Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
INTERVENCIÓ EN EL DESENVOLUPAMENT SOCIAL - Coggle Diagram
INTERVENCIÓ EN EL DESENVOLUPAMENT SOCIAL
Núria Ferragut Dalmau
2n Educació infantil 2023/2024
Desenvolupament socioafectiu Unitat 3
La moralitat i el desenvolupament moral
Desenvolupament moral i educació moral
El d
esenvolupament moral
és el procés mitjançant el qual una persona adquireix, interioritza i configura els seus particulars codi moral i escaña de valors
L'
educació moral
pretén aconseguir que l'infant sigui capaç d'elaborar per si mateix els seus criteris morals.
L'infant decideix els seus criteris morals, però ha de tenir un compte el bé comú.
El sistema moral determina l'estructura psíquica i el comportament.
El desenvolupament moral és constant segons les experiéncies i els aprenentatges.
Formar criteris morals propis proporciona autonomia.
Empatia i desenvolupament moral
Existeixen quatre graus:
Egocèntric
(1 a 2 anys): l'infant distingeix entre el jo i l'altre i apareixen les conductes prosocials.
Cognitiu
( a partir dels 6 anys): l'infant pot sentir empatia cap a un col·lectiu de persones sense conèixer-les.
Global
(primer any): el nadó no distingeix entre el jo i l'altre.
Emocional
(de 2 a 6 anys): l'infant entén millor els sentiments socials dels altres
L'empatia
és la capaciat d'entendre el que sent una altra persona i fer-li-ho saber.
L'empatia s'adquireix en paral·lel al desenvolupament cognitiu.
Introdicció
Es configura a partir de l'adquisició de dos elements:
Normes
: Concreten els valors segons les especificacions de cada cultura o societat.
Valors
: guien el comportament humà i són de cràcter universal.
Els valors i les normes s'adopten al llarg de la socialització.
La moralitat és un conjunt d'acords necessaris per conviure de forma respectuosa en la pliralitat.
Els principis de la moralitat no són inamovibles perqué les societats evolucionen.
El desenvolupament moral a l'etapa infantil
Desenvolupament social i desenvolupament moral
: el tracte amb els iguals i els adult a l'escola incideix en el desenvolupament moral.
Desenvolupament cognitiu i desenvolupament mora
l: les habilitats de raonament permeten resoldre judicis o dilemes.
Desenvolupament emocional i desenvolupament moral
: l'aiutoconciència general i el sentit moral i, amb ell, les emocions sociomorals.
Teories explicatives
Piaget: raonament moral i judicis morals
Períodes en el desenvolupament del raonament moral
Moral igualitària progressiva
(de 8 a 12 anys): es barregen trets del primer estadi i el tercer.
Moral autònoma
(cap als 11 o 12 anys):
Càstig útil per al responable i la víctima.
Càstig segons la gravetat de l'acció.
Comprensió de l'existència de diferents patrons morals.
Accions jutjades per les intencions i les consequències.
Actuació segons els criteris propis.
Mutabilitat de les regles.
Moral heterònoma
Moral heterònoma (dels 5 als 8 anys):
Accions jutjades per les consequències.
Concepte moral estricte.
Judici determinant per l'egocentrisme.
Unterès i respecte per les regles, imposades des de fora.
Definició de la bodat i la maldat a partir del càstig.
Premoral
(dels 2 als 5 anys): l'infant no entén el significat general de les normes
Judicis morals
Es pot ajudar a l'infant a créixer tant morlament com fìsica o ontel·lectual.
L'infant aconsegueix la consiència del que és bo o dolent a través de la cooperació amb els altres.
En els
judicis morals
, es demana a infants de diferents edats que opinin sobre el comportament d'altres davant una situació quotidiana.
Kohlberg: Desenvolupament moral i dilemes morals
El dilema moral de Kohlberg
Els dilemes morals avaluen el grau de raonament moral.
Parteixen dels judicis morals de Piaget.
Consisteixen en històries que palntegen dilemes realcionats amb conceptes morals bàsics.
Es demanen tres questins a l'infant
Posicionar-se davant del conflicte.
Posar i justificar una solució.
Escoltar i analitzar la història
Es pot guiar el procés plantejant preguntes després d'explicar la història.
