Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Procés de Destrucció de la Capa d'Ozó per CFCs - Coggle Diagram
Procés de Destrucció de la Capa d'Ozó per CFCs
Alliberament de Radicals de Clor
A causa de les UV, els CFCs alliberen radicals de clor (Cl), que es tornen reactius.
Alliberament de CFCs
Prové de fonts com frigorífics, aire condicionat, suro sintètic i envasos de plàstic.
Formació de Molècules Inestables
Aquest atac genera molècules inestables com monòxid de clor (ClO) i oxigen (O2).
Descomposició pels UV
A l'estratosfera, la radiació ultraviolada (UV) del sol impacta els CFCs.
Atac a les Molècules d'Ozó (O3)
Els radicals de clor ataquen molècules d'ozó (O3) a l'estratosfera.
Ascens dels CFCs
Són gasos estables inicialment, però pugen a capes més altes de l'atmosfera.
Reacció en Cadena
El monòxid de clor es trenca, alliberant radials de clor per atacar més molècules d'ozó.
Persistència dels CFCs
Els CFCs poden perdurar a l'estratosfera fins a 100 anys, continuant la degradació de l'ozó.
Procés químic que té lloc a l’atmosfera per destruir l'ozó
La destrucció de l'ozó a l'atmosfera es deu principalment a la presència de compostos coneguts com a clorofluorocarburs (CFCs) i halogens, com el clor i el brom. Aquestes substàncies es descomponen a l'estratosfera per l'acció de la radiació ultraviolada (UV), alliberant radicals que reaccionen amb les molècules d'ozó (O3), transformant-les en oxigen (O2). Aquest procés de destrucció d'ozó és conegut com a "cicle de catalització de l'ozó"
Cl+O3 ---> ClO+O2