Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

U6. EL PERÍODE D'ENTREGUERRES: CRISI ECONÒMICA I TOTALITARISMES -…

- - - - La readaptació de les economies europees a la pau va ser llarga i dificil a causa de la destrucció provocada per la guerra, l'increment continu dels preus (inflació) i l'augment de l'atur. La crisi va ser molt intensa a Alemanya, pel pagament de les reparacions de guerra
        
        A partir del 1924 es va prooduir un creixement de la producció, un descens de l'atur i una millora del nivell de vida a Europa, tot i que en menor mesura que als Estats Units. Aquesta recuperació econòmica va ser possible gràcies a les aportacions de capital britànic i, sobretot, estatunidenc
  - - - Va augmentar el nivell de vida i, com a comnseqüencia, va sorgir la societat de consum. Alguns habitatges van començar a gaudir d'instal·lacions que abans estaven reservades a la classe alta: ascensor, calefacció o llum elèctrica. Els béns de consum, com els electrodomèstics (rentadores, neveres, ràdios, etc.) i els automòbils, van ser accessibles a caoes més àmplies de la població, que els coneixia a través de la publicitat i els adquiria gràcies a la compra a terminis. Aquest nou sistema de vendes va generar una onada de consumisme.
        
        Així, el <<mode de vida americà>> es va estendre a molts altres llocs del món.
  - - - Aquesta massa creixent d'empleats formaven el grup ascendent de la classe mitjana, que tenien un tipus de vida i unes condicions de treball que els distingien de la classe obrera
- - - - La superproducció. Durant la Primera Guerra Mundial, els països implicats en la contesa van centrar la seva economia en la producció de guerra, i altres països (Japó, l'Argentina, etc.) es van dedicar a produir béns de consum. Finalitzada la guerra, els països van tornar a fabricar tota mena de productes, fet que va generar excedents que no van trobar sortida
      - L'especulació. Durant els anys 20, els bancs van concedir crèdits a empreses i particulars, que invertien els diners a la borsa pels alts rendiments que n'obtenien. Des de mitjan dècada del 1920, algunes indústries van començar a tenir dificultats, però el valor de les seves accions continuava pujant, tot i que aquest valor a la borsa no es corresponia amb el beneficis reals de moltes empreses. Quan aquestes empreses es van veure obligades a buscar diners per afrontar els seus pagaments, van vendre les seves accions. La venda massiva d'accions va fer que el seu valor s'enfonsés.
  - - - Els bancs estatunidencs es van enfonsar perquè la seva clientela va entrar en pànic i va retriar-ne el diners de cop i, a més, molts préstecs no es van retornar.
      - A això es va sumar un descens de la demanda de productes i una baixada dels preus. Moltes empreses van tancar, els agricultors es van arruÏnar i l'atur es va disparar.
      - A més, la crisi es va estendre per tot el món per dues causes:
        
        Els Estats Units van reduir les seves importacions, fet que va arrossegar els països que li subministraven matèries primeres
        
        La banca estatunidenca va repatriar els capitals que tenia invertits a Europa. Aquesta decisió va afectar especialment Alemanya i Àustria, on van fer fallida diverses indústries i bancs
  - - - La inversió en obres públiques per tal de crear ocupació i ajudar les grans empreses, estimulant la inversió
      - Les subvencions a l'agricultura perquè es produís menys i així pugessin els preus dels productes i augmentessin els beneficis agraris.
      - La millora de les condicions laborals (reducció de la jornada, salari mínim assegurances d'atur, etc.), amb l'objectiu d'incrementar el consum.
      - La reestructuració del sistema financer, per rellançar l'economia estatunidenca.
      - La Societat de Nacions va convocar la Conferència de Londres (1933) perquè els països adoptessin mesures concretes conjuntes, però va ser un fracàs. Cada nació es va limitar a defensdar els seus interessos, i per això la sortida de la crisi es va complicar.
- - - - Els primers anys es va desenvolupar en un context de crisi econòmica, que va generar greus tensions socials; així, en alguns països es van poduir aixecaments obrers i camperols per influència de la revolució soviètica del 1917. Aquests aixecaments van ser durament sufocats.
        
