NARRACIÓ POLÍTICA DE LA II REPÚBLICA ESPANYOLA (PRIMERA MEITAT 1931-1933)

PROCLAMACIÓ DE LA II REPÚBLICA:

Després

Dimissió del dictador Miguel Primo de Rivera (gener 1930)

dictablanda del general Berenguer

l'almirall Aznar

nomenat per Alfons XIII nou president del govern

objectiu

legitimar el retorn al sistema parlamentari i constitucional de la Restauració

convoca eleccions municipals pel dia 12 d'abril de 1931.

es converteixen en un referèndum no oficial sobre la monarquia

resultats molt favorables als partits republicans a les ciutats, on no hi ha tant caciquisme

A Catalunya, el partit vencedor és una nova organització catalanista, republicana i moderadament progressista, ERC

Dos dies després

el 14 d'abril de 1931, es proclama a Madrid la Segona República Espanyola

alhora el rei Alfons XIII s'exilia

A Catalunya, el mateix dia

Francesc Macià proclama la República Catalana integrada en una Federació de Repúbliques Ibèriques.

PERÍODE CONSTITUENT. FINS DESEMBRE DE 1931:

A la capital, Niceto Alcalá Zamora

Presideix un govern provisional republicà

amb membres del republicanisme conservador

republicanisme d'esquerres, socialistes i nacionalistes catalans i gallecs

convocarà eleccions pel 28 de juny d'aquell mateix any.

Mentre es negocia amb ERC

retorn de l'antiga Generalitat, implicant des del 17 d'abril el reconeixement de la Generalitat de Catalunya

amb un govern autonòmic, primer veritable autogovern català des de 1715.

Destaquen entre les mesures del Govern provisional

la Llei de Termes Municipals, la Reforma Militar

la convocatòria d'eleccions generals per triar unes Corts Constituents i un Govern.

CONSTITUCIÓ DE 1931:

El mes de juny es celebren eleccions generals.

Les esquerres guanyen amb 279 escons i 2.880.000 vots.

PSOE

PRRS

ORGA i ERC

Els partits centristes queden en segon lloc amb 119 escons i 1.160.000 vots.

PRR.

Les dretes obtenen 41 escons i 650.000 vots.

Partit Agrari.

El 14 de juliol de 1931 s'inicien les Corts Constituents,

Objectiu d'elaborar una nova Constitució

no consensuada

responent als criteris de la majoria parlamentària de socialistes i republicans d'esquerres.

S'estableix una república de treballadors, amb drets i llibertats de tradició liberal i nous drets socials i progressistes

Es proposa un estat més descentralitzat, amb autogovern i autonomia per a les regions.

Es declara la laïcitat de l'Estat,

separant l'Església catòlica del règim republicà

Durant l'elaboració de la Constitució són tensos els debats sobre

vot femení, l'organització territorial i el caràcter laic de l'Estat

Alcalá Zamora dimitirà com a cap del Govern Provisional, convertint-se en President de la República

El 9 de desembre s'aprova la Constitució i el dia 15 es forma un nou Govern encapçalat per Manuel Azaña,

durarà dos anys (1931-1933), protagonitzant el Bienni Reformista o Progressista.

BIENNI PROGRESSISTA O REFORMISTA (1931-1933)

govern de Manuel Azaña

va impulsar un conjunt de propostes i reformes en diversos àmbits del país.

van promulgar diverses lleis socials

Llei de Termes Municipals

prioritzava la contractació de treballadors locals, i la de Jurats Mixtos

que facilitava la resolució de conflictes laborals.

Llei de Reforma Agrària (1932)

reforma significativa que buscava crear una classe mitjana rural

expropiant terres dels grans propietaris sense compensació, o amb compensació per terres mal explotades

va generar descontentament entre els propietaris grans, mitjans i els jornalers, per la seva lenta implementació

van implementar reformes religioses

reduir el poder de les organitzacions eclesiàstiques, com la separació Església-Estat i l'expulsió dels Jesuïtes

va provocar la desaprovació d'una part de la població catòlica.

cop d'estat liderat pel general Sanjurjo a Sevilla el 1932, conegut com a Sanjurjada

fracassar a causa del desacord amb les reformes militars

promoure la descentralització de l'estat, especialment a Catalunya, on es va aprovar l'Estatut d'Autonomia

el nacionalisme basc i galleg no va obtenir èxit immediat.

realitzar millores en l'educació i la cultura per combatre l'analfabetisme i la influència eclesiàstica

amb l'expansió de l'educació primària gratuïta,

un sistema educatiu laic

la promoció cultural en àrees rurals i entre grups socials desafavorits.

FINAL DEL BIENNI REFORMISTA I ELECCIONS DE 1933

La crisi econòmica i la moderació de les reformes

incrementar la tensió social, amb vagues industrials i ocupacions de terres.

Niceto Alcalá Zamora va destituir a Azaña

convocar eleccions per al novembre de 1933.

La dreta espanyola es va agrupar sota la CEDA,

mentre les esquerres es van presentar de manera separada.

eleccions van ser guanyades per les dretes

gràcies al desencantament amb les reformes, la desunió de les esquerres i la influència de l'església.

- Això va donar lloc al segon bienni de la Segona República, conegut com el Bienni Conservador o Radical-Cedista (1933-1936).