Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

L'ART NEOCLÀSSIC - Coggle Diagram

- - - - Els revolucionaris veuran en el Neoclassicisme l'exaltació de la democràcia grega o de la República Romana, la primacia de la raó enfront del gust capritxos de l'aristocràcia i per això és l'estil que utilitzaran els revolucionaris i Napoleó. El seu bressol serà França i d'allí s'estendrà per Europa juntament amb les idees liberals.
        
        El descobriment de les ruïnes d'Herculà (1719) i Pompeia (1748), van treure a la llum aspectes totalment ignorats de l'art romà.
        
        El mateix es pot afirmar del descobriment dels temples grecs de Paestum (sud d'Itàlia), que van posar al descobert l'ordre dòric grec i van revolucionar les idees renaixentistes sobre els ordres arquitectònics.
        
        A més de l'impacte directe de les troballes arqueològiques, cal destacar la importància de les teoritzacions entorn del classicisme del mateix Winckelmann i del seu deixeble Mengs.
        
        Com a conclusió, podem definir el Neoclassicisme com l'art que pren com a model les obres gregues i romanes (sobretot en arquitectura) i que rebutja les formes de l'art rococó.
        
        En les arts plàstiques, segueixen els models antics i els del Renaixement, amb un domini absolut del dibuix sobre el color en la pintura.
        
        1 more item...
- - - - El que caracteritza a l'arquitectura neoclàssica és precisament la nuesa decorativa. Els pocs elements decoratius emprats (frontons, columnes, etc.) solen tenir una funció constructiva i es caracteritzen per la neteja de línies i els grans paraments llisos.
        
        Els edificis neoclàssics transmeten certa fredor, són totalment racionals i per tant, mancades d'emocions. És austera i sòlida, simbolitza els nous valors de la Il·lustració i la burgesia (austeritat, prudència, patriotisme, virtut moral).
        
        L'arquitectura Neoclàssica simbolitza la superioritat de la raó enfront de l'arquitectura barroca que posava l'èmfasi en els sentits i en les sensacions. Les construccions neoclàssiques responen a noves necessitats, així un temple clàssic es converteix en una Assemblea Nacional, en una església o en un museu.
        
        FRANÇA
        
        És el país on l'arquitectura neoclàssica es manifesta en tot la seva esplendor. L'admiració pel classicisme grec com a negació del Barroc italià s'ha d'interpretar també en el sentit d'afirmació de la personalitat de l'art francès enfront del predomini secular de l'art italià.
        
        La primera gran figura de l'arquitectura neoclàssica, Jacques Soufflot(1713-1780) és l'exemple clau de la nova arquitectura. Format en la tradició del Barroc francès, viatja a Roma, on coneix l'obra de Bernini i presa contacto amb les ruïnes clàssiques.
        
        1 more item...
        
        ANGLATERRA, ESTATS UNITS I ALEMANYA.
        
        La popularitat que va assolir a Anglaterra l'arquitectura classicista de Bramante i de Palladio queda palesa en nombroses obres que han dut a parlar d'un neopalladisme, que arribarà a l'altra banda de l'Atlàntic i es convertirà en l'estil predominant en l'arquitectura oficial dels Estats Units.
        
        L'obra més característica a la nova república americana és el Capitoli de Washington, obra de proporcions monumentals coronada per una gran cúpula amb doble tambor i llanterna.
        
        2 more items...
        
        ESPANYA
        
        A Espanya, pel gran pes de l'art barroc, el Neoclassicisme haurà de vèncer gran resistència, però des de mitjan XVIII hi ha un esforç de depuració de formes, tasca en la qual les recents Acadèmies posen les seves millors obstinacions. Carles III va ser el principal impulsor del canvi
        
        Ventura Rodriguez (1.717-1.785) -Va ser un arquitecte que treballarà per a Ferran VI.
        Obres seves són el paseo del Prado amb les fonts de Cibeles i Neptú, la remodelació del Pilar de Saragossa, façana de la Catedral de Pamplona. Ajuntament d'Haro i disseny del de Miranda d'Ebre.
        
        2 more items...
- - - - Característiques:
        
        Es prenen com a models els temes clàssics perquè volen raonar intel·lectualment sobre la bellesa.
        
        Enfront del realisme i expressionisme de l'escultura barroca s'oposen la serenitat en l'expressió i la bellesa de l'escultura clàssica: hi ha una reacció contra els efectes pictòrics, la teatralitat i el moviment desbordat del Barroc.
        
