge oral.
Se signen únicament les paraules clau del missatge oral.
El vocabulari, reduit, s'agrupa en dps grans corpus:
Lèxic bàsic
, molt funcional i reduit a 450 cnceptes essencials necessaris en la vida quotidiana.
Lèxic suplementari
, que amplia el repertori bàsic i inclou preosicions.
També es fan servir
símbols gràfics
per acompanyar l'expressió oral.
Els missatges es poden transmetre amb
tants signes
com calgui.
El sistema està dissenyat específicament per a:
Persones amb diversitat funcional intel·lectual.
Persones amb trastorns psíquics.
Persones amb dificultats greus del llenguatge.
EL PROGRAMA DE COMUNICACIÓ TOTAL
És un mètode en què és combinen comunicació simultània i parla signada.
Es combinen codi oral i codi signat d'una manera específica:
Comunicació simultània
per part de l'entorn:
Se sobreinterpreten els gestos de la persona usuària com si fossin demandes.
Es parla oralment, se signa i es poden fer servir altres recursos per estimular la comunicació.
Parla signada
, per part de la persona usuària:
Es combinen parla i gestos per anar-se aproximant al llenguatge parlar espontani.
S'adquireixen funcions lingüistiques cada cop més complexes.
Els
signes
estan formats per tants moviments com síl·labes té la paraula oral equivalent. Poden ser:
Globals
Compostos directes
Progressius
Compostos indirectes
Redundants
Destinataris
Persones amb divrsitat funcional intel·lectual.
Persones amb trastorns psíquics.
Persones amb dificultats greus del llenguatge.
Persones que són capaces de fer gestos sense intenció de comunicar.
EL SISTEMA DACTYLS
És un sistema tàctil mixt dissenyat específicament per a persones sordcegues que tenen la llengua oral com a sistema principal de comunicació
Característiques
L'objectiu és transmetre un missatge i aportar informació del context comunicatius.
Es busca informar del context a una velocitat tan simultània com sigui possible a la parla oral.
La llengua oral aporta l'estructura bàsica de les frases.
Components
L'alfabet deactilològic tàctil
Un conjuntde
signes tàctils
De la llengua de signes, adaptats o modificats per percebre'ls per tacte:
De la llengua de signes catalana (LSC)
De la llengua de signes espanyola (LSE)
Propis dels sistema Dactyls.
Una sèrie de
recursos específics
, que es poden fer servir de manera combinada:
Escriure amb l'índex.
Recursos generals
Recursos per contextualitzar i donar informació de l'entorn.
Recursos per afavorir l'intercanvi comunicatiu.
Recursos per contextualitzar i donar informació dels elements de la comunicació no verbal.
Un conjunt de
regles gramaticals
:
Procedents de la llengua de signes.
Específiques del sistema Dactyls.
Provenients de la llengua oral.
Execució dels signes
La
persona interlocutora
executa els signes:
Amb la mà activa sobre el palmell de la mà de la persona sordcega.
Amb les dues mans conjuntament, en alguns signes.
En parts del cos diferents del palmell, en alguns signes o si la persona sordcega té problemes de sensibilitat en aquesta zona.
La
persona sordcega
:
Col·loca la mà sobre la mà passiva de l'interlocutor.
No toca la mà de l'interlocutor ni l'agafa amb l'altra mà, excepte en fases inicials de l'aprenentatge.
Per
executar el signe
:
La mà activa de l'interlocutor adopta una configuració i orientacuó.
Un punt de la mà activa entre en cntacte amb un punt del cos de la persona sordcega.
A partir d'aquesta ubicació, s'executa un moviment.
IMPLEMENTACIÓ D'UN SAAC SENSE AJUDA
L'ELECCIÓ I LA CONFIGURACIÓ DEL SISTEMA
Per triar i configurar el sistema cal conèixer alguns aspectes de la persona usuària:
Habilitats lingüístiques
:
Nivell de competència lingüístics, en llengua oral, llengua de signes i alfabet deactilològic.
Per recopilar informació es poden fer servir:
Proves específiques.
Observacions directes, de la persona i de l'entorn.
Qüestionaris
Capacitats lingüístiques i dificultats de comprensió, expressió i intel·ligibilitat.
Capacitats
Com ara el nivell d'atenció i les dificultats de concentració.
Habilitats de mobilitat
Activitats quotidianes i preferències.
ESTRATÈGIES D'ENSENYAMENT - APRENENTATGE
Assegurar-se l'atenció abans de començar a parlar o signar
Donar temps a la persona perquè capti tota la informació de l'entorn.
Construir torns comunicatius per alternar l'atemció entre signat i objecte referit.
