Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Entrenament i adquisició de les habilitats socials - Coggle Diagram
Entrenament i adquisició de les habilitats socials
Les habilitats socials
Intel.ligencia emocional
Capacitat de reconèixer i gestionar les emocions.
Aptituds personals
Autoregulació
Autoconsciencia
Motivació
Aptituds socials
Empatia
Habilitats socials
Tipologia d'habilitats
Bàsiques
Són les primeres i les necessàries per generar i mantenir la comunicació en qualsevol àmbit de la vida.
Avançades
Proporcionen estratègies per sortir-se'n en les relacions socials
Afectives
Està relacionat amb la gestió intrapersonal i interpersonal de les emocions.
De gestió de l'estrès
Calen per resoldre una situació que genera estrès.
Alternatives a l'agressió
Permeten evitar el conflicte o gestionar-lo adequadament.
De planificació
Es relacionen amb la projecció en el futur i la resolució de problemes mitjançant la relació amb els altres.
Components de les habilitats socials
Components conductuals.
Son les més fàcils d'identificar i tambè d'entrenar, ja que es poden observar directament. Estàn molt relacionades amb la communicació i son tres tipus:
Components verbals
Estan relacionats amb el codi lingüístic
Components no verbals
Són components no lingüístics que transmeten la informació
La comunicació no verbal.
Substitució
Substitueix una paraula o expressió.
Contradicció
Per exémple: somriure irónicament.
Èmfasi
Per reforçar-ne la intencionalitat.
Regulació de la interacció
Per demanar o cedir el torn de paraula.
Ratificació
Quan els gestos que acompanyen el missatge estan en sintonia.
El parallenguatge.
Són elements vocals sense continguts lingüístics.
La fluïdesa
1 more item...
Vocalitzacions
1 more item...
La prosòdia
1 more item...
Indicadors del to de conversa
1 more item...
La qualitat de veu
1 more item...
La proxèmica
Gestió de l'espai personal
Distància social
1 more item...
Distància personal
1 more item...
Distància pública
1 more item...
Distància íntima
1 more item...
La cinésica
Són totes les manifestacions comunicatives amb el nostre cos, destaquen especialment:
L'expressió facial
Moviments corporals
La mirada
La postura corporal
L'aspecte extern
L'aspecte exterior de la persona influeix en la percepció que els altres tenen, aspectes com la higiene, roba, pentinat, maquillatge...
Components afectius
Els components afectius són elements que expressen el grau d'afinitat que s'estableix entre les persones interlocutores.
Components cognitius
Expectatives
Depenent del que una persona espera d'una situació, es comportarà d'una manera o altra
Valors subjectius dels estímuls
Depenent de la persona i dels valors d'aquella persona, pot haver-hi una valoració diferent de l'altre davant un estímul. Per exemple: jo puc valorar que em reconeguin socialment i al meu amic no.
Sistemes i plans d'autoregulació
És l'autoconcepte de la persona i com reacciona davant un comportament de la mateixa persona que consideri bona o dolenta.
Constructes personals
Són uns elements determinats de la informació de l'entorn que adquireix dins dels seus esquemes mentals.
Locus de control
És la capacitat de reconèixer les causes del comportament de la persona, sigui un locus extern o un locus intern.
Competencies cognitives
Són habilitats de processament de la informació. Ens permeten adquirir habilitats, mostrat conductes adequades...
Percepció d'una situació
Els nostres pensaments i comportaments depenen en gran manera de l'entorn de les persones, els més rellevants són:
Formalitat
Compleix normes i requisits establerts. +Formal = +Estereotipada
Distància
Físicament, emocionalment i psicològicament, afavoreix o dificulta la comunicació, les barreres psicològiques són les següents:
Sentiments i emocions
Ja entrant en l'esfera afectiva, on la persona s'ha d'obrir, explicant les seves vivències, emocions desagradables i limitacions.
Compromís personal
Relació molt profunda i vincle molt sòlid, com amistats molt íntimes, parella o relacions familiars més properes. Els professionals han d'evitar apropar-se de manera exagerada, perquè pot suposar una implicació excessiva.
