Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
AL-ÀNDALUS I ELS REGNES CRISTIANS PENINSULARS. EL REPTE DE LA CONVIVÈNCIA.…
AL-ÀNDALUS I ELS REGNES CRISTIANS PENINSULARS. EL REPTE DE LA CONVIVÈNCIA.
I
EL NAIXEMENT D'AL-ÀNDALUS. CONQUESTA I EMIRAT.
La conquesta musulmana
Va començar l'any
711
Moment de crisis profunda al regne visigot
Van travessar l'estret de Gibraltar
Van derrotar al rei Roderic a la
BATALLA
de
GUADALETE
713
Van conquerir la capital del regne: Toledo
Poca resistencia
Noblesa visigoda desunida
716
Ja dominaven pràcticament tota la península
Exepte la franja cantàbrica i bona part dels pirineus
L'emirat dependent
(714-756)
Van anomenar Al-Àndalus al seu territori
Capital a Còrdova
Organització
Estava organitzat com un emirat, és a dir, com una província
Al capdavant hi havia l'emir
Depenia del califa de Damasc
Expedicions
Durant els primers anys es feien expedicions
Es van acabar quan van ser derrotats a la
BATALLA
de
POITIERS
el
732
Origen de la independització
La dinastia omeia va ser deposada del poder
La família abbàssida va passar a dirigir el califat i va canviar la capital a Bagdad.
Un dels membres va escapar i va arribar a Còrdova, on es va declarar emirat independent el
751
L'emirat independent
(756-929)
Abderraman
I
va crear un nou estat sense submissió política
Reorganització d'Al-Àndalus
Augmentar la recaptació d'impostos
Crear exèrcit permanent
Conflictes a Al-Àndalus
Revoltes de governadors
reclamaven més independència
Mèrida
Toledo
Saragossa
Problemes socials interns
Per l'increment d'impostos
Incursions
Van haver d'enfrontar incursions
Cristianes
S'havien refugiat al nord de la península
Franques
EL CALIFAT DE CÒRDOVA
L'organització del califat
Degut a nombroses victòries, Abderraman
III
es va proclamar califa el 929
Ajudants del califa
Hàjib
primer ministre
Visirs
Funcions semblants a les dels ministres
Valís
Governants a les províncies i marques frontereres
Saragossa
Toledo
Mèrida
La crisi i el final del califat
Els califes van començar a perdre poder
Va començar a governar Almansor, un hàjib amb gran poder polític i militar
Almansor
Va emprendre nombroses ràtzies
Eren incursions en regnes cristians
Barcelona
Santiago de compostel·la
Hi van haver molts problemes interns que van afeblir el poder central
Al 1031 Al-Àndalus es va dividir políticament en diversos territoris
L'EVOLUCIÓ D'AL-ÀNDALUS DESPRÉS DE LA DESAPARICIÓ DEL CALIFAT
La fragmentació d'Al-Àndalus en taifes
(1031-1068)
Les taifes estaven enfrontades entre si
Les més poderoses...
Sevilla
...aspiraven a controlar a les més febles
Badajoz
Saragossa
Els regnes cristians van aprofitar aquesta desunió per atacar-les de manera constant
Les taifes musulmanes pagaven paries als monarques cristians per evitar els atacs
Van haver de pujar els impostos i això va provocar el descontentament de la població
Els imperis nord-africans
(1086-1246)
El 1085 Toledo va caure en mans cristianes
Els musulmans van demanar ajuda als grups berbers del nord de l'Àfrica
Els almoràvits
Guerrers berbers amb un gran imperi al nord de l'Àfrica amb capital a Marràqueix
Professaven els principis més estrictes de l'islam
El 1086 van travessar l'estret de Gibraltar per frenar l'avenç cristià
Els seguits avenços cristians van provocar revoltes musulmanes en contra seu
Al-Àndalus es va fragmentar de nou en una multitud de petits estats anomenats segones taifes
Els almohades
Al segle
XII
algunes de les noves taifes van tornar a demanar ajuda als berbers nord-africans
Al 1146, els almohades van llençar una ofensiva contra els regnes cristians, que va ser difícil i lenta.
La unió militar dels monarques cristians va permetre frenarlos a la battalla de
LAS NAVAS DE TOLOSA
el 1212
Després de la batalla els cristians van conquerir gairebé tot Al-Àndalus
Només va quedar el regne de Granada
El regne nassarita de Granada
(1246-1492)
Només quedava la taifa de Granada
Provincies
Almeria
Granada
Málaga
La part oriental de Cadis
Era feble
Va haver d'acceptar convertir-se en vassall de Castella
Els reis de Granada pagaven un tribut als monarques castellans i els ajudaven en cas de guerra
Malgrat la seva debilitat, va assolir l'esplendor artística i cultural en el segle
XIV
Els enfrontaments interns van acabar facilitant la conquesta cristiana dels reis Catòlics el
1492
LA PRESÈNCIA I LA INFLUÈNCIA ISLÀMICA A CATALUNYA
L'ocupació musulmana
El territori català es va transformar en un territori de frontera i, per tant, de disputa entre les forces musulmanes i cristianes
Les tropes musulmanes van avançar fins als pirineus i es van endinsar al territori dels francs.
Els francs els van derrotar a la
BATALLA
de
POITIERS
el
732
La serralada pirinenca es va convertir en frontera dels Francs amb Al-Àndalus
La reconquesta de Barcelona el
801
va permetre fixar una línea de separació.