        En una part de la població es va instal·lar el temor que es produïs una revolució comunista com a Rússia. En aquest context, ja els anys 20, es van imposar dictadures a països com Itàlia, Espanys, Hongria, Polònia, Iugoslàvia o Portugal
  - - - D'una banda, les classes populars van augmentar el seu suport als partits comunistes. La Unió Soviètica es va convertir en el model de la revolució proletària mundial
      - D'altra banda, les classes mitjanes i l'alta burguesia van donar suport als partits d'extrema dreta, ja que van considerar que els partits més moderats eren incapaços de fer sortir els seus països de la crisi i d'evitar que produís una revolució comunista. A molts països es van crear partits d'ideologia feixista, amb un suport social que es va anar ampliant al llarg de la dècada de crisi del 1930
  - - - Les dictadures van adoptar diverses formes. La majoria estaven dirigides per governs conservadors autoritaris, semblants als del segle XIX. Però en aquest període van néixer tres règims nous: el feixisme a Itàlia, el nazisme a Alemanya (que no deixava de ser una forma encara més extrema de feixisme) i l'estalinisme a L'URSS.
        
        Tot i les diferències ideològiques, aquests tres règims es consideren totalitaris, ja que un únic partit posseïa tots els poders de l'estat i controlava tots els aspectes de la vida, imposant cànons de conducta i pensament a tota la població. Qualsevol oposició era eliminada mitjançant la violència i se suprimien les llibertats i els drets humans
- - - - Amb la crisi econòmica, la tensió social va augmentar. Part de la pagesia va ocupar finques dels terratinents i els obrers de les indústries van respondre als tancaments patronals amb vagues i ocupacions de fàbriques. Les classes altes i mitjanes van començar a témer que es produís una revolució comunista
        
        Els partits polítics tradicionals no van saber fer front a aquesta situació delicada, i gran part de la població va començar a donar suport a partits i grups extremistes: el Partit Comunista, a l'esquerra, i el Fasci Italiani di Combattimento, coneguts com a camises negres, dirigits per Benito Musolini, a la dreta
  - - - Els principals trets ideològics del feixisme italià eren els següents:
        
        Oposició a la democràcia i al comusnisme, i submissió de l'individu a l'estat. L'estat era dirigit de forma totalitària per un líder totpoderós i infal·lible (el dulce)
        
        Existència d'un partit únic (Partit Feixista), fortament jerarquitzat entorn de la figura del dulce. Ho hi havia eleccions lliures
        
        Control estatal de l'economia, amb l'objectiu d'aconseguir l'autosuficiència del país (autarquia)
        
        Monopoli dels mitjans de comunicació de masses i és de la propaganda per controlar i manipular l'opinió pública. Es va donar importància als símbols, els grans mítings i les desfilades per adoctrinar les masses
        
        Exaltació dels valors nacionals i desenvolupament d'una ideologia que defensava la igualtat entre els diferents pobles
        
