Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

La Segona Repúlica Espanyola (Andreu i Gerard), . - Coggle Diagram

- - - - Enllaç
    - - Enllaç
  - - - Grans blocs de partits durant la Segona República a Espanya:
        
        Actors polítics encara que no partits polítics
        
        CNT
        
        UGT
        
        Socialisme d’influència marxista
        
        PSOE
        
        Partido Comunista de España
        
        El republicanisme
        
        Republicanisme d’esquerres
        
        Partit Radical Socialista
        
        Acción Republicana
        
        Unión Republicana
        
        Izquierda Republicana
        
        republicanisme d’esquerres autonomista
        
        ORGA
        
        Esquerra Republicana de Catalunya
        
        partits republicans conservadors
        
        Partit Radical
        
        Dreta Liberal Republicana / Partido Republicano Progresista
        
        Partido Agrario Español
        
        la dreta més conservadora
        
        El partit més important
        
        CEDA
        
        Altres grups
        
        Renovación Española / Bloque Nacional
        
        Comunión Tradicionalista
        
        extraparlamentaris i feixistes des de bon començament JONS
        
        Falange Española
        
        Dreta autonomista
        
        PNB
        
        La Lliga
  - - - PCE
      - POUM
      - PSOE
      - Partit Català Proletari
      - USC
    - - Acción Republicana
      - Izquierda Republicana
      - P. Radical socialista
      - Unión Republicana
      - P. Republicà Federal
    - - P.Catalanista República/ Acció Catalana Republicana
      - P. Radical Autònom de Tarragona
      - Unió de Rabassaires
      - P. Nacionalista Republicà d'Esquerra
      - ERC
    - - DLR/ PRP
      - Partido Agrario
      - Partido Radical
    - - Renov Esp./ Bloque Nac
      - C. Tradicionalista
      - CEDA
      - FE de las JONS
    - - Liga
      - Unió Democràtica de Catalunya
- - - - Aquesta oposició, un procediment burocràtic molt complex, les diferències d’estructura social de les diferents regions espanyoles, la manca de recursos i les desavinences dintre del govern van fer que la reforma avancés molt a poc a poc:
        
        Fins el 1933 es van repartir 24.000 hectàrees a 4.000 pagesos
        
        L’any 1935 la llei va ser modificada substancialment. S’atura la reforma i es facilita el desnonament dels pagesos.
        
        Amb el govern del Front Popular es van repartir 500.000 hectàrees a uns 100.000 pagesos, també es va reposar la llei de 1932 per a poder fer més repartiments de terres.
  - - - La creació d'infraestructures destinades a aquesta finalitat: creació d'edificis escolars i provisió de places de mestres
      - La renovació pedagògica per fer que l'ensenyament fos més eficient
      - L'establiment d'un ensenyament obligatori i gratuït, no vinculat a l'església
      - La cooficialitat de les diverses llengües de l'estat
- - - - Aquests governs de dretes tindran diverses fases
        
        A partir del 12/9/33, el Partit Radical tindrà la presidència del govern, primer amb Lerroux i després amb Diego Martínez Barrio, però no aconseguirà estabilitzar cap govern, fet que provoca la realització de noves eleccions a Corts el 19/11/1933.
        
        A les eleccions de Corts del novembre de 1933 guanyaran els partits de dreta i es formaran governs del PRR amb suport extern de la CEDA.
        
        El 5/10/1934 la CEDA va entrar al govern amb el PRR, i les esquerres reaccionaran amb els fets d’octubre que seran durament reprimits.
        
        A la tardor del 1935 esclaten casos de corrupció del PRR i la CEDA intenta que el president de la República, nomeni un cap de govern d’aquest partit però no aconsegueix.
        
        Davant d’aquesta situació política es convocaran noves eleccions el 16/2/36, en les quals guanyaran les esquerres.
  - - - Lerroux, socialitzat políticament durant la Restauració, aspirava a l'estabilitat de la República, la qual, havia de ser un règim burgès governat per la burgesia.
        
