Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
AMBIT A - CONEIXEMENT DE L'ENTORN A4- Ambit sociolingüístic, 1.-…
AMBIT A - CONEIXEMENT DE L'ENTORN
A4-
Ambit sociolingüístic
1.- HISTÒRIA DE LA LLENGUA
El Català es una llengua Romànica, resultat de l'evolució local del llatí parlant o col.loquial pels romans
Les llengües Romàniques actuals són:
Català
Castellà
(espanyol)
Francès
Galaicoportugues
Italià
Occità
(o provençal, sud de França)
Aranès
(es una variant geogràfica)
Retoromànic
(al cantó suis dels Grisons)
Romanès
Sard
(illa de Sardenya)
Al final del S.XIX es va extingir una llengua romànica, el Dàlmata
(parlada a les costes de l'est de la mar Adriàtica)
El Lleonès, l'aragonès, el gascó i el francoprovençal
es consideren llengües embrionàries
El canvi del llatí al català va ser lent i gradual,
demanera que és dificil dir en quin moment es produeix, tot i que
es considera que l'adopció del català es va produir enttorn al S.VII-VIII d.c
La adopció es va fer primer en la parla pel carrer
i no en els documents escrits, que encara eran en llatí
en la formació de les llengües romàniques
destaquen alguns factors:
El Substrat
(aportacions de les llengües preexistents al territori abans de la conquesta romànica ( cèltic, feninci, iberobasc))
La vida política posterior a la desaparició de l'Imperi Romà
Grau d'intensitat de la romanització
(la implementació de la cultura de Roma
El Superstrat
(aportacions, del lèxic posteriors als romans i la influència e les llengües veïnes com l'àrab, les germàniques, el castellà, l'anglès i el francès)
1.1.- Segles VII a XII: ORIGENS I FORMACIÓ
En els S. VII i VIII tenm una evolució gradual i imperceptible, la gent ja no parla llatí
En els S. IX - XI el poble ja era català, pero va haver una situació de disglossia
,
això significa una convivència de dues llengües.
La Llengua A era d'alt prestigi (en aquest cas el Llatí)
La Llengua B era de baix prestigi (el català)
El poble ja parlava català en la seva vida quotidiana però el llatí s'utilitzava en els àmbits de poder i d'administració
En aquells moments la majoria de la població era analfabeta, no entenien el llatí culte.
Al 813 per mitja de Concili de Tours, l'església mana de forma oficial que els secerdots prediquin en la llengua del poble per facilitar el seu enteniment
*Al S. XII
amb l'expansió política, territorial i dinàsica catalana; el català
ja no només era una llengua de parla, sinó també d'escriptura,
ja apareixient documents sencers escrits en català*
Els primers texos en catlà que ens han arribat als nostres dies són:
- Les Homelies d'Organyà
(es el primer text literari redactat en català. Vuit fulls de sermons eclesiastics en prosa, comentaris de la pr`dica del diumenge.)
- Forum ludiciorum
(el codi visigotic, produït en llatí i traduït al català)
1.2.- Segles XIII a XV: EXPANSIÓ I CONSOLIDACIÓ
Al S.XIII el català s'estendrà territorialment i prendrà gran importanca com a llengua literària catalana.
Trets principals:
Els textos poetics s'escriuen en occità
Els textos jurídics i comercials s'escriuen en català
Els textos científics, filosòfics, tecnològics i literaris eren escrits en català
L'escriptor Ramon Llull (1232-1315)
va ser considerat el creador de la prosa literària i científica catalana. La seva obra es clau en l'història del català i del pensament europeu.
Va escriure de 250 obres de temes científics, filosòfics tecnològics i literaris.
