Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
BLOC 2: Postmodernitat i globalització - Coggle Diagram
BLOC 2: Postmodernitat i globalització
La transició de la modernitat a postmodernitat: un temps articulant
Tot temps de pas és molt complex
Hi apareixen forces que es resisteixen a morir
Modernitat
Altres que lluiten per fer-se forts
Postmodernitat
Actualitat
Període articulant, en el sentit que s'inicia la postmodernitat i ens acomiadem de la modernitat
S. XXI
Vivim sota la influència del paradigma informacional
Conceptes
Postmodernitat
Es defineix per oposició a la modernitat
Es troba decebuda amb la modernitat, teòricament i pràcticament
Alternativa històrica a la modernitat
Els fets de la Modernitat i les seves conseqüències fan possible la construcció de la Postmodernitat
Les certeses en la postmodernitat es reemplacen pel consens, per la defensa de la diferència i una afirmació ultrança de la individualitat (Raimundo)
El fracàs de la raó moderna succeeix per la pròpia dinàmica de la raó moderna, de la raó instrumental, du a aquestes conseqüències
Acabant amb l'omnipresència divina per reclamar per a si mateixa aquesta omnipresència.
Sorgeixen expressions crítiques de la societat que qüestionen aquests poders que en nom de la racionalitat exploten, reprimeixen o exclouen
Modernitat
Es caracteritza pel supòsit que la raó és fundadora de tota la realitat (Descartes). La modernitat substituirà l'època medieval
Esdeveniments històrics
La reforma protestant
La Revolució Francesa
La Il·lustració
La Revolució industrial
Trànsit cap a la modernitat associat en 4 idees
La ruptura amb la idea que hi ha un principi transcendent d'ordenament de la societat.
La recerca d'un principi immanent
L'absolutizació del concepte de raó i progrés
La consciència de ruptura amb el passat
La modernitat s'identifica amb la Il·lustració
Fonamenta l'exaltació de la raó humana
Edats més fructíferes i creatives
Concepte
estat del benestar
S'empra per denomiar una aproximació o porposta política o organització social segons la qual l'Estat proveeix certs serveis o garanties socials a la totalitat dels habitants d'un país.
AUTORS
Marx
Weber
Simmel
Durkheim
Enfront de tot aquest estat de coses sorgeix un desencant generalitzat que donà lloc a la
Postmodernitat
, sent una condició humana determinada.
Aquest terme crida l'atenció a la continuïtat i a la ruptur com 2 aspectes de les relacions entre la condició social present i la formació que l'antecedeix i origina.
Postmodernitat i societat del risc: informació i el final dels metarelats
Canvi de la condició social en el pas de la modernitat a la postmodernitat
"Bell" assenyala les característiques que revesteix aquest nou tipus de societat
1
Els canvis en el sector econòmic
2
Els canvis en la distribució ocupacional
3
La centralitat del coneixement teòric com a font d'innovació i formulació política de la societat
4
La planificació i el control del creixement tecnològic
5
La creació d'una nova tecnologia intel·lectual
La
tecnologia
es conforma com el gran suport del pensament postmodern
L'aparició d'aquestes han estat les que han possibilitat les transformacions que han modificat la societat i les condicions en queè es genera el saber.
Societat tecnològica
Societat de la informació, de la transmissió instantània de dades
La
tecnologia
ha possibilitat:
La funcionalitat màxima
La immediatesa
El pragmatisme radical
NOTES en la descripció de la
postmodernitat
La postmodernitat es diferencia:
en grans realitats
La realitat historicosocial
CARACTERÍSTIQUES
En contraposició amb la modernitat, la postmodernitat és l'època del desencant. Es renuncia a les utopies i a la idea de progrés.
Es produeix un canvi en l'ordre econòmic capitalista, es passa d'una economia de producció a una economia del consum
Desapareixen les grans figures carismàtiques i sorgeixen infinitat de petits ídols, que duren fins que sorgeix alguna cosa més nova i atraient.
La revoloració de la natura i la defensa del medi ambient es barreja amb la compulsió al consum
Els mitjans de masses i el màrqueting es converteixen en centres de poder.
Deixa d'importar el contingut del missatge, per revalorar la forma en què és transmès i el grau de convicció que pugui produir.
Desapareix la ideologia com a forma d'elecció dels líders, i és reemplaçada per la imatge
Els mitjans de masses es converteixen en transmissores de la veritat, la qual cosa s'expressa en el fet que el que no apareix per un mitjà de comunicació massiu, simplement, no existeix per a la societat
Allunya el receptor de la informació rebuda, li lleva realitat i rellevància, i la converteix en mer entreteniment
Es perd la intimitat i la vida dels altres es converteix en un espectacle
Desacralització de la política
Desmitificació dels líders
La realitat sociopsicològica
CARACTERÍSTIQUES
Individus només volen viuren el present. El futur i passat perden importància
Hi ha una recerca de la immediatesa
Procés de pèrdua de la personalitat individual
L'única revolució que l'individu està disposat a dur a terme és la interior
Es rendeix culte al cos i l'alliberament personal
Es torna al místic com a justificació de sucessos
Pèrdues de fe en la raó i la ciència, però en contrapartida es rendeix culte al saber i a la tecnologia
L'home basa la seva existència en el relativisime i la pluralitat d'opcions, igual que el subjectivisime impregna la mirada de la realitat.
