Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

AMBIT A - CONEIXEMENT DE L'ENTORN A4 - AMBIT SOCIOLINGÜISTIC, 2.-…

- - - - Entre els grans dialectes del català s'aprecien certes diferències a nivell fonètic, morfològic i lèxic
        
        VARIETATS HISTÒRIQUES
        
        Aquestes varietats històriques es refereixen als trets lingüístics associats a l'origen cronològic del parlant.
        Segons l'evolució històrica trobem diferències entre Ramon Llull(S.XIII), Ausias March(S.XV) i Quim Monzó(S.XX)
        (EX: un avi i un net, que parlen la mteixa llengua però utilitzen paraules/solucions diferents que formen part de la seva edad generacional)
        
        VARIETATS SOCIALS
        
        Aquestes varietas es refereixen als trets lingüístics associats a l'origen social del parlant.
        (EX:la diferencia entre la parla d'algú que ha anat a l'escola i d'algú que no ha estat culturitzat)
        Parlen la mateixa llengua pero utilitzen paraules/solucions diferents que formen part de la seva situació social. Això es pot minimitzar amb l'ensenyament estàndard o mitjans de comunicació
        
        Principals diferencies fonètiques:
        Mentre que en el català oriental les a i les e àtones es pronuncien com a neutres, en el català occidental es pronuncien a i e respectivament. El mateix succeeix amb la o i la u àtones, que es pronuncien u en català oriental, i en canvi, en català occidental es pronuncien o i u, respectivament.
        
        Principals diferències lèxiques:
        Diferents coses s'anomenen de diferent manera en ambdós dialectes. En alguns casos, els dialectes tenen un vocabulari propi.
        -Balear: al·lot/a, xot, capell, colgar, torcar, granera...
        -Català central: nano, mandra, cartró, toto, blat de moro... -Rossellonès: ca, estela, veire, estela, oliu...
        -Valencià: espill, nàixer, roig, vesprada, prompte, xic, llevar, escurar...
        -Lleidatà: corder, arena, moixó, mançana, panís, padrí/ina (avi/àvia)...
        
        Alguerès: forqueta, morro...
        
        Principals diferències morfològiques:
        Mentre que en el català oriental la primera persona del present d'indicatiu acabava en –u, –i sense vocal (jo cantu, escrit jo canto, jo canti, jo cant) en català occidental acaba en –o i –e (jo canto, jo cante).
        Mentre que en el català oriental el numeral dos té femení: dues, en català occidental no en té.