Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
INTERVENCIÓ AMB MENORS EN SITUACIÓ DE DESEMPARAMENT, ACTIVITATS D'…
INTERVENCIÓ AMB MENORS EN SITUACIÓ DE DESEMPARAMENT
3.1. LA SITUACIÓ DE DESEMPARAMENT
Un menor es pot declarar en situació de desemparament quan:
Falten les persones a les quals correspon exercir les funcions de guarda o bé quan aquestes persones estiguin impossibilitades per exercir-les.
Es donen situacions manifestes de maltractament, en qualsevol de les seves modalitats (maltractament, abús sexual, explotació o d’altres).
S’aprecia qualsevol forma d’incompliment o exercici inadequat dels deures de protecció establerts per les lleis per la guarda dels menors, quedant privats de la assistència moral o material necessària.
Assumpció automàtica de les funcions de tutela i guarda per part de l’organisme competent (la DGAIA)
Activació de les mesures de protecció
3.2. ELS CENTRES DE PROTECCIÓ DE MENORS
Són els establiments que estan destinats a l’acolliment residencial de nenes, nens i adolescents sobre els qui s’assumeix prèviament la tutela o guarda.
Recursos de protecció
Programes d’acolliment immediat
Serveis residencials d’estada limitada, destinats a donar resposta a situacions que requereixen l’adopció de mesures urgents de separació immediata del menor del seu nucli familiar, a causa de la situació d’alt risc en què es troba.
Solen dur-se a terme en centres d’acolliment.
Programes d’urgència a menors estrangers no acompanyats
Durant la seva estada es valora la seva situació i s’inicia el procediment per obtenir la documentació individual i, si es dóna el cas, iniciar els tràmits per tornar amb la família d’origen.
Programes d’acolliment residencial
Es presten en centres residencials d’acció educativa i tenen la funció d’oferir a infants i adolescents un recurs residencial alternatiu a un medi familiar.
Habitatges tutelats
Són pisos normalitzats en els quals viu un grup de joves (entre 4 i 8) amb un cert nivell de supervisió.
Programes específics d’atenció a la diversitat
Atenen menors les necessitats específiques dels quals exigeixen un abordatge diferenciat.
Programes per a l’abordatge de greus trastorns del comportament, relacionats amb patologies psicosocials i educatives
Programes per a greus trastorns de la conducta associats a tipologies psiquiàtriques
Programes per a atenció a menors amb discapacitat greu
Centres oberts
Són serveis diürns d’atenció a menors en situació de risc per afavorir el seu desenvolupament personal i la seva integració social.
Centres d’internament per a menors infractors
Són equipaments especialitzats en l’atenció a menors sobre els quals s’ha decretat una resolució judicial d’internament.
Règim obert.
· Llibertat vigilada
· Serveis a la comunitat.
·Acolliment familiar
Règim semiobert
Règim tancat
Règim terapèutic.
3.3. DOCUMENTS ORGANITZATIUS D'UN CENTRE
El projecte educatiu de centre (PEC)
És el document bàsic en el qual es reflecteix la identitat del centre i es defineix la seva finalitat, i on s’assenyalen les directrius i els criteris fonamentals de l’acció social i educativa.
En el PEC es defineix la identitat, l’ideari i la finalitat del centre
En el PEC s’orienta la intervenció socioeducativa
En el PEC es defineixen l’estructura organitzativa i els recursos
Avaluació i revisió del PEC
Avaluar la idoneïtat del projecte i la seva adequació a la realitat a la qual pretén donar resposta.
Comprovar la coherència interna del projecte, és a dir, verificar si existeix una integració i relació lògica i coherent entre les diferents parts que l’integren.
Saber si el projecte té capacitat per donar resposta a les necessitats reals dels grups i subjectes destinataris.
Reglament d’organització i funcionament (ROF)
És el document en què es reflecteixen les normes generals del funcionament del centre i s’estipulen les condicions en les quals té lloc la relació entre residents i centre.
L’estructura organitzativa
Es defineixen de manera concreta les unitats que componen l’estructura i les seves relacions, organització, funcionament i fins i tot jerarquia.
