Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
NARRACIÓ POLÍTICA DE LA II REPÚBLICA ESPANYOLA (PRIMERA MEITAT 1931-1933) …
NARRACIÓ POLÍTICA DE LA II REPÚBLICA ESPANYOLA (PRIMERA MEITAT 1931-1933)
PROCLAMACIÓ DE LA II REPÚBLICA:
Després
Dimissió del dictador Miguel Primo de Rivera (gener 1930)
l'almirall Aznar
nomenat per Alfons XIII nou president del govern
objectiu
legitimar el retorn al sistema parlamentari i constitucional de la Restauració
convoca eleccions municipals pel dia 12 d'abril de 1931.
es converteixen en un referèndum no oficial sobre la monarquia
resultats molt favorables als partits republicans a les ciutats, on no hi ha tant caciquisme
A Catalunya, el partit vencedor és una nova organització catalanista, republicana i moderadament progressista, ERC
Dos dies després
el 14 d'abril de 1931, es proclama a Madrid la Segona República Espanyola
2 more items...
dictablanda del general Berenguer
PERÍODE CONSTITUENT. FINS DESEMBRE DE 1931:
A la capital, Niceto Alcalá Zamora
Presideix un govern provisional republicà
amb membres del republicanisme conservador
convocarà eleccions pel 28 de juny d'aquell mateix any.
republicanisme d'esquerres, socialistes i nacionalistes catalans i gallecs
Mentre es negocia amb ERC
retorn de l'antiga Generalitat, implicant des del 17 d'abril el reconeixement de la Generalitat de Catalunya
amb un govern autonòmic, primer veritable autogovern català des de 1715.
Destaquen entre les mesures del Govern provisional
la Llei de Termes Municipals, la Reforma Militar
la convocatòria d'eleccions generals per triar unes Corts Constituents i un Govern.
CONSTITUCIÓ DE 1931:
El mes de juny es celebren eleccions generals.
Les esquerres guanyen amb 279 escons i 2.880.000 vots.
PSOE
PRRS
ORGA i ERC
Els partits centristes queden en segon lloc amb 119 escons i 1.160.000 vots.
PRR.
Les dretes obtenen 41 escons i 650.000 vots.
Partit Agrari.
El 14 de juliol de 1931 s'inicien les Corts Constituents,
Objectiu d'elaborar una nova Constitució
no consensuada
responent als criteris de la majoria parlamentària de socialistes i republicans d'esquerres.
S'estableix una república de treballadors, amb drets i llibertats de tradició liberal i nous drets socials i progressistes
Es proposa un estat més descentralitzat, amb autogovern i autonomia per a les regions.
Es declara la laïcitat de l'Estat,
separant l'Església catòlica del règim republicà
Durant l'elaboració de la Constitució són tensos els debats sobre
vot femení, l'organització territorial i el caràcter laic de l'Estat
Alcalá Zamora dimitirà com a cap del Govern Provisional, convertint-se en President de la República
El 9 de desembre s'aprova la Constitució i el dia 15 es forma un nou Govern encapçalat per Manuel Azaña,
durarà dos anys (1931-1933), protagonitzant el Bienni Reformista o Progressista.
BIENNI PROGRESSISTA O REFORMISTA (1931-1933)
govern de Manuel Azaña
va impulsar un conjunt de propostes i reformes en diversos àmbits del país.
van promulgar diverses lleis socials
Llei de Termes Municipals
prioritzava la contractació de treballadors locals, i la de Jurats Mixtos
que facilitava la resolució de conflictes laborals.
Llei de Reforma Agrària (1932)
reforma significativa que buscava crear una classe mitjana rural
expropiant terres dels grans propietaris sense compensació, o amb compensació per terres mal explotades
va generar descontentament entre els propietaris grans, mitjans i els jornalers, per la seva lenta implementació
van implementar reformes religioses
reduir el poder de les organitzacions eclesiàstiques, com la separació Església-Estat i l'expulsió dels Jesuïtes
va provocar la desaprovació d'una part de la població catòlica.
cop d'estat liderat pel general Sanjurjo a Sevilla el 1932, conegut com a Sanjurjada
fracassar a causa del desacord amb les reformes militars
promoure la descentralització de l'estat, especialment a Catalunya, on es va aprovar l'Estatut d'Autonomia
el nacionalisme basc i galleg no va obtenir èxit immediat.
realitzar millores en l'educació i la cultura per combatre l'analfabetisme i la influència eclesiàstica
amb l'expansió de l'educació primària gratuïta,
un sistema educatiu laic
la promoció cultural en àrees rurals i entre grups socials desafavorits.
FINAL DEL BIENNI REFORMISTA I ELECCIONS DE 1933
La crisi econòmica i la moderació de les reformes
incrementar la tensió social, amb vagues industrials i ocupacions de terres.
Niceto Alcalá Zamora va destituir a Azaña
convocar eleccions per al novembre de 1933.
La dreta espanyola es va agrupar sota la CEDA,
mentre les esquerres es van presentar de manera separada.
eleccions van ser guanyades per les dretes
gràcies al desencantament amb les reformes, la desunió de les esquerres i la influència de l'església.
- Això va donar lloc al segon bienni de la Segona República, conegut com el Bienni Conservador o Radical-Cedista (1933-1936).