Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

L'ART GÒTIC, ARQUITECTURA GÒTICA, ESCULTURA GÒTICA, ESCULTURA: ESCOLES…

- - - - Produeix un creixement demogràfic.
      - Dona la existència d'excedents de productes i de pagesos en els feus senyorials.
      - Iniciació d'una etapa d'interacció entre el camp i la ciutat.
        
        Camp: proveeix la ciutta d'aliments i matèries. Ciutat: ofereix productes artesanals.
        
        Economia de mercat urbana.
    - - Burgs o ravals, on es varen instal·lar artesans i comerciants formant un nou grup de ciutadans coneguts com a burgesos.
    - - La primera es va veure beneficiada per les croades i l’expansió del món cristià que va permetre l’arribada a occident d’espècies, sedes i perfums procedents d’Orient.
      - El comerç entre la mar Bàltica i la del Nord, va estar controlat per la Hansa, lliga que agrupava les principals ciutats comercials (Lúbeck, Hamburg, Bruges i Gante) per a defensar els seus objectius econòmics.
    - - Amb el comerç es posaren en circulació de nou importants quantitats de moneda, va aparèixer la lletra de canvi i es varen concretar les primeres associacions entre capitalistes i comerciants per a iniciar grans empreses mercantils.
  - - - Aporten novetats importants: es considera lliure, independent del senyor feudal i creu que és la riquesa la que marca la distinció de classe i que la iniciativa personal possibilita l’ascens social.
  - - - Superació del vassallatge sorgeixen Corts i Parlaments on es reunien els representants d'un país per classes o estaments.
        
        A les ciutats es doten un govern autònom per mantenir la independpència econòmica i es varen organitzar amb els ajuntaments i consells municipals
  - - - Sorgiment com associacions de professors i alumnes que cercen independitzar-se de la influència de les escoles episcopals.
        
        Iniciació d'una cultura de caràcter laic i comsopolita.
    - - Influència en una Europa cristianitzada era enorme i això que va passa per un periode bastant convuls per conflictes interns que van provocar l'anomenat cisma d'Occident (1378-1417), anys durant els quals hi va haver dos papes, un a Roma i l'altre a Avinyó. D'altra banda, també apareixen diverses heretgies o derivacions de l'ortodòxia com la dels càtars.
      - Crea ordes religiosos.
        
        Sorgeixen així en el segle XIII els dominics i els franciscans, anomenades ordes mendicants perquè els seus membres, refusant la reclusió i la relativa comoditat monacal, es comprometien a pidolar l’aliment mentre realitzaven un apostolat o predicaven pels carrers.
        
        La religiositat franciscana suposà l'aparició d'un nou humanisme i l'acceptació d'un nou humanisme i l'acceptació de la natura com a manifestació de l'obra de Déu.
        
        A partir del segle XIV, s'estén la tendència a una religiositat més íntima i individual i s'afirma el sentit de la mort com a trànsit i com a realitat davant la qual no hi ha diferències socials.
        
        En l'art, aquesta tendència humanista es reflecteix en el gust pels aspectes dramàtics de la vida de Crist i dels sants (crucifixió, martiris, etc.), en el tractament de la Verge com a Mare on l'auge de l'escultura funerària, o en la lluminositat de les catedrals que es converteix en la una lluminositat espiritual.
- - - - A més, el desenvolupament del comerç internacional i l’existència de fires i mercats donen lloc a un moviment de les obres d’art que es converteix fins i tot en objecte d’exportació.
  - - - 2a meitat - finals s. XII: Fase proto-gòtica o gòtic primerenc. En el segle XII constitueix una continuïtat del romànic en el qual s’introdueixen elements nous com les voltes i els arcs ogivals. Apareixen les primeres catedrals (Îlle de France i Abadia de Saint Denis) i l'Orde del Císter (França, 1098) i expansió a Catalunya (monestirs amb novetats arquitectòniques).
      - S. XIII: Fase clàssica o gòtic ple en el qual queda plenament definit, amb l’arquitectura com la principal de les arts.
      - S. XIV: Desenvolupament i difusió de l’estil per tot Europa (gòtic internacional). S’estilitza l’arquitectura, mentre la pintura i l’escultura adquireixen major autonomia.
      - S. XV-XVI: Gòtic tardà o flamíger (o fase barroca amb derivacions ornamentals). En el segle XV la decoració es converteix en la protagonista, essent la fase més exuberant del gòtic: Gòtic flamboyant (França), Gòtic perpendicular (Anglaterra), Flamíger o isabelí (Castella), Manuelí (Portugal).
- - - - Malgrat que la catedral es convertirà en l'edifici més emblemàtic del gòtic, hem de tenir present que el desenvolupament de les ciutats i l'aparició de noves feines i institucions comportarà la construcció de nous edificis civils representatius: ajuntament, llotges, palaus de burgesos, etc.
- - - - A la planta podem observar tres parts: la capçalera, el transsepte i les naus.
        
