Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

Xarxes sense Fils, WPA (Wi-Fi Protected Access) - Coggle Diagram

- - - - Targetes de xarxa sense fils
        
        Targetes de xarxa sense filsLes targetes de xarxa (NIC) per a dispositius sense fil s'associen a equips mòbils, com els ordinadors portàtils o els telèfons intel·ligents. Avui en dia és normal trobar la targeta integrada a la placa base del dispositiu, però hi ha altres opcions, com les targetes PCI per a ordinadors de taula i les targetes USB.
      - El punt d'accés (AP)
        
        Un punt d'accés interconnecta els clients (dispositius mòbils) amb la xarxa cablejada. Els dispositius client normalment no es comuniquen directament entre ells, sinó que ho fan mitjançant un AP (access point). L'AP converteix els paquets TCP/IP que viatgen pel protocol Wi-Fi 802.11 al format dels paquets Ethernet (xarxa d'àrea local cablejada), per tal d'interconnectar les dues tecnologies, WIFI i Ethernet.
        Els clients s'han d'associar a un punt d'accés per obtenir els serveis de xarxa.
      - Router sense fils
        
        Els routers (encaminadors) sense fils que normalment utilitzem tenen les funcionalitats dels AP, dels switchs Etheret i dels encaminadors, són 3 dispositius en 1.
        
        Tenen un AP amb antenes per donar cobertura Wi-Fi, un commutador o switch amb 4 ports Ethernet i un port per connectar-nos a la xarxa WAN, ja sigui per Fibra o per cable telefònic (ADSL).
        
        Són el punt d'interconnexió de les tecnologies Ethernet (xarxa cablejada) i Wi-Fi.
      - Repetidors Wi-Fi
        
        El senyal de transmissió d'informació sense fils s'atenua, o fins i tot es perd, com més gran és la distància a la qual volem transmetre-la.
        Un repetidor, en general, és un dispositiu encarregat d'amplificar o regenerar el senyal de transmissió atenuada o perduda.
        
        Un repetidor wifi, també anomenat «Amplificador WiFi» repeteix el senyal de el router, però no és un punt d'accés sense fils independent.
        
        Un amplificador, repetidor o extensor wifi és un dispositiu que transmet senyals sense fils des del router per cobrir una àrea més gran, com per exemple per diversos pisos d'una edifici o en un habitatge molt gran.
        
        El repetidor crea una nova xarxa basada en senyals de la xarxa original i, per tant, les coses que es connecten a l'amplificador estan en una xarxa separada.
    - - Què són els Protocols?
        
        Són el el conjunt de tècniques que utilitzen els dispositius connectats en xarxa per poder comunicar-se. Si cadascun d'ells parlés d'una manera diferent o simplement els senyals enviats fossin de diferents característiques, la comunicació seria impossible. Es podria fer un símil amb el llenguatge humà: perquè dos individus es puguin comunicar, han de conèixer la mateixa llengua o cercar un traductor. A les xarxes, la funció de traducció la fan les targetes de xarxa i els routers.
      - Protocols
        
        Protocols de transport
        
        protocol TCP (transmission control protocol)
        
        protocol UDP (User Datagram Protocol)
      - Tipus d'adreçament IP
        
        dinàmic
        
        estàtic
    - - El Wi-Fi o escrit WiFi en català, s'utilitza de forma comuna per anomenar a les xarxes d'àrea local sense fils, també anomenades Wireless LAN.
        Però, WiFi és en realitat el nom d'una aliança d'empreses tecnològiques (Wi-Fi Alliance). És, per tant, una marca registrada. Aquesta aliança el que fa és certificar que un equip amb connexió sense fils compleix amb els requisits dels estàndards* IEE 802.11, definits per l'Institut d'Enginyers Elèctrics i Electrònics (IEEE).
    - - WEP (Wired Equivaled Privacy)
        
        La primera versió de l’estàndard 802.11 va introduir dos tipus d’autenticació: autenticació per clau WEP oberta i compartida.
        
        És un sistema de xifrat simple que utilitza claus de 64 o 128 bits.
        
        L'emisor deu xifrar la informació i el receptor la desxifra, haguent-se d'introduir la clau a cada equip.
        
        No és molt segur. Capturant un nombre de trames, en poc temps qualsevol pot obtenir la clau WEP, desxifrar la informació i accedir a la xarxa.
        
        Des del 2004 està desaconsellat.
      - WPA2
        
        És una evolució del WPA.
        
        És necessari que els dispositiu suportin aquest protocol per accedir a la xarxa.
        
        Utilitza l'algoritme de xifrat AES. És l'algoritme més robust de xifrat de dades.
    - - Ocultació de SSID: deshabilitar les difusions de l'identificació del punt d'accés.
      - Filtratge per MAC: permetre o denegar l'accés en funció de l'adreça física dels equips.
      - Implementació de seguretat WLAN: WPA o WPA2
- - - - Xarxa d'Àrea Personal (PAN)
        
        Comunica dispositius en un radi de pocs metres.
        