        El 1932 Lerroux denunciava la preponderància socialista en el govern, la imprudent política religiosa, el caràcter maximalista de la Reforma agrària, i per això s’allunyaria de la coalició republicana-socialista i buscaria aliances a la dreta.
    - - La CEDA es va començar a articular l’abril de 1931 per agrupar les disperses i desorientades forces de la dreta per sostenir el que creien que eren els “principis tradicionals” fonamentals que identificaven amb la “veritable” espanyolitat
        
        Religió
        
        Pàtria
        
        Ordre
        
        Família
        
        Propietat
        
        La CEDA es va consolidar com a organització en ràpid ascens a inicis de 1932, i es va fundar com a partit el març de 1933
        
        gràcies al suport
        
        De la jerarquia eclesiàstica
        
        De la inexistència d’altres forces que els fessin la competència
        
        De la capacitat dels seus líders, especialment José María Gil-Robles, que van destacar en la defensa a les Corts de la “qüestió religiosa” assolint així un notable protagonisme entre les masses catòliques
  - - - El 1933 l'actitud del govern va permetre un incompliment massiu de la legislació laboral i social que s'havia aprovat anteriorment.
        
        primer es van reduir els Jurats mixtos i la inspecció de treball pràcticament va desaparèixer i després es va canviar la forma d’elegir-ne el president per afavorir la patronal que, ben aviat, va passar a incomplir tots els acords.
      - A inicis de 1934 es van suprimir les expropiacions de terres, es van retornar les ja expropiades als que havien participat a la sanjurjada, i als latifundis del sud d’Espanya s’allargà la jornada limitada legalment a 8 hores i els propietaris aplicaren el pacte de la fam als jornalers sindicats.
        
        Com a conseqüència, el nombre de vagues va augmentar, però l’acció repressiva del Ministeri de la Governació, amb detencions i clausura d’organitzacions obreres, va debilitar la capacitat negociadora dels sindicats.
      - Es va neutralitzar la legislació religiosa i es va permetre la nova obertura de centres d’educació catòlics i es va tornar a finançar l’església.
      - La destitució d’ajuntaments d’esquerres amb qualsevol excusa va esdevenir sistemàtica
      - Es van ascendir militars per a llocs que s’havien d’haver eliminat i els implicats en la sanjurjada van ser amnistiats.
      - L’aprovació de l’estatut basc es va paralitzar.
      - Es va reduir el pressupost de cultura.
  - - - Va comptar amb 3 grans fronts
        
        La vaga a diverses regions d’Espanya
        
        La vaga general s’imposà a gairebé tots els centres urbans d’Espanya i també en importants àrees rurals, i significà la principal mobilització dels anys republicans, menada sobretot pels socialistes.
        
        La vaga general tingué característiques insurreccionals a les zones rurals de Saragossa, Málaga, Cádiz i Córdoba, i a alguns llocs de Múrcia i Castella.
        
        A Madrid, hi hagué una vaga general massiva amb una acció de les milícies socialistes que tingué un clar caràcter insurreccional, amb barricades i enfrontaments amb els cossos de seguretat de l’Estat, si bé tots els intents de prendre punts claus de la capital foren fracassats.
        
        La revolta minera d’Astúries
        
        Una revolta ben planificada de socialistes, cenetistes i comunistes va prendre la conca minera d’Astúries, Gijón i Oviedo.
        
        Per ofegar-la el govern va enviar un creuer i dues canoneres, que van bombardejar Gijón i van desembarcar tropes de procedència africana que lluitaren amb pràctiques de guerra colonial, amb l’aviació per bombardejar els insurrectes i població civil indefensa, i l’exèrcit i la Guàrdia Civil van aplicar una repressió extrema i arbitrària com la que aplicaven al nord d’Àfrica.
        
        Els fets de Catalunya
        
        El plet rabassaire i l’enfrontament de la Generalitat amb el govern espanyol
        
        La proclamació de l’Estat català dins la República Federal Espanyola
        
        La repressió sobre tot el moviment, que va tenir una imatge especialment simbòlica en l’empresonament del Govern de la Generalitat
- - - - Es van reprendre inversions en escoles.
      - Es van començar negociacions a Galícia i el País Basc per aprovar els estatus d’autonomia.
      - Es va restablir l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
      - Es van restituir els regidors i batlles destituïts i també el govern de la Generalitat.
      - Es va decretar una amnistia pels empresonats l’octubre de 1934 i les empreses van haver de readmetre els obrers acomiadats.
      - Es van reprendre les expropiacions de terres i la legislació social reformista.
      - A la dreta, en canvi, tots aquests fets es van rebre amb un rebuig total i absolut, i una part d’aquesta dreta es va orientar definitivament cap al cop d’estat.
- - - - Text llegit per Alfons XIII davant els seus ministres ell 14/4/1931 en què expressava que no tenia el suport del seu poble i que suspenia el poder reial
  - - - El 1r Govern provisional, 14/4/1931 – 15/10/1931.
        