Nivells i estadis en el desenvolupament moral
Nivell I. Preconvencional
Estadi 1. Moral heternònoma o d'obadiència i por al castig.
Submissió a les regles imposades per evirat el càstig.
Perspectiva social egocèntrica.
Accions jutjades per les consequàncies.
Estadi 2. Individualista, instrumental o afavoridar dels interessos propis.
Comprenció de l'existència d'altres punts de vista.
Actuació i submissió a les regles imposades per interès.
Perspectiva social individualista.
Nivell III. Post convencional
Estadi 5. Drets prioritaris i contracte social.
Estadi 6. Principis ètics universals.
Nivell II. Convencional a partir dels deu anys)
Estadi 3. Expectatives de relacions interpersonals.
Estadi 5. Sistema social establert i consciéncia.
Introducció
Teories psicoanalítiques
: el desenvolupament moral a l'edat infantil es produeix mentre es configura el superjò o la consiència.
Teories cognitives
: cada persona consisteix la moralitat a mesura que es replanteja el que viu i interioritza.
Teories biològiques
: certs valors estan implícits en ñ'herència genètica de l'espècie per garantir la seva supervivència.
Teories de l'aprenentatge social
: els infants necessiten un model imitable i reforços per fixar la conducta.
Les teories de l'aprenetatge social
La conducta moral s'adquireix pel modelatge
Es poden barrejar conductes diverses de models diferents davant situacions morals similars.
El nen aprèn dels familars, els educadors, el que veu al carrer, les pantalles, etc.
Un comportament s'aprèn mitjançant l'observació i motivació dels models de referéncia i el reforç.
Els judicis morals evolucionen per l'observació dels models diferents amb judicis diversos.
El càstig i les seves alterantives
El càstig motiva ñ¡acció social i millora la conducta moral.
Sha d'utilitzar de forma esporàdica.
Ha d'adequar-se a l'edat de l'infant, l'acció comesa i la seva gravetat.
No produeix canvis de conducta a llarg termini.
Pot generar agressivitat i comportament pocs socials si la família és molt puntitiva.
És més afectiu si la relació entre pares i fills és afectuosa i dialogant.
Ha de contemplar el benefici de l'infant, no el de l'adult.
L'educació en valors a l'escola
Activitats per a l'educació moral
Iniciació als dilemes morals: els contes
Des dels 2 0 3 anys, poden incorporar dilemes ajustats a l'edat.
Es poden combinar amb recursos atractius i visuals, com les titelles.
Ajuden a treballar normes, valors i comportament imitables i eviables i desenvolupar una moral autònoma.
Després de l'explicació, es genera un clima de participació i diàleg per analitzar la situació.
Dramatitzacions i jocs de rol
Plantegen situacions amb un conflicte moral o una transgressió de normes.
La posada en prèctica depèn de cada edat
Des dels 2 anys, es creen elements coneguts, però no propis.
Al voltant dels 3 anys, es desenvolupa el joc de rols.
Des dels 4 0 5 anys, es recreen escenaris amb protagonistes diferents a un mateix.
Es poden estructurar d'aqueta forma
Presentació
de l'activitat i assignació dels personatges.
Dramatització
davant dels companys
Valoració i distribució equitativa amb la medicació de l'educador.
Preparació
de l'espai i l'elecció del moment.
Discussió sobre valors i normes: l'assamblea
Es pot convocar en molts moments del dia.
És útil per recordar i reforçar normes socials i valors morals de forma explícita o a partir de vivències.
És un espai de trobada destinat al diàleg i la reflexò an un ambient de confiança.
Permet abordar els conflictes de manera autònoma amb l'acompanyament de l'educador.
L'avaluació de l'educació de valors
Existeixen certs indicadors
Defensa adequada dels interessos propis.
Imposició constant dels criteris propis.
Sensiblitat cap a les necessitats dels altres.
Propensió a cuidar l'entorn
Interiorització de les pautes de convivéncia i assumpció com a pròpies.
Preocupaciópel que els passa als companys.
Interès per col·laborar amb els altres.
L'avaluació es recull en els informes trimestrals
No s'estableixen pautes concretes per la impresició i complexitat dels aspectes morals.