Pèrdua de fe en el poder públic
Despreocupació davant la injustícia
Desaparició d'idealismes
Pèrdua de l'ambició personal d'autosuperació
Desaparició de la valoració de l'esforç i el sacrifici
Hi ha divulgacions diverses sobre l'Esglèsia i la creença d'un Déu.
Apareixen grans canvis entorn de les diverses religions, que donen pas a la religiositat de tota mena
Les persones aprenen a compartir la diversió via Internet
La postmodernitat és una actitud filosòfica
Representants:
Lyotard
Vattimo
Lipovetsky
Derrira
Finkielkraut
La globalització de l'economia i de certs productes culturals contribueixen a la formació i consolidació del pensament únic neoliberal
L'expressió pensament únic és una fórmula retòrica encunyada recenment que forma part de l'ideolèxic polític actual, emprada en el món politicomediàtic per desqualificar les idees que serien hegemòniques o dominants.
Les polítiques econòmiques i economicistes del neoliberalisme són les grans culpables de tots els rics que pateix la nostra actual societat. 5 TESIS EN FRONT DE LA NATURA DEL RISC EN LES SOCIETATS POSTMODERNES
1
Els riscos que es generen en el nivell més avançat del desenvolupament de les forces productives
2
Generen situacions socials de perill
3
La societat de risc no trenca amb la lògica del desenvolupament capitalista
4
Els riscos resulten assignats de manera civilitzada
5
El que fins al moment es considerava apolític es torna polític
"Cardona" recorre al concepte de paradigma polític per examinar la nova política dels nous moviments socials
"Offe" descriu els elements característics pel canvi:
Valors i interessos que guien l'acció social
Relació del públic i el privat
Natura dels actors
Globalització economicista: un món globalment interrelacionat
Creix la idea de que el món s'ha convertit en un sistema social únic, global, com a resultat dels creixents vincles d'interdependència entre els països, els grups i els individus
Globalització
Canvis provocats en la societat
Intercanvis de béns i d'informacions més ràpids i menys costosos
Una circulació lliure de béns, de serveis i de capitals
Forta concentració del capital a nivell planetari
Generalització de la competència monopolista
Internacionalització del finançament del desenvolupament
El suport dels estats-nació a l'augment de la productivitat i de la competivitiat de les economies nacionals
Utilització de les
noves tecnologies i la comnicació
es caracteritza per:
L'acceleració
La freqüència dels canvis per unitat de temps
La turbulència
Per analogia amb la dinàmica de fluids
La universalitat
Es refereix a l'amplitud de la difusió dels canvis en tota la societat
L'objectiu econòmic de la globalització és l'alliberament de mercats
La globalització econòmica presenta un cúmul de polaritats o contrasentits:
S'admet que la globalització s'ha assentat només en l'àmbit economicofinancer, el més àgil per acomodar els seus sistemes
La globalització fa que s'estengui el model de la democràcia liberal per tot el món, però al seu torn ha provocat la crisi del dit model, alhora que l'experimenta també l'estat-nació
El poder s'ha diversificat i fragmentat i la xarxa social s'ha fet més complexa, amb la integració de nous actors, però al mateix temps es potencia el protagonisme de la societat civil
El sistema global que es forma a partir dels intercanvis de comunicació és incloent i excloent
Noves tecnologies i mitjans de comunicació de massa: la societat de la informació, bretxa digital i desigualtats
Els mitjans de comunicació, amb el suport de les noves tecnologies de la informació, són un producte característic de les societats contemporànies postmodernes
Canvis succeïts venen determinats per la velocitat amb que es produeixen en la xarxa:
La velocitat en la transmissió, en el perfeccionament del sistema
Professor Jorge (2007) ens explica:
Taylorisme
Es basa en l'aplicació de mètodes científics d'orientació positivista i menaicista a l'estudi de la relació entre l'obrer i les tècniques modernes de producció industrial, a fi de maximitzar l'eficiència de la mà d'obra i de les màquines i eines.
Fordisme
Aplicació pràctica a la fabricació en sèrie de les principals idees del taylorisme, i n'és un dels elements més característics: la lína de muntatge, la producció en sèrie, l'estandardització i la intercanviabilitat de les peces
La bretxa digital
Consequència de l'impacte social de les tecnologies de la informació i la comunicació
TRES TIPUS:
1
La d'accés
2
La d'ús
3
La de la qualitat de l'ús
Incorpora els
enfocaments
següents:
L'enfocament cap a la infraestructura
L'enfocament cap a la capacitació
L'enfocament cap a l'ús de recursos
Per tant; és important reconèixer les asimetries que es produeixen en la societat com a conseqüència de les noves tecnologies
Es produeix en una societat que es denomina de la informació i de la comunicació
Si es consideren els mitjans de comunicació com una part del sistema social, poden aportar informació, educació, entreteniment i diversió, però també altres funcions més controlades:
Vigilància
Adjudicació d'estatus
Pressió per a l'aplicació de normes socials
Transmissió de la cultura
Narcotitzant
El neomarxisme i les teories crítiques de la societat destaquen les següents qüestins
L'economia política dels mitjans de comunicació
La indústria i la ideologia de la cultura
Els aparells ideològics de l'Estat
Professor Herranz
Perspectiva sobre les tendències evolutives dels mitjans de comunicació i les noves tecnologies de la informació
Creixement i diversificació
Concentració i centralització
Concentració horitzontal (unió d'actors mediàtics
Concentració vertical (unió d'actors econòmics)
Transnacionalització
Dependència i instrumentalització pel poder i la publicitat