Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
ARQUITECTURA HISTORICISTA I DEL FERRO - Coggle Diagram
ARQUITECTURA HISTORICISTA I DEL FERRO
Historicista
Figures destacades
Charles Barry: Arquitecte del Parlament de Londres, representatiu del Neogòtic anglès
John Nash: Arquitecte del Pavelló Reial de Brighton, fusionant elements de l'arquitectura índia amb el ferro
Viollet-le-Duc: Teòric i impulsor del retorn al gòtic, reivindicant les estructures gòtiques com a exemples de racionalitat
Charles Garnier: Arquitecte de l'Òpera de París, exponent del Neobarroc, evolució del Neoclassicisme cap a formes més ornamentals
Aportacions
interès per l'estudi de les estructures gòtiques i la seva funcionalitat
aplicació de nous materials a formes arquitectòniques amb "estil"
trencament amb l'academicisme neoclàssic
Característiques
l'eclecticisme és comú, barrejant elements de diversos estils
el Neogòtic va ser especialment popular, especialment a França, Anglaterra, Alemanya i països del nord d'Europa
predominància d'obres basades en estils medievals, art islàmic i orientalisme
Context històric
des del segle XVIII, els arquitectes es van inspirar en estils i formes del passat, com ara l'antiguitat clàssica, l'arquitectura egípcia, islàmica i altres
amb el Romanticisme, hi va haver una acceptació d'estils històrics i culturals diversos, com a part de la recerca de llibertat creativa i exaltació de nacionalismes
Ferro
Utilització de nous materials
l'arquitectura va experimentar una "revolució" gràcies a nous materials com el ferro, l'acer, el formigó armat i el vidre
aquests materials van permetre la construcció de grans edificis funcionals com fàbriques, mercats i estacions de ferrocarril de manera eficient i econòmica
Figures
Joseph Paxton va dissenyar el Crystal Palace per a l'Exposició Universal de Londres de 1851, una immensa nau de vidre que va sorprendre per la seva amplitud i claredat interior
Gustave Eiffel va construir la icònica Torre Eiffel per a l'Exposició Universal de París de 1889, simbolitzant el triomf de la tècnica moderna
Henri Labrouste va ser pioner en l'ús del ferro com a material estructural a la Biblioteca Nacional de París, creant espais diàfans i lleugers
Context històric
el segle XIX és marcat per la industrialització i l'explotació demogràfica, generant noves necessitats constructives com ponts, ferrocarrils i grans edificis industrials
Es necessitaven solucions arquitectòniques eficients i econòmiques que desafiessin els prejudicis formals tradicionals
Impacte i simbolisme
aquestes obres van representar una nova era en l'arquitectura, destacant per la seva funcionalitat, eficiència i estètica innovadora
la Torre Eiffel, malgrat les crítiques inicials, esdevingué un símbol de París i una icona de la modernitat arquitectònica