Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Coneixement i realitat - Coggle Diagram
Coneixement i realitat
El problema del coneixement
Definició d’epistemologia
L' epistemologia és la branca de la filosofia que analitza el coneixement, incloent l'origen, els mètodes per obtenir-lo, la validesa i els límits del que podem conèixer.
Coneixement i saber
Conèixer com a forma de presència
El coneixement és una manera de ser present en el món i fer que el món estigui present en un mateix.
La presència pot ser recreada mitjançant la memòria quan l'experiència física ja no és present.
Conèixer com a forma de relació
Implica establir una relació entre el subjecte que vol conèixer i l'objecte que es vol conèixer.
Conèixer com a forma d'activitat
Hi ha una intervenció activa del subjecte en el procés de coneixement.
No es limita a rebre estímuls sinó que els estructura i elabora, convertint el coneixement en una interacció entre subjecte i objecte.
Diferència entre conèixer i saber segons Jesús Mosterín
Conèixer:
Primer contacte amb la realitat.
Depèn de la proximitat amb una realitat aliena al jo.
Opera amb l'hemisferi cerebral dret i està limitat pels límits de la percepció sensorial.
Saber
Coneixement conceptualitzat i elaborat per la raó.
Implicació d'operacions simbòliques lligades al llenguatge.
Relacionat amb la profunditat del coneixement i la capacitat de donar raó d'aquell coneixement.
Graus del coneixement
Segons el filòsof Immanuel Kant hi ha tres graus o nivells de coneixement
Opinió
És un estat de coneixement on el subjecte considera quelcom com a cert, però sense tenir seguretat.
Objectivament, no ofereix cap justificació que altres persones hagin de acceptar.
Creença
Implica la convicció que el que es pensa és veritat, però sense poder proporcionar una justificació objectiva acceptada per tothom.
Saber
En sentit estricte, és una opinió fonamentada tant subjectivament com objectivament.
Implica una seguretat que no permet pensar que la informació és falsa o equivocada; saber implica poder donar raó davant els altres.
L’origen del coneixement
Coneixement sensible i coneixement intel·lectual
El coneixement sensible
Deriva del procés de sensació-percepció, que implica la recepció de dades sensorials (sensació) i la seva interpretació pel cervell (percepció).
Receptivitat sensorial:
Alteració d'un òrgan sensorial causada per un estímul extern o intern, que constitueix el conjunt de sensacions captades pel nostre organisme.
Percepció:
Procés psicofísic d'integració de sensacions mitjançant el qual un subjecte capta un objecte.
Coneixement intel·lectual
Implica la captació d'un objecte mitjançant el "concepte," i la facultat associada és l'enteniment.
Judici:
És una relació entre conceptes, expressada com un enunciat o proposició que fa afirmacions sobre la realitat.
Concepte:
És la representació intel·lectual d'un objecte, expressant el que té en comú amb altres objectes semblants.
Raonament:
És una relació entre judicis o proposicions per obtenir una conclusió, una nova afirmació.
Teories sobre l'origen del coneixement
Empirisme
Sosté que el coneixement té la seva arrel en l'experiència sensorial.
Criteri de veritat, qüestionant l'existència de veritats universals, objectives i indubtables
Racionalisme
Confiança en la raó per aconseguir veritats objectives, universals i necessàries, amb la creença que el coneixement pot ser il·limitat amb un ús adequat de la raó.
Criticisme
Sosté que si bé l'experiència proporciona el contingut del coneixement, és la raó la que organitza aquests continguts donant-los forma.
Actituds davant el coneixement
Dogmatisme:
és la posició filosòfica segons la qual podem adquirir coneixement ferm, objectiu i universal, i tenir-ne una certesa absoluta.
Criticisme:
és una posició a mig camí entre el dogmatisme i l’escepticisme.
Escepticisme:
és la posició oposada al dogmatisme. Els escèptics creuen que és
impossible arribar a conèixer res amb certesa.
Relativisme:
és la posició que nega l’existència d’una veritat absoluta, és a dir, vàlida en ella mateixa en qualsevol moment i en qualsevol lloc.
Perspectivisme:
Encara que té molts punts en comú amb el relativisme, se’n diferencia en un de fonamental: no nega la possibilitat teòrica d’una veritat absoluta.