Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
INTERVENCIÓ EN EL DESENVOLUPAMENT SOCIAL, Possibles causes de…
INTERVENCIÓ EN EL DESENVOLUPAMENT SOCIAL
Promoció de comportaments assertius
- Comportament assertiu:
Fa referència a la manera d’afrontar situacions basades en l’expressió, amb aplom i sense ansietat, dels seus propis interessos, desitjos i sentiments, però respectant i valorant els dels altres.
- Comportament agressiu:
Suposa la imposició dels criteris, pensaments i opinions pròpies i la falta de respecte en relació amb els dels altres.
- Comportament passiu o inhibit:
Suposa l’anul·lació dels drets, idees i opinions pròpies i la supeditació a les dels altres.
Els programes d’entrenament en habilitats socials
Els programes d’entrenament en habilitats socials reuneixen una sèrie d’accions planificades perquè els infants adquireixin les habilitats que els manquen o millorin les que ja dominen.
Tècniques per implementar i enfortir conductes
- La preparació de resposta:
és una tècnica que ajuda a fer els primers passos per iniciar una conducta.
Un instigador verbal són les
instruccions
que indiquen o guien les conductes adequades en cada situació.
L’instigador gestual té la mateixa finalitat, però es duu a terme mitjançant
gestos
o
senyals
.
- Els reforços:
el reforç positiu
és una de les tècniques més usades, però també es pot recórrer al reforç negatiu.
- Materials:
recompenses tangibles com ara llaminadures, joguines, regals, obsequis, etc.
- Socials:
elogis, mostres d’afecte, atenció, etc
- Activitats gratificants:
excursions, visites al parc, participació en l’elaboració d’un pastís, etc
- Reforç negatiu:
consisteix a retirar una situació desagradable quan s’executa la conducta desitjada, cosa que genera també una sensació plaent.
- El modelatge o aprenentatge per observació:
es basa en l’existència d’una persona (model) que reprodueix la conducta que es vol implantar, davant de la nena o el nen, perquè la imiti.
- L’emmotllament o aproximacions successives:
consisteix a anar consolidant progressivament, pas a pas, els processos que porten a la conducta final que es vol instaurar.
- La tècnica de Premack:
consisteix a utilitzar una activitat agradable o més desitjada per l'infant, de manera que en reforci una altra que li resulta desagradable o menys desitjada.
Tècniques de disciplina punitiva
La retirada d’atenció.
Consisteix a ignorar la conducta conflictiva o inadaptada, ja que el que la reforça i la manté és, precisament, l’atenció que se li presta.
1 more item...
Tècniques de disciplina positiva
1 more item...
3.5 ACTIVITATS PER AFAVORIR EL DESENVOLUPAMENT SOCIAL
Contes
Jocs
Joc sociodramàtic
consisteix en essència en la representació de rols o vivències observats, experimentats o inventats.
Personatges de ficció i estereotipats
Jocs de lluita
Activitats cooperatives
La promoció de la interculturalitat
Ensenyar-los a relaxar-se
3.1
EL DESENVOLUPAMENT SOCIAL
inclou tots els processos que influeixen en la relació que una persona estableix amb si mateixa i amb les altres.
Factors genètics.
Cada ésser humà té, des del moment del naixement, una forma de ser que té les seves arrels en la genètica.
Factors ambientals.
Cada persona es desenvolupa en unes circumstàncies ambientals i socials concretes: en un medi físic, cultural, econòmic i familiar determinat que té unes característiques pròpies.
El procés de socialització
la persona es forma com a ésser únic i es converteix en membre actiu i de ple dret del grup social del qual forma part.
La socialització primària.
Es produeix en el si de la família.
La socialització secundària.
Es produeix en altres contextos socials, com ara l’escola o altres grups d’oci.
Agents de socialització
Les persones o institucions que exerceixen influència sobre l’infant i incideixen, d’aquesta manera, en el seu desenvolupament social.
La família
L'escola
El grup d'iguals
L’educació incidental. Les pantalles
3.2 TEORIES EXPLICATIVES
Les teories de l’aprenentatge social. A. Bandura
Aquest aprenentatge el porta a terme a través de l’observació i la posterior imitació.
L’atenció
La retenció
La motivació
La reproducció
La teoria sociocultural de L. Vigotsky
Considera que els processos psicològics de l’ésser humà tenen el seu origen en la interacció entre el subjecte i el medi social i cultural.
