Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

PINTURA DEL QUATTROCENTO - Coggle Diagram

- - - - La càtedra de Sant Pere presenta una unitat en l’escena a partir d’un pla central frontal i dos laterals, amb sant Pere situat en el punt de fuita (reminiscència medieval: el personatge més important en el pla final).
      - El tribut de la moneda presenta figures que es mouen en un escenari natural, el fons presenta edificis en perspectiva i s’incorporen elements seculars en temes religiosos.
      - L’expulsió del Paradís és el primer nu del Quattrocento que permet el tractament de les proporcions i l’anatomia, les figures apareixen dibuixades en escorç i són molt coloristes amb la il·luminació aguditzada amb clarobscurs que accentuen la volumetria dels personatge.
  - - - En altres obres, en canvi, es pot constatar el seu domini de la perspectiva lineal lateral, amb fons arquitectònic combinat amb exteriors i personatges contemporanis. Realitza una tasca itinerant, pintant al temple de Rimini, en l’església de Sant Francesc d’Arezzo i a la cort d’Urbino. Als frescos realitzats es pot veure la tendència a la simplificació dels objectes.
- - - - Estèticament, s’ha de tenir en compte dues premisses:
        -l’observació de la natura amb la finalitat d’obtenir una reproducció objectiva, racional i científica
        -la coherència interna de la imatge, és a dir, la consideració de l’obra d’art com un tot.
        
        A nivell formal ens trobam amb l’aplicació de nous mètodes: la perspectiva i un predomini de la línia oposada al color. Amb la perspectiva s’aconsegueix la homogeneïtat espacial, un espai graduat en sentit decreixent amb els motius coordinats i situats en els diferents plans. A nivell pràctic, i donat que en un primer moment l’aplicació de la perspectiva té un caràcter experimental, la perspectiva interior es modela mitjançant l’enrajolat del terra i l’exterior amb l’arquitectura com a fons escenogràfic que delimita l’espai. En els espais oberts sense obres arquitectòniques s’aprofiten les elements naturals per articular el sentit compositiu. En conclusió les composicions són coherents, creïbles. Els persontages apareixen integrats entre si i amb els paisatges o els marcs arquitectònics. A més molt d'artistes busquen donar volum a les figures aplicant el efectes de la perspectiva al tractament del cos, a més de la visió frontal i del perfil pur, es domina l'escorç.
        
        A nivell iconogràfic, hi podem trobar una doble temàtica: religiosa i profana.
        
        La religiosa comprèn temes de l’Antic i el Nou testament i la Verge i diferents sants com a intermediaris entre l’ànima humana i Déu.
        
        La iconografia profana recupera el món de l’antiguitat i moltes vegades desitja sublimar valors morals.
        
        Durant el Renaixement, el retrat va ser una expressió clau de la individualitat, representada principalment de perfil, lliure o de tres quarts. A més dels retrats, la pintura va incloure al·legories de la cultura humanística, temes mitològics i històrics, així com representacions de la vida familiar i les relacions nobles-ciutats. També s'hi van incloure històries profètiques sobre el futur històric. En conjunt, aquestes obres van reflectir els valors i les idees del Renaixement.
        
        1 more item...
- - - - Realitza principalment obres d’encàrrec per als Mèdici i el Papa, i als darrers anys, de temàtica religiosa, encara que la seva temàtica s’adapta generalment als criteris renaixentistes de recuperació de l’antiguitat.
        
        En algunes de les seves obres utilitza la perspectiva cavallera, mentre que d’altres mostren la seva mestria en l’aplicació de la lineal. Malgrat les seves obres semblin tenir una gran llibertat de composició, no romp gairebé mai amb la perspectiva lineal ni amb la simetria.
        
        Quadres amb molt de color , fantasia i sensualitat en els quals es pot veure l'us de la línea
  - - - Tema: el quadre capta el moment en què Venus que acaba de néixer, arriba a l’illa de Xipre, consagrada al seu culte. Venus es correspon a la deessa grega Afrodita i se l’associa amb la bellesa, l’amor, el riure i el matrimoni. S’observa un paisatge presidit per la mar en moviment del que emergeix l’escuma amb una copinya amb una dona nua. Dos personatges bufen i un tercer l’espera amb un mantell per a que davalli.
        
        Venus va néixer per la castració del déu Urà , déu del cel, que envià el seu semen a la mar i del moviment de la sabonera neix Venus. El Zèfir (el vent de l’Oest) i la nimfa Cloris (la senyora de les flors i de la terra) li donen hàlit de vida i l’arrosseguen cap a la vorera on l’espera la nimfa Primavera que representa l’amor material.
        
        Segons el neoplatonisme, la bellesa ens uneix a Déu que és l’amor universal. Venus sorgeix de l’espiritual i al contactar amb els elements materials (aigua, vent i terra) es produeix una síntesi entre l’espiritual i allò material. A través del coneixement del material arribam a la bellesa espiritual (Venus) i a través d’ella a l’amor pur i per tant a Déu o amor universal.
        
        La Venus de Botticelli destaca pel seu predomini de la línia, la suavitat cromàtica i una llum uniforme que il·lumina delicadament les figures, expressant sentiments. Les figures són estilitzades i elegants, en equilibri, i semblen suspeses. El fons marítim, una recreació romàntica, inclou Venus al centre, amb Zèfir i Cloris a l’esquerra i la Primavera a la dreta. Botticelli sacrifica la realitat per l'harmonia, amb Venus sobre una petxina, rodejada de símbols d'amor com les roses i la garlanda de murta. L'artista apropa l'art a la realitat, resolent eficaçment la perspectiva i integrant figures humanes i escenari.
  - - - En aquesta escena de La Metamorfosi, Zèfir agafa la nimfa Terra (Cloris), donant origen a la Primavera. Aquesta representació simbolitza l'amor sensual i carnal. Al centre, Venus, vestida i amb Cupido, compartint l'eix de simetria amb tres Gràcies, simbolitzant el goig intel·lectual o l'expressió de les arts liberals. Mercuri, a l'extrem, busca ajuda divina per casar-se amb una de les Gràcies. Cupido dirigeix la seva fletxa a la Castitas, la més pura. La obra ressalta l'espiritualització de l'ànima a través del coneixement i el domini de les passions, representant l'amor com expressió de la divinitat. Les tres Gràcies simbolitzen la bellesa intel·lectual com a via cap a l'amor, mentre Venus representa l'amor sublimat.