Els recursos humans
S’analitzen les realitats humanes considerades individualment, la seva adscripció, la seva funció, els seus drets i els seus deures.
Els recursos materials
Es regula l’ús de les instal·lacions; adquisició, control i manteniment del material, etc.
Els recursos funcionals
Es regulen les relacions que s’estableixen entre les persones en l’ús dels recursos materials i en el compliment de les seves funcions.
El reglament sobre els menors: drets i deures
El centre ha d’establir mecanismes d’actuació per garantir els drets de nens, nenes i adolescents allí ingressats i, per tant, ha de regular els diferents moments de la seva vida per garantir aquests drets.
La programació anual i la memòria anual
És el document en què es relacionen el conjunt d’objectius, procediments i tècniques que ordenen les accions que el centre durà a terme durant un any.
La memòria anual de centre és el document en què es descriuen totes les actuacions que s’han realitzat en el centre durant l’any immediatament anterior, incloent-hi l’avaluació corresponent.
El pla de qualitat
És el document on es des- criuen els mecanismes i processos per assegurar el desenvolupament i l’aplicació d’un sistema de qualitat.
Eix 1. La qualitat en l’atenció
Eix 2. La qualitat en la prestació del servei
Eix 3. La qualitat en la gestió dels processos.
Eix 4. La responsabilitat social.
3.4. ELS RECURSOS DEL CENTRE
El personal del centre
L’equip educatiu
El director o la directora
Els educadors i les educadores
Altres professionals
El voluntariat
L’espai i les instal·lacions
L’espai d’ús individual
Els espais d’ús col·lectiu.
Els espais per als professionals.
3.5. INTERVENCIÓ EN EL CENTRE
Intervenció en l’acolliment
Protocol d’observació
Consisteix en un document en el qual es recullen les primeres observacions: aspecte físic, primeres atencions, comportament inicial, estat emocional, etc.
Revisió mèdica
Abans d’ingressar o en el moment de fer-ho, ha de passar una revisió mèdica que permetrà determinar el seu estat de salut.
Assignació d’un educador tutor.
Ja des d’abans de l’ingrés el menor tindrà assignada una persona que exercirà la funció d’educadora o tutora i que serà el seu referent.
Adaptació al centre i normalització de la seva situació
Quan el menor ingressa en el centre se li busca l’escola o els estudis necessaris per normalitzar la seva evolució o se li proporcionen els recursos necessaris per incorporar-se al món laboral.
Intervenció en l’estada
El disseny del PIA
El pla individual d’atenció
és el document que planifica la intervenció educativa de cada menor. En ell s’hi inclouen el conjunt d’estratègies i actuacions destinades a la seva atenció integral i personalitzada.
L’aplicació del projecte
Importància de l’acció tutorial
Afecte i autoestima
Normalització de la vida quotidiana
Individualització
Participació
Avaluació i seguiment
Instruments de recollida d’informació
Full d’observació individual.
S’hi recullen les observacions que resulten rellevants en relació amb el menor.
Full de seguiment de visites i trucades
És el registre de la relació que l’infant o adolescent manté amb la seva família biològica: expectatives davant la trobada, comportament, actituds de la família, posttrobada, comentaris d’interès, etc.
La llibreta diària d’incidències
Es recull tot el que passa en el centre cada dia: des de novetats relacionades amb els menors, canvis de visites o sortides, fins a fets puntuals com que s’ha trencat un radiador i cal reparar-lo.
L’agenda
És el document on s’apunten esdeveniments previstos, per exemple cites mèdiques, excursions, visites, etc.
Reunions de seguiment
Els progressos de la família
Si la família ha adquirit un habitatge estable i en condicions d’habitabilitat, de si tenen feina, de com evoluciona el consum de tòxics (quan sigui el cas), etc.
L’evolució del menor
Es parla de la forma en què s’ha adaptat al centre, com s’ha integrat a l’escola, del seu caràcter, dels seus problemes, etc.
L’informe de seguiment
L’educador o educadora que exerceix la tasca tutorial
elaborarà un informe de seguiment
amb una freqüència que prèviament s’haurà definit, normalment de tres mesos, en el qual
es reflectirà el grau de consecució dels objectius
previstos en el projecte educatiu individualitzat, així com de les incidències esdevingudes durant aquest període.