Línea
Estava delimitada pels cursos dels rius Llobregat i Cardener i la serra del Montsec
Separació
El nord era territori cristià
Catalunya
VELLA
El sud era territori musulmà
Catalunya
NOVA
Fins al S.
XII
L'etapa omeia
Al llarg del segle
X
, els cordovesos van imposar autoritat sobre els comtats catalans
Les expedicions de càstig, les ràtzies van ser freqüents.
Les taifes
Els musulmans de l'actual Catalunya van haver de pagar Pàries a canvi de protecció
Aquest panorama va alentir la conquesta i la repoblació cristiana de la Catalunya
NOVA
Una nova societat
Canvis importants en l'organització social dels territoris ocupats
Estatus social
Alt
Àrabs
Aristocràcia
Alts càrrecs
Polítics
Terres de millor qualitat
Militars
Berbers
Alguns no formaven part de l'exèrcit
Agricultors
Ramaders
Terres de qualitat inferior
Mitjà
Cristians
Alguns van conservar la cristiandat, a canvi pagaven la
gizya
Mossàrabs
Alguns van abandonar la seva religió i es van islamitzar
Muladís
Molt baix
Esclaus
Presoners de guerra
Captius de l'Àfrica subsahariana
Baix
Jueus
Al igual que els cristians
Alguns van conservar la religió, a canvi pagaven la
gizya
Vivien en un barri separat
1 more item...
Alguns van abandonar la seva religió i es van islamitzar
D'altres
No es van voler integrar
Es van refugiar a les muntanyes i van formar nuclis de resistència a la presència musulmana
L'economia
Activitats econòmiques importants
Agricultura
Ramaderia
Millores dels àrabs
Sistemes de regadiu
Va permetre augmentar la producció
Cultius primordials
Cereals
Vinya
Olivera
Gran activitat comercial
Centres importants
Lleida
Tortosa
Rica activitat artesana
El llegat arabomusulmà
Empremta que van deixar els arabomusulmans
Conreus i pràctiques agràries
Sínies
Arrossars
Cuina i gastronomia
Utilització d'espècies
Idioma
Us de la partícula
al
Cognoms
Margalef
Benimelis
Gasulla
Altadill
Adell
Alcoberro
COM ERA LA VIADA A AL-ÀNDALUS?
La societat andalusina
Molt eterogènia
Estatus social
Alt
Àrabs
Aristocràcia
Alts càrrecs
Polítics
Militars
Terres de millor qualitat
Berbers
Alguns no formaven part de l'exèrcit
Agricultors
Ramaders
Terres de qualitat inferior
Mitjà
Cristians
Alguns van conservar la cristiandat, a canvi pagaven la
gizya
Mossàrabs
Alguns van abandonar la seva religió i es van islamitzar
Muladís
Molt baix
Esclaus
Presoners de guerra
Captius de l'Àfrica subsahariana
Baix
Jueus
Al igual que els cristians
Alguns van conservar la religió, a canvi pagaven la
gizya
Vivien en un barri separat
1 more item...
Alguns van abandonar la seva religió i es van islamitzar
D'altres
No es van voler integrar
Es van refugiar a les muntanyes i van formar nuclis de resistència a la presència musulmana
Les activitats econòmiques
La majoria es dedicava a la agricultura
Conreus
Cereal
Vinya
Hortalisses
Arbres fruiters
Olivera
Lli
Morera
Arròs
Terres més fèrtils
Planes de la vora dels rius
S'hi va desenvolupar el regadiu
Séquies
Sínies
Ciutats
Artesania de qualitat
Ceràmica
Objectes de cuir
Orfebreria
Armes
Treball de la seda
Fusteria
Paper
Els tallers s'agrupaven per barris
Comerç
Hi havia
Magatzems
Caravanes
Mercats
Hostatgeries
Mercaders
A Al-Àndalus
Exportació
Productes de luxe
Importació
Or
Esclaus
Monedes
Dinar
Or
Dírham
Plata
L'ART I LA CULTURA ANDALUSINS
Arquitectura hispanomusulmana
Caracteristiques
Com en l'art islàmic
Inspiració religiosa
Rellevància de l'arquitectura
Trets propis
Materials pobres
Maó
Decoració abundant
Motius
Vegetals
Geomètrics
Inscripcions
Versos de l'Alcorà
Poemes
Arcs molt diversos
De ferradura
De ferradura apuntats
Entrellaçats
Polilobulats
Sostres
Plans de fusta
Cúpules
Decorades amb gran riquesa
Portes i finestres
Gelosies
Vidrieres
Jocs de llum i ombra
Aigua
Fonts
Safrejos
piscines
Etapes
Califal
Mesquita de Còrdova
Palau de Madinat al-Zahra
De les taifes
Alcassaba de Màlaga
Palau de l'Alijaferia a Saragossa
Almohade
Giralda
Torre del Oro
Sevilla
Nassarita
Generalife
Alhambra
Granada
Un gran desenvolupament cultural i científic
Desenvolupament cultural esplèndid
Prosperitat econòmica
Tolerància intel·lectual
En van destacar
Literatura
Poesia
Històries
Filosofia
Relats de viatges
Biografies
Ciència
Matemàtiques
Astronomia
Medicina