Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
LA REFLEXIÓ FILOSÒFICA AL VOLTANT DEL CONEIXEMENT - Coggle Diagram
LA REFLEXIÓ FILOSÒFICA AL
VOLTANT DEL CONEIXEMENT
QUÈ ÉS CONÈIXER?
dues definicions
El coneixement és un acte que fa un subjecte amb la intenció d'aprendre conceptualment un objecte.
Acte=procés
.
Subjecte=la persona que coneix
Exemple: Això que veig jo (subjecte) allà al fons és un gat (objecte i concepte).
Objecte=la cosa en la qual recau el coneixement
.
Concepte=representació abstracta i general d'una cosa
.
El coneixement té dues característiques: és objectiu i posseeix justificació racional.
És objectiu: guarda relació directa amb la realitat.
.
Posseeix justificació racional (que vol dir com hem arribat a aquell coneixement.
Exemple: L'aigua bull a 100 graus. - Objectiu: És veritat. - Justificació: S'ha comprovat amb observació.
COM ES PRODUEIX EL CONEIXEMENT
dues dimensions
Coneixement sensible: interacció entre sentits, imaginació i memòria.
Sentits: Ens proporcionen dades.
Sensacions: La informació que ens aporten els sentits.
Percepció
Unifica i interpreta les sensacions.
Està limitada per l'espai (camp perceptiu) i el temps (sentits estimulats en un moment concret): només es pot percebre en el nostre camp i temps.
La formà bàsica del coneixement, associada a la memòria i la imaginació.
Memòria: Reprodueix la percepció d'un objecte que ja no està aquí (que és del passat). Permet reconeixement, estructura i preservació de la nostra identitat.
La imaginació: Juga amb successos i imatges inventades, les quals reprodueixen la realitat desitjada.
Constitueix el pilar del pensament divergent (creatiu).
Coneixement intel·lectual: formació de conceptes, judicis i raonaments
Concepte: representació mental de les característiques d'un objecte.
.
Intel·ligència: Facultat que permet la formació de conceptes.
Ex: El concepte d'un llapis (quines són les seves característiques) i la intel·ligència que cal per saber que allò és un llapis.
.
Judici: Dir d'una cosa per afirmar o negar.
Ex: Tots els homes són mortals (dos conceptes: homes, mortals).
Raonament: Encadenar diversos judicis per arribar a una conclusió.
Ex: Tots els homes són mortals. Com Joan és un home, és mortal.
Autoconsciència: Quan l'humà coneix, s'adona que està coneixent (així amb l'autoconsciència, es coneix la realitat i es percep diferent).
FONDAMENTS I LÍMITS DEL CONEIXEMENT
Racionalisme (Europa: XVII): La raó és font i fondament del coneixement (Descartes, Spinoza i Leibniz).
.
Empirisme (illes britàniques: XVII): L'experiència és font i fonament del coneixement (Locke, Hume i Berkeley).
.
Criticisme (Europa: XVIII): Superació de les altres tesis (Immanuel Kant).
.
Quin és el fondament del coneixement?
Racionalisme: la raó, sobre els sentits.
Empirisme: l'experiència, sobre la raó.
Criticisme: Experiència (dades que ens aporten els sentits) i raó (estructuració de les dades).
Quin és el límit del coneixement?
Racionalisme: La raó arriba a un coneixement objectiu, vertader i il·limitat, sense necessitat de sentits. L'humà posseeix idees innates: perfecció, infinit...
Empirisme: L'experiència és el límit del coneixement, no és possible un coneixement que no arribi pels sentits.
Criticisme: El coneixement no pit anar més enllà d'experiència, però és possible el coneixement objectiu que ve d'ella.
COM ES JUSTIFICA EL CONEIXEMENT?
.
Criteri d'autoritat: Quan no es té la formació o edat suficient per tenir judici propi
Ex: El que ens ensenyen a la família, escola...
.
Criteri que sorgeix de la tradició: Acceptació de la veritat que al llarg del temps s'ha dit.
Ex: Anar a l'institut, vestir-se d'una manera...
