Els materials i les seves propietats
Metall
Plástic
Definició
Propietats
Fusta
Tipus de fusta i exemples
Taulers artificials: Són taulers que es fabriquen a partir de restes de fusta de fusta reciclada o de fusta natural de poca qualitat. Resulten molts més barats que la fusta natural, tenen una superficie considerable, bones carcteristiques mecàniques (són resistents i no es torcen) i se'ls pot donar un bon acabat, per aixo son molt utilitzats.
Fustes naturals: La fusta natural es aquella que s'obté directament del tronc dels arbres, simplement xerrant-los per crear objectes.
Fustes caudocifòlies: Normalment són d'arbres de fulla caduca. Generalment, proporcionen fusta dura i resistent, molt apreciada per els mobles de qualitat. El preu d'aquesta fusta es elevat. Exemples: roure i faig
Contraplacat: És un tauler artificial format per diverses capes de fustas superposades, encolades i premsades. Aquesta disposició li confereix una gran resistència i evita que es torci. Les fustes més utilitzades per fabricar el contraplacat són el pi, l'avet i el bedoll. El seu acabat i qualitat pot ser molt variadan segons la fusta utilitzada
Fusta conífera: Són d'abres de fulla perenne. Generalment proporcionen fusta tova, fàcil de treballar i de preu baix. Exemple: pi i avet
Els plàstics són materials obtinguts artificialment mitjançant una gran transformació química de substàncies d'origen orgànic, és a dir, són materials sintètics que no es troben de manera natural.
Definició
5 exemples de fustes naturals
Faig: És una fusta dura i bastant flexible. És de color crema pàl·lid;clara, però una mica més fosca que la de pi. S'usa per fabricar mobles de qualitat (encara que la majoria són xapats de faig),parquets,portes xapades, mànecs d'eines (les serres solen tenir els mànecs de faig), estris de cuina i joguines.
Bedoll: Tot i ser un caducifoli, que acostumen a tenir fusta dura, la fusta del bedoll és més aviat tova. A més, dura poc, perquè es podreix l'exterior amb facilitat si hi ha humitat. Es de color molt clar, quasi blanc. S'utilitza per fer taulers contraplacats, embalatges sense retorn i mobles. (normalment xapats).
Roure: Forma part del grup de les fustes dures. És una fusta de color terrós, molt resistent, duradora i de gran densitat. És molt dura el qual la fa dificil de treballar, però també es molt util. Es una fusta cara per la qual cosa, massisa, s'utilitza poc. El roure es fa servir també per fabricar bótes per envellir-hi el vi, ja que aquesta fusta en millora el gust i l'aroma.
Teca: Es una fusta tropical. Creix de forma natural al sud-est asiàtic. És resistent a la humitat, als tèrmits i als fongs, la qual cosa li dóna una gran durabilitat en exteriors (no es podreix fàcilment, com la majoria de fustes quan estan a l'aire lliure). Aquesta característica la fa molt útil per construir cadires i taules de jardí, la seva aplicació més comuna. És una fusta cara.
Pi: Forma part del grup de les fustes toves. És la més utilitzada perquè és economica i té unes bones carcterístiques tècniques:és resistent, duradora i fàcil de treballar. S'usa molt en construcció i també per la fabricació de mobles i embalatges. Hi moltes espècies de pi utilitzades com a font de fusta. La majoria tenen color gronguenc, pero també n'hi ha de fusta vermellosa.
Tauler de fibres: A nivell microscòpic, la fusta està composta per fibres de cèl·lules vegetals. Aquestes fibres es poden extreure polvoritzant la fusta i utilitzant certs productes quimics. Un cop obtingudes, les fibres es barregen amb adhesius i es comprimeixen per obtenir taulers. En ser molt més petites que els encenalls de l'aglomerat, les fibres formen taulers que tenen una textura molt fina i un aspecte i color uniformes. Els taulers de fibres són resistents i fàcils de treballar. Se'ls pot donar un acabat més agradable simplement pintant-los o envernissant-los. També són una base bona per fer xapats de fusta natural. El més comú és l'anomenat DM o tauler de fibres de densitat mitjana.
Aglomerat: El tauler aglomerat es fabrica prensant encenalls (partícules) de fusta barrejades amb cola. S'utilitza molt per a la fabricació de mobles. Com que el seu aspecte no és gaire agradable, es recobreixen amb una xapa fina de fusta (roure,faig,etc.) que els embelleix i els hi dona un acabt de fusta natural. En els mobles que són mes enocomics, en comptes d'utilitzar una xapa de fusta, s'utilitzen xapes de plàstic,especialment la melamina (que és un plastic molt dur i resistent al calor). Llavors, es parla de taulers de melamina.
