Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
INTERVENCIÓ EN EL DESENVOLUPAMENT SOCIAL., MARIA ANTONIA MESTRE PLANAS…
INTERVENCIÓ EN EL DESENVOLUPAMENT SOCIAL.
3.1. EL DESENVOLUPAMENT SOCIAL I LA SOCIALITZACIÓ.
3.1.1. El procés de socialització.
La persona es forma com a ésser únic i es converteix en membtre actius i de ple dret del grup social del qual forma part
Socialització primària.
Socialització secundària
3.1.2. Agents de socialització.
Persones o institucions que exerceixen influència sobre l'infant i incideixen, d'aquesta manera, en el seu desenvolupament social.
L'escola.
Grup d'iguals
La família
Les pantalles.
El desenvolupament social inclou tots els processos que influeixen en la relació que una persona estableix amb si mateixa i amb les altres.
3.1.3 Fites en el desenvolupament social.
3.2. TEORIES EXPLICATIVES.
3.2.2. La teoria sociocultural de L. Vigotsky.
Consisteix en una sèrie de concepcions i idees sobre el desenvolupament que posen l’èmfasi en l’aspecte social, ja que considera que els processos psicològics de l’ésser humà tenen el seu origen en la interacció entre el subjecte i el medi social i cultural.
3.2.3. La teoria psicosocial d'E. Erikson.
Erikson afirma en la seva teoria que el desenvolupament psicosocial té lloc al llarg de tota la vida i no només en la infància, com postulava Freud.
També, a diferència de Freud, Erikson considera que les etapes del desenvolupament psicosocial no se centren en una part del cos (oral, anal, fàl·lica...), sinó en la relació que la persona estableix amb l’entorn.
Una tercera diferència rau en la importància que Erikson atorga als elements socials.
3.2.1. Les teories de l'aprenentatge social.
Argumenten que el nadó, gràcies a la interacció, aprèn a valorar i demanar la cura i la presència de la mare o de la persona cuidadora. Aquest aprenentatge el porta a terme a través de l’observació i la posterior imitació.
3.2.4. La teoria ecològica de U. Bronfenbrenner.
Aquesta teoria posa l’èmfasi en l’anàlisi dels entorns o contexts en què es produeix el creixement de les persones.
3.3 LA SOCIETAT EN LA INFÀNCIA.
3.3.2. El coneixement social.
S’inicia amb l’establiment de les primeres relacions diferenciades i continua fins a la comprensió de les intencions dels altres i la presa de perspectiva.
3.3.3. Les relacions entre persones.
Les relacions entre persones.
Les relacions d'amistat
Les relacions d'autoritat
3.3.1. El coneixement d'un mateix
El
jo categòric
suposa una comprensió més objectiva en relació amb algunes de les característiques pròpies com l’edat, el sexe o l’aparença física.
L’autoconcepte
inclou les creences sobre les capacitats, les habilitats o els valors que una persona considera que li són pròpies.
El
jo existencial
s’estableix quan existeix una clara diferenciació entre un mateix i les altres persones. Els infants ja s’autoreconeixen com a subjectes independents i diferents dels altres.
3.4. CONFLICTES I TRASTORNS EN EL DESENVOLUPAMENT SOCIAL.
3.4.2. Comportament agressiu.
Agressivitat adaptada
Es tracta d’un comportament d’autoafirmació que intenta oposar-se a la voluntat de la persona adulta per imposar els seus propis desitjos.
Agressivitat no adaptada.
Es tracta d’un problema clínic seriós que es manifesta, entre altres, per baralles i insults habituals, agressions, incompliment repetit de les normes, tot això acompanyat de la falta de sentiments de culpa. Aquest trastorn requereix intervenció i tractament especialitzat.
3.4.3. Timidesa extrema.
Un altre patró de comportament que acostuma a presentar-se a l’etapa infantil són les criatures amb una timidesa elevada que, a l’aula i en general en qualsevol entorn social, mostren grans dificultats per entaular una relació amb les seves companyes i companys.
3.4.1. Comportaments amb alt nivell d'activitat.
El trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH)
és un trastorn d’origen neurobiològic que es caracteritza per un desenvolupament inadequat del nivell d’atenció, hiperactivitat i impulsivitat.
Impulsivitat
Dèficit d'atenció.
Hiperactivitat.
3.5.1. La promoció de comportaments assertius.
La
marginació social
s’entén com la separació d’una persona de la societat a la qual pertany, sigui de forma voluntària o imposada.
L’exclusió social
constitueix la forma més extrema de marginació i engloba totes les situacions per les quals algú que pertany a una societat deixa de ser considerat membre de ple dret d’aquesta.
La forma natural de convivència de les persones dins de la societat es denomina
integració;
així, una persona està integrada en una societat quan participa plenament en aquesta.
3.5. INTERVENCIÓ PER AFAVORIR EL DESENVOLUPAMENT SOCIAL.
3.5.2. Els programes de comportaments assertius.
La preparació de resposta
és una tècnica que ajuda (instiga) a fer els primers passos per iniciar una conducta.
El
reforç positiu
consisteix a premiar (reforçar) la nena o el nen amb quelcom que li agradi quan reprodueix la conducta social que es vol implementar.
Els
programes d’entrenament en habilitats socials
reuneixen una sèrie d’accions planificades perquè els infants adquireixin les habilitats que els manquen o millorin les que ja dominen.
E
l reforç negatiu
consisteix a retirar una situació desagradable quan s’executa la conducta desitjada, cosa que genera també una sensació plaent.
L’emmotllament
consisteix a anar consolidant progressivament, pas a pas, els processos que porten a la conducta final que es vol instaurar.
El modelatge
es basa en l’existència d’una persona (model) que reprodueix la conducta que es vol implantar, davant de la nena o el nen, perquè la imiti.
La tècnica de Premack
consisteix a utilitzar una activitat agradable o més desitjada per l'infant, de manera que en reforci una altra que li resulta desagradable o menys desitjada.
3.5.3. Activitats per afavorir el desenvolupament social.
Jocs
El joc de lluita
Contes.
Jocs i activitats cooperatius
3.5.1. La promoció de comportaments assertius.
Comportament oassiu o inhibit
Comportament agressiu
Comportament assetiu.
3.5.4. Intervenció amb infants amb dificultats de relació.
No etiquetar-los amb frases com «li agrada jugar sol», «no li agrada sortir de casa» o altres similars, ja que solen actuar com a reforç perquè continuï comportant-se de la mateixa manera.
Tampoc és convenient pressionar-los excessivament per forçar-los a relacionar-se, perquè la imposició no acostuma a aportar solucions adequades.
3.6. L'AVALUACIÓ EN EL DESENVOLUPAMENT SOCIAL.
3.6.1 Pautes d'avaluació.
Participa activament en les activitats de joc simbòlic.
Entra i surt de les converses i els jocs amb facilitat
Es relaciona amb espontaneïtat amn l'educadora
Necessita ajuda per integrar-se en els grups
Es relaciona amb normalitat amb els altres infants
Es barlla o enfada sovint.
Mostra interès per les activitats grupals
3.6.2. Tècniques sociomètriques.
Avaluen les relacions que els membres d’un grup estableixen entre ells, tenint en compte aspectes com ara el rebuig i l’atracció interpersonal.
Tècnica de comparanció per parelles.
Nominació de parells
Escala de classificació de LIkert
El sociograma
és una eina que pretén expressar de forma gràfica l’entramat de relacions d’un grup, posant de manifest les influències existents entre els seus membres.
MARIA ANTONIA MESTRE PLANAS.DESENVOLUPAMENT SOCIOAFECTIU.2n EI