Idees i opinions
Comença a haver-hi intercanvis personals, però sobre temes generals evitant el vessant afectiu. "La nena ha començat l'institut", "el restaurant nou que han obert està molt bé"...
Dades impersonals
Les converses giren al voltant de fets objectius o d'altres persones.
Communicació estereotipada
Es limita a temes banals o generals amb continguts buits "quin fred fa avui" o "Ja es cap de setmana".
Privadesa
Mentre més privadesa, més confidencialitat i profunditat poden haver-hi en les converses.
Familiaritat
Les intervencions són més espontànies, en els menys familiars són més prudents i moderades.
Calidesa
Afavoreix el diàleg, relaxació i permet una comunicació eficaç.
Restricció
Qualsevol restricció és una privació a la llibertat, pressionant físicament i psicològicament impedint el flux correcte d'informació.
Components fisiològics
Són les reaccions orgàniques a la situació comunicativa, apareix de manera incontrolable, afectant a la relació amb l'interlocutor.
Capacitats per a la competència social
Assertivitat
És un dels estils de comunicació que ens ajuda a expressar els sentiments, pensaments i opinions cuidant el llenguatge verbal i no verbal perquè l'altra persona no es pugui sentir ofesa, hi ha diversos estils comunicatius, però els més importants a part de l'assertivitat són:
Agressivitat
No respecta els drets de la persona i imposa les opinions i criteris, si convé, atacant. La persona no disposa a canviar el seu punt de vista.
Inhibida
Desatenen els seus drets perquè no expressen els seus pensaments, sentiments, emocions, opinions... Eviten l'enfrontament per no ferir o molestar a l'altra persona.
Resolució de conflictes
És la capacitat d'arribar a acords satisfactoris per a totes les parts immerses en una disputa, desacord o discussió.
L'escolta activa
És la capacitat d'entendre el missatge verbal i no verbal d'una altra persona. Intentant anar més enllà i aprofundir en els sentiments, idees i pensaments de l'interlocutor proporcionant un feedback.
Empatía
És la capacitat d'entendre les emocions i sentiments de l'altra persona des de la seva perspectiva. Té molts avantatges per a les relacions interpersonals:
Ofereix un rang més ampli de plantejaments i solucions per aquests problemes.
Obre la possibilitat de modificar el punt de vista propi perquè sigui més equilibrat i s'ajusti a una realitat més diversa.
Millora la comprensió de problemes.
Dificultats en la competència social
Dèficit en les habilitats
Les habilitats socials s'aprenen, per tant, el repertori conductual d'una persona es veu determinada, en gran manera, depenent de l'ambient on viu i el seu procés de socialització.
Interferències en les habilitats
Alteracions del pensament o de l'estat d'ànim
Com la generació de pensaments irracionals, apatia, casos de depressió, altres malalties mentals...
Diversitat funcional intel·lectual
Per exemple, una persona amb diversitat funcional intel·lectual que mostra molta efusió a l'hora de donar una abraçada o altres comportaments que generen rebuig.
Pèrdua de facultats
Un exemple serien les alteracions en les funcions cognitives.
Ansietat
Genera reaccions fisiològiques desmesurades, incontrolables o difícils de canalitzar. Poden arribar a bloquejar mentalment a la persona
Falta de pràctica
Per exemple, la pèrdua d'un rol que s'acomplia en la societat.
Poques expectatives
Fruit d'una baixa autoestima.
Experiències passades
Refereix a experiències on es posa en pràctica certes habilitats, però no s'obté els resultats esperats.
Programes d'entrenament de les habilitats socials
Conjunt d'accions orientat a dotar a l'usuari les destreses socials que necessita, aquests, s'organitzen en quatre fases:
Planificació de la intervenció.
Execució de les activitats.
Valoració dels dèficits en les habilitats socials.
Avaluació de la intervenció.
Valoració de les habilitats socials
L'observació
Observació en situacions simulades
Es crea una situació fictícia per valorar les habilitats socials que té la persona.