        La capçalera, que disposen de presbiteri, girola senzilla o doble, i absidioles adialment disposades.
        
        La nau tranversal, tendeix a ser molt ample, però curt i poc sortint en relació amb l'amplada de les naus, queda remarcat però en l'altura al creuer, el transsepte es pot allunyar de la capçalera fins a arribar a situar-se en el centre de l’església.
  - - - Té l'avantatge tècnic d'exercir càrregues laterals menors que la de mig punt, resultant més lleuger i dinàmic.
        
        L’arc apuntat (o arc ogival) indica esforç i dinamisme i té l’avantatge tècnic d’exercir càrregues laterals menors que la de mig punt de tal manera que el mur que queda sota l'arc a penes rep pes i proporciona major esveltesa a l'edifici permetent a l'arquitecte acosatar-se a la desitjada verticalitat.
        
        Al llarg del temps va anar evolucionant en la seva forma fins a derivar en els conopials, carpanells, Tudor (utilitzat a Anglaterra), escarser i mixtilini.
    - - La carcassa de la volta ogival està formada pels dos arcs que es creuen diagonalment i queden visibles, i pels arcs faixons o torals i formerets que delimiten l’espai lateralment.
        
        Entre aquests dos arcs que es creuen diagonalment la plementeria són els panys de carreus de pedra que es troben entre els nervis d’una volta ogival.
        
        La volta ogival representa un gran avanç tècnic, ja que mitjançant aquests sistema el pes de la volta es concentra en quatre punts concrets, els quatre extrems.
        
        Això permet obrir finestrals en els murs ja que aquests no sustenten la volta i només tindran la missió de tancar l’espai.
        
        La volta ogival més senzilla és la quatripartida, formada per dos arcs apuntats que es creuen diagonalment amb 4 plements.
        
        La volta ogival sexpartida està formada per tres arcs apuntats que es creuen diagonalment amb 6 plements.
        
        1 more item...
  - - - La darrera dificultat consistia a crear uns suports que traslladessin aquestes pressions a terra que es fa a través dels pilars a l'interior del temple i a l'exterior a traves dels arcbotants i d'aquí als contraforts.
    - - El mur deixa de tenir funció de suport i és substituït per grans vitralls. En canvi, el pilar compost amb bossellets es converteix en un dels principals elements de suport.
        
        Les càrregues o pressions laterals que exerceixen els nervis de les noves voltes de creueria són recollides i conduïdes a terra mitjançant els pilars fasciculats, quadrangulars o cruciformes, als quals es van adossant fines columnes circulars anomenades bossellets, que recullen cada un dels nervis.
        
        S’utilitzen multitud de columnetes que són tan primes que és impossible llaurar capitells, cosa per la qual no tenen capitells individualitzats, sinó que es coronen tots els bossellets amb una franja horitzontal decorativa, que els engloba a tots.
    - - L’arcbotant o arc boterell contribueix a perfeccionar el sistema de conducció de les forces exteriorment.
        
        Consisteix en un segment d’arc que sobrevola la coberta de la nau i transmet la càrrega lateral de la volta central al contrafort.
        
        Com a remat trobam una espècie de torreta de forma piramidal punxeguda anomenada pinacle, que té una doble funció: estètica i estructural.
        
