Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
BLOC 3. Sociologia de la família i l'escola. Comunitat i…
BLOC 3. Sociologia de la família i l'escola. Comunitat i desenvolupament comunitari
La família com a grup social: aproximació conceptual
La família és la primera agència o instància educadora, alhora que el primer grup de referència i de pertinença.
es distingeix entre:
Grups primaris
es caracteritzen per una associació íntima i de cooperació cara a cara
Grups secundaris
posseeixen una limitada interacció cara a cara
Des de la teoria general de sistemes:
s'entén que la família es pot definir i entendre com un sistema obert, ja que manten relacions constnts amb el medi ambient social i cultural
McGoldrick i Gerson conceben la família com un sistema emocional plurigeneracional
L'Institut Vanier defineix la família com qualsevol combinació de dues o més persones unides per llaços de consentiment mutu.
juntes assumeixen responsabilitats per a distintes combinacions d'aspectes:
Manteniment físic i cura dels membres del grup
Incorporació de nous membres mitjançant la procreació o l'adopció
Socialització de nous membres mitjançant la procreació o l'adopció
Socialització dels fills
Control social dels membres
Producció, consum i distribució de béns i serveis
Formació afectiva
Alberdi (1995) considera que la família es caracteritza per dos trets constitutius:
Les relacions de parentiu
dos nivells
Per matrimoni o aliança
Per filiació
Els llaços d'afecte i pertinença
relacions d'afecte
resumidament
:
La família com institució universal i bàsica de la societat
Els pares adults es fan càrrec de la criança dels fills
Els membres de la família s'adapten a les regles familiars que els atorga rols i funcions
Aquesta adaptació permet un funcionament suau, respostes anticipatòries, seguertat, lleialtat i harmonia
Cada grup familiar té el seu segell, estic, codi o manera pròpia
Existeix una tensió balancejada entre autonomia i pertinença
Canvi en l'estructura del grup familiar: de la família nuclear a la família postnuclear
Ens trobem en un procés de trànsit del tipus de família:
de
família nuclear
a:
Família postnuclear
Es produeixen canvis en les formes de convivència
Conjunt de noves formes familiars sorgides en les últimes dècades, poc homogènies, amb caracteritzacions diferents
El concepte de família i les funcions a exercir com institució s'han modificat a conseqüència de:
la significació que la infància ha anat adquirint en la nostra societat, on els infants comencen a percebre's no com adults petits, sinó com persones amb els seus drets i responsabilitats
la feminització de a societat, en la qual actituds i valors considerats negatius per ser femenins comencen a ser assumits i dignificats
l'augment de la qualitat de vida en les societats occidentals
la influència que els mitjans de comunicació social estan aconseguint com institucions socialitzadores
La família evoluciona en el temps, com a conseqüència apareix la primera gran transició:
de la família extensa a la família nuclear
Pecularitats educatives
Famílies nombroses
Els membres aprenen molt aviat a acceptar les realitats
Es dóna una primacia del grup sobre l'individu
Entre membres es desenvolupa una peculiar consciència familiar
Estructura una mica autoritària
Es cova la virtut de la cooperació i un esperit d'equip
Certa disciplina
Es dóna una diferenciació de funcions i rols entre els membres
Es dona una major interacció familiar
El sistema de família nombrosa aporta cert equilibri en la formació integral de l'infant
Menys proteccionisme cap als fills
Es dona un major procés de la socialització dels fills
Famílies reduïdes
Tendència a planificar i a projectar
La paternitat és intensiva, més que extensiva
En la relació interpersonal es dona una actitud més cooperativa i una gestió democràtica
Els pares tendeixen a comparar els seus fills amb els dels coneguts
Ambiciós respecte dels fills
Els pares intenten satisfer els seus fills ambicions personals que ells no van poder realitzar
Proteccionisme patern respecte dels fills
Major concentració afectiva en relacions interpersonals
Els fills es veuen sotmesos a una ambvivalència afectiva que pot desconcentrar-los
L'infant troba cert aïllament social
L'infant es troba subjecte a una forta companyia d'adult
Es diu que 2 factors contribuïren al canvi de l'estructura familiar tradicional a la nuclearització familiar:
La modificació dels sistemes productius
El paper de l'Estat en la vida sociofamiliar
La taxa d'activitat femenina des del segle XX no ha aturat de crèixer
Diversitat interfamiliar
Famílies adoptives
Famílies separades i reconstituïdes
Parelles sense fills
Famílies monoparentals
Llars extenses
Llars múltiples
Llars unipersonals
Llars homosexuals
Les causes de la desinstitucionalització familiar són:
el desenvolupament del mercat i l'evolució de l'Estat