Observació natural
S'observa com la persona reacciona a diversos estímuls que es produeixen de forma natural per valorar les seves habilitats socials.
Escales estandarditzades
L'escala multidimensional d'expressió social
Està formada per dos qüestionaris que es poden administrar de manera separada per avaluar la part cognitiva, conductual i motriu:
Part cognitiva
44 ítems, ofereix informació sobre els pensaments, temors i preocupacions de la persona a l'hora de relacionar-se, interaccionar, expressar-se i mostrar-se tal com és.
Part motora
Avalua els aspectes conductuals de les habilitats socials en diverses situacions. Planteja 64 ítems i es puntuen de 0 a 4. Com menys baixa sigui la puntuació, menys habilitats socials té la persona.
Qüestionari de suport social funcional de Duke-UNC
Mesura la percepció dels suports que gaudeix la persona. S'estableix a partir d'11 afirmacions amb 5 opcions de resposta. Si la puntuació és inferior a 32, es considera que el nivell de suport social de la persona és baix.
L'escala d'habilitats socials de Gismero
Valora les habilitats socials i identifica els dèficits en diverses àrees amb precisió. Format amb 33 ítems que la persona ha de valorar segons està d'acord amb l'afirmació on s'identifica o no. L'avaluació es duu a terme segons:
Expressió d'empipament o disconformitat
Dir no i tallar interaccions
Defensa dels drets propis com a consumidor
Fer peticions
Autoexpressió en situacions socials
Iniciar interaccions romàntiques
Inventari de situacions i respostes d'ansietat
Està format per 224 ítems, avaluen els 3 components de conducta (conductual, cognitiu i fisiològic) en 22 situacions de 4 tipus que poden generar ansietat.
Entrevista personal
Per fer la valoració, és més útil inclinar-se per entrevistes semiestructurades o per una oberta, proporciona informació que permet:
Establir aspectes relacionats amb l'aplicació del programa.
Conèixer el nivell d'execució de les habilitats socials.
Indagar en l'origen i característiques de dificultat.
La planificació del programa
Tècniques d'intervenció
Joc de rol
És la representació d'una situació o un cas concret de la vida real.
Això permet
Que la persona assagi conductes, habilitats i actituds en una situació controlada i experimenti el punt de vista d'una altra persona.
Que el professional identifiqui amb precisió els dèficits de la persona en determinades habilitats.
Es desenvolupa en 5 fases:
Disseny
Es defineix la situació i el moment en què es portarà a pràctica. Ha de ser adequat al nivell del grup. Al principi és molt estructurat, però després es va tornant més lliure i fins i tot amb altes dosis d'improvisació.
Muntatge de l'escenari
Presentació del joc de rol
S'indica qui interpreta cada rol i es proporciona a la resta de persones un registre d'observació.
Representació
Per fomentar l'espontaneïtat, s'ha de crear un ambient distès i només s'ha d'interrompre per motius molt justificats.
Discussió i tancament
Després de la representació, els intèrprets expressen els seus sentiments i emocions, els que observen exposen les seves impressions i pregunten als intèrprets i es treuen conclusions de tot el que ha passat.
La interacció planificada
És la representació d'una situació concreta de la vida real entre un o diversos usuaris i el professional. És similar al joc de rol peró planificat previament.
Tècniques de dramatització
Es basen en la representació de situacions per poder-les comprendre i vivenciar. Ha de ser proper a la realitat i espontani. Amb aquesta tècnica s'adopten rols de persones reals o imaginaris.
La inversió de rols
És quan dos integrants del grup s'intercanvien els papers i defensen les posicions de l'altra part en la vida real, permet desenvolupar:
L'empatia
Ja que cada persona es fica en el lloc de l'altra i així té l'oportunitat d'experimentar una situació oposada a la seva.
Autoconeixement i flexibilitat
Quan es veu la representació, la persona té l'oportunitat d'analitzar el seu comportament.
Les dinàmiques de grup
Es una técnica vivencial grupal.
Els beneficis son:
Permeten treballar diferents habilitats socials de manera transversal i global.
Intensifiquen els elements positius i satisfactoris que la persona obté de les relacions socials.