        L’arcbotant s’utilitza també per a conduir l’aigua de pluja pel reguer excavat pel seu extradós i desaigua per les boques o canons amb formes animals anomenats gàrgoles.
        
        Arcbotant
  - - - És a dir, l'embranzida de les voltes es descompon en embranzides verticals i embranzides laterals. Els verticals se solucionen amb els pilars i els laterals amb els arcbotants i contraforts.
        
        Distribució dels paraments interiors en tres: arcades, trifori i els finestrals o claristori.
        
        La nau central sol ser més elevada que les laterals, i les tribunes del segon pis, que en el romànic s’empraven per a contrarestar les pressions laterals, es fan innecessàries en el gòtic, per l’ús d’arcbotants, i es transformen en una simple galeria o trifori.
        
        Sobre el trifori es disposa una altra filera de finestres anomenada claristori per a augmentar la claredat. Amb el pas del temps despareix el trifori i l'alaçat s'articularà en dos nivells.
  - - - -El predomini de l'obertura sobre el massís: el mur no exerceix un paper sustentante, no intervé en l'estabilitat de l'edifici i es converteix en mer tancament, per la qual cosa es poden obrir grans finestrals amb vidrieres que tamisen la llum i acoloreixen l'espai interior.
        
        La llum adquireix gran protagonisme en l'edifici i té un valor simbòlic: Déu és la llum del món i quanta més llum rebin els objectes més prop de Déu estaran. Un exemple d'això el tenim en la Saint Chapelle de París, un edifici que sembla una caixa de vidre i pedra.
        
        El grau en què es prescindeix del mur en l'estil gòtic no se supera a Occident fins que s'utilitzin en el S. XIX el ferro i l'acer com a material de construcció
        
        L'humanisme incipient empenyia a l’home cap a la claror per alliberar-se de les tenebres, les parets es van cobrir amb vitralls que contribuïen a augmentar l’espiritualitat i a encendre l’amor en els homes.
        
        -Elevació i moviment ascendent. El sistema constructiu permet que l'edifici aconsegueixi gran altura, però a més tots els elements són concebuts per a servir a aquest efecte d'elevació i moviment ascendent que es percep en entrar.
        
        El paral·lelisme i l'altura dels pilars, les fines columnetes o bossellets impulsen la mirada cap amunt; la relació de l'amplària i altura de les naus contribueix també a donar l'impuls ascendent.
  - - - Pel que fa a les façanes es desenvoluparen àmpliament; no tan sols la principal, sinó també les del creuer.
        
        Sobre les portalades la decoració s’estén amb generositat; són com les romàniques però les arquivoltes no són semicirculars, sinó ogivals i solen acabar amb unes característiques motllures anguloses que es col·loquen sobre els arcs de les portalades, anomenades gablets.
        
        Tant els arcs ogivals que enmarquen les portes com els gablets contribueixen a donar també aquesta sensació de verticalitat. En el brancals les estàtues es protegeixen mitjançant dosserets.
        
        La façana principal reflecteix l'organització interna, amb una divisió en carrers verticals que corresponen a les naus Al mateix temps, hi ha una divisió horitzontal en tres o quatre pisos. La sensació de verticalitat és remarcada pels pinacles i gablets, i les torres laterals, mentre que l'espai central queda dominat per la rosassa.
        
        La façana principal acostuma a estar flanquejada per torres cobertes, aquestes torres campanar adqueriexen una dimensió desmesurada i consten de varis cossos que disminiueixen progressivament de volum i forma per acabar normalment amb terrasses o amb agulles.
  - - - Els llocs on s’ubica són a l’exterior en portes, finestres i claustres i a l’interior hi sorgeixen tres nous camps: vitralls, retaules i cadiram del cor.
        