        Glorificació de la guerra i el militarisme que portaven a un nacionalisme ferotge i expansionista, que exigia la creació d'un imperi colonial per a Itàlia seguint models d'un passat gloriós identificat amb l'antiga Roma
  - - - Finalment, els feixistes van decidir prendre el poder per la força. Es va produir l'anomenada Marxa sobre Roma (27-28 d'octubre del 1922), una concentració de camises negres en diverses poblacions, des d'on van convergir sobre Roma. La marxa va aconseguir el seu objectiu i el rei Víctor Manuel III va oferir la formació del govern a Mussolini, que va obtenir plens poders durant un any.
  - - - La supressió de les llibertats individuals i l'eliminació dels oponents. Es van prohibir tots els partits i sindicats (excepte els feixistes), i es van assassinar o empresonar polítics i militants d'altres partits. També es va crear una policia secreta i es va implantar la censura
      - L'autarquia econòmica. per controlar la indústria, es va crear l'Institut per a la Reconstrucció Industrial (IRI), que canalitzava la inversió estatal cap a indústries estratègiques
      - Els pactes amb l'Església catòlica (Pactes del Laterà). Es reconeixia el catolicisme com l'única religió de l'estat
      - La política exterior expansionista: Italià va ocupar Etiòpia i Albània, i va donar suport al bàndol franquista en la Guerra Civil espanyola.
- - - - El gener del 1919 hi va haver eleccions per a un Congrés Nacional Constituent, que va aprovar a la ciutat de Weimar una constitució segons la qual Alemanya es convertia en una república democràtica.
        
        El Partit Socialdemòcrata tenia majoria al parlament alemany i controlava el govern. Però, des del principì, la nova democràcia va comptar amb l'oposició dels grups polítics extremistes. L'extrema esquerra pensava que el règim era molt moderat, i els grups més consetvadors opinaven que el nou règim havia traït Alemanya en acceptar el Tractat de Versalles.
  - - - El 1924, un nou govern format per socialdemòcrates i centristes va aconseguir una millora de la situcació econòmica. El mariscal Hindenburg va ser escollit president de la República el 1925, i la tensió política va semblar que es relaxava. Aquesta fase de pau relativa, d'acostament a França i d'entrada d'Alemanya a la Societat de Nacions es va veure alterada per la crisi del 1929 i les seves conseqüències.
  - - - El 1923, Hitler, que ja era líder del partit nazi, va perpetrar un cop d'estat (putsch de Múnic), que va fracassar. Va ser empresonat, i a la presó va escriure La meva lluita, on va plasmar els principis bàsics del nazisme. Durant els anys 20, el partit nazi va ser minoritari (menys del 3% dels vots)
        
        La Gran Depressió va produir un gran empobriment de la classe obrera. Les tensions van augmentar entre el proletariat, que va donar suport al Partit Comunista, i les classes mitjanes i la burguesia que es van inclinar pel Partit Nacionalsocialista. A més, davantvel temor d'una revolució, els industrials i financers van donar suport al partit nazi, ja que els consideraven l'únic capaç de protegir els seus interessos.
        
        A les eleccions del 1932, els socialistes i els nazis van ser els partits més votats, però cap no va obtenir la majoria absoluta i, per tant, no va poder formar govern. Hindenburg, pressionat pels grups més conservadors, va nomenar canceller a Hitler el gener del 1933
  - - - El racisme. Va tenir la seva principal manifestació en l'odi a la població jueva (antisemitisme)
      - La defensa de la superioritat de la raça ària. Segons Hitler, els alemanys i les alemanyes pertanyien a aquesta raça, que s'havia d'imposar als que considerava <<pobles inferiors>>, com el llatí, l'eslau i, sobretot, el jueu
      - La teoria de l'espai vital. Defensava que la raça ària podia conquerir territoris d'altres països perquè els ocupés la població alemanya i se n'assegurés la supervivència.
- - - - Hitler va il·legalitzar tots els partits polítics i sindicats, excepte el nazi. Amés, en la nit dels ganivets llargs, el juny del 1934, va manar assassinar els seus rivals dins l'NSDAP, molts d'ells membres de les S.A. (milícies del partit)
        
        A l'agost, Hindenburg va morir i Hitler es va convertir també en el president de la República, amb la qual cosa ascumulava els càrrecs de cap d'estat, cap del govern i president de l'únic partit legal en el Tercer Reich. En un any havia obtingut tot el poder
  - - - El 1933, es va prohibir a la població jueva exercir moltes professions: medicina, ensenyament, etc.
      - El 1935, les Lleis de Nuremburg van prohibir els matrimonis entre persones jueves i àries
      - El 1938, en la nit dels vidres trencats, desenes de persones jueves van ser assassinades i 26.000 van ser tancades en camps de concentració.
      - des del 1942, durant la Segona Guerra Mundial, es va exterminar a milions de persones jueves, en el que van anomenar solució final
  - - - La propaganda va desenvolupar un paper crucial. Joseph Goebbels va ser l'encarregat de dirigir-la. Tots els mitjans de comunicació estven controlats pel partit nazi. Les grans concentracions del partit nazi, com les celebrades a Nuremberg, tenien la mateixa funció.
        