Milloren la tolerància, el respecte i l'acceptació dels altres i de punts de vista diferents del propi.
Desenvolupen el sentiment de pertinença de grup. Això aporta seguretat a la persona.
Afavoreixen la cohesió grupal i la integració dels components, ja que fan emergir les seves potencialitats.
Faciliten la socialització i la convivència, ja que estimulen la comunicació i la confiança.
Per dur a terme l'entrenament en habilitats socials se solen aplicar els tipus següents:
Dinàmiques de control d'emocions i autoestima
Afavoreixen l'expressió d'emocions i proporcionen eines que ajuden a consolidar la confiança que les persones tenen de si mateixes.
Dinàmiques de col·laboració
Fomenten la cooperació entre els membres del grup.
Dinàmiques de confiança i cohesió
La seva finalitat és incrementar la confiança entre els membres del grup i cohesionar-lo.
Dinàmiques de communicació
Faciliten la comunicació verbal i no verbal i desenvolupen l'escolta activa, l'empatia i l'intercanvi.
Dinàmiques de coneixements
Permeten que els participants es coneguin més i millor gràcies a la creació d'espais d'interacció que facilitin el contacte mutu.
Dinàmiques d'habilitats socials
La seva funció és entrenar les habilitats socials i experimentar els beneficis de la competència social en les relacions interpersonals.
Dinàmiques de presentació
Es duen a terme quan les persones que formen part del grup no es coneixen, són la primera presa de contacte, creant un clima relaxat, agradable i participatiu.
Recursos
Tecnologies de la informació i la comunicació
Amb l'ús cada vegada més freqüent de les tecnologies, moltes persones sense competència digital queden al marge, per això és important facilitar a les persones l'ús de tecnologies de la informació i la comunicació, que es dirigeix a:
Ús dels dispositius i serveis de comunicació
Espais de participació virtual
Navegació per internet
Recursos d'acompanyament
Consisteix a estar al costat de la persona i donar-li suport en la seva integració al grup.
Atenció domiciliària
S'ofereix atenció domiciliària a persones que han quedat viudes i que, com a conseqüència, han perdut el nexe d'unió amb la societat.
En centres residencials
Quan la persona s'incorpora a un centre residencial o a una entitat convivencial diferent, és necessari l'acompanyament en el seu període d'adaptació. Normalment, el duu a terme el/la professional de referència, i més endavant, algun altre professional.
Espais per promoure les relacions socials
Al domicili
Disposen espais per mantenir trobades amb altres persones, com el menjador o saló. Si no és possible, s'ha d'adequar algun espai per complir aquella funció.
En centres residencials o altres unitats convivencials
S'ha d'adaptar el centre per respondre a les necessitats dels usuaris de relacionar-se, les propostes poden ser:
Condicionar espais tranquils i apartats perquè puguin rebre visites sense interrupcions i sentir-se observades.
Organitzar les àrees comunes de relació, especialment la sala d'estar, per diferenciar zones amb diversos nivells de privadesa.
Disposar de llocs per a esdeveniments socials, com festes o balls perquè les persones puguin organitzar els seus propis actes, com per exemple, berenar amb els amics i amigues.
L'associacionisme com a recurs
Son de 2 tipus
Asociacions de familiars
Formació per respondre de manera adequada algunes dificultats amb què s'hagin d'afrontar.
Informació precisa i especialitzada sobre el trastorn, addicció, diversitat funcional, malaltia...
Suport psicològic i emocional i acompanyament. Si es poden compartir els dubtes, preocupacions...
Orientació en tots els aspectes relatius al col·lectiu, com ara l'ocupació, l'oci...
Associacions de persones usuàries
Disseny del programa
Delimitar els blocs d'activitats o mòduls, caldrà indicar:
Els objectius operatius que persegueix, que han de ser una concreció dels objectius generals del programa.
La distribució dels blocs d'activitats en sessions. Es pot portar un títol a cada sessió.
La distribució dels blocs d'activitats i les sessions en el marc temporal i la seva representació en un cronograma.
Planificar cada sessió.