        Els vitralls substitueixen a la pintura mural, que s’havia desenvolupat àmpliament durant el període romànic. Els vitralls també s’utilitzaven en les rosasses, que eren obertures circulars recobertes de vitrall , que il·luminen els peus del temple (o la capçalera) Tant els vitralls com les rosasse solen anar acompanyades de traceria (decoració en pedra . Dins les catedrals gòtiques té una doble funció simbòlica:
        
        -Per un costat, la llum de colors suggereix la presència intangible de Déu, que il·lumina la seva església.
        -Per altra part és una metàfora: el sol entra i surt pel vitrall sense rompre’l, a l’igual que va quedar intacta la Verge Maria després de la concepció i el naixement de Crist.
- - - - La catedral és una imatge del regne de Déu sobre la terra, una imatge del cel. La novetat del gòtic no és aquest plantejament simbòlic, que ja existeix al romànic, sinó la manera de de dur-ho a terme.
        
        El gòtic crea un nou sistema de representació de la Jerusalem celestial basat en dos principis: la mesura i la llum. Per això el sistema de proporcions de l'edifici i el joc lumínic dels vitralls no s'han de considerar exclusivament des del punt de vista formal, sinó també en el seu aspecte simbòlic. El nou món d'imatges que omplen les portalades exteriors completa aquest simbolisme.
- - - - La sala capitular: Espai generalment quadrat, on es celebraven les reunions monacals sota la presidència de l’abat.
      - El dormitori dels monjos.
      - La sala de treball dels monjos: Dotada d’amplis finestrals perquè s'usava com scriptorium o lloc on s’escrivien i copiaven els llibres (manuscrits) i documents. Solia ser l’únic lloc escalfat per una xemeneia, i per això també rebia la denominació de calefactorium.
      - El refectori: Menjador dels monjos, en el qual es disposava un púlpit per a la lectura d’obres pietoses durant els menjars. Es trobava a la planta baixa amb accés des del claustre i tenia comunicació amb la cuina.
- - - - Llotja de Palma.
    - - Ajuntamnet de Brussel·les.
- - - - Des del punt de vista formal cal destacar la tendència a un major naturalisme de figures (que arriba en alguns casos a autèntics retrats) i una major coherència en la composició d'escenes; els relleus prenen una estructura narrativa i la influència clàssica s'evidència en les actituds, les expressions o el tractament dels vestits.
        
        Es comença a donar una preocupació per la vida terrenal, l’home i la natura a causa de la influència de les predicacions de Sant Francesc d’Assís (les obres del Creador són belles per sí mateixes i dignes de ser representades tal com apareixen a la nostra vista).
        
        Així, les imatges comencen a humanitzar-se, deixant veure les seves passions i alegries En un primer moment, conserva part de la grandiositat romànica, però a poc a poc, els artistes doten els seus personatges d’una intensitat i expressivitat més humana. S’observa un canvi temàtic, amb una abundància de temes patètics i un sentiment tràgic que impregna les obres escultòriques d’aquesta etapa.
- - - - És en el segle XIII quan s'executen les obres mestres. A la catedral d’Amiens s’aconsegueix finalment rompre amb els esquemes romànics aconseguint gran naturalitat i realisme, sobretot a les portalades del creuer.
        
        A Reims és on l’escultura arriba a la seva maduresa, és una obra poc unitària i respon a diversos artistes i sentits escultòrics. Algunes figures delaten la presència d’un classicisme hel·lènic, mentre que d’altres responen a la tradició centreeuropea.
        
        Per primera vegada, les figures dels brancals es mouen amb naturalitat, oblidant el seu antic paper d’element arquitectònic. Però a Reims, l’escultura monumental no es redueix a les portades, sinó que compren un gran nombre d’escultures en les parts altes i les torres i algunes de més petites als nínxols que decoren l’interior.
  - - - El seu principal deixeble és el seu nebot Claus de Merwe, qui realitza el sepulcre de Juan sin Miedo, semblant a l’anterior, amb el difunt i la seva esposa. El continua l’aragonès Juan de la Huerta, a qui s’atribueixen les figures dels encaputxats i l’acaba el francès Antonio le Moiturier.
- - - - El seu art és conceptual, carregat de signes i símbols, complex, difícil d’entendre i per damunt tot, molt acurat amb els detalls fins a un punt no aconseguit per altres artistes. Amb molta freqüència inclou el marc dins l’àmbit de la pintura, el pinta, imita l’aspecte del marbre o del metall situant nombroses inscripcions que donen notícia de la seva autoria, dates a l’igual que dades sobre el seu significat.
        
