Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
ASSISTÈNCIA, PROTECCIÓ, REFORMES, REEDUCACIÓ I EDUCACIÓ EN LA PRIMERA…
ASSISTÈNCIA, PROTECCIÓ, REFORMES, REEDUCACIÓ I EDUCACIÓ EN LA PRIMERA MODERNITAT (SEGLES XVI I XVII)
L'educació i reeducació dels joves
Integració social dels orfes: els contractes d'aprenentatge
Les extremes condicions de vida, la pobresa i les malalties, escurçaven en extrem la infància i els qui aconseguien sobreviure a tota classe de calamitats i epidèmies, s'incorporaven al món laboral des de primerenca edat, a través de l'aprenentatge d'un ofici.
Eren pocs els que aprenien a llegir i escriure, i menys en el cas de les nenes, destinades al matrimoni o la religió després del seu pas pel servei domèstic
Contractes d'aprenentatge
S'especificaven obligacions (aprenentes i mestres o amos) primer pas de l'arrendament de serveis, una vegada transcorregut el període de criança als Hospitals o a cura de nodrisses.
Menor sota la responsabilitat del mestre o amo fins a l'edat adulta
Xiquetes
Tècniques de filat, teixit
i brodat en seda
Les joves
Accedir a un dot final que aportar al matrimoni o a la vida religiosa (les dues formes prioritàries de la seva integració social)
Xiquets
paletes, ferrers, terrissaires, apotecaris, forners, barbers, sastres, plateros, colchoneros o cortineros, entre altres.
Els joves
Ensinistrament professional, indispensable per a una posterior independència
Intrucció i adoctrinament dels orfes
Els Col·legis de Doctrinos, de caràcter assistència i educatiu.
Labor continuada per les Cases de Misericòrdia (s. XVII) i els Hospicis (s. XVIIII), semblants propòsits, des de segona meitat XVI, atenent en exclusiva població infantil.
Lligats als municipis, depenien administrativa i econòmicament, contribuïen al seu sosteniment llegats particulars i almoines propis orfes.
El seu principal objectiu i activitat: ser adoctrinats (aprenentatge recitat de la doctrina cristiana)
La correcció de la joventut delinqüent: Pare d'orfes
La institució Pare d'orfes, creada en 1337 es va singularitzar per les seves funcions entorn de la infància i joventut.
Missió principal
protegir i assistir als menors abandonats, proporcionant-los un ofici a través de la signatura, en el seu nom, de contractes d'aprenentatge, l'estricte compliment del qual passava a supervisar
Funció repressora, evitar i castigar conductes infractores dels dedicats a la vagabunderia, a l'ociositat i al mal viure
privació de llibertat i fins i tot càstigs físics (grills, ceps, tortures…)
L'EDUCACIÓ POPULAR: les escoles de beneficència o de caritat i
les parroquials
Funció
instruir i moralitzar a les classes populars
Era una educació empobrida per als pobres.
S'entenia que la infància pobra no precisava de tantes atencions educatives.
L'Estat reservava l'educació mitjana a superior a la minoria privilegiada.
Cases de pobres
ensenyament religiós, literària, calculo, cant, educació moral i urbanitat,algunes es van convertir en escoles laborals.
Escoles de Beneficència
tenia la intenció d'implicar els rics a través de subscripcions, a canvi de
recompenses espirituals
Reeducació de les joves (prostitució, cases de penedides i “galeres” o presons per a dones
Cases de penedides
(XIII-XVIII). Reclusió, reeducació i reinserció, “abraçar la vida religiosa” Van sorgir moltes congregacions femenines
Prohibició per fomentar el llibertinatge i ser causa de malalties.
Es van prohibir els prostíbuls i l'obertura de noves mancebías (per a recloure a les dones)
Fins al S.XVII ser dona era atenuant en la imposició de penes.
Cases Galera (S.XVI).
Objectiu: una vida en comú reglada, disciplina dura i obligació de treballar.