La família actual és més llarga i més estreta
Trets d'aquest canvi democràfic
L'augment de l'esperança de vida durant el segle XX
El descens de la taxa de natalitat
Funcions desenvolupades pel grup familiar: la responsabilitat socialitzadora i educadora
Funcions pròpies de la família
Funció econòmica
Funció de protecció
Funció afectiva
Funció d'assignació d'estatus
Funció educativa i socialitzadora
Funcions reproductives i productives
Funcions familiars
Funció de reproducció
Funció educadora
Funció de satisfacció sexual
Funció econòmica
Funció afectiva
Funció afectiva
Funció d'estatus social
Funció de seguretat
Cal tenir en compte que:
Les funcions varien segons la cultura, el tipus de família i fins i tot entre cada família
La funció de legitimació de les relacions sexuals no va unida amb la procreació per algunes cultures
La funció que ha anat perdent importància ha estat la productiva o econòmica
La funció essencial és la social o socialitzadora, i la de cura i criança dels infants en el si familiar
EIXOS ESSENCIALS
Funcions fisicobiològiques
necessitats:
Cura i alimentació
Millora de la qualitat de vida
Reproducció biològica generacional
classificació de les necessitats
Necessitats bàsiques
Necessitats de creixement o metanecessitats
Funcions de desevolupament personal
En el cas dels fills, es concreta en el que Blos va denominar
procés d'individuació o procés de convertir-se en persona.
Funcions de socialització
tipus:
Socialització primària
Realitzada en família, encarregada de transmetre als infants els valors bàsics, difusos i absolutament necessaris per integrar-se en el grup primari. És la més important
CARACTERÍSTIQUES
La més important
Té lloc de manera particular
És més que un pur fenòmen cognoscitiu
El jo és una entitat reflectiva
Aquesta identificació té un abast social i produeix la socialització
La formació de l'altre generalitzat és un element fonamental en la socialització
El conjunt d'estímuls i d'accions que rep i processa la persona constitueixen els continguts educatius familiars
Socialització secundària
Es dona despres de la socialització primària, quan l'individu continua fent-se a si mateix com a persona i com a membre de la seva societat mitjançant l'adquisició de coneixements i competències especialitzades, per influència de l'entorn.
En el si familiar es donen unes condicions especials que faciliten el desenvolupament educacional:
Les relacions familiars
L'acció exercida per la família
La convivència familiar
L'aval social del qual gaudeix la família
Diversos factors que intervenen en la concreció i modulació de cada família particular realitza dels continguts i de la manera en que cada progenitor els transmet als seus fills:
L'estil educatiu mantingut pels pares dels pares actuals
L'experiència i els consells de la generació anterior serveixen com a font d'informació per l'educació i la criança
La personalitat pròpia dels pares de l'infant
Els valors i les metes educatives dels pares no se sostreuen de la influència sobre la manera de fer les pràctiques educatives amb els fills
La influència que exerceixen sobre l'individu la classe social o el tipus d'hàbitat
L'univers simbòlic d'una cultura
Variable més emprada per categoritzar i diferenciar distinits tipus d'estils educatius és el que combina el control disciplinari amb el suport afectiu. L'encreuament entre aquestes ens donaria la classificació:
Família estatuària
Família proteccionista
Família permissiva
Família negligent
Els diferents tipus educatius ens remet a la variabilitat d'idees sobre el desenvolupament i educació del nen, sintetizada en diferents teories:
Teoria homunculista
Teoria nurturista
Teoria rosseauniana
Teoria ambientalista
Teoria innatista
Teoria voluntarista
Teoria constructivista
Mites sobre els fills que afecten els estils educatius familiars i que converteixen en patològiques les relacions familiars:
La por a la frustració
L'excés d'afecte
L'autoestima retòrica
El pare amic
Col·laboració entre família i escola: la socialització conjunta i el desenvolupament comunitari
La família (socialització primària) i l'escola (socialització secundària)
comparteixen responsabilitats educatives
En el si de la família es desenvolupa la identitat de gènere i la sexual, el llenguatge oral i el control emocional i corporal
L'escola s'ocupa, de la transmissió de coneixements acadèmcis, tècnics i professionals
Família i escola comparteixen la tasca del desenvolupament de l'autoconcepte, el desenvolupament de la competència social, la formació d'habilitats socials, el desenvolupament moral, la psicomotricitat, la creativitat i les habilitats cognitives i la transmissió cultural
Competència social
Habilitats socials
Necessitat de que les dues principals agències educadores i socialitzadores, actuïn de manera coordinada i cooperant en un projecte comú compartit.