L'escola i l'educació en valors
Exerceix dos papers
Compensador
d'allò que la família no fa perqué no pot o no sap.
Col·laborador
amb la família
Interiorització de normes
Afavoreix el desenvolupament d'una moral autónoma.
Davant comportaments inadequats, és preferible intervenir amb estratègies dialogants i negociadores.
El diàleg ajuda en dos aspectes
Prendre conciència de l'actuació inaequada i les consaquències que pot provocar.
Participar en l'elaboració d'una conducta adequada substitutiva.
Es requereix espais de conversa i debat sobre les diferents transgressions morals a l'aula.
Requisits per a l'educació en valors en l'escola
Coherència entre els continguts i les actuacions.
Necesitat d'acumular experiències i tenir bons models de referència.
Comunicació verbal i no verbal amb l'infant que cuidi els valors i les que tranmet.
Coordinació amb la família per proporcionar un marc d'actuació clar i coherent en tots els entorns.
Planificació de l'acció educativa.
El reonament moral en la infancia
Les conductes prosocials en la infància
Una
conducta prossocial
beneficia a altres persones.
Aquest tipis de conductes s'adverteix en eks infants de molt petits.
Les primeres conductes prosocials. M. J. Levitt
De vegades, els nadons d'un any o menys ofereixen joguines a altres, però els hi reclamen aviat.
Entre els 2 i 3 anys , s'observen dos comportaments
Si un infant deixa una joguina a un altre, el segon li torna el favor més tard.
Si un infant no deixa una joguina a l'altre, el segon fa el mateix després.
El desenvolupament de conductes prosocials
Cap als 2/3 anys
, els infants es compadeixen d'altres, però per si sols no renuncien a alguna cosa per donar-li-ho.
A partir del 4/5 anys
, augmenten les accions espontànies d'ajuda.
El desenvolupament cognitiu incideix en el raonament prosocial.
Les conductes prosocials creixen a l'hora de l'empatia, la presa de perspectiva i les experiències socialitzadores.
Nivells de raonament prosocial . N. Eisenberg
Nivell Hedonista
(d'infantil a l'inici de la primària): Ajuda interessada a causa de l'egocentrisme.
Nivell orientat a les necessitats
(primers recursos de primària): A juda a partir de les necessitats de l'altre.
Nivell orientat a l'aprovació
(primària): Preocupació per ser altruista per obtenir aprovació social.
Nivell empàtic
(secundària): forts empàtia i sentiment de culpabilitat o satisfacció.
Nivell fortament interioritzat
(a partir de secundària): Ajuda a partir de valors, responsabilitats i conviccions interioritzades.
La justícia distributiva. W. Damon
La
justícia distributiva
es refereix a com dividir justament les recompenses o els recursos
Entre els 6 i 7 anys: Distribució segons el mérit.
Al voltant dels 8 anys: benevolència
Entre els 5 i 6 anys: distribució equitativa al marge del mèrit personal.
Cap als 10 anys: relativisme segons la persona i la situació.
Entre els 3 i 4 anys: no distinció entre el que és just i el que es vol.
La moralitat en la primera infància
Norma social i valor moral en la infància. E. Turiel
Normes o convencions socials
: Regles que la societat ha assumit com a correctes per guiar les relacions socials.
Valors morals
: no depene de la tradició o les convencions, sinó dels drets de les persones.
La comprensió de les emocions. P. L. Harris
Els judicis morals de l'infant depenen del grau de comprenció que té de les emocions.
Als quatre o cinc anys, ha apès a fer el que desitja perquè és més feliç.
Anys després, fa el que altres consideren adequat perquè l'aprovació aliena influeix en la seva felicitat.
Més endavant, antén que pot ser feliç fent el correcte en contra dels desitjos propis i aliens.
L'autocontrol moral de la infància
L'
autocotrol moral
és una inhibició de qualsevol impuls que pot produir una persona a actuar de forma contrària a les normes i valors morals.
L'adquisició de la parla privada a imatge dels adults ajuda aquiar la pròpia conducta.
L'autocontrol ja existeix als 3 anys, però encara no es reprodueix sempre
A mesura que es desenvolupa la cognició, l'infant asumeix més responsabilitat sobre les seves accions.