Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

ARQUITECTURA DEL CINQUECENTO - Coggle Diagram

- - - - Com arquitecte Miquel Àngel se sent principalment escultor, per això tracta els elements arquitectònics amb criteris essencialment plàstics: els frontons s'esqueixen, les columnes s'adapten a espais reduïts i les diferències de canons i escales són evidents en tota la seva producció.
        
        Les tres realitzacions arquitectòniques més significatives de Miquel Àngel són: la capella funerària dels Medici i la Biblioteca Laurenziana a Florència, i la cúpula de la basílica de Sant Pere al Vaticà.
        
        El vestíbul i la sala de lectura de la biblioteca Laurenziana (San lorenzo, Florència, 1530).
        
        A la petita i alta antesala destaca el tractament mural, amb columnes aparellades enfonsades al mur que descansen sobre mensules, finestres cegues i altres elements que no tenen cap funció estructural. L'escala, amb la introducció de la forma corba al cos central, avança les solucions dinàmiques del Manierisme i del Barroc. La sala de lectura és un espai diàfan de coberta plana amb cassetons; els murs presenten pilastres entre les quals s'obren les finestres que il·luminen els pupitres de lectura.
        
        A Sant Pere del Vaticà.
        
        Miquel Angel va tornar al projecte de planta central de Bramante amb absis als braços de la creu grega i gran cúpula central. La cúpula va ser la seva aportació fonamental a la basílica. El gran desenvolupament del tambor li dóna una notable sensació de verticalitat. Cal destacar l'articulació exterior dels elements estructurals: pilastes amb columnes aparellades al tambor, que es continuen als nervis de la cúpula i finalment amb columnetes a la llanterna. A l'interior, els quatre enormes pilars fent xamfrà articulats per pilastes d'ordre corinti; la nítida corba de les petxines i la semiesfera de la cúpula creen un espai magnífic i grandiós.
        
        La Sagristia Nova o capella funerària dels Mèdici (San Lorenzo, Florència).
        
        És una construcció cúbica coberta amb cúpula de mitja esfera amb cassetons. El mur interior s'articula amb pilastres que divideixen el mur en sentit vertical i sostenen un arquitrau a l'alçada de les impostes de l'arc que culmina l'espai central de cada mur. El trencament de les finestres i dels nínxols destinats a les estàtues trenquen clarament amb l'ortodòxia classicista.
        
        A Roma, va fer també el projecte d'urbanització de la plaça del Campidoglio, concebuda com un gran saló al servei de l'estàtua eqüestre de Marc Aureli, convertida en monument central de la plaça.
- - - - Entre les seves obres que es consideren més genials són les vil·les.
        
        Les vil·les de Palladio sorgeixen per a satisfer les necessitats de l'alta burgesia de la terra ferma veneciana, centrada en l'activitat agrícola a causa de la crisi del comerç mediterrani. Més que simples cases de descans, aquestes vil·les són centres d'explotacions agrícoles, integrant habitatges, magatzems, quadres, etc. Palladio les concep com autèntics temples, integrant arquitectura i paisatge d'una manera innovadora. La vil·la més destacada és la Capra, coneguda com "la Rotonda", que presenta un pati central amb cúpula i quatre pòrtics amb ordres arquitectònics clàssics. Aquesta vil·la fusiona elements de l'arquitectura religiosa del Quattrocento amb la clàssica per crear una arquitectura civil. Els porxos a l'entrada d'aquestes vil·les podrien haver inspirat el tipus de mansió que es troba al sud dels Estats Units.