Actitud passiva
Criteri de correspondència: Correspondència entre intel·lecte (el que diem) i objecte (realitat).
Ex: "S'està fent de nit”, i és així.
Criteri de coherència: Una preposició és vertadera si és coherent amb la resta de preposicions de les quals forma part (mates i lògica).
Ex: L'arrel de 16 és 4, com ho conformen les altres preposicions d'aritmètica.
Criteri d'utilitat: La resolució d'un problema o conflicte és fet per la utilitat.
Ex: Per llegir millor es necessiten unes ulleres (la veritat).
Criteri de consens: Acord, mitjançant diàleg, en una situació.
Ex: Entre tots vam decidir el calendari d'exàmens.
Criteri d'evidència
Racional: La realitat és vertadera quan és intuïda o deduïda.
Intuició=mostrar Ex: Es mostra que tots els homes són mortals
Deducció=demostrar Ex: Jan és home, llavors es dedueix que també és mortal.
Empírica: La realitat vertadera és observable i verificable.
Ex: Si es fa força sobre la cadira, és trencarà.
EL CONEIXEMENT I LA VERITAT
posicionaments respecte al coneixement i la seva relació amb la veritat.
Dogmatisme
És possible el coneixement cert i vertader, objectiu i sense error
Proposta de Descartes
El dogmatista s'atribueix la veritat de les seves opinions, no acceptant crítica.
Relativisme
Nega l'existència de veritats absolutes
Proposta de Protàgores
El relativista afirma que la veritat és relativa: depèn de les circumstàncies.
Escepticisme
Nega tota la posibilitat de veritat.
Màxim defensor: Pirrón de Elis.
L'escèptic no sol intervenir a cap discussió i no pren cap decisió.
Perspectivisme
La realitat es dona en múltiples perspectives.
Doble sentit de punt de vista existencial:
Suma de perspectives per acostar-se a la veritat.
Només és possible la perspectiva del propi jo.
TEORIES SOBRE LA VERITAT
Veritat lògica amb el criteri de correspondència.
Adequació entre l'intel·lecte i la cosa, entre el que es diu i la realitat de la qual es parla.
Ex: La pissarra és blanca. Aquesta afirmació estableix una adequació entre la cosa (la pissarra) i el pensament (diem que la pissarra és d'aquell color.
En el realisme: Les coses és coneixen tal com són.
En l'idealisme: La realitat està feta per la nostra manera de conèixer.
.
Veritat com evidència racional
El vertader és distingeix del fals mitjançant el mètode matemàtic.
-Axiomes (intuïció): captació d'idea.
-Deducció: Mitjançant els processos es capta la veritat.
Veritat com a evidència empírica
La veritat s'obté en l'experiència sensible (observació i experimentació).
.
Veritat com a utilitat (pragmatisme)
Pragmatisme: adequació entre situació i problema a resoldre.
Associació veritat amb utilitat (resolució de problemes).
Ex: Situació (excursió) i resolució (bon calçat per passar bon dia).
.
Veritat com a consens
La veritat és el resultat de l'acord entre uns mitjançant diàleg. (Jürgen Habermas)
No és objectiva: poden canviar les circumstàncies o aparèixer dates noves.
Altres:
Veritat ontològica: la propietat de les coses (les coses són vertaderes, pel fet de ser coses).
Veritat com a suma de perspectives possibles sobre una mateixa realitat
ACTITUDS DAVANT LA VERITAT
L'actitud és subjectiva (no ha de coincidir amb la possible veritat).
principals actituds
Ignorància=carència de coneixement
Recau al que un hauria de saber o el que no se sap encara per les circumstàncies (nesciència).
Dubte=Inclinació sense decidir entre afirmació i negació
*dubte escèptic: obstacle del coneixement
dubte: positiu, evita precipitacions
Opinió=Inclinació a una veritat, sense excloure la possibilitat d'error.
Certesa=Adhesió a una realitat, sense temor a equivocar-se.
Error=Adhesió a una realitat sense estar segurs d'ella o saben la seva falsedat.