L’alta del programa
Pel retorn al nucli familiar.
Per la derivació a un altre centre, per exemple el d’un centre d’acolliment immediat a un residencial.
Per acolliment o adopció.
Per emancipació.
3.6. L’ACOLLIMENT FAMILIAR
És una figura jurídica mitjançant la qual famílies i persones es fan càrrec, de manera temporal o permanent, de la criança i educació de nens i nenes en situació de desprotecció, amb la finalitat que el seu desenvolupament tingui lloc en un medi adequat i en un entorn el més normalitzat possible.
Modalitats d’acolliment
Segons la família acollidora
Acolliment en família extensa
Es confia la guarda del menor a algun familiar de la família extensa (avis, oncles, etc.).
Acolliment en família aliena
El menor passa a conviure per un període variable amb una família preparada per a això, que no pertany a la família biològica.
Segons la intenció de l’acolliment
Acolliment d’urgència
Està destinat a nens i nenes de 0-6 anys amb una durada no superior a 6 mesos, mentre es realitza l’estudi diagnòstic de la família d’origen.
Acolliment temporal
Es tracta d’un acolliment temporal, mentre es treballa perquè la família d’origen arregli els seus problemes, atès que la finalitat és que el menor pugui tornar-hi. La seva durada màxima es de fins a dos anys.
Acolliment permanent
Es caracteritza com un acolliment de llarga durada, de diversos anys i, en molts casos, fins que el menor aconsegueix la majoria d’edat.
Acolliment preadoptiu
És una mesura prèvia a l’adopció que té com a finalitat establir un període previ de convivència, generalment d’un any, amb la finalitat de comprovar que les relacions que s’estableixin entre el menor i la família pronostiquin un bon desenvolupament dels llaços familiars.
Acolliment de caps de setmana i vacances
Consisteix en què el menor passi els dies festius i de vacances en un ambient familiar.
L’acolliment per a menors amb necessitats específiques
És un tipus particular d’acolliment especialitzat per a petits que requereixen una atenció més específica.
El procés d’acollida
Informació
A la conselleria de Benestar Social o Assumptes Socials de la seva comunitat autònoma o a les institucions col·laboradores d’integració familiar se li proporcionarà la informació necessària.
Sol·licitud
Certificat d’antecedents penals
Informe mèdic de salut física i psíquica sobre la possibilitat de prestar una atenció adequada a un menor.
Certificat d’empadronament.
Fotocòpia de les declaracions de l’IRPF, impost de patrimoni o unes altres que reflecteixin la capacitat econòmica del sol·licitant.
Certificat d’activitat laboral o professional.
Aprovació o desestimació de la sol·licitud
Una vegada cursada la sol·licitud, s’activa el procés de valoració que determinarà la idoneïtat o no per accedir a l’acolliment.
Assignació
En aquesta fase s’informa a la família sobre les característiques del menor, de la seva història de vida, de la seva estada en el centre, de les seves possibilitats, així com de la família d’origen del petit i de les condicions de l’acolliment.
Acoblament
Quan un menor s’integra en una família acollidora es planteja el que es diu un període d’acoblament amb la família. S’estableix un calendari que comprèn des d’una primera visita on la família i el menor es coneixen, fins a altres activitats conjuntes com sortides, excursions o sortides amb pernocta.
Seguiment
Quan el menor s’ha integrat en el nou entorn, es duu a terme un seguiment i una supervisió tant del menor com de la família o persona acollidora, i se’ls presta els suports necessaris per resoldre i preveure adequadament les situacions problemàtiques que es puguin produir.
L’adopció
És una institució jurídica que, mitjançant una decisió judicial, crea entre adoptant i adoptat un vincle de filiació idèntic al dels fills biològics.
ACTIVITATS D'INTERVENCIÓ EN EL CENTRE
Activitats per al desenvolupament d’hàbits
Activitats de vida saludable
Activitats per afavorir el desenvolupament integral
Habilitats socials
PRINCIPIS METODOLÒGICS