Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
L'ARQUITECTURA HISTORICISTA - Coggle Diagram
L'ARQUITECTURA HISTORICISTA
El que va tenir més acceptació va ser el
Neogòtic
perquè era el que es mostrava més obertament enfrontat al classicisme i també perquè a França, Anglaterra, Alemanya i els països del nord d'Europa es considerava un estil "nacional" i no una importació d'arrel llatina.
L'arquitecte francès
Viollet-le-Duc
va ser el principal teòric i impulsor del retorn al gòtic.
Va ser qui va reivindicar les estructures gòtiques com a exemple d'utilització racional de tot un sistema articulat de suports i cobertes tractats com un cos coherent. Això li va permetre utilitzar el ferro i els nous materials per construir estructures noves seguint models de les catedrals gòtiques.
ANGLATERRA
El
Neogòtic va ser molt emprat,
l'edifici més representatiu del qual va ser el
Parlament de Londres
, de Charles Barry
.
També el pintoresquisme fou molt difós a les illes Britàniques, com demostra la construcció del
Pavelló Reial de Brighton
(1818-1821) per
John Nash,
que s'inspirà en l'arquitectura de l'Índia, encara que utilitzés el ferro a les columnes.
ESPANYA
A Espanya és freqüent la construcció d'edificis de maó amb ornament de ceràmica vidriada, que recullen la
tradició mudèjar.
Finalment, cal assenyalar l'evolució del Neoclassicisme cap a formes més ornamentals, que alguns autors qualifiquen de
Neobarroc
com l'edifici de
l'Òpera de París
(1875) de
Charles Garnier
.
Des del segle XVIII
els arquitectes havien buscat la inspiració en els models i formes del passat.
En primer lloc, l'antiguitat clàssica grega i romana va ser el fonament de l'anomenat Neoclassicisme (en realitat el primer estil historicista); més tard, les expedicions de Napoleó van posar de moda
l'arquitectura egípcia
, els viatgers romàntics van difondre la imatge exòtica d'Espanya com a porta del
món islàmic
i la colonització anglesa difongué les formes de
l'arquitectura de l'Índia.
Com a aportacions fonamentals de l'arquitectura historicista cal remarcar:
El trencament amb l'academicisme neoclàssic.
L'interès per l'estudi de les estructures constructives gòtiques i la seva funcionalitat.
La possibilitat d'aplicació dels nous materials a formes arquitectòniques amb "estil".
Romanticisme
Significa un alliberament de l'esperit creador, una recerca de tot allò que pot impulsar la imaginació, emocionar, trencar amb les normes, exaltar els nacionalismes i la individualitat, etc. Aplicat a l'arquitectura això va suposar
l'acceptació de qualsevol projecte basat en els estils històrics o en les cultures extraeuropees.
S'obre així un període en el qual predominen les
obres basades en els estils medievals, en l'art islàmic i en l'orientalisme.
És el que anomenem
historicisme,
i en un sentit més ampli,
eclecticisme
, ja que sovint es barregen característiques d'estils diversos.