        Molt utilitzades per comunicar dispositius d'ús personals sense fil com auriculars inalàmbrics, telèfons amb mans lliures, aparells intel·ligents, domòtica, etc.
        
        Utilitza normalment la tecnologia Bluetooth i WiFi.
      - Xarxa d'Àrea Loca (LAN)
        
        Xarxes de petita extensió. Són les que trobem en una casa, una oficina, un institut, una universitat o una empresa, ubicada habitualment dins d'un mateix edifici.
        
        Les LAN utilizen cable propietat del mateix organisme o empresa com a mitjà d'enllaç.
        
        S'utilitza per a establir comunicacions internes, és doncs una xarxa privada, ubicada habitualment dins un mateix edifici, encara que no té per què.
        
        Si són cablejades les anomenam LAN i si són sense fil WLAN (Wireless LAN)
        
        La velocitat de transmissió ha de ser relativament alta.
        
        Són xarxes amb una gran fiabilitat en les transmissions.
      - Xarxes d'Àrea Metropolitana (MAN)
        
        Realitza la interconnexió de xarxes LAN i d'equips informàtics d'usuaris dins d'una mateixa població o ciutat.
        
        La connexió dels equips se sol fer mitjançant empreses de comunicacions que proporcionen aquests serveis localment, encara que també treballen en l'àmbit nacional.
        
        Les noves xarxes municipals que utilitzen la interconnexió sense fils de llarga distància amb antenes parabòliques o mitjançant nous protocols com Wimax i tenen un abast de 5 a 50 Km són un exemple d'aquest tipus de xarxa.
      - Xarxes d'Àrea Estesa (WAN)
        
        Fa possible la connexió d'equips informàtics nacionalment i internacionalment.
        
        Internet és un exemple d'aquest tipus de xarxes i, en concret, està formada per la connexió d'usuaris de LAN i MAN.
        
        Els enllaços de comunicació s'estableixen per mitjà de les empreses de comunicacions que ofereixen aquest servei, les quals habitualment són les companyies de comunicacions locals i estatals de telefonia.
    - - Xarxes dedicades o privades
        
        Són xarxes restringides a el propietari o als usuaris que les utilitzen (són xarxes LAN en la seva majoria). Quan en aquestes xarxes s'utilitzen eines típiques de la xarxa pública Internet (web, correu electrònic, FTP, etc.) s'anomenen intranet.
      - Xarxes compartides o públiques
        
        Són aquelles xarxes l'accés és públic i global, de manera que permeten als seus usuaris comunicar-se i compartir informació i serveis dins l'àrea pública que abasten. L'exemple més clar de xarxa pública i d'àmbit mundial és Internet.
    - - Model client/servidor
        
        Un ordinador, o un nombre reduït, fan les funcions de servidor (concentren i gestionen l'ús dels recursos i els permisos per urilitzar-los) i la resta fan de clients. Són més segures i rápides, però més depenents del servidor i més cares.
      - Xarxes d'igual a igual o P2P (Peer to Peer)
        
        Tots els ordinadors poden compartir i utilitzar recursos, és a dir, tots poden actuar com a client o com a servidor. Són més senzilles i econòmiques, ja que no necessiten servidors (equips de grans prestacions), però són menys segures i funcionen per a un nombre petit d'ordinadors, ja que si no el trànsit es fa molt elevat
    - - Topologia de bus
        
        Els dispositius es connecten a una línia de transmissió comú (bus) que recorre la ubicació física de tots els ordinadors. És una xarxa molt simple en el seu funcionament, però és molt sensible a problemes de tràfic o ruptures del cablejat
      - Topologia d'anell
        
        És una topologia de xarxa en què cada dispositiu té una única connexió d'entrada i una altra de sortida. Cada node es connecta amb el següent fins a l'últim, que s'ha de connectar amb el primer.
      - Topologia en estrella
        
        És una topologia de xarxa en què els dispositiu estan connectats a un node central o commutador que actua d'encaminador per transmetre els missatges entre nodes. El problema és que si aquest node central falla, tota la xarxa deixa de funcionar.
      - Topologia en arbre o jeràrquica
        
        És una extensió de la topologia d'estrella, en què cada node pot estar connectat a un node superior i del qual poden penjar diversos nodes inferiors que formen un arbre.
      - Topologia en malla
        
        És una topologia de xarxa en què cada dispositiu està interconnectat amb un o més dispositius. D'aquesta manera, quan s'ha d'enviar un missatge entre dos nodes es buscarà la ruta més adient. És la xarxa més segura, però requereix més cablejat i, per tant, més costos.