Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
ESCULTURA DEL QUATtROCENTO - Coggle Diagram
ESCULTURA DEL QUATtROCENTO
Donatello
(1386-1466)
El primer gran mestre que introdueix tots els temes característics de l'escultura renaixentista.
1-Recupera de manera decidida la
figura humana
exempte, amb el David l'estàtua assoleix la total autonomia respecte de l'arquitectura.
2-Torna a posar en un lloc preferent el
retrat
, tant com a
monument equestre
, com en el
bust
.
3-
Pren models del paganisme antic i els dóna un sentit cristià
En l'
aspecte estilístic
, dóna a les seves figures una
expressivitat
mai no aconseguida fins aleshores i marca un moment culminant en el modelatge naturalista del cos i els vestits.
Format amb Ghiberti, va col·laborar en els relleus de bronze de les portes del Baptisteri de Sant Joan. Posteriorment va treballar amb Brunelleschi, i a Roma amb Michelozzo. De Massaccio va estudiar la perspectiva i d'Alberti l'ordre en la composició, que serà sempre clara.
Sant Jordi
(1415-17)
Realitzada per decorar la
façana de l'Ors Sant Michele
-encàrrec del gremi d'armers- plasma el seu model: volum compacte, verticalitat de la figura que es contraposa amb l’escut amb la creu, proporció i harmonia clàssiques i expressió i moviment continguts.
1 more item...
David
(1440)
Fos en bronze per al pati del palau dels Mèdici, aplica el
cànon clàssic de Praxíteles
, en el primer nu amb bronze des de l’antiguitat, un perfecte estudi anatòmic amb un fort simbolisme. Uneix la història bíblica, el món clàssic i la Florència del Quattrocento.
1 more item...
Il Condottiero Gattamelata
(1447-1450)
És l’estàtua eqüestre
que representa l’exaltació de les virtuts individuals amb projecció social de caire urbà que suposa un reconeixement per part dels ciutadans. Es representen
personatges amb una projecció històrica
la trajectòria dels quals és exemple de virtuts pels conciutadans. L’origen es troba en l’escultura eqüestre de Marc Aureli, l’obra de Donatello s’ubica en la plaça de Pàdua.
1 more item...
Maria Magdalena penitent
Evolucionarà passant del
naturalisme a una fase molt expressiva amb trets antinaturalistes:
exaltació de la musculatura, accentuació del moviment, desproporció, eixos més dinàmics, encara que l’equilibri i la simetria són sempre evidents. També mostrarà una t
endència a la manca d’idealització del rostre
, quasi arribant a la lletgesa per arribar a un realisme d’herència romana.
1 more item...
L
'escultura és la disciplina artística
en que el classicisme renaixentista es manifesta de forma més primerenca. L'
escultura antiga
era relativament
abundant
i responia molt bé a la
consideració de la natura com a guia i model de l'activitat artística
. D'altra banda, l'escultura gòtica havia evolucionat clarament cap a un tipus de representació més naturalista i a una certa autonomia respecte del marc arquitectònic.
Característiques:
Continuïtat amb l
'art clàssic i cristià
.
Nova concepció de l'escultura, a la que, ara, es considera capaç de produir
plaer estètic
. Les formes belles tindran valor en si mateixes.
El tema principal serà l'
home
. La recerca de la veritat en la representació del cos humà explica l'interès renaixentista per l'estudi de l'anatomia. Així reneix el sentit de la proporcionalitat, el canon del qual estableix la mida del cos en 9 o 10 vegades la mida del seu propi cap. Per aquesta mateixa raó pren especial vigència el
nu
, moltes vegades relacionat amb temes mitològics que, això no obstant, solen encobrir continguts simbòlics referents a la iconografia cristiana.
Els
temes religiosos
s'actualitzen
d'acord amb el moment històric
dels membres de la societat del
Quattrocento.
Assistirem al triomf del retrat
amb gran dosis de realisme: eqüestre, funerari, etc; els trets deixaran de ser arquetípics per a convertir-se en individuals i identificadors.