Obres més conegudes:
-Blanquerna
-L'Arbre de la ciencia
-Llibre de contemplació de deu
-Llibre de les besties
-Llibre d'amic e amat
-Llibre de l'ordre de cavalleria
La raó d'escriure en català és la voluntat de difondre entre el poble les diverses branques del saber i evitar restringir la seva obra a l'estament culte
(esclesiastic)
Dues de les quatre cròniques històriques de les conquestes teerritorials dels reis, amb elles la prosa catalana assoleix maduresa:
-
Crònica de Jaume I o Llibre dels Feyts (1274)
Jaume I explica amb llengua viva i fluida grans gestes amb fragments d'exaltació militar,didàctics i religiosos
- Crònica de Bernat Desclot (1288)
narra els fets desde la formació de la Corona Catalanoaragonesa fins la mort de Pere el Gran
*les cròniques són narracions de fets històrics en prosa
S. XIV. CATALÀ ESTÀNDARD
El català al S.XIV va coneixer l'etapa de major esplandor com a llengua lierària
i s'unifica com a llengua gràcies a la continuació de la tasca iniciada per Ramon Llull
El primer rei català que va intuir l'estret lligam entre el poder i la llengua va ser Pere el Ceremoniós.
Aquesta interrelació s'estendra per tots els territoris dominats per la Corona i la llengua catalana arribarà a ser una de les llengües més esteses i difoses
La Cancelleria era l'oficina on es copiaven i s'expedien els documents reials, i era dirigida pel conceller
(l'oficial reial de més alta categoria)
que tenia a les seves ordres notaris secretaris i escrivans
Els escrivans dominaven les dues llengües de l'Estat, el català i l'aragones a parrt del llatí
1 more item...
1.3- Segles XVI-XVIII: RETROCÉS DE LA LLENGUA
La decadència o retrocés del Català s'inicia al S.XV un cop la Corona Catalanoaragonesa es va unir amb la Corona de Castella
L'abandnament lingüisic
es dona pel fet que políticament
la Cort es trasllada a Castella
El Castellà es va introduint durant aquests dos segles obligat pels següents fets:
-
La influència de la Cort castellana, que fa que l'aristocràcia catalana es castellanitzi
-
L'esplandor de la literatura castellana que fa que alguns escriptors canvïn de llengua (ex.Joan Boscà)
-
La imprenta que poc a poc desplaça els llibres en català
-
Les Guerres (Germanies 1519-1523, els camperols, artesans i burgesos son vençuts per l'aristocràcia i els vencedors utilitzen el castellà per distingir-se)
-
La inquisició ja que redactava els documents en castellà
El Català es va mantenir com a llengua de l'administració fins el ultim terç del S.XVII
El Català no té cap regulació gramatical, durant el Reneixament a Espanya (Antonio Nebrija)
,
Itàlia i França si que van gramatilitzar les seves llengües i això provoca amb el temps una perdua de confiança i que aparegui una crisi de consiència lingüística unitària
Al 1659 Castella i França signen el Tractat dels Pirineus
França es va queda amb el Roselló(Conflent, Capcir, Vallespir)
i la meitat de Cerdeña
S.XVIII: L'ABOLICIÓ
L'11 de Setembre de 1714 cau Barcelona
devant de les tropes del Rei borbó Felip V
en la Guerra de Succecions (1702-1714)
A partir d'alla el rei Felip d'Anjou (Felip V)
va promulgar el Decret Nova Planta
consistia en portar tots els regnes d'Espanya a la uniformitat d'unes mateixes lleis, usos, costums i Tribunals.
Es va imposar una nova organització politico-administrativa basada en la de Castella,
seguint el model centralista de la monarquia absolutista francesa.
1 more item...