        Els artistes neoclàssics procuren plasmar formes correctes, ideals; existeix una tendència a destacar la forma per a valorar el contorn i la bellesa formal de les figures i objectes; s'eviten els forts contrastos de clarobscur; es dota a la representació d'un modelatge suau i d'un acabat polit i homogeni.
        
        En general, va interessar més la bellesa purament formal que la força espiritual de l'obra. Per això cauen en la fredor i en l'excessiva uniformitat.
        
        Materials preferits: marbre blanc i bronze.
        
        Principals manifestacions: grups escultòrics, ornamentació d'edificis públics, monuments commemoratius, monuments funeraris, retrats, etc.
        
        Temes: mitològics, sepulcres, retrats.
        
        ITÀLIA
        
        Antonio Canova (1757-1822)
        
        És el més important escultor del neoclàssic i un dels més brillants de la història de l'escultura.
        
        Fill i nét de picapedrers, des de molt aviat va rebutjar la idea que era un artesà sotmès a les normes del gremi, i va defensar la seva categoria d'artista creador.
        
        Característiques:
        
        4 more items...
        
        DINAMARCA
        
        Bertel Thorwaldsen (1770-1844).
        
        Escultor danès. Estil grandiós i monumental per a representar l'heroic. Figures fredes i acadèmiques a causa de l'excessiva correcció formal. Les seves obres com: Jàson i Les tres gràcies, van ser molt preuades.
- - - - JACQUES-LOUIS DAVID (1748-1825)
        
        És el pintor clau del neoclassicisme francès. Va ser un pintor que compartia les idees revolucionàries de la Revolució Francesa.
        
        Molts dels seus quadres expressen idees de llibertat davant el tirà, valors cívics, patriotisme, heroisme... Va ser el pintor favorit de Napoleó.
        
        David es convertirà en el cronista dels esdeveniments històrics de la seva època (Jurament del Joc de Pilota, Assassinat de Marat, Coronació de Napoleó, etc.). No obstant això, no actuarà com a cronista neutral, sinó que, com a partidari de la Revolució prendrà partit pels esdeveniments que narra, i utilitzarà el seu art per a mostrar l'heroisme dels personatges i fets revolucionaris.
        
        Trets essencials:
        
        La definició de l'espai per l'aplicació estricta dels principis de la perspectiva lineal. Hi ha una tendència clara a situar els personatges en un pla únic, com en els relleus clàssics.
        
        El dibuix preocupa molt més que no pas el color. La paleta es redueix i s'utilitzen sobretot colors purs perquè ajuden a precisar els contorns. La llum freda i tallant contribueix també a delimitar els volums dels personatges i a donar solemnitat a l'ambient.
        
        Es prescindeix de tota decoració supèrflua per tal de destacar el tema central.
        
        La preocupació temàtica pel món clàssic, per les figures nues i pels continguts heroics i moralitzadors.
        
        El 1785, pinta a Roma El jurament dels Horacis, que es converteix en model per a la pintura neoclàssica posterior:
        
        Representa la promesa que fan els tres germans Horacis, designats a sort entre els romans, per enfrontar-se als Curiacis en el transcurs de la guerra entre Roma i la ciutat d'Alba Longa que havia estat la seva metròpoli.
        
        David se centra en el moment en què els Horacis reben les espases del seu pare, comprometent-se a defensar la pàtria amb la vida.
        
        El quadre glorifica les virtuts del patriotisme i sacrifici, però el que va cridar l'atenció dels seus contemporanis va ser l'abandó de la narració literària de la història per a centrar-se en l'expressió passional d'un moment dramàtic.
        
        Tècnicament, abusa del clarobscur; i col·loca als personatges en un mateix pla, la qual cosa pot veure's com una influència dels baixos relleus clàssics.
        
        2 more items...
      - Continuadors del Neoclassicisme són: Jean Auguste Domenique Ingres (1780-1867).
        
        Format en Roma, gran admirador de Rafael, Ingres no va ser un revolucionari, al contrari que el seu mestre, i només després de la restauració absolutista de Lluís XVIII esdevingué l'artista oficial de la cort de França i director de l'Acadèmia de París. Va ser un magnífic retratista i pintor de dones; la suavitat de línies i la sensualitat continguda al Banyista d'esquena, o l'ambient exòtic del Bany turc l'apropen més al Romanticisme que no pas al rígid classicisme que defensava en els seus escrits, on defensava un rígid classicisme.