En mainada petita, desplaçar els signes al camp visual.
Augmentar progressivament la complexitat dels signes i de les estructures.
Adaptar el llenguatge al nivell i edat de la persona.
Fer servir frases completes i ben formades.
Refoçar el vincle entre la paraula i el signe.
Repetir
Reformular i expandir
Reforçar posisitivament
METODOLOGIES I ESTRATÈGIES ESPECÍFIQUES
Segons les
característiques de la persona:
Per a persones amb diversitat funcional intel·lectual.
Per a persones amb sordceguesa
Segons el
SAAC
:
Per al
sistema de signes Makaton.
Per al
programa de comunicació total
:
Intervenció per a l'ensenyament de gestos naturals a persones amb diversitat intel·lectual
El procès per a implementar un SAAC és:
Consolidar l'ús intencionat de gestos naturals que la persona ja tingui al seu repertori.
Ensenyar nous gestos naturals de petició.
a. Gestos de contacte
b. Gestos distals
Ensenyar gestos naturals per expressar rebuig.
Ensenyar sèries de gestos encadenats.
Intervenció amb persones amb sordceguesa
Sordceguesa prelocutiva:
S'organitza en tres fases consecutives:
1. Fase coactiva
:
Hi ha contacte físic continuat i la persona adulta i l'infant fan els moviments com si fossib una sola persona.
2. Fase cooperativa
Amb l'ajuda d'estratègies coactives, l'infant és capaç de completar la tasca iniciada per la persona adulta.
3. Fase reactiva
Es proposen situacions en què l'infant fa l'activitat sense ajuda directa.
Sordceguesa adquirida:
Quan ja s'ha assolit el nivell simbòlic, les fases de la intervenció són les següents:
3. Introducció de la dactilologia.
4. Introducció de la lectoescriptura
2. Desenvolupament de la llengua de signes
5. Introducció de la llengua oral
1. Introducció de la llengua de signes:
Si hi ha restes visuals, se signa dins del camp visual i a una distància adequada.
Si no n'hi ha o no són funcionals, es posen les mans sobre les de l'interlocutor.
Intervenció per a l'ensenyament del sistema de signes Makaton
El
vocabulari
del sistema s'ensenyen en etapes seqúencials, amb unes 35 o 40 paraules per etapa:
3 a 6. Vocabulari de complexitat creixent.
7 i 8: Conceptes més complexes o asbtractes.
Vocabulari bàsic.
Vocabulari addicional que la persona necessita en diferents contextos.
Necessitats immediates i relacions personals.
El sistema es pot fer servir en
tres nivells de complexitat
:
Nivell 2:
Es combinen paraules clau per formar frases i missatges sense elements gramaticals.
Nivell 3:
Es fan servir tots els elements gramaticals del llenguatge i hi ha lectura.
Nivell 1:
L'ús és funcional i molt bàsic i un signe representa un missatge complet.
La
instrucció
es duu a terme:
De manera
formal
o
dirigida
.
De manera
informal
, en la utilització quotidiana.
Intervenció per a l'ensenyament del programa de comunicació total
El procès comprèn tres etapes seqüencials:
Aprenentatge de la parla signada:
El procés perquè la persona aprengui a emetre simultàniament el signe gestual i la paraula oral és:
2. Combinació de sons
.
3. Formació de vocabulari
.
1. Instrucció en la imitació verbal
.
Conquesta de la paraula parlada
El pas al llenguatge oral ha de ser també un procés natural i espontani:
2. Presentació única de la paraula parlada.
3. Generalització i amplicació de la llengua oral
1. Reducció dels signes gestuals
Aprenentatge del llenguatge signat:
Per fomentar l'espontaneitat en l'ús dels signes, s'estableixen vuit directrius:
Facilitar l'expressió dels desitjos patint d'algun element que desperti l'interès i el desig de la persona.
Aplicar l'emmotllament físic i l'encadenament enrere.
Incorporar l'espera estructurada.
Fomentar l'autocorrecció.
Orientar i facilitar la resposta, amb informació indirecta o istigadors.
Ensenyar el llenguatge signat fent servir la comunicació total.
Desvincular error de càstig.
Premiar l'espontaneïtat.
INTERVENCIÓ AMB L'ENTORN
Instrucció en el sistema perquè pugui entendre i também per emetre, encara que sigui a nivell bàsic.
Col·laboració i coherència al llarg de tota la intervenció.
Facilitació d'estratègies per contribuir positivament en el procés d'intervenció:
Creació de condicions ambientals adequades.
Creació d'un entorn inclusiu.
Ús del SAAC en moments quotidians.