Propietats de la fusta
-Té resistència mecànica: La fusta és bastant resistent a ser estirada (tracció), a ser comprimida (compressió) o aser doblegada (flexó).
-És un material tou: La fusta és un material tou i un altre material més dur pot ratllar-la penetrar-la
-Té densistat baixa: En general, la fusta és poc densa. La mayoria de fustes són menys denses que l'aigua i, per tant, floten.
-Durailitat limitada: La fusta és un material biodegradable, la fusta és descomposta per fongs i insectes com els tèrmits. Per fer-la més resistent al pas del temps, més durable, és necessari protegir-la de les plagues.
-És bastant higroscòpica: La higroscopictat és la capacitat d'absorbir humitat de l'ambient. La fusta és bastant higroscòpica, és a dir absorbeix aigua.
Cal protegir-la de la humitat, perquè la fusta humida és més vulnerable als fongs i als insectes, i perquè quan s'humiteja, s'infla, i es redueix el seu valor estètic,
-Poder calorífic: La fusta conté energia química. Es pot utilitzar com a combustible, cremant-la directament o convertint-la en pèl·lets o en carbó vegetal.
Les propietats del metall:
Els metalls són els elements químics que tenen aquestes característiques:
-Són conductors de calor
-Són bons conductors de l'electricitat.
-Tenen una densitat alta, és a dir, són materials pesant.
-Són sòlids a temperatura ambient (septe el mercuri, que és líquid)
-Es fonen (es tornen líquids) quan s'escalfen a una temperatura elevada.
-Brillen a la claror. Sigui permanentment, com l'or o el crom, ja sigui quan són polits.
Tipus
Classificació dels metalls
Es dilaten quan s'escalfen i es contrauen quan es refreden.
Generalment pateixen processos d'oxidació i corrosió: l'aire i l'aigua els solen fer malbé.
Són bastant tenaços: resisteixen bé cops sense trencarçe.
Molts metalls són mal·leables: es poden convertir en làmines o fulles de poc gruix.
Molts metalls són dúctils: se'n poden fabricar cables o fils.
Tenen bastant resistència mecànica: resisteixen bé els esforços de tracció, compressió, torsió, flexió i cisallament sense deformar-se ni trencar-se.
Alguns metalls són magnètics: sòn atrets pels imants.
Els metalls es poden classificar en dos grans grups, segons si tenen ferro (fèrrics) o si no en tenen (no fèrrics). A més els fèrrics es classifiquen, segons la quantitat de carboni que contenen, en: ferro dolç, acer i fosa. Els metalls no fèrrics es classifiquen en funció de la densitat.
-És aïllant tèrmic i elèctric: La fusta seca és un bon aïllant tèrmic, la fusta seca no és conductora de l'electricitat, però sí que ho és si està humida.
Definició
La fusta és un material format per les cèl·lules del tronc dels arbres. Són cèl·lules allargades que s'uneixen entre elles formant fibres paral·les, per això diem que l'estructura de la fusta és fibrosa. Quan les cèl·lules moren, en quede les partes cel·lulars, compostes bàsicament per molècules de cel·lulosa i lignina, les substàncies que formen la fusta. Els arbres creixen cap a l'exterior. Les cèl·lules de la part més interna, el duramen o fusta vella, són mortes. Només són vives les cèl·lules de la part més exterior de l'arbre, l'anomenada albeca o fusta jove. La fusta jove sol ser més clara que la fusta vella i també més tova, ja que conté més aigua i les cèl·lules no estan gaire juntes. A la part externa del tronc, hi trobem l'escorça, la funció de la cual és protegir els teixits vius. L'escorça d'alguns arbres té aplicacions tecnologiques, especialment la de l'alzina surera de la qual s'extreu el suro. Al tronc li creix cada any una capa nova de cèl·lules a sota de l'escorça, que és el que s'anomena un anell de creixement. A la vegada, les capes més internes van morint, generant més fusta vella.
Tipus de plàstics i exemples
Propietats dels plàstics
Materials metàl·lics
Tenen un punt de fusió (temperatura en què es fonen) molt alt..
.
No contenen ferro.
Contenen ferro
.
Fèrrics
No fèrrics
Ferro dolç
Acer
Fosa
Pesants
Lleugers
Ultralleugers
Carboni
-
+
.
productes siderurgics
Ferro dolç
Fosa
Acer
Densitat
+
-
.
Els diferents productes que s'obtenen a partir del ferro es denominen productes siderúrgics (la siderúrgia és la metal·lúrgia del ferro, és a dir, la transformació de mineral de ferro a metalls útils).
Els productes siderurgics es classifiquen en tres grans grups, en funcio del seu contingut de carboni. Son el ferro dolç, els acers i les foses.
