Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

U.5 EL TRAUMÀTIC INICI DEL SEGLE XX, LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL - Coggle…

- - - - La rivalitat existia per diversos motius:
        
        El revengisme francès per la perdua de Alsàcia i Lorena el 1870 en la guerra francoprussiana
        
        Els imperis austrohongarès i rus es disputaven el control econòmic i polític dels Balcans
        
        La rivalitat economica entre Alemanya i el Regne Unit. El Regne Unit veia com una amenaça a Alemanya per les seves colònies
    - - Per aïllar a França i mantenir l'equilibri als Balcans, el 1872, el Bismarck va establir la Doble Aliança, amb l'imperi austrhongarès, i la Lliga dels Tres Emperadors, amb els imperis austrohonagrès i rus
        
        La política expansionista de l'emperador Guillem II centrada la cerca de nous mercats i creació d'una poderosa marina de guerra, va provocar la dimissió de Bismarck el 1890. Començant així la pau armada (1890-1914), un perìode en què les potències europees es van agrupar en dos blocs militars:
        
        La Triple Aliança (1882-1915), formada per Alemanya, Àustria i Itàlia.
        
        La Triple Entesa (creada el 1907) formada per França, Rússia i el Regne Unit. Rússia havia abandonat l'aliança amb Alemanya a causa dels problemes als Balcans
        
        El temor mutu va portar a una cursa d'armaments. A gairebé tots els països es van incrementar la mida dels exèrcits i es van fabricar noves armes. En aquest ambient, qualsevol enfrontament podia donar origen a un gran conflicte.
    - - Les qüestions colonials van ser una font contínua de problemes, i al Marroc hi va haver conflictes promoguts per Guilllem II. El 1905, l'emperador alemany es va manifestar a favor de la independència del Marroc enfront de les pretensions franceses. Per evitar una guerra a Europa, es va celebrar la conferència d'Algesires (1906), en què es va reforçar la presència francesa.
        
        Posteriorment es va crear un protectorat hispanofrancès al Marroc. A canvi de reconèixer-lo, Alemanya va obtenir una part del Camerun francès, però l'aliança entre el Regne Unit i França en va sortir reforçada, al contrari del que desitjava Guillem II.
    - - L'Imperi otomà s'enfonsava, i Àustria i Rússia pretenien aprofitar la situació per augmentar el poder de què disposaven a la zona dels Balcans. També Rússia donava suport als estats eslaus perquè no caiguessin sota poder austríac. Per la seva banda, Àustria desitjava expandir-se cap a la costa del mar Adriàtic.
        
        Entre el 1908 i el 1913 es van originar tres crisis que es van saldar amb l'annexió de Bòsnia i Hercegovina a l'Imperi austrohongarès, i el repartiment de gran part de Bulgària entre els països veïns.
- - - - Àustria, amb el suport d'Alemanya, va plantejar una ultimàtum a Sèrbia amenaçant-la amb la guerra si no li permetia participar en la investigació de l'assassinat. Sèrbia, amb el suport de Rússia , va rebutjar l'ultimàtum i l'Imperi austrohongarès va declarar la guerra a Sèrbia
        
        Rússia es va mobolitzar en suport de Sèrbia. Alemanya va declarar la guerra a Rússia, i després a França: i el Regne Unit, a Alemanya. Itàlia va trencar la Triple Aliança i no va donar suport a Àustria ni a Alemanya, Havia esclatat la Primera Guerra Mundial
  - - - Va ser una guerra on es van fer ús de tots els recursos humans, econòmics i tècnics dels països contendents
  - - - Metralladores i tancs
      - Gasos tòxics
      - Dirigibles i avions
      - La guerra submarina
- - - - A l'inici de la guerra, Alemanya esperava obtenir una ràpida victoria al front occidental i derrotar França per després centrar l'esforç al front tus (pla Schlieffen). Però els francesos van vèncer Alemanya a la batalla del Marne, i el pla alemany d'un avenç ràpid va fracassar.
        
        Al final de l'agost del 1914, al front oriental, les tropes russes van atendre les peticion dde França i van llançar una ofensiva sobre Alemanya. L'ecèrcit rus va ser derrotat a Tannenberg, però tot i així va aconseguir que Alemanya hagués de desviar tropes cap a l'est, i aixó va ajudar a França.
    - - A partir del 1915, els exèrcits van començar a fixar les posicions. quan els fronts bèl·lics es van estabilitzar. Per aconseguir-ho , van construir trinxeres o rases per protegir-se, i van aixecar barreres de filats per impedir l'avenç enemic.
        