        El terror completava aquest sistema de control. Van crear dos cossos policials amb aquesta finalitat:
        
        Les S.S. tenien com a funció protegir a Hitler, però després es van ocupar d'investigar i perseguir qualsevol oposició al règim
        
        La Gestapo o policia secreta de l'estat nazi va ser creada per eliminar els elements subversius. Torturaven i executaven les persones detingudes amb total impunitat. La Gestapo també va organitzar la deportació de la població jueva a camps de concentració.
  - - - Va assegurar l'odre als centres de treball, a través d'un sindicat únic.
      - Va reactivar l'activitat industrial i agrària per assolir l'auturquia
      - Va lluitar contra l'atur fomentant grans obres públiques i un rearmament molt intens. A partir del 1936 es va aconseguir la plena ocupació.
      - Però aquesta política econòmica depenia d'un deute creixent i de l'expansionisme exterior i la guerra, per conquerir noves terres.
- - - - Conquerit el dret de vot, es va articular un nou feminisme impulsat per les dones de classe mitjana, que es van abocar en la defensa de les dones de classes populars per exigir a l'estat mesures de protecció social que permetessin compaginar la feina amb la maternitat
        
        En els <<feliços anys vint>>, va sorgir una <<dona moderna>>, que va començar a qüestionar el paper de l'hopme a la llar. Aquest nou rol que es va exppandir per Europa va anar debilitant el model de família tradicional, basat en l'autoritat masculina.
  - - - El 1925 es va crear a Itàlia l'Obra Nacional de Maternitat i Infància, i el 1927 va començar la campanya per augmentar els naixaments. Per encoratjar les parelles es van crear subsidis familiars: assegurança de maternitat, préstecs matrimonials, primes per naixament i institucions de salut i atenció social per a les famílies.
  - - - Igual que en el feixisme, el paper principal de les alemanyes àries havia de ser donat fills sans al führer. A les mares de famílies nombroses de'ls concedia a la Creu d'Honor de la Maternitat Alemanya, equiparable a la creu de ferro, màxima condecoració de l'exèrcit alemany.
        
        Per formar la dona en el seu paper i en l'ideari nazi es va crear la Unió de Joves Alemanyes (BDA), una secció de les Joventuts Hitlerianes en la qual s'enquadraven les nenes des dels 10 anys, i en la qual es duien a terme activitats esportives com gimnàstica, natació, esgrima, balls regionals, laborals d'infermeria, etc. També s'organitzen viatges.
- - - - Es va permetre a la pagesia conrear i vendre els seus productes lliurement.
      - Es va autoritzar el lliure comerç interior
      - Es va admetre la propietat privada de petites i mitjanes empreses industrials
      - L'estat va mantenir el control dels transports, el comerç exterior, la banca i les grans empreses
      - Aquestes mesures van permetre el creixement de l'economia Però els propietaris industrials, els comerciants i els agricultors amb terres (kulaks) es van enriquir. Això va provocar tensions i un intens debat dins del partit. El 1928, Stalin va abandonar el suport a la NEP i va optar per la col·lectivització de la producció
  - - - El 1924 es va aprovar la primera constitució de l'URSS, que establia el sistema polític de l'estat:
        
        Les repúbliques tenien autonomia en política interior per a la justícia, l'ensenyament o la sanitat, i podien conservar les llengües i els costums propis. Se'ls permetia, a més, abandonar la Unió si ho desitjaven, tot i que la possabilitat real era gairebé nul·la.
        