        Enmig de celebracions populars es va constituir un govern provisional format pels partits del Pacte de sant Sebastià i el PSOE.
        
        Convocaria eleccions a Corts Constituents per al dia 28/6/1931
        
        Primeres mesures:
        
        Consolidar la jornada laboral de 8 hores.
        
        Iniciar un projecte de reforma agrària.
        
        Plantejar reformes a l'exèrcit.
        
        Ampliar el nombre de mestres i augmentar els seus sous.
        
        Suprimir l'obligatorietat de l'ensenyament religiós.
      - Segon govern provisional (16/10/31- 14/12/31).
        
        A l’octubre, el president del govern, Niceto Alcalá-Zamora va dimitir pel seu desacord amb la preponderància de les esquerres en el si del govern,
        
        Sota aquest segon govern provisional es va aprovar la Constitució espanyola de 1931 (9/12/1931).
  - - - L'article de la Constitució que reconeixia el sufragi tant masculí com femení es va aprovar l'1/10/31. El sufragi femení va ser objecte de discursos i debats acalorats i de polèmica a la premsa.
- - - - A finals del 1933, la victòria de les dretes a les eleccions a Corts espanyoles del 19/11/33 i la Mort de Macià el 25/12/33 va portar a formar un govern de concentració amb ERC amb Acció Catalana, PNRE, USC, i presidit per Companys.
        
        El traspàs dels serveis d'ordre públic donà lloc a la Junta de Seguretat de Catalunya, que coordinava les accions autonòmica i estatal en aquesta àrea.
        
        D'acord amb les previsions estatutàries, va quedar constituït el Tribunal de Cassació, amb jurisdicció sobre les matèries civils i administratives de competència autonòmica
        
        format per
        
        Un president
        
        Dotze magistrats
        
        organitzat en dues sales
        
        La civil
        
        1 more item...
        
        La contenciosa administrativa
        
        1 more item...
        
        En matèria educativa, la Generalitat seguí els passos de la Mancomunitat portant a terme una política de construcció de noves escoles.
        
        Un altre dels fronts fou l'organització territorial i la reforma del règim local, amb una llei municipal que recollia les aspiracions del moviment municipalista.
        
        Agricultura
        
        Es va fomentar la creació de cooperatives i de centres d’experimentació agrària i es va abordar el problema dels rabassaires, amb una reducció del 50% de les rendes que pagaven i aprovant la Llei de Contractes de conreu (1934)
        
        1 more item...
        
        Política social
        
        La Llei de bases va permetre reorganitzar els serveis de sanitat i d’assistència social, millorant la xarxa d’hospitals i les campanyes de prevenció, vacunació i higiene pública.
        
        Ensenyament
        
        Es van crear escoles per ampliar l’alfabetització i va promoure les innovacions pedagògiques a través de la creació de l’Escola Normal i de les Escoles d’estiu per formar els mestres.
        
        Divisió comarcal
        
        La divisió comarcal es va portar a terme el 1936. A partir dels estudis sobre la xarxa urbana de Catalunya, definia les capitals de comarca com a proveïdores de serveis per a la seva zona d’influència.
  - - - A causa de l'aprovació de la Llei de contractes de conreu l'abril del 1934. La Lliga, lerrouxistes i l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI) van posar en dubte la legitimitat de l'autonomia catalana i van facilitar que la dreta antirepublicana agafés l'anticatalanisme com un dels grans eixos de la seva acció.
    - - El govern de la República espanyola anul·là la llei de contractes de conreu de la Generalitat, al·legant la incompetència del Parlament català per legislar en matèria social.
        
        Com a resposta Lluís Companys va optar per encapçalar la insurrecció, i va proclamar el 6 d’octubre “l’Estat Català” dins la República Federal Espanyola.
        
        Però la falta d'unanimitat entre els membres del govern català i la falta de preparació de la mobilització van provocar que el general Domènec Batet, amb una guarnició de poc més de 2.000 homes, aconseguís posar fi al moviment a Barcelona en poques hores.
  - - - El govern, format bàsicament per l’ERC, es proposà deportar a terme el programa del Front d’Esquerres de les eleccions de febrer i reprendre les reformes del Bienni Azañista.
        