1.4 Segle XIX: RECUPERACIÓ LINGÜISTICA
La Reneixença
es el nom que s'ha donat per explicar la recuperació cultural catalana a partir del S.XIX
Sota la influència dels moviments del Romanicisme i Modernisme, com l'arrancada del catalanisme polític amb Valenti Almirall que publica "Lo Catalanisme" (1886), la llengua i la literatura catalana van iniciar la seva recuperació avans
,
quan l'Unió Catalanista va presentar el projecte d'autonomia de les Bases de Manresa al 1892
La Renaixença comença al 1833
quan es publica en el periodic "El Vapor"
el poema La pàtria de Bonaventura Carles Aribau
Els objectius de La Renaixença són:
-Reconstruir l'Edat Mitjana
-Divulgar els classics medievals
-Recollir la literatura popular
-Potenciar els generes literaris
-Crear noves institucions i potenciar les existens
-Narmativitzar i normalitzar la llengua
Es van recuperar bàsics com la prosa, el teatre i la poesia per part delsa seüents escriptors:
Frederic Soler
dramaturg
Jacint Verdeguer (1845-1902)
poeta amb obres com
L'Atlantida o Canigó
(es considerat el creador de la llengua literaria contemporànea)
Narcis Oller (1846-1930)
novel.lista modern català amb
obres com
La Febre d'Or, La Bogeria
Al 1859 es restableixen els Jocs Florals
concebuts com a certàmens poètics que recollien la forma que havien tingut a l'Edat Mitjana.
Es pren consciencia de que cal codificar i normativitzar la llengua
Aparició del 1r diàri en català,
El Diari Català
Fundat per Valenti Almirall
1a revista escrita en català
,
Lo Vertader Català (1843)
fundada per Joaquim Rubio i Ors
(el mateix que va crear els Jocs Florals)
La revista L'Avenç va ser la que més va contribuir a la normalització i normatització del català i va apareixer al 1881
L'Avenç va iniciar unna campanya de recomanacions lingüistiques i posen les bases de le normes ortogràfiques que publica l'Institut d'Estudis Catalans al 1913,que eren:
-
Acabar amb l'anarquia ortogràfica i publicar un nou diccionari
-
Unificar els dos models de llengua, la culta i la popular
-
Depurar el lèxic
Àngel Guimerà (1845-1924)
dramaturg i poeta amb
obres com Terra Baixa i Pitarras
(considerat el creador del teatre català contemporani)
1.5 Segles XX-XXI: LA NORMAIVITZACIÓ
El període del S.XX està marcat per la constant lluita entre la recuperació i la prohibició de la llengua
Període 1900-1939:
NOUCENTISME I AVANTGUARDES.
Predomini de la poesia
Significa la codificacó de l'estàndard i l'us social de la llengua, a partir d'una sèrie de fets
decisius per l'estudi cienific del català
Seguint amb la Renaixença,
a principis del S.XX els intel.lectuals i la Mancomunitat de Catalunya van continuar amb la lluita per impulsar la recuperació del català
tant en l'ambit literari com en la vida pública i l'administració
Al 1906 es va celebrar
el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana
a iniciativa de Mossèn Antoni M. Alcover.
es van treballar 3 seccions d'estudi:
-Filologicohistòrica
-Literària
-Sociojurídica
Al 1907 Enric Prat de la Riba va ser elegit president de la Diputació de Barcelona i va fundar L'Institut d'Estudis Catalans (IEC)
Aquest organisme va propiciar la regularització de les nomes que regeixen l'ús del català publicant en 1913 les Normes Ortogràfiques, redactades per Pompeu Fabra
L'aportació de Pompeu Fabra va ser decisiva per la modernització i regularització del català
Els seus treballs més significatius van ser:
-
Diccionari Ortogràfic (1917)
-
Gramatica catalana (1918)
Del 1923-1930 el català va estar molt perseguit per la Dictadura de Primo Rivera,
amb la prclamació de la Segona República al 1931 l'ús social del catala va tenir un avenç.
S'aconsegueix l'ensenyament a les escoles i la difusió en els mitjans de comunicació de premsa i ràdio
L'any 1936 va començar la Guuerra Civil,
i al 1939 el govern republicà va perdre aquesta guerra, i s'inicia la dictadura del general Franco
1 more item...