Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
ASSISTÈNCIA I REEDUCACIÓ EN EL SEGLE XVII - Coggle Diagram
ASSISTÈNCIA I REEDUCACIÓ EN EL SEGLE XVII
La pobresa en el segle XVII
Nombre de pobres desconegut falta de dades estadístiques
es van mantenir i van augmentar els percentatges de pobresa dels segles anteriors
Cens de veïnat del cadastre del marquès de l'Ancorada (1751-1753)
7% de veïns
pobres per a Castella
El 70% pobres censats són vídues, més dones i filles incloses en les famílies pobres
encapçalades per un home com a categoria censal,
El continuisme en el problema real de la pobresa i marginació i de la seva imatge social, persistència inalterada, primera meitat del segle il·lustrat, mateixes maneres de caritat i assistència tradicional dels segles XVI i XVII, herència institucional anterior:
Cases de misericòrdia Barcelona, Saragossa, València
Hospici de Madrid
Col·legis de xiquets i xiquetes de la doctrina
Xicotets albergs o hospicis
Iniciatives privades religioses
La marginació i pobresa de les dones en el segle XVII
La discriminació jurídica i social de la dona al llarg dels segles és una veritat inqüestionable, que genera i suggereix una abundant i variada casuística (Amelang i Nach, 1990).
El transvasament d'una capa social a una altra inferior podia ser molt ràpid i molt dramàtic si es conciliaven una sèrie de factors negatius, encaminats a deixar a la dona sense l'agafador del «home protector», ja anés com a figura paterna, filial o marital.
És obligat reconèixer la capacitat de moltes d'aquestes dones per a desplegar i improvisar les més diverses estratègies de supervivència, quan es veien obligades a afrontar la seva existència en solitari.
Soledad d'una dona sense recursos, absència d'una figura masculina, germà, marit o pare, accelerava risc de pauperització. Aquesta situació podia donar-se des del moment del seu naixement en el cas de les òrfenes, o bé al llarg del seu cicle vital.
Pèrdua de la llar com a espai físic, cerca d'altres fórmules de supervivència diferents a la llar nuclear: llar extensa, la co-residència o en el pitjor dels casos a la caritat.
Aspectes vitals que podrien condicionar la marginació femenina al llarg del segle XVIII
Infantesa, joventut, matrimoni, solteria, viduïtat, vellesa, incloent també la figura de l'esclava com a paradigma de marginació femenina, treball, educació, relacions familiars, delinqüència
femenina
Respecte al treball, l'educació i la subsistència
Treball d'una nena que plasma el paper reservat a la dona «pobra» en l'àmbit domèstic o fora d'ell, des d'edats molt primerenques:
Juana Montoya, de vuit anys d'edat s'exercita a filar i ajudar a la seva mare, fer els manats, tenir als braços a una germaneta seva anomenada Francisca i ajudar en les hisendes de la casa (Archivo Municipal de Alicante, 1783).
Ínfima qualificació i baixes remuneracions dins del reduït camp d'oficis considerats «aptes per al seu sexe»
Criades, bugaderes, mestresses de cria, costureres, treballadores en les indústries locals