        Si imita el metall, la inscripció sembla treballada dins ell. Pel que fa al conceptualisme i als símbols, utilitza esglésies romàniques per a expressar qualque idea relativa a l’Antic Testament i gòtiques per a qüestions del Nou.
        
        A l’obra el retaule de l'Anyell Mísitc ja podem trobar tots els avenços de la nova pintura. És una obra de dimensions espectaculars, entre altres coses perquè va ser encarregada per l’ajuntament de Gant.
        
        És una complexa represetació dels diferents estaments de l'Església terrenal i de l'Església celestial adorant la figura simbòlica de l'Anyell. Encara que el tema no sigui innovador, l'obra mostra un dels aspectes essencials de la pintura flamenca que és la capacitat per representar grans espais naturals i per esglaonar molts plans de profunditat en el quadre.
        
        Com a retratista Jan posa les bases del gènere. Molts dels retrats es feien per a oratoris privats, són de menors dimensions que el natural i el retratat figura a l’espai que correspon als signes sagrats, com és el cas de La Verge i el Canceller Rolin, on l’home de confiança de Felip el Bo, s’agenolla davant Maria dins un àmbit obert a un jardí i a un espai immens obtingut per medis simples.
        
        Altres obres d’aquest gènere són L'home del turbant vermell o El matrimoni Arnolfini (1443) considerada l’obra mestra d’aquest pintor i l’obra més acabada del realisme simbòlic: és el retrat d’una parella a l’interior d’una casa burgesa plena d’objectes de la vida quotidiana, encara que poden tenir altre significat. El quadre, que té unes dimensions reduïdes, com correspon a una pintura domèstica i intimista, té una il·luminació prodigiosa i probablement va ser pintat tenint en compte la llum que rebia la paret on va ser penjat, d’aquesta manera el verisme dels objectes pintats encara era més gran.
- - - - Una part de la seva obra és profundament religiosa o moralitzant com ara l’obra Els pecats capitals o Temptacions de Sant Antoni, on la fantasia del món demoníac no impedeix veure amb claredat el missatge cristià. La seva crítica es dirigeix a l’animalitat de l’home, subjecte a les temptacions de la carn i per fer-les patents utilitza lo monstruós i la iconografia insòlita.
        
        El jardí de les Delícies, un tríptic amb escenes delicioses o terribles sobre la Creació, la Vida i l’Infern, resulta tan aliè al que es pintava que ha donat lloc a tot tipus d’especulacions. Encara que s’accepti que hi ha una complaença conscient davant la representació de signes eròtics o relacions sexuals, es troba una lògica de lectura des de la taula primera a la darrera on hi ha un nou missatge moralitzant. Pel que fa a la qualitat, no és comparable a la dels altres pintors, però resulta d’una modernitat major.
- - - - La seva doble girola, amb capelles radials, i la seva capçalera oberta, lleugera i lluminosa, prefiguren ja un nou llenguatge que es desenvolupa en la segona meitat del segle a les catedrals de Laon, Noyon i sobretot, a la catedral de Notre-Dame de París.
        
        Durant aquesta primera etapa utilitzen arcs apuntats i progressivament van augmentant l'alçada, però són encara edificis bastant robusts i massissos.
  - - - Té 130 metres de llarg, 48 d’ample i 35 d’alt, té cinc naus i està envoltada per 29 capelles. Les torres tenen una alçària de 69 metres. A la torre sud es troba la campana Emmanuel (18 tones), la més antiga de Nôtre-Dame (1631) que, segons es diu, va ser feta amb les joies de les dones de París i és per això que té aquest so tan particular.
  - - - Catedral de Reims
        
        Catedral d'Amiens
- - - - El gòtic religiós italià conserva arrels romàniques i els seus trets més característics són:
        
        Classicisme (arcs de mig punt o lleugerament apuntats).
        
        Absència d’arcbotants.
        
        Policromia amb marbres de colors, seguint la línia ornamental romànica.
        