        La Lliga assumí el seu paper d’oposició parlamentària
- - - - A Catalunya també va sortir-ne victorioses les candidatures republicanes i a molts municipis es va proclamar la república. Esquerra republicana va tenir un paper fonamental.
      - A Barcelona, el 14/14 a les dues de la tarda diversos regidors van sortir al balcó de l’Ajuntament a proclamar la república.
        
        Al mateix balcó i va fer una altra proclama: “En nom del poble de Catalunya proclamo l’Estat Català, que amb tota cordialitat procurarem integrar a la Federació de Repúbliques Ibèriques.”
        
        L’endemà va ser afixat un cartell que portava per títol “República catalana”.
    - - Proclamada la República catalana el 14/4/1931, Macià va dictar normes per a l’organització dels ajuntaments, va nomenar al governador civil i l'alcalde de Barcelona i el capità general de Catalunya.
      - El 15/4 va constituir el primer govern de la República, amb homes d’ERC, la USC, la UGT, el PRR i el PCR. Tots els moviments de Macià eren consultats a Madrid.
      - El 17/4, tres ministres van viatjar a Barcelona i de l’entrevista en va sorgir el restabliment dels acords del Pacte de Sant Sebastià i el canvi de República catalana per una Generalitat de Catalunya.
      - El 21/4/1931, un decret del govern provisional espanyol dictava normes per a l’organització de les diputacions, restaurava i organitzava la Generalitat.
    - - El 28 d’abril es va constituir el primer govern de la Generalitat provisional, amb participació dels mateixos partits que el govern de la República catalana, i una Diputació provisional que feia les funcions del parlament. S'ocupava principalment de la redacció de l'estatut de catalunya.
        
        Redacció de l'Estatut i aprovació a Catalunya
        
        Reunida la comissió de redacció a Núria (va enllestir la feina el 20/6) , la Diputació provisional l’aprovava el 14/7, i tot seguit ho feien els ajuntaments.
        
        L’11/8 un decret de la Generalitat feia oficial el projecte i el 13/8 Macià el presentava a Madrid, on començà la seva discussió el 6/5/1932.
        
        Discussió i aprovació de l'Estatut a Madrid
        
        Van caldre més de quatre mesos de discussions per a aprovar-lo. Van acabar-hi votant a favor uns 318 diputats, del govern i de la majoria del Partit Radical; en contra, 19, sobretot del Partido Agrario, i hi va haver un centenar d’abstencions.
        
        A favor: discurs de Manuel Azaña
        
        En contra: discurs d’Antonio Royo Villanova (Partido Agrario):
        
        Aprovat l’Estatut, ja es van poder fer eleccions al Parlament de Catalunya, que van tenir lloc el 20/11/32.
        
        L'ERC havia esdevingut, el partit hegemònic a Catalunya.
        
        El contingut de l'Estatut de 1932
        
        Pel que fa a les competències de cada administració, els dos estatuts establien una triple divisió: matèries de competència exclusiva del poder central; matèries de legislació estatal i execució de la Generalitat, i matèries de legislació i execució de la Generalitat
        
        L’Estatut de 1932 era també més prolix, basat en la Constitució, i sotmetia les lleis socials, les obres públiques i altres competències a la vigilància de l’Estat.
        
        Pel que fa a les matèries exclusives de la Generalitat, eren, segons el projecte de Núria, el règim municipal i la divisió territorial, l’ensenyament, el dret civil, l’organització dels tribunals, les obres públiques de Catalunya, la policia i l’ordre interior.
        
        La Generalitat estava formada pel Parlament, el President i el seu Consell, i un Tribunal Superior de Justícia. L’Estatut Interior de Catalunya (1933) va regular el funcionament intern de les institucions catalanes.
        
        El sufragi a l'Estatut de 1932
        
        Projecte
        
        El Parlament, que exercirà les funcions legislatives, serà elegit pel temps que determinarà l’Estatut interior, per sufragi universal i directe.
        
        Estatut aprovat
        
        El Parlament, que exercirà les funcions legislatives, serà elegit per un termini que no passi dels cinc anys, per sufragi universal, directe, igual i secret.