Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
4.2.1 Occidentalització de les elits - Coggle Diagram
4.2.1 Occidentalització de les elits
Mahatma Gandhi (Índia):
Va estudiar dret a Londres i inicialment creia en la "missió civilitzadora" britànica.
La seva experiència a Sud-àfrica el va fer conscient del racisme i l'explotació colonial.
Estratègia:
Lluita no-violenta: Resistència pacífica sense renunciar als objectius.
No-cooperació: Desobediència civil massiva per debilitar l’Estat colonial.
Ahmed Ben Bella (Algèria):
Educat al sistema francès, va lluitar amb l’exèrcit francès a la Segona Guerra Mundial.
Després de veure la contradicció entre els valors francesos i el colonialisme, es va unir a la lluita per la independència d’Algèria.
4.2.1. Occidentalització de les elits locals
Falta de lideratge anticolonial inicial:
Les elits locals (com els rajàs de l’Índia) estaven aliades als colonitzadors i no tenien interès ni capacitat per liderar revoltes.
Després de segles de dominació, havien perdut habilitats administratives i polítiques.
Canvi a principis del segle XX:
Les famílies benestants de les colònies van enviar els seus fills a universitats occidentals (Oxford, Harvard, etc.).
Aquests estudiants van absorbir cultura i tècniques polítiques occidentals, però també van prendre consciència de la injustícia colonial.
Ho Chi Minh (Vietnam):
Fill d’un mandarí, va viatjar a França i es va unir al moviment comunista.
Formulat a Moscou, va fusionar nacionalisme i comunisme per a la lluita anticolonial.
Lema: "Primer independència, després revolució social".
Conclusió:
L’occidentalització de les elits colonials va ser paradoxalment clau per a la descolonització. Aquests líders, formats en institucions europees, van utilitzar els seus coneixements per a organitzar moviments eficaces basats en:
Estratègies innovadores (no-violència, comunisme, nacionalisme).
Consciència política adquirida a través de l’experiència colonial i la formació occidental.