Establir el marc temporal del programa.
Objectius del programa
Aprendre a identificar i gestionar adequadament els sentiments i emocions.
Millorar l'autoestima, autoconcepte i autoconfiança de la persona.
Acceptar les crítiques i valorar-les com a element de millora personal.
Desenvolupar l'empatia, l'escolta activa, l'assertivitat i la resolució de conflictes i adquirir estratègies per aplicar-les en contextos socials.
Millorar la comunicació en situacions interpersonals, utilitzant adequadament els recursos verbals, no verbals, afectius i cognitius.
Adquirir les habilitats socials que manquen a una persona o perfeccionar les que figuren en el seu repertori personal i aprendre a posar-les en pràctica en el context adequat.
Augmentar la participació en els grups de què es forma part, fent servir habilitats específiques en cada situació.
L'execució del programa
Els programes d'entrenament de les HS se solen dur a terme en sessions de grup, encara que paral·lelament es puguin desenvolupar sessions individuals.
Avantatges
Es més facil en grup
S'enriqueix per l'observació d'altres persones.
Es practiquen les habilitats en un cercle més natural.
Fomenta l'expressió de les emocions.
Paper del professional
S'assegura que l'activitat sigui divertida.
S'assegura que les seves indicacions són enteses.
Actua com a model informal.
No abandona l'atenció individualitzada.
Presta ajuda en l'activitat i la reforça.
Disposa de recursos.
Selecciona els reforços i els aplica.
Els aprenentatges es consoliden practicant fora de l'aula.
Desenvolupament de la sessió
Model.
El professional fa de model.
Pràctica.
El participant imita al professional.
Exposició.
S'exposa l'habilitat que es durarà a terme.
Feedback.
El professional diu el que ha de millorar d'acord amb la imitació.
Recordatori.
Resum de la sessió antrerior.
Tasques per casa.
El participant aplica l'habilitat en el seu dia a dia.
Pautes sobre l'aplicació de les tècniques
Estratègies per millorar l'assertivitat.
Role-playing.
Aprendre a escoltar.
Resolució de conflictes.
Transmissió del missatge.
Transmissió del missatge
Communicació verbal és Inconscient. Part de la conscient és involuntària.
Factors en la transmissió del missatge
Mirada
Interacció
Fluïdesa del discurs
Claredat del missatge
Volum i entonació de veu.
Expressió facial
Somriure
Postura
Gestos
Coherència en els missatges.
Aprendre a escoltar
Estratégies per l'escolta activa
Preguntar
Resumir
No interrompre
Verificar
Tenir empatia
Acompanyar amb communicació no verbal
S'aconsegueix
Obtenir l'informació
Afavorir l'afectivitat
Assertivitat
Les més importants són
Expressar opinions propies
Acceptar les crítiques
Tenir autoestima
No sotmetre ni deixar-se sotmetre
Aporten beneficis per a elles i per als altres
Role playing
El funcionament es
Es tria una situació
S'assignen papers
El dinamitzador tria la dificultat
Pot ser analitzada amb posterioritat
Els no participants observen
Permet simular una conducta
Resolució de conflictes
Definir posicions i interessos
Buscar situacions beneficioses per tots
Reconèixer el conflicte
Arribar a un acord
Avaluació
A destacar
Ha de ser contínua
Ens assegura que els objectius s'han complit
Amb els resultats
S'elabora un informe
Es comuniquen les conclusions a la persona o familia
Dificultat d'avaluar les HS
Respecte als programes d'entrenament en AVD
Variables no objectives
Hi intervenen elements a conjunt que s'avaluen per separat
Per reduir els inconvenients i que sigui més efectiva
Es compta amb un sistema de registre
Recurs de càmera de vídeo
L'informació de l'entorn de la persona permet valorar la generalització en contextos reals.
Avaluació de les activitats
Participants
Avaluació dels observadors
Autoavaluació de les persones participants
De satisfacció
D'utilitat
Professionals
Avaluació dels participants
Avaluació de l'activitat
Avaluació del programa
Avaluació del resultat
Avaluació del progrés