        En aquesta situació de desgast,, Alemanya a la batalla de Verdun (1916) i el Regne Unit a la batalla del Somne (1916) van intentar trencar el front occidental. Els resultats van ser escassos i hi va haver centenars de milers de morts entre tots dos bàndols,
        
        Al front oriental es va accelerar la descomposició de l'ecèrcit rus i del règim tsarista
        
        Davant l'estabilitat dels fonts principals, els aliats van intentar trencar l'equilibri bèl·lic atacant zones secundàries. Al Mediterrani, el Regne Unit va fracassar en l'intent d'aïllar Turquia (batalla de Gal·lípoli, 1915) però els aliats van ocupar diverses posicions otomanes al Pròxim Orient amb l'ajuda dels nacionalistes àrabs, i van conquerir colònies alemanyes a l'Àfrica i l'Àsia
        
        La flota britànica va bloquejar Alemanya i va impedir que arribessin subministraments a la població. La marina de guerra alemanya va reaccionar intensificament la guerra submarina, i va enfonsar vaixells dels aliats i dels que hi comerciaven. Finalment, aquesta tàctica va fracassar i el sistema de combois, les càrregues de profunditat, les mines. el sonar, etc. van aconseguir contrarestar l'amenaça alemanya.
    - - El 1917, dos fets van canviar el rumb de la contesa:
        
        A causa de l'esclat de la Revolució bolxevic, les noves autoritats russes van decidir fer cas del clamor popular antibèl·lic que s'havia estès entre els soldats i la població civil, i van començar negociacions amb Alemanya per retirar-se de la guerra. El març del 1918 va signar el Tractat de pau de Brest-Litovsk amb Alemanya, i el front oriental va desaparèixer
        
        La guerra submarina d'Alemanya perjudicava les exportacions nord americanes, i també el seu pretigi nacional. Per això, els Estats Units van entrar en la guerra a favor dels aliats
        
        Després de la retirada de Rússia, França va contraatacar a tots els fronts i els imperis centrals no ho van poder resisitr. Primer es van rendir Turquia, Bulgària i Àustria.Hongria, i l'11 de novembre del 1918, Alemanya va signar l'armistici. La guerra havia acabat
- - - - Va ser necessari recórrer més de l'habitual a mà d'obra femenina per cobrir les tasques dels homes, mentre aquests lluitaven a la guerrra. Milions de dones voluntàries van assumir els treballs, sobretot en les fàbriques d'armament. Era una feina dura i perillosaque provocaven danys a la pell i al sistema respiratori. Eren freqüents els accidents, com ara less explosions que van causar la mort de moltes treballadores.
        
        Algunes dones com Natalie Tychmini o Dorothy Lawrence, van lluitar al front, i altres, com Mata-Hari, es van convertir en espies.
  - - - Els bombardejos aeris eren la por que envaïa a la gent. França i el Regne Unit van ser els països més bombardejats
        
        El govern va fer servir la propaganda per evitar que la moral de la població decaigués. Distribuien cartells, enaltien les victòries, presentaven l'enemic com un monstre i se censuraven algunes notícies per no desmoralitzar les tropes ni la població civil. També animaven a les famílies a mantenir correspondència amb els soldats
  - - - Els dies tranquils, alguns soldats aprofitaven per escriures diarid i cartes que ens han proporcionat informació sobre la guerra . La foscor de la nit els permetia sortir de la tinxera per reparar-la o assaltar les enemigues.
- - - - Al principi del 1919 es va iniciar els cinc tractats que establien les condicions de la pau: els tractats de Versalles (amb Alemanya), Saint-Germain-en-Laye (amb Àustria), Trianon (amb Hongria), Sèvres (amb Turquia), i Neuilly (amb Bulgària). Les decisions les van prendre els Estats Units, França, el Regne Unit i Itàlia, que van obligar als països vençuts, no presents a la conferència, a acceptar les condicions imposades. Els objectius van ser:
        
        Impedir el ressorgiment d'Alemanya
        
        Aconseguir un equilibri de poders
        
        Mantenir aïllada Rússia (evitar el contagi de la Revolució bolxevic)
  - - - Però va tenir una eficàcia limitada, perquè no disposava d'exèrcit ni de capacitat per forçar el compliment de les resolucions que prenia. A més, no hi van participar els països vençuts, ni Rússia ni els Estats Units
  - - - El nombre elevat de soldats morts va provocar un desequilibri numèric entre la població femenina i la masculina. Això va comportar un descens de la natalitat en les generacions posteriors, així com la reducció de la població activa i el nombre de consumidors.
  - - - Peer sufragar les despeses, molts països van demanar préstecs a l'exterior, sobretot als Estats Units. Al final de la Guerra, l'endeutament dels països europeus era elevadíssim.
  - - - La presència massiva de la dona al món laboral va constituir un estímul important per reprendre, un cop acabat el conflicte, la lluita per l'emancipació femenina. Les dones van assolir el dret a vot a diversos països, com ara Alemanya (1918) i els Estats Units (1920).
- - - - Era una monarquia absoluta, l'autocràcia, en què el tsar (Nicolau II des del 1894) concentrava el poder suprem de l'estat. Hi havia un Parlament, la Duma, però tenia uns poders molt limitats.
        
