Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
EL PENSAMENT MEDIEVAL: FILOSOFIA I TEOLOGIA - Coggle Diagram
EL PENSAMENT MEDIEVAL:
FILOSOFIA I TEOLOGIA
CRISTIANISME I FILOSOFIA
El començament de la nostra era coincideix amb el adoctrinament del cristianisme
Des del segle I al IV el cristianisme va ser perseguit.
Teodosi
va reconèixer el cristianisme com a religió oficial de l’Estat (380)
Els
Apologetes
defensaven el cristianisme
Mestres de l’Escola d’Alexandria
: (Climent i Orígenes) van tractar d'ordenar de forma racional la teologia cristiana.
L’ÈPOCA DE LA PATRÍSTICA
L'esglesia
va anar agafant força i va crear
el seu propi ordre intern, la seva pròpia direcció i les seves pròpies lleis.
Pares de l’Església
El més influent va ser sant Agustí (segle V).
Dogma triniari
: En Déu hi ha una sola substància en tres persones diferents (Concilis de Nicea –325– i de Constantinoble –381–).
Dogma cristològic
: En Jesucrist s'uneixen les dues natures, divina i humana. (Concilis d'Efes -431- i de Calcedònia -451-
(Gregori de Nazianz i Gregori de Nissa.)
: van definir els dogmes cristians i van mantenir la puresa enfront dels dissidents.
SANT AGUSTÍ (354 – 430)
Uneix la
filosofia platònica
amb el
cristianisme.
Col·loca la raó humana en la fe. "Crec per entendre" i "Entenc per creure"
Sant Agustí influencià a tota la filosofia medieval
VISIÓ GENERAL DE L’EDAT MITJANA
Socialment
: Desaparició de les ciutats, transició a una economia agrícola i aparició de la societat feudal
Culturalment
: Empobriment de la ciència i la filosofia i absència d'autonomia intel·lectual davant l'Església.
La filosofia
: es centra en comprendre els continguts de la religió cristiana i demostrar que la religió i la raó no son incompatibles
Comença a finals del segle V i acaba a mitjans del XV
L’ESCOLÀSTICA
Filosofia dominant a tota Europa Occidental
Filosofia que s’ensenyava a
les escoles monacals i catedralícies.
(Supervisada per L'Església).
Centrada en la reflexió de Deu i les seves relacions amb el món.
Plotí i Sant Agustí
(Grec i Cristià), van ser influïts per la filosofia de Plató.
Sant Anselm (1033 – 1109),
L'existència de Déu pot ser compresa racionalment.
Argument Ontològic:
No es pot pensar que Déu no existeix
LES FILOSOFIES ÀRAB I JUEVA EN L’EDAT MITJANA
Els Àrabs a partir de les obres d'Aristòtil, van mantenir viva la investigació científica mentre que el mon llati anava decaient
Averrois
(Àrabs)
Doctrina de la doble veritat:
una per la fe i un altra per la raò, que de vegades no coincideixen
Maimònides
(Jueu)
Concilien filosofia i teologia amb la
lectura analògica
de les Sagrades Escriptures i la impossibilitat de caracteritzar Déu amb atributs positius.
Aristòtil va començar a ser conegut a Europa gràcies als Àrabs i a l'Escola de Traductors de Toledo
L’ALTA ESCOLÀSTICA
A partir del segle XII
, Europa entra en un període de recuperació econòmica, social i cultural.
Gràcies a
Sant Tomàs d'Aquino
(segle XIII),
Aristòtil
es converteix en la nova figura guia intel·lectual de la cristiandat.
L'alta escolàstica passa a ser aristotèlica i adquireix un fons més filosòfic.
El pensament filosòfic floreix un altra vegada a les ciutats i a les universitats.
SANT TOMÀS (1225 – 1274)
Amb
Aristòtil
com referencia,
Sant Tomàs
veu en la raó humana la capacitat de proporcionar coneixement i no només un instrument al servei de la fe.
Però, no pot haver-hi conflicte entre els resultats que obté la raó i les veritats revelades.
Fé i raó convergeixen en la veritat. Però l'autonomia de la raó acaba quan entra en contradicció amb la fe.
LA CRISI DEL SEGLE XIV
A Europa. profunda crisi econòmica, social i
política.
L'Església comença a perdre poder davant la monarquia i cau a mans del rei de França quan van traslladar la seva seu a Avinyó.
El naixement de l'
Estat
posa fi a la idea de l'
Imperi
i a la
estructura feudal
.
Arran d'això, separació de la teologia i la filosofia.
GUILLEM D’OCCAM (1298 – 1350)
Les idees empiristes i lògiques de
Guillem
anuncien un canvi de rumb en la història de la filosofia.
Als inicis del renaixement,
Guillem
opina que els dogmes religiosos només poden fundar-se en la revelació.
El coneixement es d'origen intuïtiu. (
Nominalisme
)
Per als
nominalistes
, les idees són els noms mentals amb què pensem les coses.
Per comprovar la veracitat d’una idea és imprescindible recórrer a l’
observació
.
LA CIÈNCIA DEL SEGLE XIV
Basada en la raó, l'experiència, lliure d'influències eclesiàstiques i de les pressions de l'Antiguitat.
Buridan
(1295 – 1358),
Oresme
(1325 – 1382) i
Saxònia
(1316 – 1390) van qüestionar a Aristòtil en temes de cosmologia i física.
Buridan i Oresme
Plantegen la hipòtesi d'una terra mòbil en lloc de l'immobilisme d'Aristòtil.
Buridan i Saxònia
Van explicar els moviments dels projectils amb la teoria de
l'impetus
Oresme
Proposa la descripció matemàtica dels processos físics
EL PAPER DE LA DONA EN LA MÍSTICA DE L’EDAT MITJANA
La dona podia participar en el món cultual gracies a
l'Escriptura Religiosa.
Proliferen el nombre d'
escriptores místiques
que relaten les seves experiències visionaries i l'èxtasi de la unió amb Déu.
Hildegarda de Bingen
(1098 - 1179): Monja benedictina i filòsofa, ofereix a través de les seves obres reflexions sobre l'esser humà i l'univers en relació amb la divinitat.