La llei de doble formació dels processos psicològics superiors
Llenguatge interpersonal o social
(fins als tres anys).
En aquesta primera fase, l’ús del llenguatge té una funció merament comunicativa: és interpersonal.
Llenguatge egocèntric
(dels 3 als 5-7 anys).
Es denomina parla egocèntrica o privada i és una eina que l’ajuda a pensar i a organitzar el que està fent.
Llenguatge intrapersonal
(a partir dels 5-7 anys).
Aquest llenguatge, ja interioritzat, serveix per organitzar les accions i ordenar el pensament, però ja no és audible.
La zona de desenvolupament pròxim
- Nivell de desenvolupament real (NDR)
Constituït per les activitats que una persona pot fer de manera independent, sense necessitar l’ajuda de ningú.
- Nivell de desenvolupament potencial (NDP)
El formen aquelles activitats que una persona encara no pot dur a terme per si mateixa, pero sí amb l’ajuda d’una altra.
- Zona de desenvolupament pròxim (ZDP)
L'adult pot intervenir proporcionant ajudes ajustades, facilitant el pas d’un nivell de desenvolupament potencial a un real.
Aprenentatge entre iguals
La teoria psicosocial d’E. Erikson
Erikson afirma en la seva teoria que el desenvolupament psicosocial té lloc al llarg de tota la vida i no només en la infància, com postulava Freud.
Erikson va configurar la seva proposta de les etapes de desenvolupament psicosocial, vuit en total, que tenen lloc al llarg de tota la vida
En cada una de les etapes del desenvolupament hi ha una dificultat que s’ha de superar: una crisi del desenvolupament o conflicte central.
La teoria ecològica de U. Bronfenbrenner
Va formular la teoria anomenada ecologia del desenvolupament. Aquesta teoria posa l’èmfasi en l’anàlisi dels entorns o contexts en què es produeix el creixement de les persones.
Aquestes estructures o contextos en què tenen lloc el desenvolupament de l’ésser humà són el microsistema, el mesosistema, l’exosistema i el macrosistema.
3.3 LA SOCIABILITAT EN LA INFÀNCIA
El coneixement d’un mateix
El jo existencial
s’estableix quan existeix una clara diferenciació entre un mateix i les altres persones. Els infants ja s’autoreconeixen com a subjectes independents i diferents dels altres.
El jo categòric
suposa una comprensió més objectiva en relació amb algunes de les característiques pròpies com l’edat, el sexe o l’aparença física.
La formació de l’autoconcepte
L’autoconcepte
inclou les creences sobre les capacitats, les habilitats o els valors que una persona considera que li són pròpies.
El desenvolupament de l’autoestima
El coneixement social
S’inicia amb l’establiment de les primeres relacions diferenciades i continua fins a la comprensió de les intencions dels altres i la presa de perspectiva.
El descobriment dels altres
Les primeres relacions entre iguals
La comprensió de les intencions
La presa de perspectiva i l’ambivalència emocional
Suposa la possibilitat d’imaginar el que poden estar pensant i sentint altres persones.
Les relacions entre persones
Les relacions d’amistat
Les relacions d’autoritat
Els conflictes en les relacions interpersonals
3.4 CONFLICTES I TRASTORNS EN EL DESENVOLUPAMENT SOCIALl
Comportaments amb alt nivell d’activitat
El diagnòstic de TDAH
(trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat)
Hiperactivitat
Impulsivitat
Dèficit d’atenció.
Comportament agressiu
Agressivitat adaptativa
Agressivitat no adaptativa
Timidesa extrema
Acostumen a mostrar apatia i recel i fins i tot eviten participar en jocs de grup.
Marginació i desenvolupament social
Integració, marginació i exclusió
Integració
Marginació social
Exclusió social
3.6 L'AVALUACIÓ EN EL DESENVOLUPAMENT SOCIAL
Pautes d’avaluació
Tècniques sociomètriques
Avaluen les relacions que els membres d’un grup estableixen entre ells, tenint en compte aspectes com ara el rebuig i l’atracció interpersonal.
Diferents tècniques sociomètriques
L’escala de classificació de Likert
Tècnica de comparació per parelles.
Nominació de parells
El sociograma
Eina que pretén expressar de forma gràfica l’entramat de relacions d’un grup, posant de manifest les influències existents entre els seus membres.
Possibles causes de l’agressivitat infantil
La convivència amb la violència en l’àmbit familiar
La convivència amb la violència incidental
Victoria Bonet Forteza