        Predomini de l’horitzontalitat, escassa alçada dels edificis i franges horitzontals al parament que subratllen el paral·lelisme amb el terra. Només la torre s’enlaira, igual que al romànic, verticalment, ara adossada a l’edifici.
        
        Ex: Catedral de Siena
        
        Es pot veure el notable ús de les bandes horitzontals, tant a l’interior com a les façanes laterals. La façana principal, començada el 1284 per Giovanni Pisano, distribueix l’espai per mitjà d’una senzilla distribució geomètrica bidimensional de quadrats, cercles i triangles, completament allunyada de les propostes gòtiques en què l’important era la geometria unidimensional de les verticals.
        
        Catedral de Milà
        
        Es va començar a construir al segle XIV tot i que la part fonamental de l’obra va ser creada durant el segle XV, quan ja tota Itàlia es bolcava en el Renaixement. Aquesta església singular és l’únic monument italià que es pot considerar completament gòtic. Tanmateix, a diferència de la resta del gòtic europeu, no remarca la verticalitat de la construcció mitjançant una o dues torres a la façana.
  - - - Els palaus toscans tenen una estructura que mantindran durant el Renaixement i el Barroc, amb algunes variants essencials. El tret que sobresurt és la torre, altíssima, com la del Palazzo della Signoria de Florència símbol de l’orgullós poder de la República.
    - - No té un model unitari, però en general es va tendir a fer ressaltar els elements ornamentals, com si es volgués mostrar el luxe de la construcció (Palau Ducal).
- - - - 1-Early english, segle XIII: Influència dels elements constructius francesos: arcs apuntats, pilars esvelts, finestrals molt grans i arcbotants, encara que presenta major horitzontalitat. La primera catedral d’aquesta època és la de Canterbury (1175) encara que fou reconstruïda durant el segle XIV en gòtic ornamental. També la catedral de Lincoln, on es pot observar que és en les torres quadrangulars i no en les agulles on es defineix el sentit vertical de l’arquitectura religiosa gòtica d’aquest país.
        
        Catedral de Canterburry.
      - 2-Gòtic ornamental o decoratiu (s. XIV): Es produeix un distanciament de França. Es van augmentar els ornaments i la decoració es fa exuberant complicant els nervis de les voltes i les traceries dels finestrals. Com a exemples importants hi destaquen les catedrals de Wells i Gloucester (algunes parts), en especial les voltes de ventall del claustre d’aquesta darrera.
        
        Catedral de Wells
      - 3-Gòtic perpendicular (darrer quart del segle XIV i segle XV): És la gran aportació anglesa al gòtic europeu i el moment de màxima originalitat. Els edificis adquireixen gran altura, els finestrals majors dimensions i el tret fonamental és la multiplicació de les voltes i de les trompes en forma de ventall suspès i desplegat que donen als interiors una aparença de luxe i fantasia. També s’utilitzen les voltes còniques amb claus que pengen. És l’etapa de la construcció de capelles sota patronatge reial: King’s College de Cambridge, Saint George a Windsor.
        
        King's College de Cambridge.
- - - - Els models francesos varen tenir una influència molt directa sobre les catedrals d’Estrasburg i de Colònia. A la catedral de Friburg del segle XIV ja es va tendir a fer una arquitectura més genuïna, per exemple, en lloc de fer torres bessones a la manera francesa, es va preferir fer una única agulla.
        
        Catedral de Colonia.
- - - - També hi ha connexions amb les catedrals franceses, però li falta alçada. Actualment, l’obra és un producte complex, ja que es varen anar fent afegits fins al segle XIX. Consta de tres naus, girola i ampli creuer amb capelles.
  - - - Consta de cinc naus amb girola doble, el creuer és estret i no sobresurt. La girola alterna trams en forma trapezoïdal i triangular i les capelles radials tenen planta quadrada i semicircular respectivament. La influència típicament hispànica es pot veure en la utilització d’arcs lobulats i entrecreuats al trifori. Els vitralls manifesten una policromia més àmplia que a França.
  - - - Planta rectangular amb capçalera plana, cinc naus separades per pilars més dues de capelles i un creuer que no ultrapassa les naus laterals. Les voltes són simples llevat del tram de creuer i adjacents on es carreguen de nervis secundaris, lligadures i plantes decoratives.
        