        El principal òrgan legislatiu era el Sòviet Suprem (escollit pels sòviets de les repúbliques). Nomenava es Presídium, el president del qual era el cap de l'estat, i el Consell de Comissaris del Poble, una mena de consell de ministres.
        
        El poder real en el partit únic (Partit Comunista o PCUS), l'òrgan principal del qual era el Comitè Central, dirigit pel secretari general i dividit en diversos comitès. El principal ela el Politburó.
  - - - La majoria dels partits comunistes van sorgir per escissions dels partits socialistes. Aquests partits van seguir el model del PCUS: una organització molt centralitzada i poc democràtica, en la qual les crítiques eren considerades dissidències i es reprimien amb una enorme duresa. El moviment obrer socialista es va dividir en partits de tendència socialdemòcrata i partits comunistes.
- - - - Stalin defensava que calia abandonar la idea de la revolució mundial per la del <<socialisme en un sol país>>. És a dir, calia concentrar tots els esforços a consolidar i enfortit la revolució a l'URSS. A partir d'aquest moment, la Tercera Internacional es va convertir en un organisme al servei dels interessos soviètics.
  - - - El culte a la personalitat. Mitjançant la propaganda, s'enaltia la imatge d'Stalin com a <<gran benefactor>> i <<pare>> del poble. Simultàniament, es va eliminar qualsevol tret positiu de l'oposició
      - El terror. S'emprava per fer callar qualsevol forma d'oposició. L'instrument utilitzat per aplicar-lo va ser el NKVD (policia política), però també hi va col·laborar gran part de la població, que deletava persones sospitoses de <<contrarevolucionàries>>.
        
        Les purgues (depuracions) més intenses es van produir entre el 1933 i el 1939. Van ser cèlebres els processos de Moscou, en els quals es va condemnar antics dirigents del partit, als quals es va forçar a confessar múltiples crims.
        
        A més, milers de persones van ser enviades a camps de concentració (gulags), la majoria a Sibèria, on van ser sotmesos a treballs forçats.
      - El reforç del poder del Partit Comunista. Si es volia participar en la vida política a través del sòviets, era necessari pertànyes al PCUS, ja que imposava les candidatures. Així, els soviets van deixar de ser assemblees lliures i populars.
      - El control de la cultura. El CPUS va determinar que l'art havia de servir com a propaganda del partit. Es va establir una única tendència oficial, el denominat realisme socialista, que enaltia la revolució, els seus líders i els grups que eren cosiderats com la base de la revolució, especialment el proletariat i la pagesia.
  - - - Aquesta política va donar prioritat a la indústria pesada i a la producció d'energia. El carbó, el petroli i l'electricitat van duplicar la producció. Es va incentivar la productivitat mitjançant la propaganda, el treball en dies de descans i el màxim rendiment individual a través del sacrifici desinteressat d'obreres i obrers.
        
        Els primers resultats van ser espectaculars i van convertir l'URSS en una potència industrial. Però es va potenciar en excés la fabricació de béns d'equip (maquinària, armament, etc.) i es va descuidar la de béns de consum (roba, estris domèstics). Per aques motiu, la població va patir escassetat de productes bàsics.
  - - - Hi va haver dos tipus d'explotacions:
        
        Els Koljoses, grans granges que funcionaven en règim de cooperativa, tot i que la terra pertanyia a l'estat.
        
        Els sovjoses, granges estatals que utilitzaven mà d'obra assalariada
        
        En totes dues es va potenciar l'ús de maquinària i l'aplicació de tècniques agrícoles avançades.
        
        Els Kulaks, agricultors propietaris que havien prosperat durant la NEP, es van resistir i van patir un dura repressió. Això va comportar terror per a la pagesia, cosa que es va traduir en un descens de la productivitat agrària. La producció no va créixer mai al ritme previst pels plans quinqueenals, i la població va patir escassetat i fam.