        L'economia era fonalment agrària. La pagesia vivia en la misèria. Al final del segle XIX es va iniciar una tímida industrialització que va fer créixer el ptoletariat, que també vivia en condicions molt precàries.
        
        Diferents forces polítiques clandestines s'oposaven al tarisme
        
        Partit Obrer Socialdemòcrata Rus
        
        Fundat el 1898, era d'ideologia marxista. El 1903 es va dividir en dos grups:
        
        Els menxevics, més moderats, eren partidaris de col·laborar en un règim liberal de transició al socialisme.
        
        Els bolxevics, liderats per Lenin, rebutjaven qualsevol forma de col·laboració amb el sistema burgès i volien implantar la dictadura del proletariat
        
        Partit Democràtic Constitucional
        
        Fundat el 1905, pretenia enderrocar l'absolutisme tsarista i convertir Rússia en una monarquia constitucional.
        
        Partit Socialista Revolucionari
        
        Creat el 1905, veia en la pagesia la veritable força revolucionària, Defensava la col·lectivització de les terres. Aleksandr Kerenski en va ser el líder
  - - - El 9 de gener del 1905, les masses populars es van dirigir al Palau d'Hivern de Sant Petesburg, residència del tsar, per fer-li arribar un seguit de peticions per tal de millorar les condicions de vida i forçar l'aplicació de reformes polítiques. La resposta va ser una repressió violenta, coneguda com a Diumenge Sagnant, amb centenars de persones mortes i ferides. Les protestes i les vagues van durar diversos mesos. La pagesia i el proletariat es van agrupar en soviets (consells o assembles d'obrers, soldats i camperols), entre els quals va destacar el de Sant Petesburg, dirigit pel bolxevic Lev Trotski.
        
        El tsar va fer algunes concessions, recollides en el Manifest Imperial (octubre del 1905), com ara l'elecció per sufragi universal masculí d'una Duma, però va incomplir els seus compromisos
- - - - La revolució va començar el 23 de ferbrer (8 de març del calendari occidental) amb una vaga en una fàbrica d'armament de Petrograd (antic Sant Petersburg). L'endemà, la ciutat es va paralitzar per la vaga general. El dia 26, l'exèrcit va provocar una repressió sagnant, però, un dia més tard, les tropes de Petrograd es van unir als vaguistes. El 2 de març, Nicolau II va abdicar i es va formar un govern provisional, en què va destacar el socialista moderat Kerenski
  - - - L'abril del 1917, Lenin va exposar a les Tesis d'abril la necessitat de trencar amb el govern provisional i passar de la revolució burgesa a la revolució socialista. Els punts principals eren la retirada de Rússia de la guerra, la redistribució de la terra, el control de les fàbriques pels comitès obrers, l'autonomia per a les nacionalitats i el lliurament del poder als soviets
        
        Al juliol, les derrotes en la guerra i el descontentament van provocar una insurreció popular a Petrograd. El govern provisional la va dissoldre, va declarar il·legal el Partit Bolxevic i Lenin es va haver d'exiliar
        
        A l'agost, el govern provisional es va enfrontar a un cop d'estat del sector més conservador de l'exèrcit, liderat pel general Kornilov, que va fracassar.
  - - - Es va formar un nou govern, el Consell de Comissaris del Poble, presidit per Lenin, que immediatament va negociar la sortida de la guerra (Tractat de pau de Brest-Litovsk del 1918). També va decretar l'expropiació sense indemnització dels latifundis per repartir la terra a la pagesia i el control de les fàbriques en mans del proletariat. Va reconèixer teòricament el dret a la sobirania dels pobles de Rússia.
  - - - Els bolxevics van crear l'Exèrcit Roig organitzat per Trotski. El juliol del 1918 van executar el tsar i la seva familía a Ekaterinburg. El 1921 van llançar una ofensiva victoriosa que va posar fi a la guerra.
        
        Durant la contesa, el govern va implantar el comunisme de guerra, una política ecconòmica que va nacionalitzar la indústria, va requisar les collites per alimentar l'exèrcit o va prohibir el lliure intercanvi de béns. Però la situació tan difícil va provocar la fam del 1921.
        
        En aquesta etapa es van assentar les bases del nou estat: les decisions van quedar en mans dels bolxevics, que van obtenir el control del Partit Comunista. Els altres partits van ser prohibits i es van instaurar una dictadura comunista. Hi va haver vagues i revoltes, que el govern va reprimir amb violència extrema.