Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

GUERRA CIVIL (1936-1939) - Coggle Diagram

- - - - Consolidació del comunisme a l'URSS
      - Governs democràtics dèbils a Europa: França...
      - Tensió abans de la IIGM
      - Polarització: democràcia/dictadura - feixisme/comunisme
  - - - Les classes dirigents (propietaris agraris & financers i empresaris) havien instaurat un sistema als seus interessos
        
        Descontentament dels grups socials que van quedar marginats del sistema: petita burgesia urbana & proletariat agrícola i industrial.
    - - Els sectors més conservadors no estaven disposats a virar amb ideologies radicals
    - - Concretament la catalana, amb oposició dels conservadors espanyols, així com l'exèrcit
    - - Concentrada en greus enfrontaments: l'intent de cop d'estat de Sanjurjo, crema d'esglésies i convents, la revolució de 1934 i les seves repressions.
    - - Posar fi al sistema democràtic, el cop d'estat va tenir el suport de:
        
        Una part d'oficials de l'exèrcit
        
        UME (Associació Clandestina d'Oficials Antirepublicans)
        
        Forces polítiques extremistes (falangistes, carlins)
- - - - Instigada per
        
        Falangistes
        
        Carlins (milícies armades)
        
        Monàrquics
        
        Sectors de la CEDA (suport econòmic)
      - Dirigida per
        
        Sanjurjo, Franco, Goded, Fanjul, Quiepo de Llano, Mola
- - - - Sublevació al Protectorat Marroquí
    - - Sanjurjo mor en un accident d'avió.
      - Mola ho prepara tot des de Pamplona.
      - A la península, la revolta es va imposar per l'acció dels generals:
        
        Mola — Pamplona
        
        Queipo de Llano — Sevilla
        
        Goded — Mallorca
        
        Cabanellas — Saragossa
      - Franco (cap de l'exèrcit d'Àfrica) vola de Canàries a Melilla.
    - - Goded es trasllada a Barcelona per encapçalar la revolta
        
        La mobilització al carrer de grups d'esquerra havien aconseguit armes i forces suficients per parar el cop
        
        Goded va rendir-se i va ser detingut
        
        Continuen els enfrontaments els dies 20 i 21
        
        Triomf popular
  - - - Van perdre 2 dies decisius per la victòria republicana
      - 19 de juliol
        
        Casares Quiroga dimiteix i José Giral és nomenat primer ministre per establir les següents mesures:
        
        Dissoldre l'exèrcit i lliurar armes a les milícies del Front Popular
        
        Una part de l'exèrcit es manté fidel a la República
  - - - Sublevats
        
        Militars
        
        Guarnició de Barcelona, oficials
        
        Civils
        
        200 falangistes i carlins. Poca implicació
      - Republicans
        
        Generalitat
        
        Mossos d'Esquadra i Cossos d'Assalt
        
        Guàrdia Civil
        
        Civils
        
        Anarcosindicalistes (CNT-FAI), ERC, Estat Català, Acció Republicana, PSUC, UGT, POUM, Unió de Rabassaires
    - - Membres de la CNT-FAI i altres grups d'esquerra vigilaven les casernes des del dia 17
      - Els insurrectes van ser aturats per la Guàrdia d'Assalt, organitzacions obreres, i més tard la Guàrdia Civil (fidel a la Generalitat)
        
        Goded va reconèixer la derrota a una intervenció de ràdio a instàncies de Lluís Companys
- - - - Les democràcies parlamentàries (França i Regne Unit)
        
        Decideixen fer una política de neutralitat
        
        Es crea el comitè de no-intervenció
      - El règim comunista (URSS)
        
        Unió Soviètica
        
        Armes i aliments (avions i tancs)
        
        Pilots, instructors i tècnics
        
        Ajuda intermitent i amb problemes a la frontera
        
        Brigades internacionals
        
        Gran valor moral
        
        40.000 voluntaris el desembre de 1938
        
        Crida de la Internacional Comunista
      - L'eix Roma-Berlín (Itàlia i Alemanya)
        
        Alemanya
        
        Material militar
        
        Aviació (legió condor)
        
        Flota germànica
        
        Itàlia
        
        Menys importància tècnica. Més nombrosa.
        
        Corpo di Truppe Volontarie
        
        Suport aeri, naval i equipament bèl·lic
        
        Portugal
        
        Comunicacions i subministraments
        
        20.000 voluntaris
    - - Els que veuen els rebels com uns lluitadors contra el comunisme
      - Els que volen defensar la República contra el feixisme
- - - - Dissoldre l'exèrcit tradicional i els cossos policials
      - Decretar la creació de batallons voluntaris (en milícies)
    - - Organitzats per columnes de voluntaris per anar al front. Organitzava l'ordre públic, econòmic i altres aspectes.
        