        En el projecte primitiu es va concebre amb girola però el seu procés de construcció va fer que en arribar a la capella reial que es situava a la capçalera, en la vella mesquita, es renunciés a la girola. D’aquesta manera es realitza una capçalera plana amb un absis central per a la capella reial. Les naus laterals dobles són de la mateixa alçada.
    - - Es concreta a l’escola de Toledo i destaca el convent de San Juan de los Reyes, església d’una sola nau molt ampla amb capelles entre els estreps (influència catalana) i el creuer no sobresurt. Destaca per la seva decoració: heràldica en el creuer (escuts sostinguts per l’àguila de Sant Juan i lleons), epigràfica (llarga inscripció històrica que recorre el temple) i motius àrabs (mocàrabs).
    - - Catedral de Salamanca.
- - - - El gran èxit de la planta de saló es deu a la seva funcionalitat: unes esglésies espaioses, aptes per acollir multituds considerables i que al mteix temps disposaven de capelles per a devocions més íntimes de les confraries i a sepulcres per a les grans famílies nobles i burgeses.
        
        El segle XV és la centúria del gran desplegament de l'arquitectura civil, lligat al desenvolupament urbà. La consolidació de la monarquia porta a la construcció de palaus reials com el Palau Reial Major de Barcelona i el de l'Almudaina a Mallorca.
- - - - La tècnica que més va usar va ser el fresc sobre mur (algunes en tremp sobre taules de fusta).
      - Les composicions introdueixen de forma esquemàtica un fons de paisatge o edificis per crear una sensació de profunditat, es perd la simetria i les figures es col·loquen en postures més naturals.
      - Les figures començaven a ser expressives, ja que es pot veure reflectit el dramatisme en els seus rostres. Tenen gestos individualitzats, interactuant entre elles: parlant, xerrant, expressant dolor.
      - El dibuix és important, ja que els contorns de les figures apareixen clarament delimitats.
      - La llum encara és inexistent. No hi ha ombres en les seves obres. L’única llum és la llum divina de les aurèoles dels personatges representats.
      - Els temes que va treballar van ser religiosos, ja que els clients de l’època eren bàsicament els membres del clergat.
    - - Preocupació per la representació espacial (figura dins un espai). Capta el paisatge i la perspectiva, profunditat.
      - S’inspira en la natura i la realitat rompent amb l’estilització bizantina. Parteix, per a crear la seva pintura, no de la imatge ideal de la realitat, sinó de la imatge òptica que tenim d’ella.
      - Representació del volum o corporeïtat de les figures. Dona volum, expressivitat i dramatisme a les seves figures alhora que dinamisme.
      - Utilització del nimbe o aurèola fet d’estuc en relleu.
      - Aproximació al paisatge, encara que hi ha desproporció en el tractament de les figures i el paisatge o edificis.
      - Aquest canvi d'actitud és la gran aportació de Giotto, que reflecteix així en la seva pintura el naturalisme derivat de la religiositat franciscana.
        
        Entre les obres més conegudes destaquen: Lamentació per la mort de Crist.
- - - - Major preocupació per la línia.
      - Fons del quadre normalment daurats, símbol de la llum i la gràcia divina.
      - Proper a la miniatura per la utilització de moltes figures a les composicions i elements anecdòtics.
      - Color delicat amb gran importància del detall, predomini de rosa i blaus sempre purs i nets.
      - Rostres ovalats, ulls petits i comissura de les parpelles allargada.
      - Espiritualització de les postures.
- - - - 2-Profana: augmenta durant el període gòtic, amb escenes que fan referència a al·legories de les arts liberals, a temes militars i cavallerescs, representacions de l’amor cortesà, al·legories del bon govern i una primera fase de recuperació de la mitologia. Dins la temàtica profana adquireix una força especial el tractament del retrat, primer com a donant immers en una escena general de caràcter religiós, però després com a gènere independent per representar reis i burgesos rics. La temàtica fantàstica també tendra cabuda dins el repertori gòtic.