Ferro dolç
.
Acer
.
Fosa
Els ferrers tradicionals l'anomenaren "dolç" perquè es pot forjar (donar-li forma colpejant-lo amb un martell) amb facilitat. Els que no eren més difícils de forjar es nomenaren "agres". S'utilitzaven molt a l'antiguitat, ara ha sigut substituït per l'acer.
És el material fèrric més utilitzat. La majoria d'objectes que et trobes a la vida quotidiana en realitat són d'acer. Com més gran el contingut de carboni d'un acer, més gran és la seva duresa i resistència a la tracció, però se n'incrementa la fragilitat (serà menys resistent als cops).
Se'n diu fosa, a vegades també ferro colat, perquè es fonen fàcilment i tenen molta fluïdesa en estat líquid. S'utilitzen per fabricar peces abocant la fosa líquida en un motlle.
9) Econòmics: Es fabriquen a partir d'una matèria prima econòmica, cosa que fa que els plàstics siguin econòmics.
10) Model de deformació: En general la deformació dels plàstics depèn de la la intensitat de l'esforç. Quan l'esforç aplicat és de baixa intensitat, el material es comporta de forma elàstica (el material torna la seva forma original). Si l'esforç aplicat és d'alta intensitat, la deformació passa a ser plàstica (el material es deforma i no torna a la seva forma original).
7) Resistència química: Suporten el contacte amb els productes químics, són impermeables i no s'oxiden com els metalls.
8) Combustibilitat: De fàcil combustió, i per aquest motiu, s'usen a les bosses d'escombraries.
5) Conductivitat elèctrica: Tots els plàstics són aïllants de l'electricitat, es a dir, no condueixen l'electricitat.
6) Resistència mecànica: S'utilitza als avions i a les joguines degut a la seva resistència mecànica (capacitat de resistir esforços sense trencar-se).
3) Tenacitat: Els plàstics generalment suporten cops sense trencar-se.
4) Conductivitat tèrmica: Tenen una conductivitat tèrmica molt baixa, cosa que fa que s'utilitzin com a aïllants de la calor.
1) Lleugeresa: Els plàstics són lleugers, la densitat del plàstic és d'uns 920kg/m3 del politè —(PE) fins als 1600 kg/m3.
2) Flexibilitat: Els plàstics, en general, tenen un índex elevat de flexió.
(0% - 0,1% de carboni)
(0,1% - 1,76% de carboni)
(1,76% - 6,67% de carboni)
.
.
.
Ferro dolç
Acer
Fosa
Metalls no ferrics
Metallas no ferrcs
Aquests metalls no contenen ferro, Són més cars i difícilis d'obtenir que els fèrrics, no obstant, tenen algunses propietats que els fan necess aris en moltes aplicacions. . Aquests es divideixen en dos grans grups:
.
Metalls no fèrrics purs.
Aliatges de metalls no fèrrics.
Quan els metalls no fèrrics s'utilitzen sense barrejar-los amb altres elements els anomenem metalls no fèrics purs. Es classifiquen, en funció de la seva densitat, en tres grups: metalls pesants, lleugers i ultralleugers, encara que n'hi ha d'altres com el crom, el niquel, el wolframi, el cobalt o el liti que també tenen aplicacions tecnològiques interessants.
Metalls no fèrrics purs lleugers:
Metalls no fèrrics purs ultralleugers:
Metalls no fèrrics purs pesants:
(Densitat major de 5kg/dm3)
(Densitat entre 2 i 5 kg/dm3)
(Densitat menor de 2 kg/dm3)
Plom
Coure
Zinc
Estany
Alumini
Titani
Magnesi
Els metalls no fèrrics purs són, en general, tous i tenen una resistència mecànica baixa. En la majoria d'aplicacions no s'utilitzen de forma pura, sinó barrejats amb altres elements per formar aliatges.
click to edit
Existeixen diverses maneres de classificar els plàstics, però primer parlarem dels que tenen un símbol de reciclatge amb un número. Et sona? Es tracta del codi de reciclatge dels plàstics, codi d'Identificació de Resines o Codi d'Identificació del Plàstic de la SPI (Societat d'Indústries de Plàstic). Segons aquest, aquí expliquem els diferents tipus de plàstics i exemples (que veurem en els següents apartats):
PET o PETE (tereftalat de polietilè).
PEAD (polietilè d'alta densitat).
PVC (policlorur de vinil).
PEBD (Polietilè de baixa densitat).
PP (Polipropilè).
PS (Poliestirè).
Altres plàstics.(com qualsevol altre com per exemple els coberts de plastic o els gots de plastic etc...)
Tots els plastics
click to edit
.