        S'unificaren per formar consells revolucionaris
    - - Lluís Companys convoca als dirigents de la CNT-FAI per formar un comitè de milícies antifeixistes
        
        Presidit per Lluís Companys
        
        S'ocupa d'organitzar columnes de voluntaris que van sortir cap al front d'Aragó
        
        També controlaven l'ordre públic
      - Als primers mesos, va haver-hi una repressió espontània contra els "facciosos"
        
        Església
        
        Propietaris
        
        Burgesia
        
        Classes Benestants
        
        Van ser un objecte de persecució fora del control del govern
        
        Saqueigs i crema de convents i esglésies
        
        Requisa de béns
        
        Detencions il·legals
        
        Assassinats de presos polítics (entre ells, José Antonio Primo de Ribera)
        
        Assassinats
      - Govern d'unitat de Josep Tarradellas
        
        Format el 26/09/1936 a causa de la dissolució del Comitè de Milícies Antifeixistes
        
        Govern d'unitat format per
        
        ERC
        
        CNT
        
        PSUC
        
        POUM
        
        Reformes
        
        Reconstrucció de l'aparell judicial
        
        Creació de l'Exèrcit Popular de Catalunya
        
        Centralització de serveis policials: Junta de Seguretat Interior
        
        Ampliació en la intervenció en l'economia
        
        Comitès locals substituïts per ajuntaments
    - - Va afectar a gran part de la propietat industrial i agrària
        
        Una sèrie de decrets van donar cobertura a les confiscacions de terres
        
        A Catalunya, es crea el Consell d'economia (11/08/1936) que promulgà el dret de col·lectivitzacions
      - En alguns casos, els comitès estaven al capdavant de les empreses
        
        En altres, es va declarar el règim de les empreses en autogestió
    - - Es va reclamar un pacte antifeixista que
        
        Controlés l'autonomia de columnes de milicians als fronts de guerra
        
        Posar fi al terror revolucionari
        
        Controlés les experiències d'autogestió
      - Francisco Largo Caballero
        
        Forma govern (nou primer ministre) el 05/09/1936 amb republicans, socialistes i comunistes
        
        2 mesos més tard, hi ha 4 ministres anarcosindicalistes, entre ells, Frederica Montseny
        
        Trasllada la capital de la República a València
  - - - Església
        
        Anticlericalisme - 7.000 assassinats
      - Burgesia, propietaris, classes benestants
      - Polítics de dreta
    - - Assassinats, passejades, detencions il·legals, txeques, saqueigs de crema d'esglésies...
        
        El Govern i la Generalitat ho van intentar evitar.
    - - Pèrdua de suport de la República
  - - - No anava gaire bé per les forces repúblicanes
        
        Hi havia diferents visions de com afrontar la guerra
      - Enfrontaments: CNT i POUM vs. UGT, ERC i PSUC
        
        02/05/1937 - El conseller de seguretat ordena l'ocupació de l'edifici de Telefònica (controlat per la CNT)
        
        Els anarquistes es van resistir a les armes i durant els següents dies, Barcelona es va omplir de barricades i enfrontaments.
        
        500 morts i la imposició de 5.000 guàrdies d'assalt als carrers
        
        Pèrdua d'autonomia de la Generalitat i tensions entre els dos governs
        
        Marginació de membres de la CNT i la FAI a la política catalana
        
        Dissolució del POUM, acusats de feixistes. Assassinat d'Andreu Nin (dirigent del POUM)
    - - Caiguda del govern de Largo Caballero
        
        Juan Negrín és primer ministre a partir del 17/05/1937
        
        Centralització política i militar
        
        Unificació de la direcció bèl·lica
        
        Integració de totes les milícies a l'exèrcit
        
        Reforç del poder central
        
        Control sobre la producció industrial i agrària
        
        Dissolució del Consell de Defensa d'Aragó, dominat per anarquistes
        
        Té relacions tenses amb el Nou Consell Executiu de la Generalitat (aliança d'ERC i el PSUC)
        
        Trasllat del govern a Barcelona
        
        Necessitat de controlar recursos econòmics i militars a una zona rica i poblada
        
        Es van assumir moltes competències i es va deixar de banda a l'administració autonòmica
        
        Tretze punts a Franco
        
        Va fer la proposta dels tretze punts, que cercava una aturada a la guerra i que la República sobrevisqués després d'un procés electoral democràtic
        
        Franco vol una victòria sense condicions
- - - - 24/07/1936 - Es crea la Junta de Defensa Nacional a Burgos, formada per Franco, Mola, Queipo de Llano i presidida per Cabanellas
        
        Funció
        
        Prohibició de tots els partits polítics
        
        Suspensió de la Constitució
        
        Govern al territori ocupat
        
        Paralització de la Regorma Agrària
        
        No atribucions militars
        
        Franco va guanyant partidaris. Hitler i Mussolini el van reconèixer com a interlocutor.
        