Les estàtues estan fetes per a ser vistes, pel que es presenten en una
posició frontal.
També es nota dins dels continguts temàtics una inclinació per la representació de la
naturalesa
.
Ús de la perspectiva i d'un fons arquitectònic o naturalista en el relleu.
Els
materials emprats són variadíssims
: pedra, marbre, fusta, terracota i, sobretot, bronze. Tècniques: talla i fosa.
Els
gèneres són múltiples
: estàtues, busts, relleus, medallons, etc.
A finals del segle trobem ja característiques que ens anuncien l’escultura del Cinquecento:
més monumentalitat i expressivat, més moviment.
Com a la resta d’arts, aquest renaixement comença a Florència i s’expandeix pel nord d’Itàlia, tenint com a autors més importants a Ghiberti i Donatello.
Lorenzo Ghiberti
(1378-1455)
És el gran pilar del Quattrocento.
Aconsegueix la perspectiva
lineal escultòrica.
Partcipa a un concurs. I en la seva obra
no hi ha superposició
, l’espai és centralitzat amb esclaus en primer pla lleugerament diagonal, Abraham i el seu fill en el segon i l’àngel en escorç a la part superior. Es pot identificar un joc d’anatomies i vestimentes clàssiques i utilitza l’alt, mig i baix relleu (en l’àngel es configuren els tres), essent un inici del que serà la perspectiva escultòrica. El tractament temàtic és
naturalista amb un regust clàssic però tractat d’una forma més moderna.
Ell guanya i realitzarà les
primeres portes
(La porta Nord) entre 1402 i 1424, acabant la darrera l’any 1452. Tota la seva vida es dedicarà a aquestes portes on es pot observar la seva evolució. Les primeres portes presenta escenes del
Nou Testament
amb referències ambiental mínimes, diferents tipus de relleu per donar profunditat, escorços, tractament dels gestos i indumentària clàssica. No hi ha perspectiva lineal, encara es pot observar un cert desequilibri i un ús lliure dels plans.
La Porta Nord.
Les portes del Paradís,
varià l’esquema compositiu i narra escenes de
l’Antic Testament
. Trià històries copioses en quant a elements i personatges on aplica per primera vegada la perspectiva lineal. A la
Creació d’Adam i Eva
utilitza diversos tipus de relleu amb una composició unitària de perspectiva bastant empírica, com també succeeix en l’escena de la
Mort d’Abel a mans del seu germà Caí.
La
presa de Jericó
té una ambientació més clara a nivell escenogràfic. Es cerquen elements arquitectònics que, com a la pintura, marquen els eixos a seguir. A l’escena de la
Reina de Saba visitant Salomó
ja s’aplica de manera plena la perspectiva lineal, amb centralització iconogràfica i referències arquitectòniques.
Les Portes Paradís.
Ghiberti. El sacrifici d'Isaac.
Verrochio
(1435-1488)
Andrea di Cione
, escultor i pintor florentí, influenciat pel mestre Donatello, havia après aquest ofici al taller de Giuliano Verrocchi (d'aquí el sobrenom). Va arribar a ser un dels més coneguts de la ciutat de Florència, els encàrrecs que realitzà varen ser majoritàriament municipals (era l’
escultor oficial de la Signoria
).
Les seves obres mes conegudes són un i
ntent d'emular el mestre Donatello però amb una factura més refinada.
Suavitza les formes donant més dolçor i ortodòxia respecte al model clàssic. No hi ha massa novetat, un eix central i equivalència de termes laterals: en el seu
David
(1475) més o manco segueix l’esquema d’en Donatello: simetria, moviment ondulatori i rostre idealitzat.
L’
escultura eqüestre del condottiero Colleoni
(1481) de Venècia presenta un pedestal més alt que Il Gattamelata com a una manera més d’exaltació de les virtuts del personatge que el poble ha de conèixer. Sobresurt la plasmació del moviment, hi ha un major efecte de contrapposto accentuant les posicions del cavall (amb la nota a l'aire, sense suport) i el genet, provocant major dinamisme.