Per aconseguir-ho
Desenvolupar decidament polítiques de suport a la família i a la infància
Incorporar altres perfils professionals als centres educatius, com els treballadors socials i els educadors social, per desenvolupar polítiques d'intervenció en el medi familiar.
Intervenir des dels mitjans de comunicació social
Idear fòrmules adquades perquè les famílies col·laborin amb els centres en l'educació dels seus fills.
A l'aula, trobar experiències de participació i col·laboració familiar
Pel que fa a l'aula, trobar experiències de participació i col·laboració familiar
EPSTEIN
Tipus d'implicacions que són importants per a l'aprenentatge dels alumnes i per fer més efectiva la relació entre escoles i famílies
Exercir com a pares
Comunicació
Voluntariat
Aprenentatge a casa
Presa de decisions
Col·laborar amb la comunitat
Centres entesos com a punts de trobada dels ditints agents educatius; significaria
Potenciar unes relacions entre pares i professors fluides, útils i orientades a millorar l'educació dels alumnes, els seus fills, dins les vies establertes per a tal fi.
Potenciar la capacitat dels pares per autoorganitzar-se:
Escoles de pares, AMPA, etc
Orientar el procés de participació en els òrgans col·legiats
Participació de qualitat no es pot improvisar
Millorar la integració dels pares d'alumnes al centre
Afavorir la formació com a pares
L'atenció als pares ha de ser un element de planificació en la dinàmica organitzativa d'un centre, superant les indvidiualitats i la millor o menor voluntat del mestre o professor
Tenir sempre present que el sentit de la seva existència és la socialització i preparació d'infants i joves per inserir-se positivament en el món social i en la cultura dels adults
Tipologia dels diversos models d'escola, a partir de considerar el seu divers grau d'implantacio al territori i d'acceptació de la diversitat d'aquest mateix territori, i del distint nivell d'identificació de la comunitat amb el projecte educatiu:
Escola barri
Escola utilitària
Escola identitària
Escola comunitat
Enfocament comunitari
l'educació requereix de comunitats saludables
TIPUS DE DISCURSOS
Dominant
Discurs de provisió de serveis
Emergent
Desenvolupament de la comunitat
Desenvolupament comunitari
Objectiu final de l'enfocament comunitari
Experiències:
Les citutats educadores
Sistema públic i igualitari
Projecte per tota la cituat
Aconseguir que el professorat sigui pròxim a la comunitat
Aconseguir millorar les pràctiques educatives familiars
finalitats:
ciutat sostenible
Coeducació
Cohesió i justícia social
Ciutadania culturalment activa
Cituadania capacitada per viure en societat
Programes de desenvolupament escolar
Principis
Col·laborar
Consensuar
No culpabilitzar
Facilitar el procés, consta d'operacions:
Pla escolar comprensiu, global
Formació del personal escolar
Avaluació i modificació de situacions
Comunitats d'aprenentatge
Aprenentatges curriculars
Aconseguir que tota la comunitat assumeixi el paper educador
Preescolar a casa
NO alternativa a escoles infantils
Treball en contra de corrents:
Comoditat
Inhibició dels pares