        30/09/1936 - Cap de l'alzamiento
        
        01/10/1936 - Nomenat Cap de l'Estat i Generalíssim dels Exèrcits
        
        Va allargar la guerra per consolidar el seu lideratge
        
        Formació de la Junta Tècnica de l'Estat
    - - Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista
        
        Cap
        
        Franco
        
        Uniforme
        
        Camisa blava de la Falange, boina vermella dels carlins i salutació feixista
    - - Franco
        
        Direcció de l'Estat
        
        Caudillo de España
        
        Presidència del govern
      - Idees
        
        Establiment de la pena de mort
        
        Eliminació de la llibertat religiosa i de premsa
        
        Abolició de la legislatura Republicana econòmica, política i social
        
        Eliminació dels estatuts d'autonomia de Catalunya i el País Basc
        
        Model social basat en el conservadurisme
        
        Llei de Fuero del trabajo on hi ha un sindicat únic on les vagues i reivindicacions obreres estan prohibides
        
        L'estat s'inspira en el feixisme
        
        Es dona un tracte privilegiat a l'Església catòlica
- - - - Agost de 1936 - Les tropes del Marroc passen per l'Estret de Gibraltar a les costes de Cadis. Ocupació de Badajoz.
        
        Setembre de 1936 - Avenç sobre Madrid. Ocupació de Toledo. Campanya de Mola a Guipúscoa (ocupació de Donosti i Irún)
        
        Novembre de 1936 - Fracàs de l'intent d'ocupació de Madrid a causa de les brigades internacionals (NO PASARÁN) Capital a València
        
        Febrer de 1937 - Batalla del Jarama. Ocupació de Màlaga
        
        Març de 1937 - Batalla de Guadalajara
    - - Abril de 1937 - Bombardeig alemany sobre Guernica i altres poblacions de Biscaia
        
        Maig de 1937 - Fets del Maig a Barcelona
        
        Juny de 1937 - Ocupació de Bilbao
        
        Estiu de 1937 - Contraofensiva republicana a l'Aragó amb les batalles de Brunete (Madrid) i Belchite
        
        Agost de 1937 - Ocupació de Santander
        
        Octubre de 1937 - Campanya sobre Astúries. Caiguda de Gijón
        
        1 more item...
    - - Antecedents
        
        Març i Abril de 1938 - Ofensiva dels insurrectes al Front d'Aragó
        
        Març i Abril de 1938 - Bombardejos sobre Catalunya (Lleida, Barcelona, Agramunt, Reus)
        
        Abril de 1938 - Ocupació de Vinaròs. Divisió del territori republicà
      - Batalla de l'Ebre
        
        Darrer intent republicà d'aturar les tropes franquistes. Possiblement la batalla més cruenta de la guerra. Es parla de 10.000 morts.
        
        Els primers atacs franquistes fracassen. Tot i que tenen molt de reforç alemany. Finalment, les tropes franquistes trenquen el front.
        
        En travessar el riu, es conquereix Ascó, Móra d'Ebre i Flix. Va ser considerada acabada la batalla el 16 de novembre de 1938
    - - 15 de gener de 1939 - Franco ocupa Tarragona
        
        26 de gener de 1939 - Franco ocupa Barcelona
        
        4 de febrer de 1939 - Ocupació de Girona, fugen cap a França 470.000 persones, entre aquestes: Lluís Companys, Manuel Azaña, Juan Negrín i altres dirigents polítics
        
        28 de març de 1939 - Les tropes de Franco entren a Madrid sense resistència
        
        1 d'abril de 1939 - Darrer comunicat de guerra
  - - - Va aparèixer per primer cop entre setembre i octubre de 1936. La manca d'aliments va donar molts problemes a la zona repúblicana
        
        A principis de 1937 comença a escassejar el pa. Al març de 1937 es comença a oferir racionament de queviures
        
        La desnutrició va provocar malalties i fins i tot morts
    - - Reduïda per
        
        Dificultats de proveir-se amb matèries primeres
        
        Mobilització de la població masculina per anar al front
        
        Població femenina incorporada al món laboral
    - - Finals del 1938 - 1 milió de migrants a Catalunya. Problemes d'alimentació, allotjament, escolarització, sanitat i higiene
        
        27 de gener al 3 de febrer de 1939 - Mig milió d'espanyols van entrar a França. Alguns van ser reclosos en camps de concentració improvisats a les platges d'Argelès i Saint-Cyprien.